29 d’agost de 2010

Crònica Gran Premi de Bèlgica: És l’hora dels adéus

Vettel 0 punts, Alonso 0 punts, Button 0 punts. Amb aquest resultat, Sebastian es col·loca a 31 punts del lideratge, Button a 35 i Alonso ho fa a 41 punts. Spa ha marcat un important punt d’inflexió en l’esdevenir del campionat. Aquell mundial que semblava cosa de 5 ha passat sobtadament a cosa de 2. Queden més dies que llonganisses, però les distancies respecte al líder del tercer, quart i cinquè classificats comencen a estar fora de l’abast d’una hipotètica remuntada.


Kubica gairebé sobre Massa!

El traçat belga per això no ha decepcionat. De fet mai ho fa. Hem tingut una carrera distreta, molt moguda i molt estratègica. Si us fixeu, hi han hagut canvis a tot arreu menys al liderat. Aquest ha estat comandat pel capità Lewis Hamilton amb mà dura i amb destresa. Totalment insuperable avui i imposant un ritme diabòlic, s’ha fet amb uns 25 punts que el col·loquen de nou com a líder del mundial. Ni els Safety Cars ni la pluja han pogut amb ell. Això amés passa justament quan tothom començava a posar en dubte Mclaren. Mai es pot depreciar una escuderia amb el seu potencial.

Mark Webber, sense fer massa soroll, s’ha fet amb una còmoda segona plaça que el manté encara com a màxim aspirant al títol. Ara amés ja ha desfet tots els dubtes sobre el lideratge a Red Bull. Vettel ha protagonitzat una actuació memorablement lamentable i ha demostrat perquè és el seu company d’equip, i no ell, qui mereixia aquell nou aleró a Silverstone. El Sebastian és ràpid, però no és madur. No està paint que el seu company d’equip (fins ara sempre a l’ombra del jove alemany) li estigui passant la mà per la cara. No n’hi ha prou en ser ràpid, també s’ha de ser pacient i tenir sang freda. Veig a un Vettel nerviós, neguitós, un Vettel que de moment no pot convertir-se amb el nou campió del món perquè no està a l’altura.


Potser hauríem de començar a parlar de les Vetteladas?

Qui tampoc ha destacat per una actuació memorable ha estat Fernando Alonso. Fora de sí, està cometent errades gents habituals amb ell. Amés aquest cap de setmana sembla que ha estat per duplicat. No només ha estat culpable de la seva errada de conducció (quan conduïa amb settings especials per aigua), sinó que sembla que també va ser ell qui va decidir mantenir aquests settings durant la Pole Position. Ferrari i Alonso portaven tot el cap de setmana esperant pluja, tota la seva estratègia es basava amb això. Hi havia com una obsessió en que plogués. Aquesta obsessió amés els ha dut a fer errades com el primer canvi de pneumàtics (després del xoc amb Barrichello) totalment inexplicables. L’Scuderia es despenja ja del campionat en un cap de setmana on només Massa ho ha fet bé.

L’altre heroi del dia és Robert Kubica. Ha reivindicat la seva posició a la Pole Position i ha pogut mantenir a ratlla a Mark Webber durant pràcticament tota la cursa. Brillant avui el polac. Només una errada al pitstop l’ha privat d’una merescuda segona posició. Ha millorat moltíssim Renault en la parada per vacances. Petrov ha estat novè tot i sortir el 24. No està gents malament tampoc oi?

Renault, oficialment ja, millor que Mercedes

Qui també ha estat heroic ha estat Michael Schumacher. Remuntada espectacular de l’alemany qui ha acabat lluitant de tu a tu amb el seu company d’equip durant tota la cursa tot i la penalització que tenia a la sortida. Molt bé també Alguersuari qui ha aconseguit de nou un altre puntet.

En conclusió: Gran Premi de bones i males actuacions, però sobretot d’encerts i d’errors. Amb 6 curses pendents el marge a les males decisions i a les males actuacions ja no hi és. Ho hauran de fer molt millor Vettel i Alonso si volen tornar a estar a dalt. Sobre Button… el pobre li ha tocat pagar els plats trencats. Passem als semàfors:


Lewis Hamilton: Actuació brillant i ratllant a la perfecció. Només podem criticar una petita excursió al final de cursa que, ull!, podria haver-lo deixat també amb 0 punts.

Mark Webber: Perd el liderat, però surt molt reforçat dins del seu pròpi equip.

Robert Kubica i Renault: Perfectes tot el cap de setmana.



Rubens Barrichello: sap greu que el seu Gran Premi número 300 l’hagi acabat així. Ha estat exageradament optimista en aquella frenada que ha probocat el xoc amb Alonso.



Ferrari i Fernando Alonso: Cap de setmana absolutament lamentable, plè d’errors i de desencerts. Només Massa ha tingut un nivell acceptable.

Sebastian Vettel: Too bad, even for a number 2.



Salut i benzina!


28 d’agost de 2010

Crònica Pole Position Gran Premi de Bèlgica: Sessió Estratègica

Aquest és un d’aquells Grans Premis que he seguit amb intensitat. He pogut seguir totes les sessions d’entrenaments desde TV3. D’aquesta manera m’he fet una idea molt clara de per on aniran les coses. Recomano fer un seguiment així d’un Gran Premi de tant en tant, et mires la carrera amb uns altres ulls. T’anticipes a què passarà.

El divendres semblava que Red Bull no estava on havia d’estar. No obstant això hi va haver-hi unes sessions bastant atípiques. Els pilots gairebé sempre van córrer amb la pista molla. Amb aquestes condicions Mclaren, i fins i tot Ferrari, semblava que estaven un pas per davant de Red Bull. De totes maneres quan ha arribat el sol, l’escuderia de la beguda energètica ha posat les coses al seu lloc.

La pole ha estat estratègica. És aquell tipus de sessió que sortir en el moment erroni et condemna al darrere de tot. Dels resultats més destacables hi situem la bona classificació de Kubica (i la mala de Petrov, una llàstima), la millora de Williams que ha quedat per davant de Mercedes i la mala classificació de Fernando Alonso (i no pas de Felipe Massa).

Ferrari s’ha equivocat posant els pneumàtics gastats al Fernando en el moment que haurien d’haver posat els nous, de totes maneres penso que la volta d’Alonso tampoc ha estat massa bona. Alonso pensa amb la cursa i s’ho ha jugat tot a que aquesta sigui sobre mullat. Els seus reglatges són totalment per aigua. Això ho demostra que porta tot el cap de setmana sent lent als sectors 1 i 3, aquells que necessiten carga aerodinàmica baixa. Sino plou, Alonso acabarà en un pou, si plou, doncs veurem. Surt desè, tampoc crec que hi hagi remuntada èpica.

Mclaren ha demostrat que torna a la lluita. Després d’unes curses discretes, l’equip anglès porta tot el cap de setmana donant guerra, i avui Lewis Hamilton ha protagonitzat unes voltes boníssimes, tenyint de púrpura tots els sectors. No surt primer demà, però s’han mostrat millors amb pluja que Red Bull, i ja sabem que aquest segon és l’equip dels dissabtes. Al diumenge les coses canvien.

Les grans incògnites de la carrera són el paper de Kubica, la lluita entre Webber i Hamilton i què passarà amb Alonso. Malgrat tot, si plou el panorama pot ser totalment diferent i els punts d’interès poden estar a tot arreu. El circuit d’SPA mai decepciona. Demà s’espera pluja extrema.

Salut i benzina

27 d’agost de 2010

Prèvia Gran Premi de Bèlgica: Ha arribat l’hora de la veritat

Després d’una parada massa llarga per vacances que l’equip de Fórmula1EnCatalà hem aprofitat per fer alguns canvis de imatge, ja hi tornem a ser. Comença l’sprint final, estem en el moment on allò de “queden moltes carreres” o “el mundial és molt llarg” ja no és vàlid: és l’hora de la veritat.

I això no podia arribar en millor circuit. Spa-Francorchamps és la Meca de La Fórmula. El que és Wembley pel tennis, Jerez pel Moto Gp o Indianapolis per la Nascar és Bèlgica pel Gran Circ. Mònaco segurament és una pista molt més coneguda, però a qui li agrada aquest esport li agrada Spa, no Mònaco. Els pilots no en són una excepció: és la cursa preferida de pràcticament tots ells.

Què té Bèlgica que enamori? Ajuda molt haver-hi estat (he tingut la sort d’estar-hi dues vegades, en podeu veure les fotos al nostre Flickr). El circuit és d’unes proporcions mastodòntiques. La ubicació és absolutament privilegiada, ja que aquest està en un d’aquests verds boscos del centre d’Europa. Amés, la pista és un repte: revolts com Eau Rouge o Pouhon fan que encara sigui el pilot qui pot marcar la diferència. Si a tot aquest còctel hi sumem que hi plou pràcticament cada any (aquest any sembla que no serà una excepció) tenim una mescla explosiva que el converteix, a priori, en la carrera més interessant del campionat. És un bon regal després de l’avorrida parada per vacances.

De totes maneres, donat a les altures que estem del campionat, he decidit fer aquest previ diferent. He pensat que seria interessant comentar com ha anat aquesta primera meitat de campionat als equips/pilots principals. Així doncs, som-hi!

Red Bull


No només han demostrat ser eficaços en revolts ràpids com a Hungaroring o Catalunya, sinó que també ho són en pistes amb revolts lents com Mònaco i València. El cotxe s’adapta a tot tipus de pistes i és totalment imbatible en pistes on la demanda de carga aerodinàmica és alta. Han guanyat la meitat de les curses i fet pràcticament totes les Poles. Això els converteix en l’equip a batre. De totes maneres, i per molt que ells diguin que ho tenen tot sota control, a can Red Bull sempre passen coses. Problemes entre companys d’equip, avaries al monoplaça, errades d’estratègia… Potser la pressió els està afectant?

Mark Webber
Depén d’ell de si guanyarà o no el títol. El Mark ha aconseguit treure’s de sobre els fantasmes de pilot número 2 i està demostrant que la seva experiència pot ser tant important com la velocitat de Vettel. És un cas semblant al de Jenson Button: sempre havia estat allà, però li faltava pilotar la màquina adient.

Sebastian Vettel
Si una cosa està despertant aquesta temporada Vettel són dubtes. Tothom tenia clar que era un pilot amb unes qualitats excepcionals, i de fet, penso ho és. Té un do per les Pole Positions i per sobre de tot podem dir que és un pilot ràpid. No obstant això, encara té molt a aprendre. Hauria d’escoltar més sovint la veu de l’experiència del seu company d’equip. Recorda molt a aquell Hamilton debutant.

Mclaren

L’escuderia anglesa ha demostrat aquestes primeres carreres perquè és l’equip que és. Tot i no tenir el millor cotxe han aconseguit fer-se amb 4 victòries. Amés, quan no han guanyat sempre han estat allà i fins hi tot fins fa poc eren líders dels dos campionats. Una de les claus d’això ha estat l’F-Duct, que ha servit sobretot per obsessionar als rivals en copiar-los el famós conducte. També comentar que ha sabut gestionar a les mil meravelles tenir dos campions del món a les seves files.

Lewis Hamilton
Què puc dir de’n Lewis que no sabeu ja? A aquell pilot extremadament ràpid que coneixem s’hi va sumant l’experiència i el converteix en un pilot més i més complet. Sembla que mica en mica va trobant la seva pau interior i està deixant de ser excessivament agressiu i pensa més amb el cap. S’està adaptant prou bé al nou sistema de parades (tothom deia que Hamilton rebentaria els pneumàtics i no ha estat així). Ha estat involucrat en varies polèmiques, però en fi, sense això no seria Lewis Hamilton ☺.
Jenson Button
El Jenson sembla que ha arribat a l’equip en el que sempre hauria d’haver estat. La seva adaptació en aquest ha estat molt ràpida i els resultats no van tardar en arribar. Actualment es troba sols a 10 punts de Hamilton i ha guanyat les mateixes curses que aquest, la qual cosa demostra que ho ha fet bé. Molt intel·ligent a les curses de la Xina i Austràlia on va fer una perfecte gestió dels pneumàtics. L’experiència de Button encara és el que li falta a Hamilton, no obstant això, el Jenson mai tindrà la velocitat de’n Lewis.

Ferrari

Després d’un inici esperançador l’equip ha anat a menys cursa a cursa i semblava que aviat quedaria despenjat de la lluita del títol. No obstant això, les actuacions de Hongria i Alemanya fan pensar que Ferrari estarà allà fins al final. No podem negar amés que l’Scuderia ha tingut una important dosi de mala sort: els Safety Cars de València i Silverstone en són la prova.

Fernando Alonso
El fitxatxe de Fernando ha estat el millor que podia haver fer Ferrari. L’equip Italià torna a tenir un líder, i és aquesta la manera amb la qual millor funciona Ferrari. Amb Massa i Räikkonen ningú tenia clar del tot qui dels dos era el número 1 perquè el seu rendiment era similar. No passa el mateix amb Alonso i Massa. Tot i no haver estat del tot encertat i haver fet visible alguns forats a la seva armadura (per exemple a Mònaco o a la sortida a Xina) ha sabut arreglar amb èxit les seves errades. Actualment és a 44 punts de Massa: un món. No crec que Räikkonen hagués tret el suc que ha tret Alonso a aquest Ferrari.

Felipe Massa

El Brasiler ha estat molt per sota del que la gent esperava d’ell. Segurament la lesió de l’any passat hi té molt a veure. Veig un Massa frustrat, frustrat perquè veu que no té el ritme d’Alonso. Està en un moment de la seva carrera que si no venç a aquesta frustració quedarà sepultat per sempre com a un mediocre. Massa necessita superar a Alonso, encara que sigui esporàdicament.

Mercedes

La gent tenia moltes (per mi masses) esperances amb l’hereu de l’equip campió. Mercedes no és Brawn Gp, jo crec que fins i tot és millor, el que passa és que ara ja no hi han contes de dfussors recintat-se pel paddock. Els radicals dissenys de la caixa d’aire i l’aleró del darrere demostren que l’equip té potencial per a construir un bon cotxe. No obstant, farà falta un temps perquè es posin a lloc. Veig a venir una trajectòria semblant a la de l’equip Red Bull.

Nico Rosberg
Li van posar un ós de company d’equip i tothom el posava com a número 2. Tot i això, Rosberg ha demostrat tenir confiança en si mateix i ha aconseguit batre, àmpliament, el seu company d’equip, ni més ni menys que Michael Schumahcer. Si el Mercedes fos el Brawn de l’any passat, Nico estaria brillant sobre el podi en moltíssimes ocasions.

Michael Shumacher

De la mateixa manera que molta gent confiava amb Mercedes, molta gent també ho feia amb Schumacher. Després de mitja temporada ja no sé si té massa sentit dir que hem d’esperar més per veure el seu potencial real. El Kaiser ja no és el Kaiser, i tampoc crec que ho torni a ser. Només em recorda a ell per les coses dolentes: com per exemple la maniobra sobre Rubens a Hongria i alguna declaració desafortunada. Sobre si la seva tornada és un fracàs o no depén dels objectius que s’hagi fixat: si volia tornar i guanyar i li van vendre la moto que Mercedes seria un cotxe de primer nivell, doncs l’ha cagada. Si el que volia fer és tornar a començar amb un equip modest i fer-lo punter (al més pur estil Valentino Rossi) llavors l’ha encertada. Només ell ho sap.

I així conclou el meu anàlisi d’aquesta mitja temporada. Aquest cap de setmana tots enganxats al televisor que és Bèlgica i diuen que plourà!

Salut i benzina

3 d’agost de 2010

Crònica GP d'Hungria: Guanyadors i Perdedors


Auuuuuuuuuuuuuuuuuur!

No ho entenc. No entenc la casuística del GP d'Hungria. No entenc com el circuit a priori més avorrit del calendari (ja que no gaudeix de l'aura de diamant brillant esbojarrat de Mònaco), sempre deixi una empremta tan palpable per la resta del campionat. Tots recordem, qui més qui menys el que va succeir al 2007 amb la inmolació de McLaren amb l'acció que ja vàrem recordar a la Prèvia del GP. Tothom recorda el que va passar l'any passat amb el lamentable accident de Felipe Massa, o aquell GP en el que Pedro Martínez de la Rosa gairebé va pujar a l'esglaó més alt del podi amb un McLaren.

I crec que per sort i per desgràcia, molta gent recordarà aquest GP d'Hungria de 2010.

I és que per mí, i més que mai ha sigut un GP en el que hi ha hagut molts,

GUANYADORS i PERDEDORS,

I com que ha sigut un GP d'herois i de villanos, els farem una repassada. Per començar farem una repassada gràfica als guanyadors:


Super Mark

En primer lloc Mark Webber, aturem-nos a pensar... guanyador de QUATRE Grans Premis aquesta temporada i és que la resta de candidats en porten dos cadascú. Mark Webber, ja ha fet el cangur al podi fins a quatre ocasions aquesta temporada, i no tinc cap mena de dubte que ho farà de nou, sobretot després de veure el tracte perfecte que va donar al seu Red Bull, aguantant 40 girs (el doble que la resta) amb els penumàtics tous. Una de dues: o la superioritat dels Red Bulls era inimaginable, o Mark Webber va veure la moreneta. O una entremig de les dues. La seva mala sortida es va veure afavorida per un Safety Car que semblava que l'hagués perjudicat fatalment. Al mur de Ferrari, contant temps parcials i voltes no s'ho podien creure i és que els de Maranello... varen acariciar de nou la victòria amb un cotxe coix.


Aires de "crec en mí".

En segon lloc Fernando Alonso, invocant aquella Imola 2005 on va aguantar a Michael Schumacher 9 voltes, Fernando afavorit per la penalització de Sebastian Vettel i en part pel Safety Car, ha aguantat un nombre increïble de voltes les embestides del jove Alemany. Tenint en compte que el Red Bull era més d'un segon més veloç que el Ferrari, crec que Vettel ho hagués pogut intentar tot i que només hagués sigut... en aparença. Ferraristes del món: la remuntada és possible! Bravo Fernando.


I pensar que l'any passat em va firmar una gorra d'en Schumi de Ferrari...

En tercer lloc... Rubens Barrichello. Ai qui ho diria que un antic company, a qui vas defensar a capa i espasa durant sis anys, cubrint-li les espatlles algun dia intentaria enterrarte dins un mur de formiguó...ai qui ho diria, el Rubens el diumenge, en una situació digne de màrtir, sense voler-ho va convertir-se en un heroi etern. La seva valenta acció, s'ha convertit en la definitiva derrota del primer dels villans...


Ningú havia merescut més del que té fins ara.

En quart lloc i amb una menció especial: Pedro Martínez de la Rosa. No sé si mireu "La Sexta", jo per desgràcia no puc mirar TV3 a Madrid i haig d'empassar-me tots els talls publicitaris. Doncs bé a "La Sexta", no paren de repetir i de preguntar-li al Pedro si, tot i la desgràcia evident que l'ha perseguit fins ara "es diverteix", si "s'ho passa bé"; té gracia com ho repeteixen. Doncs bé aquesta vegada, ja us dic jo que SÍ. Ara, li varen tornar a preguntar.


Jo no dic que pengi el casc, el que sí que podria fer es canviar els colors.

El "kaiser", Michael Shumacher és sens dubte el primer dolent. Em venen ganes de llençar l'enciclopedia il·lustrada que tinc seva. Si ja és prou desgraciat acabar sempre bastant per darrere del teu company d'equip a qui vas robar el número a principi de temporada. Que passi el que va passar no té paraules. Ja sé que molta gent no estarà totalment d'acord amb mí però crec que Michael Schumacher és troba molt i molt sol, la F1 ha canviat i no ho accepta. El Michael ja no és troba en una situació d'imposar la seva voluntat, ni a la Fórmula 1 ni tan sols (per molt que em pesi) dins del seu propi equip. De moment Ross Brawn i Norbert Haugh el segueixen defensant cegament (hipócritament). Veurem quan perden la paciència en un món on pilots com Karun Chandhok o Sebastien Bourdais s'han quedat sense seient a la lleugera.


Castigat mirant cap a la paret!

El segon dolent: Sebastian Vettel. Per molt jove que siguis no et pots comportar com un capullo. I altanto, jo no ho dic que ho sigui, sinó que s'ha comportat com a tal, la seva rabieta al fer el drive-through, la seva falta d'educació amb els seus rivals i els seus morros a les rodes de premsa em comencen a tocar les pilotes de sobremanera. Mira que m'havia agradat el nano. Per si fos poc, segueix creient "que ell havia de guanyar. Que ha estat sempre més ràpid que Webber" i que ara després del Fernando, és l'objectiu d'un complot de la FIA... en fí.

Hi ha hagut altres jugades com la mala sort de Lewis que gràcies a Déu ha capgirat el mundial, cinc classificats entre 20 punts, a menys d'una cursa de distància. Això és fantàstic. Ja ho veurem. Gràcies mal auguri! Mal auguri també l'ha patit el Jaume que no ha pogut completar ni una sola volta al circuit. O la de Robert Kubica a l'accident al pit-lane o la roda voladora assassina de Rosberg. Jo nois, m'ho vaig passar de puta mare. Llàstima que no n'encertés ni una a la SuperPorra! Per cert, i em sap greu posar-ho tan avall, l'Ivan ens ha fet un vídeo espectacular de la increïble sèrie APM+F1, us el deixo a continuació, a que no endevineu de què es tracta?





I ara, els nostres estimats semàfors, que aquesta vegada venen sense explicació, ja que ja l'hem fet:

Mark Webber.
Fernando Alonso.
Rubens Barrichello. I és que crec que aquests tres pilots es mereixen el verd, més que ningú altre o cap escuderia.


Mclaren: Han caigut... de sobte en terra de ningú.Force India: Em sorprèn la baixada de nivell.
Felipe Massa: Tot i la seva recuperació i per molt que plori pel que va passar a Alemanya, segueix a un nivell molt inferior que el Fernando.


Michael Schumacher.
Michael Schumacher.
Michael Schumacher.