Un any més

Qui ho havia de dir, gairebé sense que ens n’adonem ja estem un altre cop a punt d’estrenar la nova temporada d’enguany, sembla que fora ahir de l’ultima cursa al capvespre de Yas Marina.
Bé, pel què sembla no hi han hagut gaires novetats a la carpa, llevat d’alguns canvis en els actors, en alguns casos sols de vestuari dels mateixos i l’arribada d’altres? Si és així semre és amb un barra de pà sota l’aixella! I el que potser és el més important, el canvi de sabater, caldrà veure com s’adapten al nou calçat, recordem que les sabates noves sempre fan més o menys mal, abans no s’adapten als peus!
Les novetats diguem-ne tècniques, incorporades a les muntures, si més no algunes més significatives que altres, com sempre i segons ens volen vendre, disposades a fi de bé per augmentar i millorar l’espectacle (a veure si ho encerten d’una vegada), ens han de permetre “teòricament” de gaudir de curses i lluites itinere més interessants, de ser així, jo m’hi apunto ara mateix.
L’avi per no perdre el costum, fent de les seves, fins i tot sent notícia, fora de la carpa i aprofitant-se de la diguem-ne desgràcia personal, per treure algun caleró extra; el van parir així, no canviarà mai. Sempre ens intenta sorprendre amb novetats a l’atrezzo proposant perquè no, alguna cursa amb pluja artificial!
Posats a fer, jo en proposaria una amb “vent artificial”, conec d’una fàbrica de ventiladors (els podeu veure al túnel de bracons) que ens els deixaria molt bé de preu i amb unes condicions immillorables, qui sap, potser aconseguim provocar un bufarut i tot i fer que un McLaren que racaneja aixequi el vol.
Ara bé, com a summum del tot o res, jo proposo la d’una amb neu i calamarsa artificial, rodes primes de contacte i amb claus, i apa som-hi! Per acabar d’adobar-ho podríem posar un dispensador gegantí de “gel sec” en algun revolt o xicane, una mica de boira rasa “tipus zombies de cementiri” no estaria pas del tot malament, sobretot ara que està de moda, guanyaríem espectadors de ben segur
Somniar, està bé, perquè no costa cap caleró. Cal tocar de peus a terra i no proclamar disbarats, encara recordo els test surrealistes de Pirelli al circuit YM de Abu Dabi de nit, amb camions cisterna ruixant la pista amb aigua potable, al desert! Llums i aigua com si res, quins despropòsits! Veure per creure. No sé, és com voler fer un test amb sec, fonent la neu d’una pista a Finlàndia: a vegades es perd el nord i no se sap com.
Deixant doncs de banda, el to crític (que no puc reprimir-me, ho sento), pel que fa a la resta vull tenir més aviat un tó positiu i optimista, i crec que de ben segur serà una bona temporada, independentment dels aconteixements extra-esportius esdevinguts i els que pugin esdevenir-se i afectar el calendari i les expectatives inicial ment previstes.
Acabar si em permeteu, amb un petit incís, a la carpa de casa, no les tenen pas totes, el ritme de vendes fins a la data, està més que fluixa, més aviat magre, el dèficit (forat) aquest any presumiblement serà superior al de la passada temporada i la caixa de la “Gene” està del tot buida.
Ja s’ho veien a venir, de manera que com sempre passa, a la caça del més feble, als socis sufridors de pelouse i en contra de tota llei i lògica de mercat, hem sofert un increment de la quota, injusta, inadmissible i desproporcionada, doncs per afegir al carnet la paraula “pelouse privilege”, i continuar gaudint de la zona exclusiva de socis, ens han envainat un 25 % més! Als de tribuna per posar-els-hi al nom al seient m’agradaria saber quant, suposo que tres quarts del mateix. De fet per redimir-se de la mala consciència, ens han regalat una “kukuxumusu” de la talla “L”, per mi doncs ha estat una “putudu cum un tumplu”, o passes per l’aro, o a la pelouse general, s’ha acabat la zona de socis al final de recta, per reial decret del “privilege”!
No ho sé, però un cop em posin la placa commemorativa amb el meu nom, al costat de l’Avinguda dels campions, per el meu suport incondicional al llarg dels últims 20 anys, potser em repenso la renovació per fer els 21! Com auto-protesta interioritzada, per l’emprenyada, em vaig fer “objector temporal” per la no assistència voluntària durant els tests dels equips esdevinguts al circuit, tan sols per fer-me passar el punt i trobar-me si cal, millor, (la política “sado-radical” no em va, però bé, ja està fet).
Ara sí, per acabar, i com passava abans de fer canvis al calendari, espero amb candeletes aixecar-me a la matinada per gaudir amb aquella dolça somnolència, de la primera cursa a l’altra banda del món i veure al podi (si pot ser) un Ferrari, un Red Bull i un Mercedes per primer cop, de ben segur que seria un bon començament, qui sap a lo millor ens sorprenen!
Salut i benzina de nit i de dia.
Robert, cuida’t i torna aviat, t’ho mereixes.
日本、励まし、私たちはあなたにしている

Article de Pere Sitjà i Corrius

Un comentari a “Un any més

Comments are closed.