24 de febrer de 2012

Els campions del món (20): Keke Rosberg

El primer campió finès de Fórmula 1 va ser un exemple d'agressivitat. Un home que mai es donava per vençut, que conduia de manera espectacular i que prenia riscos. Ell mateix deia que "és més cansat jugar atacant que jugar defensant", i ell sempre atacava. Avui toca Keke Rosberg.

Els pares d'en Keijo Erik Rosberg estudiaven a Suècia quan ell va nèixer a Estocolm el 6 de desembre de 1948. Un cop acabats els estudis, el pare era veterinari i la mare química, i els Rosberg van viure a Oulu i a Iisalmi. A part de les seves feines, als pares de Rosberg també els agradaven els ral.lis i van participar-ne en alguns.

Com no, en una família així en Keijo va començar als karts molt petit, i tot i que de gran volia ser o dentista o programador informàtic, la seva incipient carrera va anar prenent protagonisme. Va ser cinc vegades campió de Finlàndia de kàrting, i el 1973 va ser campió escandinau i europeu. Amb 26 anys va passar als monoplaces, competint inicialment a la Fórmula Vee. El 1975 va guanyar 10 de les 21 curses de la Fórmula Super Vee, i la temporada següent ja va poder córrer a la Fórmula 2.

Rosberg no va posar mai diners de la seva butxaca per anar progressant, sinó que per obtenir patrocini anava a diferents empreses i oferia els seus serveis en el que fos a canvi de posar el logo al cotxe que toqués. Inicialment aquesta tàctica li va permetre anar fent. Però del propi Keke és la frase "Els pilots som com les prostitutes, anem allà on hi hagi diners". Ell mateix va validar la seva dita. En els anys 1976-1980, Rosberg va córrer a la Fórmula 2 europea, a la Fórmula Atlantic i a la Can-Am nord-americanes i a la Fórmula Pacific a Nova Zelanda. Va guanyar curses en tots els campionats mencionats i va adjudicar-se els dos títols de Fórmula Pacific que va disputar.

Però la seva diàspora i el fet de no tenir massa sort a la Fórmula 2 feia que els equips de Fórmula 1 no es fixéssin massa en ell. Va aconseguir debutar amb un Theodore el 1978, però de 9 curses que va disputar amb l'equip de Teddy Yip, només es va poder qualificar en 3. També disputà alguns grans premis amb ATS, aconseguint una desena posició com a millor resultat. Rosberg, aixó si, va guanyar un GP no puntuable amb el Theodore sota la pluja.

Per a la temporada 1979 Rosberg va aparèixer a l'equip Wolf, substituïnt James Hunt que s'havia retirat. El Wolf WR7 no era tant dolent, però era poc fiable. En Keke tant sols va poder acabar una cursa a la novena posició.
Walter Wolf va vendre's l'equip a finals de temporada i els cotxes i en Rosberg mateix van ser fusionats amb l'equip dels germans Fittipaldi. Amb l'F7, que era el Wolf reconvertit, Rosberg va sumar els seus primers punts al pujar al podi del GP d'Argentina, en la que era la seva primera cursa per a Fittipaldi. L'F8, més Fittipaldi que Wolf, va aparèixer a mitjans de temporada i Keke va aconseguir un cinquè lloc, però també alguna no-classificació.

L'any 1981 Emerson Fittipaldi, que havia estat el company de Rosberg al volant, es va retirar. Rosberg va quedar com a líder de l'equip, però el F8C va ser un Fórmula 1 lamentable. En Keke, amb el seu estil de "pit i collons", aconseguia classificar dignament el ferro, però tant sols va poder acabar tres curses. Es més, no va poder-se classificar en 5 curses, i va acabar l'any sense cap punt. Però la retirada d'Alan Jones a Williams li va obrir les portes de l'equip de Didcot.

El 1982 va ser un any estrany. Rosberg va guanyar el títol amb una victòria i amb tant sols 44 punts. Aixó no vol dir que no s'ho mereixés, doncs lluitava amb el motor Ford atmosfèric contra els turbo cada cop més dominants. Però Ferrari va patir la mort de Gilles Villeneuve i la lesió de Didier Pironi, a Renault hi havien lluites intestines entre Alain Prost i René Arnoux, i el Brabham-BMW no era del tot fiable. En Keke va puntuar regularment, va aconseguir la seva primera victòria al GP de Suïssa i als 33 anys es va convertir en el primer campió del món que no havia sumat ni un sol punt la temporada anterior...

La temporada de defensa del títol és, segon Rosberg, la seva millor. Williams continuava amb el motor Ford i els motors turbo eren cada cop més potents, cosa que deixava el finlandès en inferioritat tècnica. Malgrat tot, va quedar vuitè al campionat i va guanyar el gran premi de Mònaco, gràcies a una jugada inspirada amb els pneumàtics sota la pluja.
L'any 1984 van arribar els turbos a Williams de la mà d'Honda. Durant aquell any i el 1985 ell i primer Jacques Laffite, i després Nigel Mansell patiren de valent els problemes de joventut del motor japonès. Tot i així Rosberg va guanyar el GP de Dallas del 84, disputat sota una calor infernal, i la temporada següent va quedar tercer al campionat, amb dues victòries i 5 podis.

Per a la temporada 1986 Rosberg va substituir al retirat Niki Lauda a McLaren, fent costat al vigent campió Prost. El pilot francès va revalidar el títol, però la majoria d'avaries es van centrar en el cotxe de Rosberg, que tant sols va poder obtenir un podi, quedant sisè. Com a curiositat d'aquell any, Rosberg va pilotar un McLaren a Portugal amb els colors de Marlboro però amb un groc ataronjat substituïnt el vermell; no cal dir que aquella pintura no va tenir massa èxit.

Amb 38 anys Rosberg va retirar-se de la Fórmula 1. Ell mateix més tard va reconèixer que potser va plegar un pèl abans d'hora, però molt aviat tornava a ser als circuits. Els anys 1990 i 1991 Rosberg va disputar el mundial de resistència amb Peugeot. Va aconseguir dues victòries el 91, pero gairebé va haver d'abandonar en la resta de curses. El 1992 va passar a córrer el DTM, primer amb Mercedes i després amb Opel, i l'any 1995, l'últim any en que va córrer, va fundar el seu propi Team Rosberg.

El Team Rosberg segueix competint en el DTM i a la GT3 amb Audi, i havia competit també a la Fórmula BMW, la Fórmula 3, l'A1GP i també l'ITC. Es podria dir que el millor any de l'equip va ser el 2002, quan van guanyar la Fórmula 3 alemanya amb Gary Paffett i el campionat alemany de Fórmula BMW amb el seu fill Nico.
A part de guiar la carrera de son fill, en Keke també va fer de mànager a JJ Lehto i a Mika Häkkinen.

Avui en dia Rosberg és present a la majoria de curses i tests del seu fill Nico, que pilota segurament d'una forma menys agresiva que la del seu pare. Keke Rosberg, dins i fora de la pista, va ser un home dur, que no s'estava per hòsties. Un home que imposava, tant pel seu to de veu greu com el seu bigoti poblat. Un home que sempre va donar el 150 per cent dins d'un monoplaça.