Redescobrint Nico Hülkenberg

Quan a l’hivern Nico Hülkenberg va anunciar que correria les 24 hores de Le Mans amb Porsche, vaig pensar que per una banda era una manera d’assegurar-se un contacte amb la marca alemanya per si a la Fórmula 1 les coses no van bé, però també em fascinava el que podria fer a la Sarthe. La premsa espanyola estava entretinguda considerant que Fernando Alonso també podria haver pilotat un Porsche, però sembla que a l’espanyol no el van deixar per contracte. Així que també cal agrair a Vijay Mallya i a Force India que permetin que els seus pilots corrin en altres coses.
Hülkenberg a l’arribar a Àustria
Arriba el juny i Hülkenberg, juntament amb Nick Tandy i Earl Bamber, no tant sols fa un bon paper sinó que els tres guanyen les 24 hores de Le Mans. De nou, en algun diari esportiu espanyol es va veure algun titular de l’estil de “Ganó el coche de Alonso”, amb el subtítol “El tercer Porsche que venció era el ideado para Fernando”. Per a aquesta gent, fills dels periodistes futbolístics més lamentables, Hülkenberg ni existia fins aquell diumenge de juny, en que es va atrevir a vèncer amb un cotxe que hauria pogut conduir Alonso. Però la opinió d’aquesta gent, per molt que sigui llegida per milers de persones, no és important.
La cosa és que a mi l’èxit de Hülkenberg no m’ha sorprès, i de fet, desitjava que li anessin bé les coses a Le Mans. Ja des d’abans de la Fórmula 1 seguia la seva carrera i molts teníem clar que era una estrella; el seu palmarès abans d’arribar a la Fórmula 1 és comparable al de Lewis Hamilton. Procedirem a examinar-lo més d’aprop.
Compartint podis de kàrting amb Sebastian Vettel. Noti’s que Vettel ja porta patrocini de Red Bull, cosa que Hülkenberg, malgrat els resultats, mai ha tingut.
El 2005, en el seu primer any fora dels karts, guanya la Fórmula BMW ADAC. Només li treu 5 punts a Sébastien Buemi, però el suís ja portava un any a la categoria. El seu actual company d’equip, Sergio Pérez, també corre la categoria però acaba a 250 punts de Hulk.
El 2006, queda cinquè a la Fórmula 3 alemanya. Aquí s’ha de reconèixer que cap dels homes que va quedar davant seu ha fet una gran carrera esportiva, però si més no guanya curses en el seu primer any de Fórmula 3. A part, participa a l’hivern a la A1GP i gairebé tot sol guanya el campionat per a Alemanya, davant de pilots com Buemi o homes més experimentats com Ryan Briscoe, Narain Karthikeyan o Ryan Hunter-Reay, l’últim campió de la IndyCar el 2012.
Victoriós a la ja inexistent A1GP, 2006-07
Aquestes actuacions li obren la porta d’ASM (l’actual equip ART). A la Fórmula 3 Euroseries, el 2007 queda tercer i millor debutant, darrere de Romain Grosjean i Buemi, i el 2008 domina el campionat davant d’homes com Edoardo Mortara i Christian Vietoris (els dos al DTM), Jules Bianchi, Sam Bird o el nostre Dani Clos.
El següent pas és la GP2, i la guanya, sent el segon debutant en guanyar-la després de Lewis Hamilton. Tenia com a company d’equip a Pastor Maldonado, al qual deixa a 64 punts. A part del veneçolà, Hulk va derrotar homes com Vitaly Petrov, Lucas di Grassi, Jêróme d’Ambrosio, Pérez o Grosjean.
Fins aquí tot bé. Williams confia en el pilot alemany i puja a la Fórmula 1 en un dels pitjors anys de Williams. Suma 22 punts i una gran pole a Interlagos, però l’any següent s’ha de conformar amb ser pilot de proves de Force India. El 2012 aconsegueix ser titular, amb un quart com a millor resultat i una gran actuació de nou sota la pluja d’Interlagos, disputant-se el liderat amb els McLaren. El 2013 passa per Sauber i el 2014 torna a Force India. Excepte a la seva primera temporada com a company del molt experimentat Rubens Barrichello, Hülkenberg sempre ha quedat per davant dels seus companys d’equip, i només el 2014 Pérez va obtenir un millor resultat, un podi que fins ara ha estat impossible per al pilot alemany.
Hülkenberg sempre ha portat els seus cotxes més lluny del que mereixien, i l’últim exemple el tenim aquest passat gran premi, on va ser sisè i va mantenir Valtteri Bottas darrere seu en un cotxe que no es pot comparar al Williams actualment. 
Feia 6 anys de la última victòria de Hülkenberg
Le Mans ha reactivat l’interès en el pilot, i francament, m’agradaria que algun dia tingués l’ocasió de demostrar el que val en un cotxe punter. El pilot a qui més se’l pot comparar és a Lewis Hamilton, degut a les seves carreres gairebé paral·leles, però Hamilton té dos títols i Hülkenberg no té ni un podi. Això no vol dir que en Nico tingués els títols assegurats, però si que destaca un problema greu de la Fórmula 1 actual: el talent sol no sempre arriba a dalt de tot. 
Ferrari va preferir Kimi Räikkönen (i potser se’n penedeixen) i Lotus va preferir, o va necessitar, els milions de PDVSA que portava Pastor Maldonado. La decisió de Ferrari es pot arribar a entendre: elegien experiència, però que un equip com Lotus, en aquell moment quart del campionat, no es pogués permetre el pilot que volien destaca un altre dels problemes de la F1 actual: pràcticament només 3 o 4 equips poden elegir pilots lliurement sense consideracions financeres.
Veurem els moviments que es facin de cara al 2016, però hi ha d’haver una manera perquè pilots com Hülkenberg, Kevin Magnussen o Stoffel Vandoorne tinguin lloc a la Fórmula 1 sense haver d’aportar milions d’euros i sense haver de fer fora veterans que encara porten valor al campionat, com Jenson Button o Felipe Massa.