Crònica GP d’Hungria: Patinatge artístic a Hungaroring

He wants more
Es confirma: Jenson Button “només” guanya amb condicions adverses (vegis pluja) o amb un Brawn GP. El premi de la constància, del “bon faire”, la conducció suau i gens agressiva. L’únic dels pilots que optava per la victòria (Vettel, Alonso i Hamilton) que no va cometre cap errada ni ens va fer gaudir de cap virolla ni cap derrapatge amb conseqüències funestes, com el que va protagonitzar Vettel on va perdre el lideratge, Hamilton on va perdre el lideratge i li a valer una sanció (per una vegada crec que la FIA no es va equivocar amb Hamilton la seva reincorporació a la pista va ser més perillosa que la pròpia situació perillosa en la que estava), Alonso que li va costar no lluitar per les primeres posicions de la cursa al seu propi inici.
De fet, a l’asturià se’l va veure prendre molts riscos sobretot en el primer terç de la cursa i la pròpia imatge de la fatal virolla de Spa 2010 al tocar les pintures em va venir al cap. 
En tot cas, sense restar protagonisme al vertader protagonista, Jenson Button, de nou es va treure una cursa perfecte tan en el plà estratègic com en el de la seva habilitat com a pilot depurat, murri i extremadament intel·ligent i fred. Només calia veure les càmeres a bord de Jenson, apenes tocava els pianos i les pintures, un món de diferència amb el que per exemple, havia de fer el Lewis tocat per una estratègia a una parada més en una pista on va resultar que en contra de qualsevol pronòstic, el penumàtic “dur” donava molt més bon rendiment. Ésclar que ningú tampoc s’esperava que les temperatures serien tan baixes, sobretot en un lloc on a l’estiu sol fer una calor tòrrida; en tot plegat, els Ferraris els més perjudicats amb els seus problemes per escalfar pneumàtics; les baixades de ritme del Fernando eren espectaculars.
Fent una mica de sumari dels tres primers classificats, la veritat és que Hungria va ésser de nou, una cursa en la que d’alguna manera o altre tothom va sortir-ne bastant satisfet, durant alguns moments de la cursa les posicions relatives dels equips punters va quedar molt evidenciada: dos Mclarens, dos Red Bulls, dos Ferraris. En altres moments l’ordre era altern però sempre amb el teòric “primer pilot” per davant de l’altre. Els papers estan clars; els tres grans equips no són a hores d’ara ni millors ni pitjors un respecte l’altre: són diferents i millors i pitjors en diferents aspectes que fan que si no fos per Vettel, el campionat seria, per enèssima vegada consecutiva, el millor de tots els temps. Dit d’una altra manera, crec que veurem el SUB-campionat més emocionant de la història… i és que les diferències de punts entre Hamilton, Button, Webber i Alonso son tan curtes… 
El Felipe tot i que va fer, de nou, una actuació notable, està despenjat de la capçalera de cursa i crec fermament que Ferrari s’hauria de plantejar seriosament la contractació d’un pilot amb un tacte millor, si volen tornar a guanyar el campionat de pilots, ja que amb un equip tan consistent com Red Bull i amb un tàndem tan platònic com el format per Button i Hamilton, la cosa està complicada per a Ferrari.
Vàrem veure també una imatge inèdita i exclusiva, molt fugaç per altra banda; durant alguns revolts Michael Schumacher va liderar la taula de la classificació, una cosa que, confesso, per desgràcia no és pot veure tots els diumenges.
Fins i tot el Jaume (10è) es va endur un suculent premi, amb regust amarg ja que la gesta de Buemi (sortia 23è) va ser molt més èpica (8è) i ja l’adventatja de nou en 2 punts a la taula classificatòria, i sincerament crec que el seient del Toro Rosso estarà determinat pels punts a final de temporada. Es notava la tensió en la lluita a la classe mitjana, on els Toro Rosso conduits per dos prodigis es desfeien de Williams, Saubers i fins i tot Mercedes.
Voldria destacar també en imatges gravades per un aficionat, l’incendi per sobreescalfament i la explosió, segurament una bona mostra de la perillositat de les bateries del KERS, del Renault de Heidfeld, que el pobre té l’ombra de Bruno Senna molt a prop:

Jenson Button: Un recital digne d’un campio del mon
Sebastian Vettel: Una actuacio correcte que val un campionat.
Sebastien Buemi: Si alavem al Jaume, avui li ha de tocar al Seb II.

Lewis Hamilton: Una bipolaritat de geni li pesa molt a les espatlles.

Ferrari: Les evolucions del monoplaça, evidents, no tenen res a fer amb els errors al box i amb les errades estrategiques que no paren de cometre


Mercedes GP: Sempre succeeix el mateix, comencen be i s’enfonsen

Lotus Renault: Per no estar ja ni estan als punts.

Pos. Pts. Piloto Dor. Equipo Chasis Tiempo Parr. Vuel.
1 25 Jenson Button 4 McLaren MP4-26 01:43’42″337 3 70
2 18 Sebastian Vettel 1 Red Bull RB7 + 3″588 1 70
3 15 Fernando Alonso 5 Ferrari 150º Italia + 19″819 5 70
4 12 Lewis Hamilton 3 McLaren MP4-26 + 48″338 2 70
5 10 Mark Webber 2 Red Bull RB7 + 49″742 6 70
6 8 Felipe Massa 6 Ferrari 150º Italia + 83″176 4 70
7 6 Paul di Resta 15 Force India VJM04 + 1 vuelta 11 69
8 4 Sébastien Buemi 18 Toro Rosso STR6 + 1 vuelta 23 69
9 2 Nico Rosberg 8 Mercedes GP MGP W02 + 1 vuelta 7 69
10 1 Jaime Alguersuari 19 Toro Rosso STR6 + 1 vuelta 16 69
11 Kamui Kobayashi 16 Sauber C30 + 1 vuelta 13 69
12 Vitaly Petrov 10 Lotus Renault R31 + 1 vuelta 12 69
13 Rubens Barrichello 11 Williams FW33 + 2 vueltas 15 68
14 Adrian Sutil 14 Force India VJM04 + 2 vueltas 8 68
15 Sergio Pérez 17 Sauber C30 + 2 vueltas 10 68
16 Pastor Maldonado 12 Williams FW33 + 2 vueltas 17 68
17 Timo Glock 24 Virgin Racing VR-02 + 4 vueltas 20 66
18 Daniel Ricciardo 22 Hispania F111 + 4 v