23 de novembre de 2010

Reflexions d’una de les millors temporades que recordo

Sebastian Vettel campió del món 2010. Tots sabíem que passaria, però pocs ens imaginàvem que seria tan d’hora. El jove alemany agafa el testimoni a Jenson Button i serà ell qui durà el número 1 en el seu Red Bull l'any 2011. I parlant de l’equip austríac… el mateix passa amb aquest!. Tots sabíem que guanyaria algun títol, però no gaires podíem pensar que seria tan ràpid i amb una màquina tan contundent.

La temporada començava amb un RB6 que ja apuntava maneres, però amb una victòria de Ferrari. El doblet de l’Scuderia va fer que ressonessin les campanes de Maranello. Molts veien un campionat fàcil a l’estil Schumacher. Jo no. El Red Bull era ja el cotxe més ràpid, si arreglaven els problemes de fiabilitat triomfarien. Al final ha estat així. De fet, Vettel no va guanyar a Bahrein per un problema mecànic.

A partir d’aquí va començar la lluita entre Mclaren i Red Bull mentre Ferrari s'anava despenjant. Després d’un inici de mundial amb curses molt bones (Austràlia i Malasia en són bons exemples) va arribar Catalunya, i amb ell el nostre pelegrinatge habitual a la nostra Meca: "El Circuit".

Allà Red Bull va fer un bon cop de puny sobre la taula. Webber ho va deixar clar: vaig en serio nois, aquí estem, amb 6 anys (i Adrian Newey) hem fet un cotxe guanyador. Il·lusos Mclaren i Ferrari, mai estareu al nostre nivell. L’australià va guanyar a “casa” d’una manera gairebé insultant i a Mònaco no va ser gaire diferent.


El millor Mark el vam veure a principis d'estiu

La temporada avançava i per un moment va semblar que Mclaren estaria allà. L’excel·lent cap de setmana de Lewis Hamiton a Canadà (divertidíssima cursa per cert) pot ser va ser l’apogeu de tot això. De fet, no ho oblidem, Hamilton era líder després d’SPA amb un Alonso i un Vettel enfonsats a la misèria.



La imatge que immortalitzarà el Gran Premi de Canadà 2010

I a partir d’aquí va començar un altre mundial. Alonso, i també Ferrari es clar, van esborrar tots els dubtes que aquests podrien haver generat a la primera part de la campanya mundialista. Comença a sonar la recepta d’Alonso: 2 victòries i tot podis! Al final va resultar que la seva recepta hauria set vàlida (al cap i a la fi, si hagués acabat al podi a Abu Dhabi hauria set campió del món), però va fallar en l'últim instant.


Sempre aspirant al màxim

A partir de Bèlgica s'inicia la remuntada dels campions. Alonso i Vettel es reparteixen les següents 6 victòries coronant al final a l’alemany. Al final és Red Bull qui ho guanya tot i ho fa amb la seva política de no aplicar ordres d'equip. Sembla irònic el fet de que si Vettel hagués deixat passar a Webber a Brasil Alonso hauria guanyat el títol: "¡Zaas, en toda la boca!". L'escuderia austríaca ha fet callar moltes boques i al final ha set el campió lògic d'aquesta temporada. Tenien un bon equip i un bon parell de.... pilots. Tal i com va dir el Fernando, potser Ferrari estava ja en una posició absolutament irreal quan van arribar a Abu Dhabi fruit sobretot dels numerosos errors que havia comés Red Bull. Sols hem de recordar el vídeo del "calvo". Però els seus errors no han set suficients per perdre un campionat que semblava obvi. Increïble una dada: Vettel ha guanyat el títol sense liderar mai el campionat, situació que sí han viscut Hamilton, Button, Webber i Alonso.

Però aquesta temporada també ha estat una temporada de decepcions. La més sonada la de Michael Schumacher. L'innombrable ha tornat, però ho ha fet de la manera més discreta. No preocuparien tan els seus resultats si no els comparéssim amb els de Nico Rosberg. El jovenet ha aconseguit 142 punts mentre que el kaiser n'ha aconseguit 72 quedant així novè, dues posicions per darrere del seu company d'equip. Són pràcticament el doble de punts. El nou ídol d'alemanya ja no és Michael Schumacher, sinó Sebastian Vettel. Podríem dir que ho ha fet gairebé tan malament com Massa, que ha aconseguit 144 punts per 252 que "El Nano". Les parelles de pilots més consistents han estat sens dubte la de Red Bull i la de Mclaren. Personalment penso que són els de Woking qui tenen la millor parella de pilots de la graella qui, amés, mantenen una excel·lent relació. Qui també ho ha fet francament malament ha estat Bruno Senna, el pitjor de tots els pilots que han passat per HRT, fins i tot pitjor que Yamamoto que corria pagant.


El Schumacher més frustrat passant-se de la ralla...


Tinc que concloure doncs dient que independentment de quin pilot volguéssiu que guanyés hem d'estar tots contents perquè, per sobre de tot, ha guanyat la Fórmula 1. Red Bull ha guanyat tenint un cotxe superb, però ho ha hagut de lluitar fins l'últim moment perquè ningú li ha posat fàcil. Aquest any no ens poden dir que en aquest esport sempre guanyen els mateixos. És rotundament falç. Ningú repeteix títol des d'Alonso i aquest any hem tingut 5 guanyadors de Grans Premis diferents amb un final d'infart. Adoro aquest esport.