26 de juny de 2015

Redescobrint Nico Hülkenberg

Quan a l'hivern Nico Hülkenberg va anunciar que correria les 24 hores de Le Mans amb Porsche, vaig pensar que per una banda era una manera d'assegurar-se un contacte amb la marca alemanya per si a la Fórmula 1 les coses no van bé, però també em fascinava el que podria fer a la Sarthe. La premsa espanyola estava entretinguda considerant que Fernando Alonso també podria haver pilotat un Porsche, però sembla que a l'espanyol no el van deixar per contracte. Així que també cal agrair a Vijay Mallya i a Force India que permetin que els seus pilots corrin en altres coses.

Hülkenberg a l'arribar a Àustria

Arriba el juny i Hülkenberg, juntament amb Nick Tandy i Earl Bamber, no tant sols fa un bon paper sinó que els tres guanyen les 24 hores de Le Mans. De nou, en algun diari esportiu espanyol es va veure algun titular de l'estil de "Ganó el coche de Alonso", amb el subtítol "El tercer Porsche que venció era el ideado para Fernando". Per a aquesta gent, fills dels periodistes futbolístics més lamentables, Hülkenberg ni existia fins aquell diumenge de juny, en que es va atrevir a vèncer amb un cotxe que hauria pogut conduir Alonso. Però la opinió d'aquesta gent, per molt que sigui llegida per milers de persones, no és important.

La cosa és que a mi l'èxit de Hülkenberg no m'ha sorprès, i de fet, desitjava que li anessin bé les coses a Le Mans. Ja des d'abans de la Fórmula 1 seguia la seva carrera i molts teníem clar que era una estrella; el seu palmarès abans d'arribar a la Fórmula 1 és comparable al de Lewis Hamilton. Procedirem a examinar-lo més d'aprop.

Compartint podis de kàrting amb Sebastian Vettel. Noti's que Vettel ja porta patrocini de Red Bull, cosa que Hülkenberg, malgrat els resultats, mai ha tingut.


El 2005, en el seu primer any fora dels karts, guanya la Fórmula BMW ADAC. Només li treu 5 punts a Sébastien Buemi, però el suís ja portava un any a la categoria. El seu actual company d'equip, Sergio Pérez, també corre la categoria però acaba a 250 punts de Hulk.

El 2006, queda cinquè a la Fórmula 3 alemanya. Aquí s'ha de reconèixer que cap dels homes que va quedar davant seu ha fet una gran carrera esportiva, però si més no guanya curses en el seu primer any de Fórmula 3. A part, participa a l'hivern a la A1GP i gairebé tot sol guanya el campionat per a Alemanya, davant de pilots com Buemi o homes més experimentats com Ryan Briscoe, Narain Karthikeyan o Ryan Hunter-Reay, l'últim campió de la IndyCar el 2012.

Victoriós a la ja inexistent A1GP, 2006-07

Aquestes actuacions li obren la porta d'ASM (l'actual equip ART). A la Fórmula 3 Euroseries, el 2007 queda tercer i millor debutant, darrere de Romain Grosjean i Buemi, i el 2008 domina el campionat davant d'homes com Edoardo Mortara i Christian Vietoris (els dos al DTM), Jules Bianchi, Sam Bird o el nostre Dani Clos.

El següent pas és la GP2, i la guanya, sent el segon debutant en guanyar-la després de Lewis Hamilton. Tenia com a company d'equip a Pastor Maldonado, al qual deixa a 64 punts. A part del veneçolà, Hulk va derrotar homes com Vitaly Petrov, Lucas di Grassi, Jêróme d'Ambrosio, Pérez o Grosjean.

Fins aquí tot bé. Williams confia en el pilot alemany i puja a la Fórmula 1 en un dels pitjors anys de Williams. Suma 22 punts i una gran pole a Interlagos, però l'any següent s'ha de conformar amb ser pilot de proves de Force India. El 2012 aconsegueix ser titular, amb un quart com a millor resultat i una gran actuació de nou sota la pluja d'Interlagos, disputant-se el liderat amb els McLaren. El 2013 passa per Sauber i el 2014 torna a Force India. Excepte a la seva primera temporada com a company del molt experimentat Rubens Barrichello, Hülkenberg sempre ha quedat per davant dels seus companys d'equip, i només el 2014 Pérez va obtenir un millor resultat, un podi que fins ara ha estat impossible per al pilot alemany.
Hülkenberg sempre ha portat els seus cotxes més lluny del que mereixien, i l'últim exemple el tenim aquest passat gran premi, on va ser sisè i va mantenir Valtteri Bottas darrere seu en un cotxe que no es pot comparar al Williams actualment. 

Feia 6 anys de la última victòria de Hülkenberg

Le Mans ha reactivat l'interès en el pilot, i francament, m'agradaria que algun dia tingués l'ocasió de demostrar el que val en un cotxe punter. El pilot a qui més se'l pot comparar és a Lewis Hamilton, degut a les seves carreres gairebé paral·leles, però Hamilton té dos títols i Hülkenberg no té ni un podi. Això no vol dir que en Nico tingués els títols assegurats, però si que destaca un problema greu de la Fórmula 1 actual: el talent sol no sempre arriba a dalt de tot. 

Ferrari va preferir Kimi Räikkönen (i potser se'n penedeixen) i Lotus va preferir, o va necessitar, els milions de PDVSA que portava Pastor Maldonado. La decisió de Ferrari es pot arribar a entendre: elegien experiència, però que un equip com Lotus, en aquell moment quart del campionat, no es pogués permetre el pilot que volien destaca un altre dels problemes de la F1 actual: pràcticament només 3 o 4 equips poden elegir pilots lliurement sense consideracions financeres.

Veurem els moviments que es facin de cara al 2016, però hi ha d'haver una manera perquè pilots com Hülkenberg, Kevin Magnussen o Stoffel Vandoorne tinguin lloc a la Fórmula 1 sense haver d'aportar milions d'euros i sense haver de fer fora veterans que encara porten valor al campionat, com Jenson Button o Felipe Massa.


22 de juny de 2015

Crònica del Gran Premi d’Àustria : Els 4millors i els 4 pitjors

Els millors i els pitjors: divdim la crónica d'Àustria amb un repàs al rendiment dels equips i pilots.


Els 4 pitjors

Mclaren: Després de canviar pràcticament mig cotxe, Alonso ha tingut la mala fortuna de fer tan sols uns pocs revolts abans d’estampar-se. No obstant això, Button ha abandonat també a les poques voltes.

Els de Woking es prenien la cursa com un test, però la veritat és que no ha pogut ser ni això. Alonso només ha acabat dos curses aquest any, i l’únic que ha puntuat ha estat Button amb una vuitena posició a Mónaco. Desastre total

L’accident d’Alonso i Kimi? Per mi un incident de cursa.


Les bromes de la xarxa :)

Ferrari: Han perdut la tercera posició per problemes al canviar una roda. Sembla impossible que encara avui això passi tantes vegades però.... soc jo? o a Ferrari passa molt sovint??

N-éssim Deja Vu

  
Sauber: Problemes de frens amb Felipe Nasr i electrònics per a Marcus Ericsson. Segon cap de la setmana consecutiu fora dels punts. Ha desaparegut totalment el miratge de principi de temporada, que estaven còmodes rodant en la 5-7 posició.



Daniil Kvyat: va tan sols una posició per darrere de Ricciardo, però l’australià aviat el doblarà en punts. A Àustria ha patit per córrer amb l’aleró tocat, però ja es va consolidant com un pilot bastant més fluix que el seu company d’equip. L’equip Red Bull no té gaire paciència amb les joves promeses que no espavilen ràpid. Veurem què passa.




Els 4 millors

Williams: L’escuderia anglesa s’ha fet amb la segona millor suma de punts d’aquest cap de setmana. Felipe ha sabut aprofitar molt bé l’errada de Ferrari. El brasiler està en el millor moment de forma de tota la seva carrera.

Daniel Ricciardo: En uns dels pitjors Red Bulls de la història, l’home somrient (no tan somrient aquest any...) ha aconseguit fer-se amb un punt. Té especialment mèrit el seu relleu de 50 voltes amb els pneumàtics grocs de Pirelli. Salvant l’honor de l’equip.

Mercedes: Res a comentar, tot perfecte, com sempre. Simplement transmetre la meva queixa extraesportiva: tinc la sensació que aquest any deixen lluitar menys als dos pilots que a l’any passat.  S’ho poden permetre, la diferència és abismal. Us podeu creure que no veurem un avançament d’un Mercedes a l’altre en tota la temporada?

Ojo! A veure si al final el Rosberg posarà en problemes al Hamilton


Force India: Tots dos cotxes van acabar als punts i ja són cinquens en la classificació de constructors. Extraordinari Nico Hülkenberg que ha sapigut beneficiarse d’una bona sessió de classificació.



Pos.Pts.PilotDor.EquipXassísTempsParr.Volt.
125Nico Rosberg6MercedesW0601:30'16"930271
218Lewis Hamilton44MercedesW06+ 8"800171
315Felipe Massa19WilliamsFW37+ 17"573471
412Sebastian Vettel5FerrariSF15-T+ 18"121371
510Valtteri Bottas77WilliamsFW37+ 53"604671
68Nico Hülkenberg27Force IndiaVJM08+ 64"075571
76Pastor Maldonado13LotusE23+ 1 vuelta1070
84Max Verstappen33Toro RossoSTR10+ 1 vuelta770
92Sergio Pérez11Force IndiaVJM08+ 1 vuelta1370
101Daniel Ricciardo3Red BullRB11+ 1 vuelta1870
11Felipe Nasr12SauberC34+ 1 vuelta870
12Daniil Kvyat26Red BullRB11+ 1 vuelta1570
13Marcus Ericsson9SauberC34+ 2 vueltas1169
14Roberto Merhi98ManorMR03+ 3 vueltas1668
RETRomain Grosjean8LotusE23+ 37 vueltas934
RETCarlos Sainz Jr55Toro RossoSTR10+ 37 vueltas1234
RETJenson Button22McLarenMP4-30+ 64 vueltas2007
RETWill Stevens28ManorMR03+ 70 vueltas1701
RETKimi Räikkönen7FerrariSF15-T+ 71 vueltas1400
RETFernando Alonso14McLarenMP4-30+ 71 vueltas1900

17 de juny de 2015

La pregunta : Gran Premi d'Àustria.



Creieu que Mclaren ha de continuar evolucionant el cotxe d'aquest any o com diu Fernando Alonso, centrar-se en la temporada vinent. 

Espereu algun canvi pel Gran Premi d'Àustria o tot seguirà igual.



Jordi Domènech: Crec que la pregunta que s'ha de fer McLaren és ben bé si saben què poden aprofitar del cotxe d'aquest any. En poques ocasions s'ha pogut veure l'MP4-30 a un nivell respectable. Amb el motor Honda o bé capat o bé espatllat, mai hem pogut veure si la aerodinàmica és eficient o no. Penso que l'equip hauria de, com a mínim, aconseguir fer rendir el cotxe al màxim aquesta temporada abans de centrar-se en el monoplaça de 2016.

Pel que fa al GP d'Àustria, i havent vist que els dos Mercedes han estat al podi en totes les curses, doncs s'ha d'esperar més del mateix. De nou, com a Canadà, les llargues rectes afavoriran els motors Mercedes i Ferrari per sobre dels Renault i Honda, així que veurem Williams i Lotus en bona disposició i Red Bull i Toro Rosso patint


Guillem Solà: Jo penso com Alonso, crec que a McLaren haurien de fer "borrón y cuenta nueva" i deixar aquesta temporada aparcada i centrar-se en avançar feina per la temporada que ve. Està clar que aquest any estan fent el ridícul i ningú dóna un duro perquè puntuïn en alguna cursa. Veient que van tant tard, per culpa dels problemes que els surten sempre d'última hora, crec que els sortirà més a compte començar a treballar ara i trobar-se els problemes que els puguin aparèixer inclús abans de la pretemporada següent. D'aquesta manera podrien anar un pas per davant en comparació amb els altres equips.

Pel GP d'Àustria segur que canviarà alguna cosa, però de la posició 3 cap endarrere en les classificacions. Suposo que Mercedes continuarà liderant i deixaran només el tercer calaix del podi per disputar-se entre la resta de pilots que competeixen a la "Fórmula 1 real" ja que els alemanys ja poden dir que estan a una altra divisió. Espero, però, que les rectes i els trams ràpids del RedBull Ring incentivin els avançaments i penalitzin una mica els motors Mercedes i que els equips amb motors més potents i amb millor velocitat punta siguin capaços d'encalçar-los, tan sols per posar més emoció al GP.


Ivan Monells: Jo mateix em creia que Mclaren faria un progrés espectacular i que a finals d’any lluitarien per guanyar alguna cursa. Després de gairebé mitja temporada (i tocant fons al Gran Premi el Canadà) ha quedat claríssim que aquest any no salvaran ni la dignitat.


No obstant això, degut a les normatives que capen el desenvolupament, treballar per el cotxe de l’any vinent no és tan diferent de treballar pel cotxe d’aquest any. Ja fa un temps que no veiem canvis radicals en el rendiment dels monoplaces d’un any al següent: Només els veiem quan hi ha un canvi reglamentari important.


Per això crec que el primer pas per tenir un bon cotxe l’any vinent és solucionar els problemes del cotxe d’aquest any. Si no aconsegueixen que el Mclaren d’aquest 2015 sigui fiable i pugui rodar a un ritme decent els serà molt difícil enfocar el cotxe de l’any vinent, que també portarà el motor Honda.


Just Serrainat: La veritat és que aquesta alçada de la temporada, a McLaren no poden estar pendents de si els seus cotxes aconseguiran acabar les curses i de poder aconseguir algun punt si les circumstàncies i una cursa boja els beneficia.

No hem vist una progressió del cotxe durant les curses disputades fins ara i no veig que aquesta dinàmica hagi de canviar a curt termini, per lo que potser si seria una bona idea per l'equip centrar-se en solucionar els grans problemes que té el monoplaça i oblidar-se una mica del campionat d'aquest any, per centrar-se en l'any vinent.

Per la cursa d'aquest cap de setmana, no crec que les coses variïn gaire, per la configuració del circuit i amb la superioritat indiscutible dels Mercedes, a menys que hi hagi algun daltabaix veurem els de sempre al davant.
 
I tu? què en penses de la pregunta? Segueix el debat comentant aquest post o a través del nostre Facebook!



Aquests són els horaris del Gran Premi en hora catalana:



 Lliures 1 : 10:00



Lliures 2 : 14:00



Lliures 3 : 11:00
 


  Pole Position : 14:00




Cursa :  14:00

12 de juny de 2015

Campions sense corona: 1. Stirling Moss

1. Stirling Moss
(millor resultat: subcampió, 1955, 1956, 1957 i 1958)

Stirling Craufurd Moss va néixer a Londres el 17 de setembre de 1929. La familia Moss vivia a Bray, on el pare Alfred, que havia quedat setzè a les 500 Milles d'Indianàpolis de 1924, exercia de dentista. La passió inicial de l'Stirling i de la seva germana Pat va ser muntar a cavall, i els dos participaven en competició, però tant un com l'altre van acabar passant-se als cotxes malgrat l'oposició del pare. Pat Moss va guanyar tres ral·lis internacionals i era reconeguda com una de les millors pilots de sempre.

Però avui ens centrarem en el seu germà gran. Amb 19 anys, Stirling Moss va usar els guanys que havia aconseguit muntant a cavall per comprar-se un Cooper. Ja feia un any que havia començat a competir amb un BMW, però això ja seria més seriós. Aquell 1948 ja va guanyar la seva primera cursa amb el Cooper, 

La primera gran victòria internacional va ser el 1950 al volant d'un Jaguar, guanyant el Tourist Trophy a Dundrod, Irlanda del Nord. Ja de jove Moss va mostrar la seva habilitat per conduir el que fos, des de monoplaces a cotxes sport passant per cotxes de ral·li. En l'apartat dels ral·lis, va ser segon al ral·li Montecarlo el 1952, i va guanyar tres vegades la Copa d'Or de la Coupe des Alpes, ral·li molt popular als anys 50.

Ja el 1951 va debutar tant a la Fórmula 1 com a Le Mans. El seu lema era "millor perdre de forma honorable en un cotxe britànic que guanyar en un d'estranger", i les seves primeres curses varen ser amb marques angleses. Al GP de Suïssa va quedar vuitè a bord d'un HWM-Alta, mentre que a Le Mans va haver de retirar el Jaguar XK120 però no abans d'haver fet la volta ràpida. També aquell any, Enzo Ferrari va convocar-lo a Itàlia per pilotar un dels seus cotxes, però quan Moss va arribar va descobrir que no correria i que seria Piero Taruffi el pilot. Moss es va indignar amb el canvi d'opinió de Ferrari i va jurar no pilotar mai per l'Scuderia.

Les dues temporades següents no li van reportar massa èxits. Corrent amb HWM, Connaught, ERA i Cooper, el seu millor resultat va ser un sisè a Alemanya però en aquell temps el sisè no sumava punts encara. Si més no, va ser segon juntament amb Peter Walker conduint un Jaguar a les 24 hores de Le Mans de 1953. Encara més important, Alfred Neubauer, el llegendari cap d'equip de Mercedes, s'havia fixat en aquell pilot i va suggerir-li que es comprés un monoplaça millor per jutjar millor la seva habilitat.

I dit i fet. El 1954 Moss va comprar-se un Maserati 250F i entre algunes avaries mecàniques va aconseguir el seu primer podi a Bèlgica en un any dominat per la superioritat dels Mercedes que havien aparegut a mitja temporada. Aquell any Moss va guanyar també les 12 hores de Sebring, i tot això va portar a un test amb Mercedes. Era coneguda l'aversió de Moss a pilotar per equips estrangers, i molt menys alemanys, però la professionalitat i la impressionant preparació de Mercedes van convèncer al britànic.

Després de les Mille Miglia de 1955. Rudolf Uhlenlaut (dissenyador), Jenkinson, Neubauer i Moss.

El 1955 va ser la millor temporada de Moss fins al moment. Amb Mercedes, va ser subcampió del món de Fórmula 1 darrere del seu company i amic Juan Manuel Fangio, va guanyar el seu primer gran premi a Aintree i va aconseguir una pole i dos podis més. Va guanyar també a la Targa Florio i sobretot les Mille Miglia, on ell i el seu copilot, el periodista Denis Jenkinson, van marcar el rècord de velocitat de la prova, usant notes i gestos com a precursor de les notes actuals dels pilots de ral·li. Malauradament el somni de Mercedes es va acabar aquell any; la marca es va retirar després del desastre de Le Mans en que van morir més de 80 persones. Fangio i Moss compartien cotxe i eren líders quan Mercedes va ordenar la retirada de la cursa per no ferir sensibilitats.

Fangio se'n va anar a Ferrari i Moss va tornar al Maserati 250F, ara ja de forma oficial amb la marca. Moss va guanyar dues curses i va quedar darrere de l'argentí un altre cop. La història es repetiria el 1957: Fangio, amb Maserati, va guanyar el seu cinquè i últim títol, mentre que Moss amb Vanwall tornava a ser subcampió. Juntament amb Tony Brooks havia aconseguit la primera victòria per a un monoplaça britànic a la Fórmula 1, i va guanyar dues curses més.


Victòria amb Vanwall, Aintree 1957.

Potser l'any que va tenir el títol més a prop va ser el 1958. El seu rival va ser Mike Hawthorn pilotant un dels Ferrari "odiats" per Moss, mentre ell seguia amb Vanwall. Moss va guanyar quatre curses contra la única de Hawthorn. De les 4 victòries, la primera va ser al volant d'un Cooper-Climax, i Moss va ser el primer pilot en guanyar un gran premi de Fórmula 1 amb el motor al darrere. 
Potser el moment decisiu de l'any va ser a Portugal. Els comissaris volien desqualificar Hawthorn per haver anat en direcció contrària després d'una virolla, però Moss, de manera esportiva, va declarar que el seu compatriota no havia fet res incorrecte. La penalització li hauria costat sis punts a Hawthorn i finalment va guanyar el títol per un sol punt... 

A partir de 1959 va còrrer exclusivament per a l'equip privat de Rob Walker. El primer any conduïa el mateix cotxe que el campió Jack Brabham, és a dir, un Cooper, i obtindria un parell de victòries i un tercer lloc al campionat. El 1960 va tornar a ser campió Brabham, Moss va tornar a obtenir dues victòries i va ser tercer de nou al mundial, però aquest cop a bord d'un Lotus-Climax. Però també va patir un fort accident a Spa, amb lesions a les cames i a l'esquena.
El 1961 les normes van canviar i Ferrari amb el 156 "morro de tauró" va dominar, però Moss va derrotar els italians als dos circuits de pilot: Mònaco i Nürburgring. Va acabar el mundial tercer per tercer any consecutiu.

Victòria a Mònaco 1961. Noteu els panells laterals absents per a millor refrigeració.

Ja feia uns anys que Fangio s'havia retirar i Moss, tot i no tenir cap títol, era reconegut com el millor pilot de la graella. Per a la temporada 1962, Enzo Ferrari, 11 anys després, va tornar a aproximar-se a Moss i li va demanar què faria falta perquè pilotés un bòlid de Maranello. El pilot va contestar-li que volia un 246 en els colors de la British Racing Partnership per a les curses de sport, i un 156 amb els colors de l'equip de Rob Walker. I Ferrari va dir que sí a tot.

Aquell 1962 s'haurien vist 2 o 3 Ferraris vermells i un Ferrari blau fosc probablement quedant davant de tots ells, però no ho vam arribar a veure. Mentre esperava el Ferrari, Moss va participar en una cursa no puntuable amb el Lotus-Climax i va patir un greu accident, probablement a causa d'un accelerador bloquejat a fons. El pilot va estar tres setmanes en coma i sis mesos amb el costat esquerre del cos paralitzat, però es va acabar recuperant.

Així va quedar el Lotus després de l'accident de 1962.

L'any següent Moss va fer un test amb Lotus i tot i només ser algunes dècimes més lent que en anys anteriors, Moss va decidir retirar-se al sentir que "no tenia el control instintiu d'abans". A partir d'aquell any el pilot va treballar com a comentarista per la cadena americana ABC fins l'any 1980, en que als 50 anys va tornar a la competició pilotant dues temporades un Audi al britànic de turismes. De tant en tant va participar en alguna cursa fins que el 2011, als 81 anys, va retirar-se oficialment. Va ser nomenat Sir l'any 2000, i avui en dia encara segueix anant a esdeveniments relacionats amb el món del motor.

Indubtablement Stirling Moss és el millor pilot de la història sense un títol mundial. Un home no queda quatre vegades subcampió, tres vegades tercer, guanya 16 curses, 16 poles i 19 voltes ràpides sense ser un gran pilot, especialment en l'època dels anys 50 i 60. En el moment del seu accident tots els pilots consideraven que era el millor de la graella i això ja és prou reconeixement. Entre les eres de Fangio i Jim Clark, ell va ser el pilot dominador, tot i que potser en ocasions li va faltar l'instint assassí de Fangio, a qui no li importava canviar d'equip si considerava que les seves opcions milloraven, o la capacitat tècnica de Brabham, que va ajudar a fer campió Cooper. Moss ha reconegut també que no haver pilotat per Ferrari probablement li va costar aconseguir algun títol, i també el mateix Enzo va reconèixer que es penedia de no haver pogut fitxar Moss. Paraula de Commendatore...