1 de març de 2012

Els campions del món (25): Damon Hill

És el torn avui del primer i fins ara únic fill de campió que va aconseguir repetir la gesta del seu pare. Damon Hill no només va guanyar el títol, sinó que també va ajudar a liderar un equip desfet desprès de la mort del pilot número 1.

Damon Graham Devereux Hill va néixer el 17 de setembre de 1960 a Hampstead, Gran Bretanya. El seu pare, Graham Hill, va ser el campió mundial de Fórmula 1 els anys 1962 i 1968, i com a tal, té la seva pròpia entrada i no ens estendrem massa més.
Degut a l'èxit del seu pare, en Damon i les seves germanes Brigitte i Samantha van gaudir d'una infància tirant a luxosa, tot i que tant Graham com la mare Bette varen mirar d'inculcar el sentit de l'esforç i el treball en els seus fills.

A pesar de les curses del seu pare, a en Damon el que l'interessaven eren les motos. Als 11 anys li van regalar una petita moto de 50 cc, i uns anys més tard, en Graham es va comprar una Bultaco de trial de 350 cc amb la qual els dos Hills sortien a fer una volta regularment.
Però tot va canviar el 29 de novembre de 1975. Graham Hill va morir, juntament amb cinc membres del seu propi equip, en accident d'avioneta. Hill tenia assegurança, però com que havia oblidat renovar el carnet de pilot, la companyia no va cobrir l'accident. Les famílies de les altres víctimes van obtenir indemnitzacions directament de la fortuna que en Graham havia acumulat, i de sobte en Damon i la seva família van passar a viure amb molts menys diners.

Mentre estudiava i tocava la guitarra en un grup punk anomenat "Sex, Hitler & The Hormones", en Damon va treballar ajudant un amic paleta i més tard, quan ja havia deixat les classes, com a repartidor exprés en moto, cosa que a partir de 1981 li va permetre finançar-se les seves primeres curses de motos. Amb el casc idèntic al del seu pare, Hill va arribar a guanyar un campionat local de 350 cc, però segons la premsa de l'època, no era el pilot que més destacava.
El 1983, la seva mare Bette el va convèncer per a fer un curs de monoplaces a la famosa escola Winfield, a Paul Ricard, ja que considerava que les motos eren més perilloses. Hill va seguir competint en motos fins el 1984, i per a l'any següent, amb el patrocini de Ricoh, va debutar a la Fórmula Ford 1600, quedant sisè i tercer en els dos campionats britànics.

El 1986 Hill va passar a la Fórmula 3, havent demanat 100.000 lliures al banc i alguns milers més als amics. Aquell primer any Hill va obtenir un podi i va quedar novè al campionat. A la temporada 1987 Hill va quedar cinquè, i un any desprès va ser tercer. El pilot britànic feia una feina sòlida, però pilots com Johnny Herbert o Mark Blundell despuntaven més que ell en aquella època. Tot i així, Hill va ser segon al GP de Macau de 1988, i va fer el salt a la Fórmula 3000.
L'any 1989, a part d'alguna cursa al BTCC i a les 24 hores de Le Mans, Hill va fitxar per l'equip Mooncraft, que feia el seu propi xassís. El Mooncraft era un desastre i el millor resultat d'en Damon va ser una quinzena posició, però gràcies a la seva actitud de sempre intentar-ho va aconseguir fitxar per l'equip Middlebridge a la temporada 1990. Tot i aconseguir 3 pole positions, Hill no va guanyar cap cursa, i va quedar 13è. Va continuar amb el mateix equip el 1991, acabant el campionat a la setena posició.

Però aquell 1991 Hill va aconseguir posar-se al volant d'un F1. Ja havia provat un Benetton l'any 1987, però aquell test havia quedat en res. Per a la temporada 1990, Williams havia fitxat a Mark Blundell com a pilot provador, en una època on es podia provar gairebé sense límit. Però Blundell desitjava córrer curses, i Williams va fitxar a Hill.
Els dos anys que va estar-se provant els Williams abans de debutar-hi varen ser molt profitosos, i Patrick Head i Adrian Newey tenien molt bona opinió dels talents d'en Damon com a provador.

Mentre feia de provador, el 1992, Brabham va donar-li el debut a la categoria. L'equip, que havia estat propietat de Jack Brabham i després de Bernie Ecclestone, ja no era més que una ombra del seu passat gloriós. Hill va aconseguir classificar-se en dues curses, Silverstone i Hongria, i de fet la cursa hongaresa va ser l'última del mític equip, atrapat en un mar de deutes.
Hill tornava a fer de provador, però el fitxatge d'Alain Prost per part de Williams va iniciar una carambola que acabaria amb en Damon pilotant el 1993. Bàsicament, Nigel Mansell no volia compartir box amb Prost, i quan l'anglès va anunciar que se n'anava a l'IndyCar, Hill va ser l'escollit.

Així doncs, amb gairebé 33 anys, Hill iniciava la seva primera temporada sencera al volant del millor cotxe, que portava el número 0 degut a l'absència del campió vigent. La seva inexperiència es feia notar en alguns aspectes, tot i que generalment va estar molt a prop del seu company Prost. La primera victòria va trigar en arribar. Desprès de liderar a Silverstone i trencar el motor, i de liderar a Hockenheim i patir una punxada a la penúltima volta, finalment va guanyar a Hongria, i va aconseguir dues victòries més per a quedar tercer al campionat.

Per a la temporada 1994, Prost es va retirar i Ayrton Senna seria el company d'en Damon. Però Senna va morir al tercer gran premi de la temporada, i com el seu pare havia fet amb Lotus l'any 1968 després de la mort de Jim Clark, Hill va liderar amb dignitat i va disputar el campionat amb Michael Schumacher.
En un any estrany, amb tres desqualificacions per al pilot alemany, Hill va guanyar 6 curses. Possiblement la més meritòria va ser el GP del Japó, on sota una intensa pluja Hill va donar-ho tot per guanyar al Kàiser.
L'última cursa va ser a Austràlia. Schumacher, pressionat per Hill, va cometre un error i es va sortir de la pista. Hill tant sols va veure que Schumacher anava lent i va anar per l'interior, Schumi es va tancar i els dos monoplaces es van tocar. Hill va aconseguir arribar a boxes, però un braç de la suspensió s'havia torçat, i el títol era pel de Benetton.

L'any 1995, Hill ho va tornar a intentar. Però desprès d'un inici prometedor, amb dues victòries, fallades mecàniques i errors propis van donar el títol a Schumacher a falta de tres curses. No va ser un dels millors anys de Hill, que va col.lidir dues vegades amb Schumacher i es va veure superat en ocasions pel seu company David Coulthard. Aixó si, va acabar l'any guanyant amb 2 voltes d'avantatge el GP d'Austràlia.
Per a la temporada 1996 Schumacher se'n va anar a Ferrari i Coulthard va ser substituït a Williams pel canadenc Jacques Villeneuve, ell també fill de gran pilot. Els Williams FW18 van dominar la temporada a plaer i la lluita fou entre Hill i Villeneuve. En Damon va començar molt fort, però a mitja temporada va perdre una mica el control del campionat. Villeneuve es va acostar i de fet tenia una petita opció de guanyar el títol a Suzuka, però quan el canadenc va perdre una roda i Hill va guanyar el gran premi, el títol va tornar a Williams.

Però Hill no defensaria el títol a Williams. L'equip havia contractat Heinz-Harald Frentzen a finals de 1995, i al veure que Villeneuve feia bé la feina, a Hill se li va oferir un contracte molt per sota de les seves expectatives. Pels volts del GP d'Itàlia Williams va dir que no comptava amb els serveis de l'anglès i Hill va buscar refugi a l'equip Arrows.
Era un lloc indigne per a un campió vigent i de fet, el cotxe ni era ràpid ni molt fiable. Però portava pneumàtics Bridgestone, i aquest fet va permetre a Hill ser competitiu en algunes curses, notablement el gran premi d'Hongria, on després d'avançar Schumacher, va estar a punt de guanyar la cursa. El canvi de l'Arrows es va trabar en tercera a l'última volta i Villeneuve va avançar-lo; Hill, malgrat tot, va acabar segon, i dotzè al mundial amb 7 punts.

Després d'algunes converses amb McLaren, Hill va fitxar el 1998 per a Jordan, fent companyia a Ralf Schumacher. Després d'un inici de temporada amb un cotxe poc fiable, una evolució a mitjans d'any va fer l'equip competitiu, i Hill aconseguiria l'última victòria de la seva carrera a Spa. De nou, sota una intensa pluja, Hill era segon quan Michael Schumacher va embestir un David Coulthard doblat. L'equip va acabar quart de constructors i Hill va ser sisè.
Per a la temporada 1999 Schumacher va ser substituït per Frentzen, i mentre el pilot alemany va sumar dues victòries i va lluitar pel títol, Hill tant sols va sumar set punts. Una combinació de problemes mecànics i falta de motivació varen fer que Hill gairebé es retirés a mitja temporada. Eddie Jordan el va convèncer per seguir, però a l'última cursa a Suzuka, després d'una sortida de pista, va decidir entrar a box i plegar per retirar-se definitivament, als 39 anys.

Després de la Fórmula 1 Hill i la seva esposa Georgie es van dedicar a cuidar dels seus quatre fills. El gran, Oliver, té síndrome de Down, el segon, Josh, va començar a competir però ho va deixar i les nenes Tabitha i Rosie conformen la família.
Hill té alguns negocis, com un concessionari de cotxes, i ha fet alguns programes a la televisió anglesa. Va ser president del British Racing Drivers Club i des de l'any 2012 comenta les curses de Fórmula 1 per a la televisió britànica. També havia tocat en grups de música, però ho va deixar, dient que "tenia massa feina portant nens a l'escola i cuidant animals domèstics"...

En resum, Damon Hill, com el seu pare, no va ser el mai "el millor pilot del seu temps", però a base de treball, de constància i de sacrifici, va arribar a ser campió del món. A més, va ser un campió digne, que mai aixecava polèmiques i que respectava a tots els seus rivals. Un home que fins i tot es tenyia les canes per no sembla massa vell. És un pilot a qui a vegades no se li va donar el crèdit que mereixia.