26 de febrer de 2015

Campions sense corona: 7. Carlos Reutemann

7. Carlos Reutemann
(millor posició: subcampió, 1981)

Carlos Alberto Reutemann va néixer a Santa Fe, Argentina, el 12 d'abril de 1942. La seva família vivia al camp i eren ramaders, i de fet el malnom de "Lole" ve de "los lechones", els porquets. El propi Reutemann va explicar que de petit anava a cavall a escola per la distància. Aviat es va començar a aficionar als vehicles de motor, però no va debutar en una cursa fins als 23 anys.

Va obtenir el seu primer triomf aquell 1965 amb un Fiat de Turismo Mejorado. Després competeix diverses temporades en Turismo Nacional i en prototips, aconseguint diversos campionats. No és fins l'any 1970, a punt de fer 28 anys, que viatja a Europa per participar a la Fórmula 2. Amb l'equip de l'Automóvil Club Argentina és quinzè la primera temporada. Però el 1971 ja destaca i queda subcampió darrere el suec Ronnie Peterson, tot i no guanyar cap cursa. Aquell any va participar al gran premi d'Argentina de Fórmula 1 no puntuable, acabant tercer.

L'equip Brabham de Bernie Ecclestone el fitxa per a competir al mundial de 1972. Reutemann debuta de manera espectacular al gran premi del seu país: aconsegueix la pole i gairebé guanya, però al final va haver de conformar-se amb el setè lloc. Al capdavall de l'any va sumar tant sols tres punts, mentre seguia corrent a la Fórmula 2 amb Rondel Racing, quedant quart al campionat.

Durant el seu magnífic debut, Argentina 1972

A partir de 1973 es va concentrar ja només a la Fórmula 1. Reutemann, continuant amb Brabham, va obtenir els seus dos primers podis a França i a Estats Units, sumant 16 punts i quedant setè al campionat. Amb els bòlids dissenyats per Gordon Murray, la cosa va anar a millor el 1974. El Lole va guanyar a Sud-àfrica, Àustria i Estats Units, però la poca fiabilitat a principis de temporada el va deixar a la sisena posició amb 32 punts.

L'any 1975 va ser el primer en que Reutemann va tenir opcions al títol. Pilotant de manera molt regular, va obtenir sis podis amb només una victòria a Nürburgring. Fins a meitat de temporada va estar a prop de Niki Lauda, però un parell d'avaries a final d'any van distanciar-lo, deixant-lo a la tercera posició. 
Per a la temporada 1976 Brabham va decidir deixar el motor Ford DFV i passar a Alfa Romeo. Però el motor italià no va ser fiable i Reutemann tant sols va sumar punts en una de les dues curses que va acabar, al Jarama. Al Nürburgring, Lauda va patir el seu accident i ràpidament Enzo Ferrari va fitxar l'argentí, en vistes d'una probable llarga recuperació de l'austríac. Però Lauda va tornar 40 dies després de l'accident. Reutemann tant sols va disputar el gran premi d'Itàlia amb Ferrari.

Ferrari va decidir quedar-se amb Lauda i Reutemann per a 1977, i despatxar a Clay Regazzoni. En Niki i en Carlos no es van acabar d'entendre mai. Reutemann, tot i guanyar una cursa i sumar sis podis, va ser quart al mundial mentre Lauda s'adjudicava el segon títol abans d'hora i marxava de l'equip Ferrari. El seu lloc el va ocupar el canadenc Gilles Villeneuve.
Villeneuve i Reutemann van entendre's millor el 1978 i el Lole va guanyar quatre curses a Brasil, Long Beach, Anglaterra i Estats Units. La seva regularitat, però, no va ser suficient contra el potencial dels Lotus 79 amb efecte terra, que van fer doblet amb Mario Andretti i el difunt Ronnie Peterson.

Victòria a Watkins Glen, 1978

Precisament Colin Chapman va oferir-li el seient de Peterson per a 1979 i Reutemann, lògicament, va acceptar un volant a l'equip campió. Però Lotus es va arriscar massa amb el 80, i es va haver d'usar el 79 que ja havia quedat una mica desfasat. Així, en Carlos només va poder sumar 20 punts per acabar setè al campionat que va guanyar el seu substitut a Ferrari, Jody Scheckter.
L'any següent Reutemann va tornar a reemplaçar a Regazzoni, aquest cop a Williams. Reutemann va fitxar com a número dos del pilot australià Alan Jones, i aquest va guanyar el títol davant de Nelson Piquet, amb el nostre protagonista tercer amb 42 punts, una victòria a Mònaco i 8 podis, a més d'un podi al ral·li d'Argentina.

La relació entre Reutemann i Jones havia estat correcta, però el 1981 es va viure un dels grans primers duels de la Fórmula 1. Jones va guanyar la primera cursa a Long Beach amb Reutemann segon. Però a Brasil, sota la pluja, Reutemann va guanyar per davant de Jones, tot i la famosa pissarra "Jones-Reut" que l'equip li va ensenyar. L'argentí es va excusar dient que no la veia bé per la pluja i a més que Jones ja era campió i que per tant no calia que seguís fent de segon pilot. L'australià li va declarar la guerra.

Des d'aquell moment, i tot i que Reutemann va intentar resoldre les diferències ("Enterrem la destral? Si, a la teva esquena l'enterraré", li va etzibar Jones) l'equip Williams va funcionar com dos equips separats, i la banda de Reutemann sumava més punts que la de Jones. L'argentí va vèncer a Bèlgica i va manar al campionat mentre Jones es quedava despenjat i era Nelson Piquet qui s'erigia en gran rival.
La cosa es va decidir al gran premi de Las Vegas. Reutemann va fer la pole, però incomprensiblement va quedar setè. Piquet, amb febre, va quedar cinquè i va sumar els punts necessaris per ser campió. Reutemann es va queixar de problemes al canvi però el seu propi equip dubtava de les seves explicacions.

Passant de les ordres d'equip, Brasil 1981

Jones es va retirar i Reutemann també ho anava a fer, però Williams el va convèncer per seguir. Després d'un segon lloc a Sud-àfrica i un abandonament, vorejant els 40 anys i desanimat amb la Fórmula 1, va retirar-se. Probablement si hagués seguit fins a finals d'aquell 1982 podria haver estat campió, doncs ho va ser el seu company Keke Rosberg, tot i tenir desavantatge amb els motors turbo, més potents.

Reutemann va tornar a quedar tercer al ral·li d'Argentina el 1985 i el 1991 va passar a ser governador de la província de Santa Fe. Les notícies van sorprendre a la Fórmula 1, doncs sempre se l'havia considerat una persona a vegades dubitativa i poc donada a comunicar-se. Va tornar a ser elegit governador el 1999 i ha estat senador argentí durant tres mandats consecutius, a part de tenir negocis agropecuaris en l'àmbit privat.
Carlos Reutemann va ser un pilot fi, amb un estil menys espectacular que cuidava els seus monoplaces. A vegades tenia dies anònims i a vegades era dominador i invencible, i son aquests últims dies que ens fan pensar que en el moment adequat, hauria estat un digne campió del món.


1 comentari:

Hendrik Friedheim ha dit...


Post writing is also a fun, if you be acquainted with afterward you can write otherwise it is difficult to write. all of craigslist