Prèvia GP de Brasil: Segons els meus càlculs…

By my calculations we win the championship by one point

Brazil és sinònim de Gran Final. La frase pertany a l’enginyer de pista de Räikkönen i és després de que Kimi aconseguís finiquitar una remuntada èpica i aconseguís un campionat que estava a la butxaca d’un dels dos McLarens. Un any més tard, el drama encara seria pitjor: Hamilton es feia amb el campionat just a l’última corva després d’adelantar a un Timo Glock que es passejava amb el seu Toyota. En aquest cas crec que el millor es il·lustrar-ho:

Aquestes finals d’infart corresponen al 2007 i el 2008, els anys previs al domini Red Bull. Podem sentir-nos afortunats ja que aquest
any l’escenari es desplega d’una manera similar. En la primera ocasió,
el trio HAM-ALO-RAI, en la segona HAM-MAS i en aquesta ALO-VET.  És un privilegi que de nou arribem a l’última cursa sense campió i amb dos candidats, l’any passat no va ser així i fa dos sí, pero la cursa va quedar deslluida per la impotència d’Alonso darrere de Vitaly Petrov per la desgràcia de la tàctica de Ferrari.

Fernando Alonso tens i concentrat, Vettel tranquil i rialler

En tot cas situem-nos al present i analitzem totes les maravelloses coses que ens pot proporcionar aquest cap de setmana que, de ben segur, no ens deixarà GENS indiferents! Segons ens canten les xifres, Sebastian Vettel té molt a perdre i Fernando Alonso molt a guanyar. Bé, jo no ho veig exactament així.
Són un total de 71 voltes, 305 km i això decidirà qui és el campió del món. 13 punts per davant Sebastian Vettel, el miracle és important, però encara ho era més el que havien de consumar Räikkönen, que va consumar, i el que gairebé consuma Massa, que se li va escapar per un gir. Les possibilitats que ens dona el campionat són les següents:

  • Guanya Vettel si és 4rt o millor és camió.
  • Guanya Vettel si és 5è, 6è o 7è i Alonso no guanya.
  • Guanya Vettel si Alonso no fa un podi en qualsevol cas. 

  • Guanya Alonso si és 1r i Vettel 5è o pitjor.
  • Guanya Alonso si és 2n i Vettel 8è o pitjor.
  • Guanya Alonso si és 3r i Vettel 10è o pitjor. 

Alonso “sempre acaba al podi” segons Cristian Horner i de fet, moltes esperances pel campionat romanen en el: “Aquest alternador es una bomba de rellotgeria” d’Adrian Newey. El monoplaça de Vettel ha dir adéu en dues ocasions aquesta temporada per culpa d’aquest problema, el mateix que va tenir Mark Webber a Austin. Ara tot i això crec que el GP pot ser una autèntica bogeria.
Per altra banda aquest GP ens deixa amb dues despedides. En primer lloc la de Michael Schumacher, després de tres temporades completament desastroses on, suposant que amb el sol fet d’haver competit ja ha estat suficient per ell, l’únic que ha aconseguit el kaiser ha sigut un podi (tercera plaça) i una pole position amb sanció, a Mònaco. Més que un fracàs del kaiser jo ho veig un fracàs de Mercedes com a escuderia, no hi ha dubte que Ross Brawn va saber vendre molt bé i molt car el seu projecte, aconseguint fins i tot que, temptat pel retorn frustrat a Ferrari, el kaiser tragués la pols dels seus guants. La temporada 2009 va ser un miratge, un miracle impulsat per aprofitar-se del reglament, i de fet n’ha tret molt de suc, recuperaran el senderi? La segona metitat de 2012 de Mercedes ha estat desastrosa, veurem la direcció de l’equip de Brackley per l’any vinent. En qualsevol cas, de nou auf wiedersehen kaiser, jo em pensava sincerament que tornaria a guanyar, encara que fos una vegada i que donaria guerra. En fí.
L’altre protagonista de la despedida és Lewis Hamilton, i de nou, Mercedes. Ho veig com un cas molt complex. Tot plegat em recorda massa al que va succeir amb Alonso a McLaren. Sembla ser que a Woking no saben tractar bé als seus pilots estrella. Jo ho veig així: Hamilton se sent líder. I crec que és cert. Perdoneu però algú ho havia de dir: Button és un pilot gris i mediocre. D’acord, és campió del món però tothom coneix les cirumstàncies. És a dir: Hamilton volia sentir-se el líder natural de McLaren, volia que el cuidessin bé, que el tinguessin en un pedestal, etc. etc. McLaren no li ha volgut donar això, només algun copet a l’espatlla -exactament el mateix que li va passar a Alonso sumat a les incongruències de Ron Dennis-. De manera que el gran manàger de Hamilton veu la gallina dels ous d’or i per espantar a McLaren parla amb Mercedes per aconseguir un contracte digne d’estrella del Rock. McLaren ho veu com una amenaça fantasma i els deixa fer, convençuts que només ells són grantia de cotxe competititu -i és així-. Finalment, Hamilton, o més aviat, el seu representant i molts diners, no baixen del carro i gairebé per accident Hamilton i McLaren es veuen en la situació en la qual ningú es volia veure, i ja no hi ha marxa enrere. Estic convençudíssim que tant McLaren com Hamilton es penedeixen molt del que han fet i on han arribat i això és destil·la de l’actitud més aviat humil que Hamilton té ultimament: cap clot i resignat, fent curses espectaculars i donant-ho tot per l’equip que li ha donat tot. Tot plegat molt trist no? Ara a McLaren es quedaran amb un rookie i amb un campió gris però molt simpàtic i carismàtic i poc més. Mentrestant Hamilton a Mercedes… bé… ja ho veurem!

Hauriem de parlar una mica de Brasil no? Un circuit màgic, encantador, sempre ens dona alguna cosa, ple d’elements particulars. En primer lloc el sentit de la cursa, diferent a l’habital, afegeix un plus a l’exigència en la conducció, la calor, la primera corva, la essa de Senna en pendent, la part més virada i estreta, la corva de 180º en pujada cap a la dreta, les corves ràpides del final i la llarga recta. Un circuit dels d’abans non-Tilke, una de les últimes velles joies del campionat, casa d’Ayrton Senna.
Ah, per cert! Ballarem sota la pluja? Hi ha previsió de pluja, fortes plujes. Records de 2008?
Senyors, senyores, ens toca relaxar-nos… i disfrutar! Salut i Benzina!