21 de març de 2012

Dos mil dotze +$ -€

Sembla que no pugui ser, però ja hi tornem a ser, un altre any, una altra temporada de F1. Una altra temporada d’emocions, de continuïtat, de sorpreses, de repeticions, qui ho sap? Ves a saber que ens espera. Jo en particular, aposto per un canvi de cicle, i que l’alternança guanyi, a fi de bé de tots els que estem tocats per la F1.

Aquesta pre-temporada, excepte en algun cas puntual, ha estat del més normal, sense gaires novetats (les justes), i més aviat amb pocs moviments (els esperats), de fet sembla ser que els aquests potser succeiran un cop començada la gira. 


L’avi, amo i senyor del negoci, te un olfacte innat per els diners i allà ha d’anar-los a buscar, olfacte que molts pot ser voldríem tenir. S’ha de reconèixer que és molt hàbil, li surten pretendentes per tot arreu, malauradament a Europa, tenim la caixa buida. Resultat: cada cop tindrem més curses fora i menys aquí, com tot, la F1 també s’ha globalitzat.

Conseqüències? L’última, a casa nostra, al circuit, alternant la cursa any si, any no. Raons: per estalviar i no perdre l’oportunitat de continuar gaudint del circ, teòricament esta bé, és raonable, res a dir, s’ha d’acceptar, les misses no arriben i la lògica i el sentit comú s’ha d’imposar, hi estic tant d’acord, que prendré la mateixa medicina.

 A fi i efecte d’estalviar a nivell personal, i després de “més de 20 anys com a soci i esperant encara la confirmació anunciada far ja dos anys d’inscriure’ns a la avinguda dels campions en reconeixement al nostre suport durant tant de temps”, he decidit donar-me de baixa com a soci del circuit, la propera temporada.

 D’aquesta manera, seré soci any si, any no, i a les successives altes, aprofitar l’oferta i/o avantatges d’inscripció, com el que fa la primera comunió, em caldrà saber només si em tocaran els anys parells o els senars, particularment se m’en fot, però a triar, prefereixo el parells. La “crisi”, millor dit el nou “paradigma”, ens porta això i molt més que està al caure, i la F1 no en serà pas aliè, ans al contrari, serà doncs bo adaptar-se al que vingui i canviar l’estil que hem portat fins ara, els que anem quedant serem els de sempre i la resta ja se sap, de manera que toca ballar el que toquin, procurar no perdre el pas i si ens toca la més lletja o l’escombra passar-la ràpid.

 No m’enrotllo més, com cada any i això em recorda “el dia de la marmota”, matinar acompanyat d’un bon esmorzar davant del LCD, per gaudir una vegada més, de l’inici de la temporada des de les antípodes, i que la força, emoció, varietat i alternança en les curses ens acompanyi.

 Salut i benzina (si pot ser, bé de preu)


Article per Pere Sitjà i Corrius, incloent l'edició fotográfica.