21 de juny de 2011

El "Movimento I'mPossible. Ajudem al Ramon a arribar a la Fórmula 1



Hola amics de Fórmula 1 en català!

Com que esteu involucrats, ja de manera professional o amateur, en aquest món de les curses, sabreu que el talent no és el més important per triomfar. Malauradament, els diners són primordials perquè un pilot pugui arribar a on es proposa.

Tots els pilots que han arribat a la Fórmula 1 han pogut combinar el seu talent amb un suport econòmic que els ha permès justament això, poder córrer i poder demostrar que realment valen.
Imagineu-vos tots els pilots bons de veritat que s'han quedat a mig camí per no poder amassar els suficients diners per competir! Quina putada amics!

Us vull explicar la història d'un noi que es diu Ramon Piñeiro que des de ben petit té l'obsessió d'arribar a la Fórmula 1. La seva família no és rica però fins ara, amb molt d'esforç i amb l'ajuda de patrocinadors puntuals s'ha anat fent un pas a la competició fins arribar a la Fórmula 2, que com sabeu, és una espècie de "versió barata" de la GP2. Tot i això, des d'aquí també es pot fer el salt a la Fórmula 1!

Però tot i ser una competició relativament barata, és molt car competir-hi i en Ramon, per culpa de la crisi, s'ha quedat sense patrocinadors i està en una situació crítica.

És tracta d'una gran decepció, però en comptes d'abaixar els braços, en Ramon, amb l'ajuda d'uns amics s'ha inventat elMovimiento I'mPossible. Una forma d'esponsorització social que pretén crear l'escuderia més gran del món. Amb petites aportacions, o grans!, tothom té la possibilitat de formar part d'aquest moviment que, esperem, el porti algun dia a aconseguir al seu somni.

Amics, imagineu-vos que estem a l'any 2013 i que veiem a en Ramon Piñeiro a la tele competint amb Alonso,Alguersuari o Vettel i ens diem a nosaltres mateixos amb orgull: Jo vaig estar amb ell quan em necessitava, sóc un possibler!

Us convido doncs a visitar la web del Movimiento I'mPossible i si ho veieu convenient, a fer-ne ressò entre les vostres amistats i familiars.

Moltes gràcies!
Carles Roca