12 de febrer de 2012

Els campions del món (12): Jochen Rindt

El nostre protagonista d'avui és conegut per dos fets: ser l'únic campió postum del mundial de Fórmula 1 i tenir un estil espectacular, sempre de costat, sempre fent pensar que era a punt de sortir-se de la pista. Avui escriurem sobre Jochen Rindt.

Karl Jochen Rindt va nèixer el 18 d'abril de 1942 a Mainz, Alemanya. El seu pare tenia una empresa d'espècies culinàries, però en Jochen amb prou feines podia recordar-lo, doncs a l'estiu de 1943 tant el pare com la mare de Rindt van morir al bombardeig d'Hamburg per part de les forces aliades a la Segona Guerra Mundial, el juliol de 1943.

Així doncs, Rindt va crèixer a Graz, Àustria, i tot i no fer-se mai austríac, va córrer sempre sota la bandera del país. A Graz el van adoptar els seus avis materns, i en particular el seu avi, que era un advocat de prestigi, volia que el jove Jochen seguís el seu camí. Però Rindt (juntament amb Helmut Marko i Harald Ertl, futurs pilots també), només tenia al cap els esports de risc. De jove va esquiar, trencant-se les cames un parell de cops, i després va començar a rodar per Graz amb un Volkswagen escarabat a tota velocitat.

El seu heroi era Wolfgang von Trips, pilot de Ferrari mort el 1961 a Monza. Rindt va anar fent en diverses curses locals a Àustria, i o bé xocava o bé guanyava. El 1964, va fer el salt a Anglaterra i va començar a competir en curses de Fórmula 2 amb un Brabham de l'equip de Roy Winkelmann, impressionant en derrotar Graham Hill en una de les seves primeres curses de F2. Aquell any també va debutar a les 24 hores de Le Mans amb un Ferrari de l'equip NART i també va disputar el seu primer GP de Fórmula 1, a Zeltweg. Amb un Brabham-BRM de l'equip de Rob Walker, Rindt va abandonar per problemes de direcció.

El 1965, Rindt va ser segon del campionat de Fórmula 2, va guanyar les 24 hores de Le Mans juntament amb l'americà Masten Gregory en un Ferrari 250LM, i va disputar la seva primera temporada completa a la F1, a l'equip Cooper, com a company de Bruce McLaren. Rindt va aconseguir 4 punts per a la tretzena posició. Tot i ser tercer al campionat el 1966 (3 podis), els anys de Cooper van ser poc competitius. Per al 1968 Rindt, juntament amb el seu mànager Bernie Ecclestone, va fitxar per Brabham.

El Brabham de 1968 portava els motors Repco que havien fet campió l'equip els dos anys anteriors, però a l'intentar extreure més cavalls, es va perdre la fiabilitat. Rindt va obtenir dues poles i dos tercers llocs, però no va puntuar enlloc més i va ser dotzè. Llavors va arribar una oferta de Lotus, que aquell any havia perdut a Jim Clark, mort a Hockenheim en una cursa de F2. Rindt tenia un cert recel envers la fiabilitat dels Lotus, i llavors va ser quan Ecclestone li va plantejar la situació. "Si et quedes a Brabham, tindràs cotxes que no es trencaran. Si vas a Lotus, podràs optar al títol", li va dir Ecclestone, i Rindt va fitxar per Lotus.

Ben aviat va patir els efectes d'un xoc provocat per una fallada mecànica. A Montjuïc aquell any es portaven els alerons altíssims, i en l'espai d'una volta, tant el de Graham Hill, company de Rindt, com el seu propi es van trencar a la recta de l'Estadi. Per acabar-ho d'adobar, Rindt va xocar contra el cotxe de Hill, que havia xocat la volta abans, volcant i trencant-se el nas, a part de patir una commoció cerebral. Però l'any va acabar amb la seva primera victòria al GP d'Estats Units, i va ser quart al mundial.

El 1970 va nèixer la filla de Rindt, Natasha, i van morir en accidents els seus amics Bruce McLaren i Piers Courage. Aquests fets varen fer pensar molt a Rindt, que va comentar a la seva esposa Nina que si guanyava el títol segurament es retiraria. La cosa pintava bé, doncs Rindt, amb el Lotus 72, va guanyar a Mònaco, Holanda, França, Gran Bretanya i Alemanya. A l'arribar a Monza, Rindt tenia 20 punts sobre el segon classificat.

Als entrenaments del GP alguna cosa es va trencar al davant del Lotus i a la frenada de la Parabolica, el Lotus va virar a l'esquerra, impactant contra el guardarail, on 9 anys abans von Trips havia mort. Rindt no es cordava el cinturó de les cames perquè volia sortir depressa en cas d'incendi (Courage havia mort quan el seu cotxe es va cremar a Zandvoort). A l'impactar amb el guardarail, Rindt va baixar cap avall dins el cotxe, fent-lo més vulnerable als impactes. Va morir aquell mateix dia.

Faltaven tres curses per al final de la temporada i el següent GP el va guanyar Jacky Ickx, que es va posar segon. El de Ferrari necessitava guanyar els dos grans premis restants. Va guanyar a Mèxic però a Estats Units va ser quart, així que ningú va superar el total de punts de Rindt, convertint-se en el primer, i fins ara únic campió postum.

Rindt serà recordat com un home espectacular pilotant, a l'estil de Ronnie Peterson o Gilles Villeneuve. Era un home carismàtic que no tenia problemes en dir el que pensava, especialment si es tractava de temes de seguretat, on donava molt suport a Jackie Stewart. Varen ser durament criticats per fer disputar el GP d'Alemanya de 1970 a Hockenheim en comptes de Nürburgring, però els crítics no s'asseien al volant i prenien els riscos que al capdavall van costar-li la vida a en Jochen...