23 de febrer de 2015

Campions sense corona: 8. Juan Pablo Montoya

8. Juan Pablo Montoya
(millor resultat: tercer, 2002 i 2003)

Juan Pablo Montoya Roldán va néixer a Bogotá, Colombia, el 20 de setembre de 1975. El seu pare Pablo era arquitecte i un gran aficionat a l'automobilisme, i aviat va proporcionar un kart al seu fill. Des de 1984 fins a 1993, Montoya va participar en diverses categories, guanyant campionats de kàrting al seu país natal i passant ja als monoplaces.

El 1994 va participar al campionat Barber Saab estatunidenc, que llavors era el primer pas cap a la IndyCar. En JPM va ser tercer i aquell hivern va provar amb Paul Stewart Racing al Regne Unit, aconseguint el seient de l'equip per a la Fórmula Vauxhall. Montoya fou tercer del campionat amb tres victòries i la seva ràpida evolució va seguir. El 1996 participà a la Fórmula 3 britànica amb Fortec, quedant cinquè amb dues victòries. Aquell any també va còrrer dues curses del DTM.

El 1997 va passar a la Fórmula 3000 amb l'equip RSM Marko, i va quedar a només un punt i mig del títol, que va perdre davant Ricardo Zonta, aconseguint tres victòries. Montoya ocuparia el lloc de Zonta a la temporada següent a l'equip Super Nova i va aconseguir el títol, amb quatre victòries. Al circuit urbà de Pau es va convertir en el primer pilot de la història de la F3000 que doblava a tots els seus rivals, i a Hockenheim va avançar dos pilots per la herba.
Aquestes actuacions van cridar l'atenció de Frank Williams, i l'equip va fer un intercanvi amb Chip
Ganassi Racing, l'equip dominador de la CART: Alex Zanardi correria per a Williams i Montoya correria a la CART els anys 1999 i 2000. Mentre Zanardi patia una temporada horrible, Montoya va procedir a destrossar tots els rècords d'un rookie: 7 victòries, 7 pole positions i el títol de campió CART. La temporada 2000 Montoya va seguir al mateix equip, aconseguint tres victòries però no podent lluitar pel títol. Tot i això, va guanyar les 500 milles d'Indianàpolis com a rookie, sent el primer en aconseguir-ho des de Graham Hill l'any 1966.

Per fi el 2001 va arribar a la Fórmula 1 com a company de Ralf Schumacher a Williams-BMW. Montoya ràpidament va establir-se com un pilot a seguir, avançant Michael Schumacher i liderant la seva tercera cursa fins que va ser embestit per Jos Verstappen. A pesar d'algunes avaries, finalment va ser sisè al campionat i va aconseguir la primera victòria a Monza. La temporada següent va ser dominada per Ferrari i Montoya no va guanyar cap cursa, però va obtenir 7 poles i 7 podis. Aquesta regularitat va deixar-lo tercer, darrere els invencibles Ferrari.

La temporada 2003 va ser l'any en que Montoya va tenir el títol més a prop. De nou, amb gran regularitat, va guanyar dues curses i tant ell com Kimi Räikkönen semblaven a punt per batre Schumacher. Però un canvi en les normes de pneumàtics va fer perdre competitivitat als Michelin del pilot finès i del colombià i aquest últim va acabar tercer, a 11 punts del pilot alemany. A més, Montoya va decidir marxar de Williams a finals de 2004, degut a un incident en el gran premi de França on el colombià va creure que l'equip afavoria a Ralf Schumacher.

Pugna amb Schumacher, Monza 2003

Aquell últim any a Williams va ser menys competitiu. Montoya va ser cinquè i només va guanyar a l'última cursa a Brasil.  D'allí va passar a McLaren on va començar amb polèmica: es va perdre dues curses per una lesió a l'espatlla. El McLaren era competitiu, i Montoya va guanyar tres curses, però va patir algunes avaries i accidents que van impedir que lluités pel campionat, acabant finalment a la quarta posició. El cotxe de 2006 va ser pitjor, i Montoya tant sols va obtenir 2 podis abans de marxar de l'equip a mitja temporada, cansat de la Fórmula 1 i de McLaren.

En Juan Pablo va tornar als braços de Chip Ganassi per còrrer a la NASCAR. Va estar-s'hi durant 7 temporades, en les quals va aconseguir dues victòries en circuits no-ovals i el 2009 va classificar-se per a la Chase, el sistema per decidir el campió, quedant finalment vuitè. Durant tots aquests anys també va aconseguir guanyar quatre vegades les 24 hores de Daytona, i de fet és l'únic pilot de la història en haver guanyat el campionat CART, les 500 milles d'Indianàpolis i les 24 hores de Daytona a la primera. 
Per a la temporada 2014 Montoya va tornar a la IndyCar amb l'equip Penske, quedant quart al campionat i guanyant la cursa de Pocono, en el que va ser la cursa de 500 milles més ràpida de la història (325.734 kph de mitjana). Per al 2015 Montoya seguirà al campionat amb el mateix equip.

Sovint accidentat a McLaren. Aquí, Webber l'empeny al GP d'Europa 2005

El cas de Juan Pablo Montoya es semblant al de Jean Alesi. Quan va arribar a la Fórmula 1, poca gent dubtava de que seria campió del món, Però Williams no va mantenir la seva competitivitat i el seu caràcter no va casar amb McLaren, i tant ràpid com va arribar va marxar. Per al record queda la seva agressivitat, avançaments com els de Spa 2004, curses dominants com Hockenheim 2003, i disputes agres amb els Schumacher. Montoya sempre va ser un espectacle per a l'aficionat i hauria merescut un títol de campió del món.