Crònica Pole Position Gran Premi de Abu Dhabi: Amb ferum a tricampionat

Diuen que en els moments claus l’experiència és un plus importantíssim en aquest esport. Ningú pot dir que Mark Webber no tingui experiència, de fet és un dels que més en té, el que passa és que mai ha estat lluitant per un títol i això avui s’ha notat. Els nervis l’han traït, la Q3 ha set un complet i absolut desastre. L’australià no ha pogut millorar un discret crono de 1:39.925 quan el seu company d’equip rebentava els temps amb un 1:39.394. Webber ha estat mig segon més lent. De fet, dels grans només Felipe Massa ha quedat darrere seu i no sé si aquest el podríem considerar precisament un “dels grans”.


Webber ha estat molt lluny de Vettel tot el cap de setmana

Per demà la cursa es planteja molt complicada per Webber i molt fàcil per Alonso. L’australià necessitarà passar al Button i al mateix Alonso. Després d’això haurà de passar a Hamilton i esperar que Sebastian li cedeixi la primera posició. Tot això és amb la hipòtesi de que Hamilton no adelanti a Vettel a la sortida i de que Massa no ho faci el mateix amb Webber (tots sabem que l’australià no surt precisament bé). Mark, ho tens complicat de collons. Necessites una mala actuació d’Alonso i una bona de teva. En quan Alonso només necessita fer una cosa: No fer-ho malament. Necessita una sortida decent, conservar els pneumàtics i la seva mecànica i no precipitar-se. El Fernando (i potser el Button) és el millor pilot de la graella per fer una cosa així.

Vettel necessita guanyar (la qual cosa sembla el més probable demà) i que Alonso quedi sisè, independentment del que faci Webber. En realitat, després d’aquesta Pole Position, Vettel no ho té pas gaire més difícil que Webber. Si Voleu em mullo. Penso que Alonso té un 65% de possiblitats de ser campió demà, Webber un 20%, Vettel un 14% i… Hamilton un 1%.


L’aleró de Mclaren a Abu Dhabi. A on estem arribant…

Tot sembla indicar que Alonso es proclamarà demà tricampió del món. Però la màgia d’aquest esport és que no hi ha matemàtiques que valguin. Hi ha molts factors que poden capgirar la situació i no cal pas que us posi cap exemple. Al cap i a la fi, una simple avaria mecànica o una sortida de pista condemnarien l’asturià al pou, però també és cert que també passa el mateix amb els seus rivals. Alonso té la carta a la mà, l’està girant i sembla que hi veu aquest tercer às simbòlic, aquest às que li regala el tricampionat.


05,06….10?

De la resta no hi ha massa res destacable. Tothom sembla està al lloc teòric que diu que ha d’estar. De fet, sino fos per Webber, estaríem dins d’una de les graelles que més s’ajusta a la realitat del rendiment de cada cotxe. No puc deixar per això de comentar l’espectacularitat del circuit de Yas Marina. El traçat no és res espectacular, tampoc ho són els espectadors, però la ubicació és magnífica. És també fantàstic que mitja cursa sigui de dia i mitja cursa sigui de nit. La posta de sol dóna una màgia especial perfecte per un final de temporada. No deixa de ser un dispendi totalment injustificable i prohibitiu en els temps que vivim, però mai hem d’oblidar que la Fórmula 1 és un Circ. Show must go on!