29 d’octubre de 2013

Vettel, tetrabrik mundial de Fórmula 1

Aquesta última setmana s’ha sentit molt una paraula que jo encara no he assimilat del tot: “tetracampió”. Diuen que Vettel ja ho és des d’aquest cap de setmana passat. La paraula més quotidiana, per a mi, que més s’hi assembla és “tetrabrik”. Deu ser que no estem gaire acostumats a veure tetracampions del món de F1. Només pilots de l’alçada de Juan Manuel Fangio, Alain Prost, Michael Schumacher o el novell Sebastian Vettel poden dir que formen part d’aquest grup tant selecte.
En els pocs articles que he fet des que escric en aquesta pàgina he intentat parlar el mínim possible de Vettel. No li he donat gaire protagonisme perquè ell sol ja se’l guanya però, aquest cop, em veig obligat a parlar-ne. Tot i així no començaré pas parlant de fingerman.

Rosberg i Grosjean homenatgen al nou campió del món amb la joia de
la corona de RedBull, Adrian Newey
Prefereixo començar comentant el baix rendiment de Ferrari i, sobretot, el d’Alonso, que ha tornat a quedar per darrere de Massa. Si això fos poc, cal dir que no ha sumat cap punt al contrari que el seu company d’equip, que ha carregat el seu palmarès amb 12 punts més. Malgrat això, a Ferrari poden mirar la part bona del resultat de l’asturià: Fernando podrà reutilitzar el casc commemoratiu dels 1571 punts aconseguits durant la seva carrera com a pilot de Fórmula 1. Els de Maranello podran destinar aquests diners, que possiblement s’estalviaran si l’asturià no els demana un nou disseny de casc pel GP d’Abu Dhabi, a millorar el Ferrari de la pròxima temporada. Només ho dic perquè tinc la sensació que la Scuderia ha “malgastat” els (pocs) diners que ingressen en millorar els seus motorhomes i que, per consegüent, no s’han centrat en millorar el seu actual F138. Aquesta inferioritat s’ha vist reflectida en les imatges quan Alonso es disputava acarnissadament la catorzena posició amb Esteban Gutiérrez: denotava les capacitats més o menys limitades de l’automòbil de Fernando.
Deixant de banda el fiasco de Ferrari, cal destacar la bona cursa de Rosberg i Grosjean, que han sigut els acompanyants del tetracampió al podi. Rosberg ha estat capaç de mantenir la seva segona posició obtinguda durant la sessió de qualificació del diumenge; Grosjean ha pogut remuntar  gràcies a l’estratègia, més que encertada, de parar només una vegada a boxes. Aquesta estratègia no ha donat fruits a l’altre pilot de Lotus-Renault, Kimi Raikkönen, que ha hagut d’aturar-se a boxes a l’última volta per salvar la setena posició. Sembla que el desgast extrem que tothom patia durant les sessions lliures i classificatòries ha estat ben administrat tant per Grosjean com per Adrian Sutil: ha tingut clares opcions de podi que s’han esvaït a unes 10 voltes del final.

Una altre bon resultat per a Nico Rosberg
L’altra cara de la moneda ha estat l’australià Mark Webber, que ha hagut d’abandonar per problemes a l’alternador. Ja ho diuen que la història és cíclica, però, un cicle tant curt? Fa relativament poc a Montecarlo, si no recordo malament, els monoplaces amb motor Renault ja van tenir problemes amb Magneti Marelli. És un altre cop de mala sort pel company d’equip de Vettel; sembla que aquesta mala sort no es manifesta en els entorns més propers al pilot de Heppenheim, sinó que només apareix en el monoplaça de Webber. Continuo tenint dubtes sobre les jerarquies dins de RedBull...