29 de novembre de 2010

Premis Home de l'any - Fórmula1EnCatalà



Tenim l'honor de presentar-vos els primers premis Home de l'Any de Fórmula1EnCatalà. En aquests podeu votar sobre varis aspectes de la temporada. Els resultats de l'enquesta i el seu corresponent anàlisi seran publicats al nostre site a finals d'any. Podeu votar fins al 20 de Desembre!

Create your free online surveys with SurveyMonkey, the world's leading questionnaire tool.

24 de novembre de 2010

Numerologia: les xifres del 2010


Hola amics!
Una de les coses que més m'agrada de la Fórmula 1 és la seva capacitat de produir estadístiques, números, rècords per a ser superats i que jo sempre he tingut una especial mania a compilar i calcular. Acabada ja la temporada 2010, és hora de fer una repassada a aquells números que per si sols ens poden explicar d'una altra manera les 19 curses...

Els de dissabte a l'hora de dinar...

Em refereixo òbviament als que provenen de la classificació. El primer són les 15 poles de Red Bull, que igualen el rècord vigent que tenen McLaren (1988 i 1989) i Williams (1992 i 1993). Val a dir però, que Red Bull ho ha aconseguit en 19 curses, mentre que McLaren i Williams ho varen fer en 16 curses. En tots els casos els equips van aconseguir els dos títols, pilots i constructors.

També a destacar les 10 poles de Sebastian Vettel. No és ni molt menys el rècord (14, Nigel Mansell, 1992), però cal destacar que gairebé sempre que un pilot fa més de 10 poles és campió. L'excepció? Ayrton Senna, que en va fer 13 el 1989 però va ser derrotat per Alain Prost.

Una altra dada interessant és el fet de que només Vettel, Mark Webber i Robert Kubica han estat a cada cursa a la Q3. Sobretot Vettel, que sempre va ser entre els 3 primers a excepció de Bèlgica (4t) i Itàlia (6è). A l'altra banda de la graella, el pilot que més cops va acompanyar els equips nous a quedar-se a la Q1 va ser Vitantonio Liuzzi, quedant 18è o pitjor sis vegades.

I per acabar amb els entrenaments, els pilots d'Hispania sempre van ocupar l'últim lloc excepte en cinc ocasions: dues Lucas di Grassi (Virgin), una Vitaly Petrov (Renault) i una per Fernando Alonso i Felipe Massa (Ferrari). L'última vegada que un pilot de Ferrari havia sortit últim va ser a Austràlia 2007 (Massa).


Els números de diumenge...

Els diumenges, els pilots més regulars varen ser Fernando Alonso i Felipe Massa, que varen acabar totes les curses excepte una. Cert, Alonso va abandonar a Malàisia i també a Spa, però a Sepang va quedar classificat en la 13ena posició igualment.
Tot i aixó, és el pilot espanyol el que va completar més voltes durant l'any en cursa. Si comptem totes les sessions del cap de setmana, Jaume Alguersuari és el líder, havent donat 2833 voltes amb el seu Toro Rosso.

Pel que fa a les victòries, 5 pilots van obtenir victòries, cosa que s'ha donat 19 vegades en la història del mundial. Vettel va ser campió amb 5 victòries, les mateixes que Alonso, i aquest fet ha ocorregut 8 vegades. Precisament, Alonso va obtenir els seus dos títols obtenint les mateixes victòries que els seus rivals.
L'últim pilot que havia sigut campió amb 5 victòries es Lewis Hamilton, al 2008, i abans d'ell, Mika Häkkinen, el 1999. Podríem coincidir en que a les tres temporades els diferents candidats al títol van comentre diversos errors...

El pilot que va liderar més voltes va ser Vettel també, amb 382. De fet, Red Bull va liderar tres quartes parts de les curses. També hi va haver tres pilots que, sense guanyar una cursa, van liderar: Massa (42 voltes), Nico Rosberg (16) i Sébastien Buemi (1).
Amb les 382 voltes liderades, Vettel també va ser el pilot que més voltes es va passar en una posició concreta. A destacar que la posició on Michael Schumacher es va passar més voltes va ser la novena (195) i que Jaume Alguersuari es va passar mig mundial entre l'onzena i la tretzena posicions.


Altres coses del campió...

Vettel va proclamar-se campió i en fer-ho va ser el més jove, als 23 anys i 133 dies. L'anterior rècordman era Lewis Hamilton, amb 23 anys i 300 dies. Destacar que Vettel està seguint molt bé els passos de Fernando Alonso: tots dos van ser els més joves en fer una pole, en liderar una volta, en pujar al podi, en guanyar una cursa, i en ser campions. Si revalida el títol, Vettel li prendria un altre rècord a Alonso: el de més jove bicampió.


Coses del número que portes...

Al final va ser campió el pilot que portava el número 5, número que ha estat exitós en 8 ocasions (Alonso 2005, Hill 1996, Schumacher 1994, Mansell 1992, Piquet 1983 i 1981 i Andretti 1978). Button, amb el número 1 no va poder defensar el títol peró com a mínim va guanyar un parell de curses. L'últim pilot a no guanyar un GP portant l'1 va ser Jacques Villeneuve, el 1998.

Lewis Hamilton ho tenia difícil per guanyar el títol portant el número 2, doncs l'únic pilot campió amb el 2 va ser Alain Prost (en tres ocasions). Ell mateix el 2007, Felipe Massa el 2008 o Carlos Reutemann el 1981 són exemples de subcampions amb el número 2.
En canvi, Webber no ho tenia malament amb el 6, doncs Kimi Räikkönen, Nelson Piquet i Keke Rosberg havien estat campions amb el 6, pero no va poder ser.

Dir també que sempre que Alonso porta el 8 guanya carreres, i que aquest any vàrem tornar a veure els números 24 i 25 a Virgin, que des del 2002 a Toyota que no apareixien.


I per acabar miscelània...

-Sebastian Vettel només va liderar el campionat per ser campió, cosa que només els havia passat a James Hunt (1976) i John Surtees (1964). A més, és la primera vegada que Vettel lidera el campionat.

-Els equips nous no varen sumar cap punt, de fet, mai varen estar a prop de fer-ho, però els inicis son difícils. Recordeu BAR-Supertec el 1999, que tampoc va sumar cap punt i va acabar sent l'equip Brawn campió del 2009.

-Fernando Alonso, amb les seves 5 victòries, va arribar a les 26, fet que el col.loca 6é de la llista. Aquest any ha superat a campions com Clark, Fangio, Piquet, Lauda i Damon Hill.

-7 pilots van fer la volta ràpida. Alonso i Hamilton en van fer 5, Webber i Vettel 3 i Kubica, Petrov i Button 1.

-El vigent campió Button no va fer cap pole, i és més, només va ser a la primera fila a Itàlia. Curiosament, l'últim vigent campió en no fer cap pole, Jacques Villeneuve, també només va fer primera fila aquell any 1998 a Monza.

-La temporada de Michael Schumacher va ser la seva pitjor de sempre. Òbviament, el 1991 tampoc va guanyar cap cursa ni va fer poles o voltes ràpides, però era rookie llavors. Des del 1992 fins al 2006 sempre havia guanyat almenys una cursa. Si més no, aquest any ha estat quart tres vegades, mentre que el 1991 no va passar de la cinquena posició. Esperem, pel bé de la F1, que Schumacher torni a ser competitiu.

I bé! Ja en tenim prou de números oi? Espero que us hagin agradat les curiositats que amaguen els números...

23 de novembre de 2010

Reflexions d’una de les millors temporades que recordo

Sebastian Vettel campió del món 2010. Tots sabíem que passaria, però pocs ens imaginàvem que seria tan d’hora. El jove alemany agafa el testimoni a Jenson Button i serà ell qui durà el número 1 en el seu Red Bull l'any 2011. I parlant de l’equip austríac… el mateix passa amb aquest!. Tots sabíem que guanyaria algun títol, però no gaires podíem pensar que seria tan ràpid i amb una màquina tan contundent.

La temporada començava amb un RB6 que ja apuntava maneres, però amb una victòria de Ferrari. El doblet de l’Scuderia va fer que ressonessin les campanes de Maranello. Molts veien un campionat fàcil a l’estil Schumacher. Jo no. El Red Bull era ja el cotxe més ràpid, si arreglaven els problemes de fiabilitat triomfarien. Al final ha estat així. De fet, Vettel no va guanyar a Bahrein per un problema mecànic.

A partir d’aquí va començar la lluita entre Mclaren i Red Bull mentre Ferrari s'anava despenjant. Després d’un inici de mundial amb curses molt bones (Austràlia i Malasia en són bons exemples) va arribar Catalunya, i amb ell el nostre pelegrinatge habitual a la nostra Meca: "El Circuit".

Allà Red Bull va fer un bon cop de puny sobre la taula. Webber ho va deixar clar: vaig en serio nois, aquí estem, amb 6 anys (i Adrian Newey) hem fet un cotxe guanyador. Il·lusos Mclaren i Ferrari, mai estareu al nostre nivell. L’australià va guanyar a “casa” d’una manera gairebé insultant i a Mònaco no va ser gaire diferent.


El millor Mark el vam veure a principis d'estiu

La temporada avançava i per un moment va semblar que Mclaren estaria allà. L’excel·lent cap de setmana de Lewis Hamiton a Canadà (divertidíssima cursa per cert) pot ser va ser l’apogeu de tot això. De fet, no ho oblidem, Hamilton era líder després d’SPA amb un Alonso i un Vettel enfonsats a la misèria.



La imatge que immortalitzarà el Gran Premi de Canadà 2010

I a partir d’aquí va començar un altre mundial. Alonso, i també Ferrari es clar, van esborrar tots els dubtes que aquests podrien haver generat a la primera part de la campanya mundialista. Comença a sonar la recepta d’Alonso: 2 victòries i tot podis! Al final va resultar que la seva recepta hauria set vàlida (al cap i a la fi, si hagués acabat al podi a Abu Dhabi hauria set campió del món), però va fallar en l'últim instant.


Sempre aspirant al màxim

A partir de Bèlgica s'inicia la remuntada dels campions. Alonso i Vettel es reparteixen les següents 6 victòries coronant al final a l’alemany. Al final és Red Bull qui ho guanya tot i ho fa amb la seva política de no aplicar ordres d'equip. Sembla irònic el fet de que si Vettel hagués deixat passar a Webber a Brasil Alonso hauria guanyat el títol: "¡Zaas, en toda la boca!". L'escuderia austríaca ha fet callar moltes boques i al final ha set el campió lògic d'aquesta temporada. Tenien un bon equip i un bon parell de.... pilots. Tal i com va dir el Fernando, potser Ferrari estava ja en una posició absolutament irreal quan van arribar a Abu Dhabi fruit sobretot dels numerosos errors que havia comés Red Bull. Sols hem de recordar el vídeo del "calvo". Però els seus errors no han set suficients per perdre un campionat que semblava obvi. Increïble una dada: Vettel ha guanyat el títol sense liderar mai el campionat, situació que sí han viscut Hamilton, Button, Webber i Alonso.

Però aquesta temporada també ha estat una temporada de decepcions. La més sonada la de Michael Schumacher. L'innombrable ha tornat, però ho ha fet de la manera més discreta. No preocuparien tan els seus resultats si no els comparéssim amb els de Nico Rosberg. El jovenet ha aconseguit 142 punts mentre que el kaiser n'ha aconseguit 72 quedant així novè, dues posicions per darrere del seu company d'equip. Són pràcticament el doble de punts. El nou ídol d'alemanya ja no és Michael Schumacher, sinó Sebastian Vettel. Podríem dir que ho ha fet gairebé tan malament com Massa, que ha aconseguit 144 punts per 252 que "El Nano". Les parelles de pilots més consistents han estat sens dubte la de Red Bull i la de Mclaren. Personalment penso que són els de Woking qui tenen la millor parella de pilots de la graella qui, amés, mantenen una excel·lent relació. Qui també ho ha fet francament malament ha estat Bruno Senna, el pitjor de tots els pilots que han passat per HRT, fins i tot pitjor que Yamamoto que corria pagant.


El Schumacher més frustrat passant-se de la ralla...


Tinc que concloure doncs dient que independentment de quin pilot volguéssiu que guanyés hem d'estar tots contents perquè, per sobre de tot, ha guanyat la Fórmula 1. Red Bull ha guanyat tenint un cotxe superb, però ho ha hagut de lluitar fins l'últim moment perquè ningú li ha posat fàcil. Aquest any no ens poden dir que en aquest esport sempre guanyen els mateixos. És rotundament falç. Ningú repeteix títol des d'Alonso i aquest any hem tingut 5 guanyadors de Grans Premis diferents amb un final d'infart. Adoro aquest esport.


18 de novembre de 2010

Test de pilots joves 2010-11


Aquesta setmana a Abu Dhabi ha tingut lloc el test de joves pilots que des de l'any passat es fa tot just acabar la temporada. Farem aquí un resum dels pilots que hi van córrer, que han fet aquest any i quines perspectives tenen pel futur, si es que en tenen o si és que les han explicat.

(Pastor Maldonado, futur pilot de Williams?)




McLaren-Mercedes

McLaren va fer servir Gary Paffett, de qui no parlarem doncs no és estrictament un pilot jove debutant amb un F1, i Oliver Turvey. El britànic ha disputat aquest any la GP2 amb iSport i ha quedat 6é, superant bastant el seu company Davide Valsecchi. El dimarts va ser segon en el test i tant Paffett com Turvey, que segurament seguirà a la GP2, faran els test Pirelli en lloc dels pilots titulars.

Mercedes

Sam Bird ha estat l'únic pilot de Mercedes en el test. Ha quedat 5é aquest any a la GP2, demostrant una gran competitivitat després d'uns anys irregulars a la fórmula 3. El primer dia va ser 9è, provant certs components aerodimàmics, però en el segon va ser tercer, demostrant que l'any que ve l'anglès serà ferm candidant al títol de la GP2.

Red Bull-Renault

El provador de Red Bull Daniel Ricciardo ja va dominar els test de joves de l'any passat i ho ha tornat a fer aquest any, marcant el millor temps els dos dies. És cert que segurament té el millor cotxe a la seva disposició, però l'australià no deixa d'impressionar des que va guanyar la F3 britànica al 2009 i gairebé guanya les World Series a la primera aquest any. Encara no se sap que farà Ricciardo però cap dels 4 pilots Red Bull a la Fórmula 1 pot equivocar-se massa...

Ferrari

Per a Ferrari va provar Jules Bianchi, ara ja provador oficial de l'Scuderia (on queden Badoer, Gené et al?) que es va concentrar en fer treball de desenvolupament. Tot i aixó, el segon dia va ser 5è, considerant que no havia pogut apretar del tot amb pneumàtics tous per les interrupcions. El pilot francès ha estat el millor rookie a la GP2 aquest any i serà favorit al títol aquest 2011.

Williams-Cosworth


Per a Williams pilotaren Dean Stoneman, vigent campió de la Fórmula 2, i Pastor Maldonado, campió de la GP2. Tots dos en els seus respectius dies es van concentrar en fer tests aerodinàmics al matí i a la tarda van poder córrer més, sent 5è Stoneman i 8è Maldonado. De totes maneres, és el veneçolà qui té molts números per pilotar el Williams gràcies als diners dels seus sponsors, mentre que Stoneman probablement s'haurà de buscar la vida amb el poc crèdit que encara dóna el campionat de F2.

Renault

Mikhail Aleshin (com a campió de les World Series) i Jerome d'Ambrosio varen ser els pilots de Renault. El pilot rus va ser sisè el primer dia, havent de parar a final de sessió amb un problema hidràulic. Aleshin comentava que espera estar a la F1 l'any que ve, i el seu lloc podria ser a Virgin, on també podria acabar d'Ambrosio. El belga ha estat provador de Renault i ha provat el Virgin durant l'any. El dimecres va ser 2n darrere Ricciardo malgrat una birolla i com dèiem, és ferm candidat al seient que actualment ocupa Lucas di Grassi.

Force India-Mercedes

Tres pilots han corregut per Force India: Paul di Resta fent feina i marcant un setup per als dos debutants, el portuguès Antonio Felix da Costa i l'holandès Yelmer Buurman. Da Costa va ser el més ràpid dels pilots que conduien un F1 per primer cop el dimarts, sent 3r. Da Costa ha corregut aquest any a la F3 Euroseries i sembla el més prometedor dels pilots portuguesos que vénen. Dimecres, Buurman, que aquest any ha corregut a la Superleague, va ser 10è amb la seva sessió retallada per un problema mecànic.

Toro Rosso-Ferrari

El vigent campió de la F3 britànica, Jean-Eric Vergne, va pilotar l'STR5 els dos dies, tot i que va marxar aviat dimecres per córrer a Macau. Vergne, que ha guanyat ja una cursa a les World Series, va ser 7è i 9è peró sense fer cap prova de qualificació. El més probable es que el francès corri a les World Series i sigui el pilot reserva de Toro Rosso el 2011.

Lotus-Cosworth

Per Lotus provaren Rodolfo González i Vladimir Arabadzhiev. Cap dels dos ha fet res d'especial aquest any a la GP2 i no se sap molt bé on correran l'any que ve. González va ser penúltim els dos dies, acusant dolors al coll de l'esforç, mentre que el búlgar Arabadzhiev sigué últim, un display normal tenint en compte que cap dels dos havia pilotat un F1 abans.

HRT-Cosworth

Pastor Maldonado, Josef Kral i Davide Valsecchi van ser els pilots d'Hispania en aquest test. Maldonado va ser onzè el primer dia i després de provar el Williams va declarar que l'HRT F110 no era tant dolent com sembla. Valsecchi i Kral correren el dimecres, sent 11è i 13è respectivament. Tant l'italià, fresc de guanyar l'última cursa de GP2, com el txec debutaven en cotxes de F1 i només Valsecchi va tenir una birolla. Els dos sembla que seguiran corrent a la GP2 l'any que ve.

Sauber-Ferrari

Dos mexicans per a Sauber. Esteban Gutiérrez, campió de la GP3 i pilot reserva Sauber per al 2011, i Sergio Pérez, subcampió de la GP2 i pilot titular Sauber per al 2011 correren, sent 4t Gutiérrez i 6é Pérez. Curiosament aquest era el primer tastet de F1 per a "Checo" Pérez, mentre que Gutiérrez ja havia provat el BMW F1.09 l'any passat en el test de joves.

Virgin-Cosworth

Jerome d'Ambrosio, Rio Haryanto i Luiz Razia varen provar el Virgin. Dels tres, D'Ambrosio va ser el més ràpid amb Razia al mig i Haryanto el més lent de tots en el test, però és normal doncs l'indonesi només ha fet una temporada de GP3. D'Ambrosio més que res s'estava jugant la plaça 2011 a Virgin. És d'esperar que Razia es mantingui en l'equip Rapax campió de GP2 i Haryanto segueixi aprenent a la GP3.


16 de novembre de 2010

Crònica GP d'Abu Dhabi: L'esperança porta al títol


El campió del món més jove de la història. Campió entre campions.

Per sort o per desgràcia diumenge un servidor estava sol a una habitació d'hotel al costat de l'aeroport de Maastricht-Aachen. Com bé us podeu imaginar, el primer que vaig fer va ser investigar fervosament com podria veure la finalíssima de la Fórmula 1 unes hores més tard. Gràcies a Déu a la televisió de l'hotel hi havia la RTL, la televisió alemanya que fins i tot feia un previ amb en Niki Lauda. Al començar a veure el previ vaig tenir un "feeling": la seva actitud vers Vettel era fins i tot més exagerada que la de Lobato (laSexta) vers Alonso. Alonso era el gran enemic, fins i tot el que s'encarregava de doblar el Fernando en feia mofa. Mark Webber, ni existia. Tot plegat em va fer mala espina...


Light & Magic

En aquesta crònica i ha moltíssimes coses de les que podríem i hauríem de parlar però de moment ho deixarem per articles posteriors que de ben segur que publicarem i pel que a mi em toca em centraré bàsicament en el desenvolupament de la cursa en sí.

Segons el mateix Sebastian va declarar en roda de premsa. El dissabte s'en va anar a dormir sol a la seva habitació d'Hotel com un dia qualsevol. L'endemà es va llevar i va tenir una bona sensació: es sentia bé, tranquil, relaxat. Les coses al cap i a la fí podien sortir bé, ell només tenia que mantenir l'esperança i fer-ho tan bé com sapigués.

A Abu Dhabi va succeir el que molts creien que fos el menys probable que succeïs (tot i que jo ho veia com molt possible abans de la Pole): Sebastian Vettel. Un magnífic i espectacular Sebastian Vettel es va proclamar campió del món 2010; l'escuderia austríaca Red Bull Racing Renault s'emporta doncs tots els honor i tots els galardons i veu com la seva tan criticada filosofia d'honor i competició neta, natural i esportiva s'emporta el gat a l'aigua i apaga totes i cadascuna de les crítiques. Ferrari doncs ha estat la gran perdedora de la temporada, tot i que si m'ho permeteu, l'únic rival digne i l'heroïna tràgica que ha fet el possible perquè Fernando, que s'ho val, pogués mantenir sempre l'esperança de proclamar-se tricampió del món.

Les coses com sempre varen començar bé per uns i malament par d'altres. En aquest cas els McLarens varen ser la silenciosa i descartada sorpresa del GP, sense res a perdre l'escuderia anglesa va desplegar a la perfecció les seves capacitats tan en cursa per part dels seus pilots com estratègiques per part dels seus cervells (quina pensada sortir amb gomes dures) com de fiabilitat per part dels seus mecànics. Jenson Button va començar la cadena d'esdeveniments catastròfics que impediren a Fernando coronar-se campió adelantant-lo en la sortida.

I és que la derrota del Fernando em va recordar a un accident d'aviació: no podem sols trobar un culpable sinó que l'endadenament d'una sèrie d'esdeveniments imprevistos i indesitjables provoquen una reacció en cadena que conclouen amb desastre: la primera, l'avançament de Jenson Button a la sortida.

Així doncs Mark Webber aconseguia situar-se per darrere del Fernando i fins i tot l'apretava durant les primeres voltes, Sebastian Vettel volava i aconseguia un ritme superior, aplastant sobre tothom, de l'ordre d'un segon i mig superior al de Mark Webber. Fins aquí, els números que ja començaven a cantar donaven encara el títol a Fernando Alonso així doncs la cursa s'anticipava dolça per als Ferraristes (com jo) i Alonsistes. Però al cap de poca estona va arribar el Safety Car al sempre espectacular circuit d'Abu Dhabi: Nico Rosberg colpejava lleugerament a Michael Schumacher, Schumacher s'envirollava i Luizzi impactava ostentosament amb l'alemany.

Segona peça del desastre: Vitaly Petrov i Nico Rosberg entraven al pit lane per fer els seus canvis de pneumàtics junt amb molts d'altres que al final no resultarien tan determinants. Començava poc després el ball "normal" de les parades. En aquesta ocasió tan Red Bull com Ferrari tenien molt clar com començar actuar (McLaren i Kubica ja calçaven les gomes dures d'entrada, no havien de fer res): amb Vettel volant en la 1a posició i Fernando aprentant a Jenson Button, Mark Webber i Felipe Massa eren els conillets d'índies. Ambdós varen sortir per darrere del Jaume Alguersuari que, ai las! Per un moment la mirada de tots els estrategues tant de Red Bull com de Ferrari estaven en ell i és que el Jaume, va ser una de les altres peces claus: les dificultats (volta i mitja) que va tenir Mark Webber per adelantar-lo varen fer decidir a Ferrari fer entrar JA al Fernando per poder sortir davant de Mark, aquest va ser el moment clau. La petita decisió enmig de la cadena d'esdeveniments que determinen la derrota final.

Desconeixem si l'estratègia de Red Bull va ser la de llançar l'esquer i veure si Ferrari picava o no. Però Ferrari va picar de valent. En què varen pensar en aquell moment? Mark Webber necessitava guanyar per batre a Alonso i això, era ja impossible. Així doncs l'atenció feia estona que hauria d'haver-se desplaçat a cap a Vittelo, però l'scdueria no va ser capaç de veure-ho. Varen pensar en aquell moment la quantitat d'ala que portaven i la mancança de velocitat punta que tenien? Jo crec que no. En aquest moment a excepció de capricis del destí, Ferrari regalava en safata de plata una merescudíssima corona a Sebastian Vettel (merescudíssima pel Sebastian ésclar).

Fernando entra al box. Fa la seva parada. Surt davant de Mark Webber, hip hip hurra? No pas. La falta de velocitat del Ferrari es manifesta en primer lloc amb Jaume Alguersuari: Felipe Massa és incapaç d'avançar al nostre estimat pilot català (situació que es perpetraria per la resta de la cursa) falta velocitat al Ferrari. Fernando es veu atrapat a menys de la meitat de la cursa, al darrera de Vitaly Petrov i al davant de Mark Webber.

I aquí trobem un altre punt de la cadena de desastres, un punt per altra part molt afortunat i benvingut: Vitaly Petrov realitza la cura de la seva vida. Ni una sola errada. El Renault del rus rapidíssim en el recte S1 és capaç de resistir totes les embestides desesperades del Fernando, la dificultat del traçat per adelantar i la poca punta del monoplaça de l'asturià juguen a favor de Petrov i volta rere volta el Fernando desesperat veu com el títol s'escapa inevitablement i a excepció de fumarada blanca al cotxe del Vettel, de les seves mans. El panorama doncs a Red Bull era inmilllorable i l'única cosa que podien fer era... esperar. La parada de Lewis Hamilton per altra banda va ser similar a la d'Alonso. En aquest cas el pilot anglès es va quedar just al darrere de Robert Kubica i va patir durant unes voltes el mateix que l'asturià, no obstant la parada del polac al box amb tot el temps que Petrov li havia fet guanyar situava al polac per davant del seu company d'equip, impossibilitant encara més la corona de l'asturià. Així doncs després de la parada del Sebastian, Jenson Button estaria unes breus voltes al capdavant del GP fins a la seva parada que el situava en tercera posició just al davant de Nico Rosberg. Faltaven menys de deu voltes pel final i tota l'aigua a l'aiguera.

Ferrari havia d'acceptar el desastre, el bombardeig continu de missatges motivadors d'Andrea Stella cap a Fernando, "Fernando és crític que adelantem a Petrov", "Fernando sé que pots fer-ho", "Fernando sé que vas al màxim però necessitem que usis el talent que sabem que tens". Inútils: Alonso amb un cotxe sense velocitat punta i sense aliats a la graella (Renault i Toro Rossa varen ser involuntaris aliats de Red Bull) i amb un Felipe Massa anulat per sempre més l'únic que va poder fer va ser portar la seva conducció fins als seus límits, protagonitzant bastantes sortides de pista aconseguint en aquestes que mai Mark Webber li amenaces la posició.

Sebastian Vettel guanyava doncs a la "vieja usanza" i és que feia molt de temps que no es veia a un campió del món al capdamunt d'un podi, en la primera posició, amb els ulls inundats de llàgrimes i amb dos pilots al seu voltant (Button i Hamilton) satisfets amb el devenir de la cursa. El fals cava amunt i avall i una celebració total, merescuda i honesta a la petita i jove escuderia de Christian Horner, Adrian Newey, Mark Webber i cia.

FELICITATS CAMPIONS!

Val a dir que el paral·lelisme que hem fet amb LOST fins al final amb el tema dels candidats s'ha tornat a repetir, aquest cop per desgràcia, una vegada més: l'episodi final no ha sigut tan espectacular com molts esperàvem. La cursa, un Scalextric en tota norma no ha tingut res a veure amb els espectaculars finals a Interlagos de 2007 i 2008. Ja ho va demanar el Fernando: "Vull que els espectadors s'adormin" i sí, segurament molts es varen adormir. El Fernando va patir un terrible malson.

Ja marxan de Maastritch, el dimarts al matí, vaig agafar un tren cap a Brusseles. En el tren em vaig trobar el periòdic gratuir Métro, que fa un temps a Espanya també s'editava, dins del rotatiu, hi havia un anunci de Renault a pàgina complerta que em va fer molta gràcia. La fotografia era dins el box de Red Bull Racing Renault i en primer plà el motor Renault envoltat de tots els enginyers de Renault que han treballar al box de Red Bull durant aquesta temporada. L'anunci es felicitava per ambdós campionats i felicitava a tot l'equip per la feina ben feta i és que efectiament Renault ha ajudat moltíssim a que Red Bull es proclamés campiona del món de les dues categories.

I ara siusplau els nostres semàfors:



Sebastian Vettel: He is the Champion
Red Bull Racing: Al final resulta que han tingut tota la raó del món
Jaume Alguersuari: Dos punts i resistint les embestides de Felipe Massa
Vitaly Petrov: S'han de tenir molt ben posats per no dubtar en una situació similar


Fernando Alonso: Desesperat al cap i a la fí en cap moment va semblar que la remuntada fos possible de cap de les maneres
Circuit de Yas Marina: Espectacular però un Scalextric, els equips ja s'han queixat, s'hauran de fer modificacions




Ferrari: Ferrari ja ha regalat docs campionats del món, 2008 i 2010. Crec que el semàfor vermell el podem dedicar aqueta vegada completament a l'escuderia vermella.




Nota al peu: des del punt de vista d'un Ferrarista purista com jo val a dir que aquesta derrota no ha sigut tan dolorosa com pot semblar. En primer lloc tendeixo a sentir-me incomplert quan Ferrari no es proclama campiona en l'apartat d'escuderies, i en segon lloc us confesso obertament que va ésser MOLT MÉS DOLOROSA la derrota de Felipe Massa a l'últim revolt d'Interlagos 2008. En aquella ocasió el protagonista no va ser Vitaly Petrov o Jaume Alguersuari sino Timo Glock. Us deixo un vídeo recordatori:



13 de novembre de 2010

Crònica Pole Position Gran Premi de Abu Dhabi: Amb ferum a tricampionat


Diuen que en els moments claus l'experiència és un plus importantíssim en aquest esport. Ningú pot dir que Mark Webber no tingui experiència, de fet és un dels que més en té, el que passa és que mai ha estat lluitant per un títol i això avui s'ha notat. Els nervis l'han traït, la Q3 ha set un complet i absolut desastre. L'australià no ha pogut millorar un discret crono de 1:39.925 quan el seu company d'equip rebentava els temps amb un 1:39.394. Webber ha estat mig segon més lent. De fet, dels grans només Felipe Massa ha quedat darrere seu i no sé si aquest el podríem considerar precisament un "dels grans".


Webber ha estat molt lluny de Vettel tot el cap de setmana

Per demà la cursa es planteja molt complicada per Webber i molt fàcil per Alonso. L'australià necessitarà passar al Button i al mateix Alonso. Després d'això haurà de passar a Hamilton i esperar que Sebastian li cedeixi la primera posició. Tot això és amb la hipòtesi de que Hamilton no adelanti a Vettel a la sortida i de que Massa no ho faci el mateix amb Webber (tots sabem que l'australià no surt precisament bé). Mark, ho tens complicat de collons. Necessites una mala actuació d'Alonso i una bona de teva. En quan Alonso només necessita fer una cosa: No fer-ho malament. Necessita una sortida decent, conservar els pneumàtics i la seva mecànica i no precipitar-se. El Fernando (i potser el Button) és el millor pilot de la graella per fer una cosa així.

Vettel necessita guanyar (la qual cosa sembla el més probable demà) i que Alonso quedi sisè, independentment del que faci Webber. En realitat, després d'aquesta Pole Position, Vettel no ho té pas gaire més difícil que Webber. Si Voleu em mullo. Penso que Alonso té un 65% de possiblitats de ser campió demà, Webber un 20%, Vettel un 14% i... Hamilton un 1%.


L'aleró de Mclaren a Abu Dhabi. A on estem arribant...

Tot sembla indicar que Alonso es proclamarà demà tricampió del món. Però la màgia d'aquest esport és que no hi ha matemàtiques que valguin. Hi ha molts factors que poden capgirar la situació i no cal pas que us posi cap exemple. Al cap i a la fi, una simple avaria mecànica o una sortida de pista condemnarien l'asturià al pou, però també és cert que també passa el mateix amb els seus rivals. Alonso té la carta a la mà, l'està girant i sembla que hi veu aquest tercer às simbòlic, aquest às que li regala el tricampionat.


05,06....10?

De la resta no hi ha massa res destacable. Tothom sembla està al lloc teòric que diu que ha d'estar. De fet, sino fos per Webber, estaríem dins d'una de les graelles que més s'ajusta a la realitat del rendiment de cada cotxe. No puc deixar per això de comentar l'espectacularitat del circuit de Yas Marina. El traçat no és res espectacular, tampoc ho són els espectadors, però la ubicació és magnífica. És també fantàstic que mitja cursa sigui de dia i mitja cursa sigui de nit. La posta de sol dóna una màgia especial perfecte per un final de temporada. No deixa de ser un dispendi totalment injustificable i prohibitiu en els temps que vivim, però mai hem d'oblidar que la Fórmula 1 és un Circ. Show must go on!




12 de novembre de 2010

And the story ends

Tal i com diu el clàssic de Blind Guardian: "And The Story Ends". S'acaba una temporada que, independentment de qui la guanyi, serà recordada durant molt de temps. Pocs precedents tenim d'un any on haguem pogut veure tants candidats al títol i tantes curses apassionants. Tots els equips grans han estat a dalt, i lluitaran aferrissadament fins l'últim instant. Efectivament, ho dèiem des del principi: Hem viscut la temporada perfecte.




No hi ha un tema millor per despedir a una temporada tan èpica


Després de que el 2009 ens regalés una cursa totalment descafeïnada al circuit de Yas Marina, aquest any el Gran Circ arriba al peculiar país amb tots els seus pallassos i trapezistes. Els candidats al títol ja em semblen prou evidents: Webber o Alonso. De totes maneres els fantasmes de Räikkonen fan recordar que Vettel també pot ser campió del món. Hamilton no necessita els fantasmes de Räikkonen, almenys necessita una mansió abandonada plena d'esperits malignes...

El gran dubte és què passarà amb Red Bull. La lògica fa pensar que haurien de defensar Webber, perquè és seves opcions són molt, molt majors que les de Vettel. Però després de veure com Sebastian es feia amb la victòria a Brasil deixant Webber a la segona posició ja no sé què creure. Si Webber hagués guanyat a Brasil pràcticament seria campió del món. Si després de tot això Webber és campió del món haurem de treure's el barret per aconseguir el títol d'una manera tan neta i esportiva. Pocs equips haurien fet el que ha fet Red Bull: deixar lluitar als seus pilots tan lliurement. Ara, quan perdin el campionat per 7 punts els crucificarà tothom.



Sobre els lliures 1 que ja han estat disputats dir-vos que han set força surrealista perquè ha plogut. Sí sí, al mig del desert. Increïble, IM-PRE-SIO-NANT com diria el Merlos, El Circuit deu ser com un oasi al mig del desert de dunes. De moment sembla que Red Bull hauria de ser el cotxe més ràpid. També es veu a un Mclaren molt fort, però en fi, tots sabem que aquests temps no volen dir massa res.


Amb ganes de corona

Veurem també com acaba un any exitós de la nostra Superporra que ha tingut més de 50 jugadors actius. Qui es farà amb el premi final? No ho sé però la veritat és que ha estat gairebé tan disputada com la temporada de Fórmula1.


Esperem doncs demà una pole que promet ser decisiva. En dos dies coneixerem el campió del món del 2010, en plena posta de sol. S'acaba la història, estem al final del conte.



10 de novembre de 2010

Crònica GP de Brasil: Amic Retrobat


Ales al títol. El reconeixement a un gran esforç col·lectiu

"Amic Retrobat" és una novela infantil de Fred Uhlman sobre la resistència danesa a la IIa Guerra Mundial, recordo que me'l van fer llegir a la secundària. Amic retrobat és també Sebastian Vettel per a Fernando Alonso com Christian Horner és a Stefano Domenicali. Sabeu del que estic parlant no?

Sebastian Vettel ha sigut aquesta setmana el millor amic de Fernando Alonso per motius que ja tots coneixem i el pitjor enemic per a Mark Webber. Al final en una cursa molt ordenada i lògica, el potencial, la superioritat dels monoplaces d'Adrian Newey es va imposar sobre la casuísta, la loteria o qualsevol altre cosa i el domini dels Toros Vermells va ésser com hom podia esperar, aplastant. No va durar ni una recta el liderat d'un crescudíssim Nico Hülkenberg. Aviat doncs el va passar Vettel i Webber. No tardaria tampoc Fernando Alonso a passar-lo i tampoc tardaria aquest a fer efeciva la pressió sobre Lewis Hamilton i induir-lo a l'error per passar-lo. D'aquesta manera i a l'espera d'una gran reumntada de Jenson Button (de nou amb una estratègia tant arriscada com efectiva) les coses prendrien l'ordre lògic que s'ha imposat aquesta temporada: els 5 magnífics reduits a 4 candidats en les 5 primeres posicions: VET WEB ALO HAM BUT.

Aquesta jerarquia no es veuria posada en perill fins la irrupció d'un Cotxe de Seguretat promogut per Luizzi a poques voltes del final; una rúa caòtica de doblats (motiu de debat el diumenge pels editors d'aquest lloc, bàsicament vàrem arribar a la conclusió de que l'actual normativa és massa laxa i hauria de ser més clara tant amb S.C. com amb el tema dels doblats) posava en perill l'estabilitat de les 5 primers posicions especialment la del Fernando que durant poca estona es va veure amenaçada per un fantasma: ambdós McLaren havien canviat les gomes per unes fresques aprofitant l'entrada del Safety. No va ser res més que aixo: una amenaça fantasma.

Ja al final de la cursa el Ferrari d'Alonso s'acostava tímidament als Red Bulls i els superava en ritme; res fora del normal, segurament els Red Bull no estarien aprentant. D'aquesta manera els tres candidats supervivients (ara que Button està definitivament descartat tal com us vàrem adelantar en la última crònica i amb Hamilton pràcticament fora de joc), els escollits per "la illa", arribaven a la meta a pocs segons de distància entre ells. Pel que fa a la resta destacar de NOU la magnífica actuació d'Alguersuari de nou a les portes dels punts i de nou superant al seu company d'equip i l'avançament de Schumacher sobre Hülkenberg... igualet que el que li va clavar a Räikkonen el 2006 uns girs abans de retirar-se temporalment del circ.

Així doncs Brasil aquesta vegada no ha sigut determinant pel títol i la normalitat de les condicions tant meteorològiques com casuístiques ha proporcionat la calma abans de la tempesta. La posada en escena de l'espectacle final i atonyinador pels nervis que ha de suposar el magnífic escenari d'Abu Dhabi.


Jacob ja ha borrat a Hamilton de la llista de candidats

Així doncs... no hi va haver ordres d'equip. Així doncs Red Bull es varen pronunciar sobre la pista i durant aquest parell de dies que han passat també als mitjans: prefereixen ser segons en el campionat de pilots que guanyar usant les ordres d'equip. Evidentment és absurd que tirem endarrere i comencem a pensar el "què hauria passat si...": arribaríem a un absurd. El que sí que podem fer és analitzar la situació des d'una altra òptica, què passrà si Alonso és segon a Abu Dhabi i Webber primer (descartem tota la resta de situacions que ja em discutit al grup de Facebook etc.)? És condemnarà als cotxes energètics per no fer el que tothom va condemnar a Ferrari fer a Alemanya? Jo crec que sí. És la Fórmula 1 un esport d'equips? És suficient el títol de campions en constructors suficient per resoldre quin és el millor equip? O també volem el de pilots? La opinió d'un humil editor és que a can Red Bull estan fent el gall d'indi. Webber ja es podria haver assegurat el títol. Massa em recorda tot plegat a 2007. Massa em recorda. Massa? A sí Felipe Massa, s'ha disculpat als fans des del Twitter "aquest no és el meu any" no cal que ho juris Felipinho.

I ésclar, per cert, tot i que bàsicament tingui una gran repercussió econòmica: Red Bull Racing - Renault son els NOUS campions del campionat de constructors del 2010! Enhoraboníssima i és que és un premi merescut no, merescudíssim! Després de quatre anys d'imparable ascens i de l'actuació de la temporada anterior amb els recursos humans i econòmics de l'equip (es plantejen motoritzar-se i tot) Red Bull mereix entrar en el Club dels 15 constructors guanyadors i estar almenys durant uns mesos colze a colze amb els grans de la F1: Ferrari, McLaren i ¿Williams?, però que no s'adormin que si no pot passar com a can Mercedes/Brawn GP.

I ara siusplau, donem pas als nostres semàfors:



Sebastian Vettel: Un altre verd total i absolut pel jove Alemany
Red Bull Racing: Ja són campions
Fernando Alonso: El Fernando va tornar a protagonitzar una cursa impecable
Jenson Button: Fantàstica cursa sense esperances pel pilot anglès

Mark Webber: Si no hi ha ordres d'equip, perquè no intentar lluitar?
Nico Hülkenberg: Una brillant classificació una cursa totalment resignada


Renault: Decepcionants dos punts de l'escuderia gala
Bruno Senna: No crec que el salvi el seu cognom, i és que el Bruno està protagonitzant unes actuacions bastant lamentables
Els Doblats: Sense recordar qui i què, varen posar en perill el normal transcurs de la cursa dels cantidats

"Amics Retrobats" és també en honor al fet que en aquesta ocasió i aprofitant l'horari del GP i que jo mateix estigués per terres catalanes, hem fet el que podríem catalogar la "Ia trobada de seguidors de la Fórmula 1 en català". El nostre poder de convocatòria en aquesta ocasió no ha sigut massa gran, tot s'ha de dir, però estem molts satisfets de com va transcórrer la vetllada :), que va servir sobretot per conèixe'ns entre la major part dels editors. Volem donar també les gràcies als amos i cambres del City Arms de Vic per obrir-nos el local una hora i mitja abans d'hora perquè poguéssim veure la cursa! (Teniu fotos de l'esdeveniment al grup del Facebook)


Què passarà Mark? Crec que és la teva última oportunitat

Senyores i senyors, com deia en Gandalf:

El taulell està diposat, les peces ja es mouen.
Salut i Benzina!

La loteria de Nadal ha arribat a Can Ferrari

Alonso Loteria Red Bull from formula1encatala on Vimeo.

8 de novembre de 2010

Mirant enrera: campionats amb més de dos candidats


No es pot dir si aquesta temporada de Fórmula 1 és la millor, la més disputada o la més bonica, però ara ja es pot dir que s'ha fet història: Mai abans hi havien hagut 4 pilots amb possibilitats de guanyar el títol a l'última cursa. Seria fals dir que aquest fet és degut al nou sistema de puntuació, doncs amb els punts 2003-2009 també hi hauria 4 candidats al títol.

Però avui vull tirar una mica enrera. Tots més o menys sabem les opcions que tenen Fernando Alonso, Mark Webber, Sebastian Vettel i Lewis Hamilton, així que en aquest article mirarem enrera i recordarem les ocasions en que 3 pilots varen arribar a l'última cursa amb opcions. Al costat de cada any surt la classificació amb la qual es va arribar a l'última cursa, per posar-vos en situació. Menys de la meitat de les vegades va guanyar el que anava líder...


1950: 1. Fangio (26), 2. Fagioli (24), 3. Farina (22)

Ja el primer campionat de F1 va tenir tres candidats fins l'últim dia. En aquells temps, comptaven els 4 millors resultats del total de 6 possibles, i mentre que Juan Manuel Fangio i Nino Farina només havien sumat a 3 curses, Luigi Fagioli havia obtingut 4 segons llocs i necessitava guanyar i que Fangio no sumés cap punt, malgrat ser a dos punts, doncs només podia millorar en tres punts el seu marcador.
A Monza, Farina guanyà i siguè campió, Fagioli va ser tercer i es va quedar igual i Fangio només va sumar el punt de la volta ràpida, abandonant.


1959: 1. Brabham (31), 2. Moss (25,5), Brooks (23)

L'any 1959 estàvem en plena lluita motor davant vs. motor darrere. Al arribar a Watkins Glen, els petits Cooper-Climax de Jack Brabham i Stirling Moss anaven davant amb el Ferrari "antic" de Tony Brooks tercer, amb una minsa possibilitat. Comptaven els 5 millors resultats i tot i que Brabham i Moss ja en tenien 5, Brooks necessitava guanyar i fer la volta ràpida i que Brabham no fos 5é. Moss per la seva part havia de ser primer i que Brabham no sumés.
Al final, Brabham va ser quart però no va necessitar els punts, doncs Moss va plegar amb problemes de canvi i Brooks tant sols va ser tercer.


1964: 1. G. Hill (39), 2. Surtees (34), 3. Clark (30)

L'any 1964 ja puntuaven els 6 primers però seguien comptant només 6 resultats. Graham Hill portava ja 7 resultats però guanyant era campió. John Surtees necessitava guanyar o ser segon i a Jim Clark només li valia la victòria juntament amb la retirada de Hill i un tercer de Surtees.
Clark va fer la pole a Mèxic i liderava. A mitja cursa, el company de Surtees a Ferrari, Lorenzo Bandini, va col.lidir amb el BRM de Hill i aquest acabaria fora dels punts. Clark seguia primer i amb Surtees tercer i Hill sense punts, era campió, pero a falta de dues voltes, el motor Climax del Lotus de Clark es va trencar. La segona posició heretada de Surtees va ser suficient per a l'ex-pilot de motos.


1968: 1. G. Hill (39), 2. Stewart (36), 3. Hulme (33)

Un altre cop Graham Hill davant amb 39 punts. Aquest cop Hill era a un Lotus que havia perdut a Clark a principi d'una temporada que tenia 12 curses i es comptaven 10 resultats. Jackie Stewart (Matra-Ford) necessitava recuperar 3 punts a Hill i Denny Hulme (McLaren-Ford) necessitava guanyar si o si i que Stewart no fos segon.
L'última cursa era a Mèxic i ni Stewart ni Hulme van puntuar, però a més Hill va guanyar el GP "a lo campeón".


1974: 1. Fittipaldi (52), Regazzoni (52), Scheckter (45)

Emerson Fittipaldi (McLaren-Ford) i Clay Regazzoni (Ferrari) arribaven empatats a Watkins Glen, amb el brasiler davant per victòries. Jody Scheckter amb el Tyrrell-Ford havia de guanyar imperiosament i que els altres dos només sumèssin un punt entre ells.
Fittipaldi no es va haver de preocupar massa doncs Scheckter va abandonar, Regazzoni va ser onzè i el brasiler de les patilles va ser quart per obtenir el seu segon títol.


1981: 1. Reutemann (49), Piquet (48), Laffite (43)

Carlos Reutemann era el líder pero a Williams-Ford les coses anaven maldades des que l'argentí havia fet la seva enlloc de cedir una victòria a Alan Jones, que no l'ajudaria per res. Tant Nelson Piquet a Brabham-Ford com Jacques Laffite a Ligier-Matra havien recuperat molts punts a la segona part del campionat. Laffite necessitava guanyar, que Reutemann no puntués i que Piquet fos cinquè.
I aixó és el que va passar al circuit temporal de Las Vegas. Reutemann inexplicablement no va puntuar, Piquet va ser cinquè però Laffite només va ser sisè, cosa que va donar el títol al pilot de Brabham.


1983: 1. Prost (57), 2. Piquet (55), 3. Arnoux (49)

Un títol polèmic. Alain Prost (Renault) semblava tenir les coses sota control, però a finals de temporada el Brabham-BMW de Piquet havia trobat un plus de velocitat. Tant Prost com Elf sospitaven de la benzina del Brabham. En tot cas, Prost arribava a Kyalami líder amb Piquet darrere i René Arnoux (Ferrari) havent de guanyar, que Prost no puntués i que Piquet no fos quart.
A Kyalami Arnoux va trencar motor, Prost va trencar el turbo i Piquet va ser tercer, guanyant el seu segon ceptre. Contra la voluntat de Prost, Renault no va voler protestar el Brabham i el pilot francès fitxaria per McLaren al sentir-se abandonat pel seu equip.


1986: 1. Mansell (70), Prost (64), Piquet (63)

L'any de l'accident de Frank Williams, els seus dos pilots optaven el títol. Però Nigel Mansell estava en la posició dominant. El seu enemic dins l'equip, Piquet, necessitava una victòria. I entre els dos hi havia Prost, que malgrat el dèficit de potència del seu McLaren-TAG envers els Williams-Honda, havia anat sumant punts. Però Prost també necessitava guanyar, doncs l'empat amb Mansell el perdia per victòries.
En un dels finals que més es recorden, a Adelaida, a Mansell li va rebentar un pneumàtic a 270 kph i va abandonar. Piquet va entrar a boxes a canviar pneumàtics i Prost va aprofitar-se'n per guanyar davant del brasiler, malgrat que el seu McLaren li anava dient que anava curt de combustible per acabar.


2007: 1. Hamilton (107), 2. Alonso (103), 3. Räikkönen (100)

El més estrany, pervers, polèmic. És ja prou coneguda la temporada atabalada de McLaren-Mercedes i els seus dos galls, Lewis Hamilton i Fernando Alonso, i darrere d'ells Ferrari que amb Kimi Räikkönen va millorar molt a final de temporada. Arribaven a Interlagos amb Raïkkonen podent ser primer si Alonso era tercer i Hamilton sisè.
I Kimi va ser primer, Alonso tercer amb un McLaren "dubtós" i Hamilton setè després d'una sortida de pista i el tema del botó al volant (que no va polsar, diuen).


Així doncs... serà el campionat 2010 una cosa poc moguda com l'any 1974 o serà una bogeria com l'any de John Surtees? Només ens queden sis dies per saber-ho i no puc esperar més...

6 de novembre de 2010

Crónica Pole GP de Brasil: Increïble Hülk!

Gran, gran pole de Hülkenberg

Es podrà dir que potser portava un set-up més per a les condicions dels entrenaments que no per a la cursa, que ha estat una sessió atípica... Però el cert es que per a mi, Nico Hülkenberg mereix estar a la graella 2011 només per la sessió que ha fet avui. En les condicions que siguin, traure-li un segon a tothom té mèrit. Demà ja es veurà si pot aguantar a davant, però per ara ha donat una alegria a Williams, que des del GP d'Europa 2005 (Heidfeld) que no feia una pole.

Els candidats, apilotats

No s'ha decidit res envers els pilots que opten al títol. Bé, Jenson Button ha estat 11è. però ja no tenia masses opcions. En canvi, Sebastian Vettel, Mark Webber, Lewis Hamilton i Fernando Alonso han ocupat del segon al cinquè lloc de la graella. S'esperen focs d'artifici a la primera corba, i la loteria pot tocar a qualsevol, tot i que òbviament Alonso és el que s'ho pot prendre més tranquil.lament. Notar també que gairebé tots els aspirants han passat algun moment de tensió als volts de les zones d'eliminació...

Sorpreses i decepcions

Bona classificació de Michael Schumacher, bastant davant de Nico Rosberg en aquesta ocasió. També decepcionants els Force India, amb Adrian Sutil caigut a la Q1 i amb 5 llocs de penalització per les seves malifetes a Corea. El mateix li passa a Sébastien Buemi, superat per Jaume Alguersuari per quart GP consecutiu.
Timo Glock ha estat el primer dels nous equips aquest cop, mentre que Christian Klien, en el seu segon GP de l'any, ha tornat a quedar davant de Bruno Senna.
Destacar també que no hi ha hagut cap incident important, més enllà de les petites sortides de pista: tota una sorpresa donades les condicions.

Així doncs, esperem que demà hi hagi una cursa ben entretinguda i que pel bé de l'esport, encara no quedi decidit el mundial, per així mantenir l'emoció fins al final.

Que comenci ja!!




Pos Driver Team Q1 Q2 Q3
1. Hulkenberg Williams-Cosworth 1:20.050 1:19.144 1:14.470

2. Vettel Red Bull-Renault 1:19.160 1:18.691 1:15.519
3. Webber Red Bull-Renault 1:19.025 1:18.516 1:15.637

4. Hamilton McLaren-Mercedes 1:19.931 1:18.921 1:15.747
5. Alonso Ferrari 1:18.987 1:19.010 1:15.989

6. Barrichello Williams-Cosworth 1:19.799 1:18.925 1:16.203

7. Kubica Renault 1:19.249 1:18.877 1:16.552

8. Schumacher Mercedes 1:19.879 1:18.923 1:16.925

9. Massa Ferrari 1:19.778 1:19.200 1:17.101

10. Petrov Renault 1:20.189 1:19.153 1:17.656


14. Alguersuari Toro Rosso-Ferrari 1:20.158 1:19.581


5 de novembre de 2010

Prèvia Gran Premi del Brasil: Històricament decisiu



El Gran Premi de Brasil ha estat la cursa que ha decidit els 5 últims campions del món. I no ha set només com a conseqüència de ser l'última cursa, ja que aquesta no ho ha estat en dues ocasions. Hi recordo el primer títol d'Alonso, que va arribar bastant sobrat. També hi recordo el segon, amb un Michael Schummacher que no va poder aconseguir l'impossible tot i protagonitzar una cursa (a les hores creiem última) totalment memorable. Hi recordo el títol de rebot de Räikkonen davant les cares llargues de l'equip Mclaren. Qui pot oblidar-se també d'aquell títol que gairebé guanya Massa, però que finalment va emportar-se Hamilton a l'últim revolt?

Brasil ha protagonitzat curses memorables els últims anys i els de Sao Paulo poden estar contents de tenir un Gran Premi tan decisiu. Una de les coses que molta gent no sap és que el Circuit està ben bé al mig d'un nucli urbà. Però el traçat no és només especial per això. En certa mesura em recorda a Bèlgica: el circuit té molts desnivells i una recta de meta molt llarga que culmina amb un dels revolts més interessants de tot el calendari: La S de Senna. Aquest a vegades em fa pensar una mica el famós "sacacorchos" que podem veure a Lacuna Seca a les curses de MotoGP.


Algú mirarà la cursa des del balcó

Brasil sempre ha set terra de bons pilots, i no ho dic només pel més famós de tots: Ayrton Senna, sinó també per la família Fitipaldi i la Piquet. Una cosa curiosa dels pilots brasilers és que han traspassat el seu ofici als seus fills en varies ocasions: Tant la família Senna com la Fitipladi i la Piquet han tingut més d'un membre de la família a les graelles dels Grans Premis. Potser algun dia veurem un Massa Jr o potser un Barrichello Jr? Val a dir que les segones parts no han set mai massa bones...

Finalment i com a curiositat, dir-vos que existeix una possibilitat de que els 5 pilots candidats al títol acabin el mundial empatats de punts:

GP de Brasil:
1 - Button
2 - Vettel
5 - Hamilton
6 - Webber
10 - Alonso

GP d'Abu Dabi:
2-Button
4-Hamilton
6-Vettel
8-Webber
DNF-Alonso

Amb aquesta combinació de resultats Alonso guanyaria per tenir més victòries que Webber, Vettel, Hamilton o Button, però tots acabarien empatats de punts. Ho reconec, estic una mica malalt de tant fer números ;=)

Salut, benzina i "caiprinyas"!

3 de novembre de 2010

Què passaria si... arribem al final

Complementant la calculadora del Jordi, us deixo amb la nostra calculadora: Què passaria si...? Jugueu amb els resultats dels candidats del títol per veure quines combinacions porten al vostre pilot al títol. Podeu visitar-la aquí



Salut i benzina

2 de novembre de 2010

Trobada de fans!



Hola a tothom! Sempre he pensat que veure les curses amb grup és més divertit. La prova de l'auditori d'Oviedo n'és un exemple. La veritat és que si per un partit de futbol s'aconsegueix crear un bonic ambient de bar no veig perquè no podem fer-ho els seguidors de "la Fórmula".

En motiu doncs del Gran Premi de Brasil, estem intentant organitzar una trobada de lectors de Fórmula1EnCatalà on també hi seriem els editors. La trobada seria aquest diumenge a les 16:30 al bar "City Arms" de Vic, que obriria expressament per nosaltres i si som una bona colla s'ofereix fins i tot a fer-nos descomptes en el seu ampli sortit de cerveses.

Per a poder organtizar tot això necessitaríem que us apuntéssiu. Podeu fer-ho a través de comentaris en aquest post o al mateix grup del Facebook. Si som una bona colla dissabte confirmaríem l'event.

Desde Fórmula1EnCatalà estem intentant organitzar aquests events socials. En el futur estem treballant en trobades, sopars i viatges a Grans Premis.

Ens veiem diumenge!

Salut i benzina