Prèvia GP Europa: Serà emocionant?

Fa tres setmanes, durant uns dies a València per feina, vaig tenir l’ocasió de passejar-me pel traçat del Valencia Street Circuit. He de dir, abans de començar, que no tinc gaire simpaties pel traçat valencià. Des del primer moment em va semblar un capritx digne d’una república bananera, i a sobre les curses sempre són avorrides.

Recta de meta, un dels pocs llocs on circula el trànsit.

Bé, vaig arribar des del barri de Natzaret enfilant l’última corba (allà on posa Boluda…) i per començar, l’única part “urbana” del circuit és la recta de meta fins a la primera corba. Per allà hi passen cotxes regularment, però un cop el circuit gira per la part dels edificis de la Copa de l’Amèrica, entrem en una mena de ciutat fantasma. Per la resta del circuit no hi passen normalment els cotxes, i a sobre, els edificis que usaven els participants de la Copa de l’Amèrica estan sense ús des del 2010, o el 2007 en la majoria dels casos, donant una imatge de deixadesa.
L’edifici Veles e Vents tampoc semblava ser usat massa sovint. Però aixó si, les banderes de la Comunitat i d’Espanya flamejaven perfectament…

L’edifici de l’Alinghi, una mica fet pols

Passant al tema estrictament esportiu, els precedents no ens donen gaires raons per l’optimisme. El primer any, el 2008, Felipe Massa va dominar amb mà de ferro una cursa marcada per l’atropellament d’un mecànic per part de Kimi Räikkönen i l’abandonament a la volta 1 de Fernando Alonso, embestit per Kazuki Nakajima.
La temporada següent vam viure la penúltima victòria de Rubens Barrichello al volant del Brawn. Era també el segon gran premi de Jaume Alguersuari, que va quedar davant del Ferrari de Luca Badoer. L’italià substituïa el lesionat Massa.

L’any 2010 hi va haver polèmica. Després de l’espectacular accident de Mark Webber, que va sortir volant a l’embestir el -llavors- Lotus d’Heikki Kovalainen, a la sortida del Safety Car Lewis Hamilton va accelerar per sortir davant i no quedar-hi atrapat.
Fernando Alonso, que anava darrere seu, no ho va fer i amb el temps perdut, va ser vuitè a la cursa, mentre que Hamilton, drive-through i tot, va quedar segon darrere de Sebastian Vettel.

Vettel va tornar a guanyar la temporada passada, en una edició novament avorrida. L’única emoció la va posar la lluita entre Alonso i Webber per el segon lloc. També cal mencionar el fet de que València 2011 és l’última cursa on tots els vehicles participants van acabar el gran premi.

És bastant probable que siguin els Pirelli qui decideixin si tindrem un GP espectacular. Per aquesta cursa, els equips hauran d’utilitzar els tous (grocs) i els mitjans (blancs). Al no haver-hi un pneumàtic en mig, cal esperar no massa diferència entre els dos compostos. La zona de DRS, en canvi, s’ha reduït a una sola. L’any passat les zones de DRS eren a la recta després del pont de Calatrava i a la recta abans de l’última corba. Aquest any, només la de després del pont es manté.

Tindrem vuitè guanyador? Tenim diversos candidats, com Michael Schumacher, els dos Lotus, o fins i tot Felipe Massa. Jo ho dubto bastant, però espero equivocar-me i que, finalment, València ens regali una cursa digna de recordar.