Crònica GP de Canadà: Fórmula Èpica

És defineix com a èpica ( ἐπικός (epikos), de ἔπος (epos), “paraula, història, poema”) al gènere literari en el qual l’autor presenta de forma subjectiva els fets llegendaris (elements imaginatius i que generalment volen basar-se en una realitat, certa o no) desenvolupats en un temps i espai determinats.
La victòria de Jenson Button al GP de Canadà va ser això: èpica. I extent-nos en aquesta mateixa definició, no sabem si es basa en una realita certa o no, i és que els fets que ens relata Button, d’aquesta gesta “la més gran de la seva trajectòria”, són entre altres coses subjectius i qüestionables. Posem abans però un antecedent.
La major part de nosaltres tenim al cap el tràgic desenllaç del campionat del món de 1989. Allí Senna i Prost es jugaven el campionat a l’última cursa, si Senna guanyava es proclamaria Campió del Món i si Prost guanyava o feia més punts que Senna (no conec exactament els números en sí) guanyava aquest. A Senna se li va calar el motor a la sortida i va haver de protagonitzar una remuntada “èpica” per atrapar a Prost. Quan el tenia a tir, van col·lisionar, al no respectar-se la traçada a la corba i amb ambdós exclosos Prost es proclamava campió del món. Senna però va demanar als comisaris que li empenyessin el monoplaça, va saltar-se la xicane (havien col·lisionat just allà) i després de canviar l’aleró davanter guanyava la cursa i es proclamava campió del món. ¿A si? Doncs, no, Prost havia anat corrent a avisar als comisaris de que Senna havia de ser penalitzat, ¿saben perquè? Per saltar-se la xicane, i amb una decisió sense precedents i amb moltíssima polèmica quedava inaugurada una època de la Fórmula 1 que encara vivim: la de l’intervencionisme de la FIA.
Hamilton, en una de les seves maniobres “locas locas”
En molts aspectes el GP de Canadà, ha sigut una vergonya. La sortida amb Safety Car, les penalitzacions desiguals a diferents pilots, tot el que ha envoltat a Hamilton, l’espera de dues hores i un llarg etc. Jo no sé vostès però vaig tenir una constant sensació durant molts trams de la cursa en que pensava “això abans no passava”, per l’amor de Déu! Si a MotoGP van córrer…amb més aigua!
És per tot això i més que em plantejo lo de l’èpica victòria de Button. M’encanta, em plau em fascina, m’allibera del meu ego la gran victòria de l’anglès i m’encanta que la FIA no hagi près mesures per les col·lisions amb Fernando Alonso, culpa de Button i per la col·lisió amb Lewis Hamilton, més dubtosa però que si la veus amb detall t’entren molts dubtes. M’encanta que la FIA no penalitzi a Button (tot i que com a Ferrarista em va fotre) però em repugna que s’apliquin cirteris dispars i dubtosos ja no en curses alternes si no en la mateixa cursa… A Hamilton segurament se l’anava a penalitzar i es va penalitzar a Di Resa per una acció per la qual no es va penalitzar a Button, ho sento però això fa tuf a sucarrim i es que qui gosaria aturar o trencar l’espectacle i la èpica del ja ex-showman anglès? Qui dubta avui en dia que Jenson Button va fer la cursa de la seva vida? Sis parades al box, ho haveu vist? La mare que els va parir!
Un altre tema és el que està fent el tornassolat d’el Lewis. No s’en pot dir el mateix, tot i que el tito Bernie n’ha sortit a la defensa comparant-lo amb el mateix Senna, amb l’estil i la forma de pensar de l’Ayrton, l’anglès només fa que buscar-se enemics, segon GP on la fam i la poca cautela el deixen a zero punts i amb Jenson Button millor posicionat al campionat i a només una victòria de l’anglès. Quatre en porta Hamilton i tres Button des que comparteixen seient. Ai qui ho diria. Jo sens dubte no ho hagués dit mai, molt malament Lewis, molt malament.
Ferrari, la mare que els va parir: “Haurem d’anar a Lourdes”, ni en broma Stefano Domenicalli. “Sempre tenim mala sort”, “Les nostres previsions deien…” excuses de mal perdedor, el que varen fer amb Fernando Alonso calçant-li mitjans mentre estava diluviant al box i es preparava el diluvi universal, no té nom. No té nom. I ja em perdonareu però si et passa una vegada d’acord, però em dona la sensació que des de Abu Dhabi, no aixequem cap. El Felipe que també prometia molt el dissabte de nou es va quedar a terra de ningú i va ser incapaç de guanyar-se un lloc a les primeres posicions.
 La gran discòrdia
El Michael, he somiat amb un podi seu i aquesta vegada ha estat a punt, la veritat és que sota les condicions que es va trobar, les opcions semblaven molt reals. Aplaudeixo a l’heptacampió alemany ara que es troba amb els mateixos punts que Nico Rosberg. Sincerament em faria molt feliç veure’l de nou al podi. Un altre sonat aplaudiment siusplau per a Kamui Kobaiashi, que com sempre es creix davant l’adversitat, com el Jaume que com diem els Barcelonistes encara que ell sigui de l’Espanyol “aquest any, sí”, doncs sí Jaume, aquesta cursa sí! Gran Pedro també que per un moment va somniar amb els punts.
Us hi heu fixat? Portem vuit paràgrafs i hem aconseguit no mencionar ni un sol moment a Red Bull, no us sembla magnífic? A mí sí. Ei, no ens enganyem, tornaven a ser amb diferència els millors, Webber va fer una magnífica cursa i Vettel igual, segurament la concenrtació li va jugar una mala passada ja que al victòria li va relliscar de les mans en l’últim moment, a falta de poques corbes. Addicionalment no crec que les coses canviin massa amb la prohibició de la frenada bufada, aquest nois tenen massa capacitat de reacció.
I per cert, la durada total de la cursa, unes 5 hores efectives de televisió i no et dic ja si miraves la prèvia, va estar a punt de fer-me sentir veritable vergonya i és que com ja he comentat jo (ho sento) sóc partidari de que cada pilot tregui el millor de sí mateix, calculi els riscos i prengui mesures en conseqüència, però sincerament em posa molt nerviós allò de que el missatge de Vettel sempre sigui “És totalment possible conduir amb aquestes condicions”, anant primer i que Hamilton digui “És pot conduir perfectament, no entenc la presència del Safety Car”. Sabeu què us dic? Que el Michael ben de segur que s’estava fent un panxó de riure… i ben de segur que es va recordar de Spa Francorchamps 1998.
Salut i benzina!

Jenson Button: L’única possible sombra de Vettel, ja no el considero un showman anglès, sinó un triatleta i tot un campió del món de Fórmula 1Michael Schumacher i Kobaiashi: Cantant sota la pluja com Button.Red Bull: No ens oblidem d’un cap de setmana que no és perfecte per una pèrdua de concentració a l’última volta



Lotus Renault: Segium en terra de ningú.







FIA: La sortida llançada és un insult als espectadors. Les ambigüitats una mala senyal.
Lewis Hamilton: Quedar fora a la cinquena volta és una bona síntesi del moment que passa el pilot anglès.
Ferrari: Ni Lourdes pot arreglar aquest desgabell.

Pos. Pts. Piloto Dor. Equipo Chasis Tiempo Parr. Vuel.
1 25 Jenson Button 4 McLaren MP4-26 04:04:39.537 7 70
2 18 Sebastian Vettel 1 Red Bull RB7 + 2″709 1 70
3 15 Mark Webber 2 Red Bull RB7 + 13″828 4 70
4 12 Michael Schumacher 7 Mercedes GP MGP W02 + 14″219 8 70
5 10 Vitaly Petrov 10 Lotus Renault R31 + 20″395 [3] 10 70
6 8 Felipe Massa 6 Ferrari 150º Italia + 33″225 3 70
7 6 Kamui Kobayashi 16 Sauber C30 + 33″270 [3] 13 70
8 4 Jaime Alguersuari 19 Toro Rosso STR6 + 35″964 18 70
9 2 Rubens Barrichello 11 Williams FW33 + 45″117 16 70
10 1 Sébastien Buemi 18 Toro Rosso STR6 + 47″056 15 70
11 Nico Rosberg 8 Mercedes GP MGP W02 + 50″454 [2] 6 70
12 Pedro de la Rosa 17 Sauber C30 + 63″607 17 70
13 Vitantonio Liuzzi 23 Hispania F111 + 1 vuelta 21 69
14 Narain Karthikeyan 22 Hispania F111 + 1 vuelta [4] 23 69
15 Jerome d’Ambrosio 25 Virgin Racing VR-02 + 1 vuelta 24 69
16 Timo Glock 24 Virgin Racing VR-02 + 1 vuelta [4] 22 69
17 Jarno Trulli 21 Lotus T128 + 1 vuelta 19 69
RET Paul di Resta 15 Force India VJM04 + 3 vueltas [1] 11 67
RET Pastor Maldonado 12 Williams FW33 + 9 vueltas 12 61
RET Nick Heidfeld 9 Lotus Renault R31 + 15 vueltas [1] 9 55
RET Adrian Sutil 14 Force India VJM04 + 21 vueltas [2] 14 49
RET Fernando Alonso 5 Ferrari 150º Italia + 34 vueltas 2 36
RET Heikki Kovalainen 20 Lotus T128 + 42 vueltas 20 28
RET Lewis Hamilton 3 McLaren MP4-26 + 63 vueltas 5 7