Crònica GP de Turquía: Fraticisme energètic

No sabia si començar la crònica referint-me al resultat en sí del GPv (per cert fantàstic muntatge de l’Ivan que va arrbibar calent calent després del GP) o a una altra cosa que no he pogut deixar de notar durant tot el GP de Turqia: les graderies buides i molt probablement les butxaques (d’alguns esclar) plenes. I com que he titulat la crònica de l’altre manera, ara començaré amb aquesta: Em sembla la paradoxa de les paradoxes que les retransmissions de la F1 tinguin unes audiènces de m’atreveixo a dir que fins a desenes o centenars de millons de persones… mentrestant les graderies d’aquests circuits exòtics estan completament… buides. Que tornit a A1-Ring i veuran si es queden buides o no, que tornin a Magny Cours i a veure com es queden les graderies, que vagin a Algarve i veurem… etc etc etc. Sort que el circuit de Shakir té la corva 8… perquè sinó…

El mite d’Edip té ales

I ara sí, siusplau centrem-nos en el GP. En primer lloc: Red Bull acaba de tirar per la borda el campionat d’escuderies, tenen temps per recuperar-lo, però el que ha succeït no té nom. Aburrits estàvem al final de la cursa veient un passeig dels Red Bulls i els McLaren, dels que parlarem més endavant. Però una cosa succeïa al front. Un jove pilot sense escrúpols (enteneume) alemany, amb ànsia de victòria, amb el reflex del triomf, els polzes de la victòria; s’acostava de mica a en mica a un monoplaça lluint els seus mateixos colors (després sabríem que l’equip Red Bull va ordenar a Webber disminuir el ritme de carrera per precaució) amb un pilot experimentat, madur, tranquil, serè, amb la intuició d’un llop vell que encara no ha probat la millors de les carns. Vist des de fora un equip que pot amb tots els altres, dos companys d’equip que formen l’equilibri perfecte, Red Bull amb Cristian Horner, home humil, tranquil, Adrian Newey, el geni de l’aerodinàmica, Mark Webber i Sebastian Vettel. I de cop, el desastre, viem la càmera subjectiva de Mark Webber, en primera posició i veiem com abans d’arribar a una corba a esquerres el cotxe de Sebastian Vettel, molt enganxat a la línea blanca adelanta per l’interior a en Mark, en Mark seguint la seva traçada, Sebastian gira lleugerament a la dreta, per corretgir la trajectòria i ja tenim el desastre: s’enganxen. En aquest moment, sembla que visqui un flashback:

Bé, em mullaré: culpa de Sebastian Vettel. Jo tinc aquesta opinió, a veure si creem un debat al Facebook. Sebastian Vettel ha actuat tal i com li correspon al seu rol; i no només això: ha seguit amb aquesta actitud fent “gestos” després de l’accident, “comportant-se” de certa manera després de l’accident: un noi descalabrat. Ja em perdonareu, pobre Mark, ha dit avui “En Seb i jo tenim una conversa pendent”. Si jo fos Christian Horner, no em mossegaria la llengua; per guanyar un campionat s’han de tenir les coses clares, que li preguntin a Ferrari si no. Que últimament, no les té.

L’Scalextric pels circuits del món

Amb respecte a l’actuació de Red Bull (finalment Webber queda 3r), la resta d’equips han fet “Ha ha!” i McLaren s’ha emportat un doblet regalat, durant un breu lapse Button ha amenaçat la posició de Hamilton, però l’últim l’ha recuperat inclús tocant a Jenson Button, uffff una esgarrifança ens va recórrer el cos el diumenge, però una subtil ordre de McLaren: “Jenson et quedes sense gasofa” va acabar amb les coses. Ordres d’equip prohibides? I una merda. Amb perdó.

I és que després de la sortida, trista trista; ni un ball en cap posició fins a la número 9. La cursa ha sigut un Scalextric fins al canvi de penumàtics (ja és habitual només fer una parada) i com també sol ser habitual en aquesta extranya temporada, no hi ha hagut ball de bastons fins al final (amb una lleguera amenaça de pluja), i és que no sé perquè, serà per la degradació dels penumàtics, per cotxes nerviosos i assedegats de benzina, que les coses es posen interessants.

Amb tot els Mercedes han sigut superiors als Ferrari en aquest GP, fins i tot els Renault han sigut millors, i és que tan Schumacher com Kubica, i Rosberg i fins i tot Petrov (aquest adelantat per Alsonso a l’últim moment) han tingut una bona actuació. El cas de Ferrari és un enigma, són molt conscients de que no estan en un rendiment ni molt menys acceptable per fer-se amb el campionat del món; i és que el problema és aquest, que abans de Turquia no ho sabien; com a estudiant us ho dic: el pitjor no és suspendre, el pitjor és no ser conscient de que suspendràs; això és el que ha passat a Ferrari, Alonso no déu donar crèdit: el campionat s’allunya nois. Per cert Schumahcer ha estat a punt a punt de tornar al podi… una imatge que s’hem presenta com a bonica però que de moment (i per desgràcia) no ha pogut ser.

Els semàfors

McLaren: Sembla ser que són els únics que poden desafiar Red Bull
Mark Webber: El veig un vell pistoler que busca justícia en la meitat del desert
Pedro Martínez de la Rosa: El Pedro ha acabat… una cursa!

Williams: Eo?

Red Bull: Volen guanyar el campionat del món?
Sebastian Vettel: La seva actitud no ha sigut pròpia d’algú que té tots els mitjan a sobre
Ferrari: L’actitud de tot l’equip no és la correcta. Així no es va enlloc.