27 de juny de 2010

Crònica del Gran Premi d’Europa: El dia en què fer trampes va tenir premi.

Ho sento, avui ha estat la gota que fa vessar el got. L’actuació dels comissaris ha estat del tot inadmissible, fregant la ratlla de vergonyosa i amés han posat en evidència totalment el reglament d’aquest esport, reglament que cada vegada sembla més subjectiu.

El moment de la discòrdia


Al final la cosa ha acabat en que Hamilton ha rebut una sanció que no li ha fet perdre cap posició, i els 9 monoplaces que NO han respectat el temps límit per volta mentre hi havia el Safety Car han rebut una sanció absolutament simbòlica de 5 segons. Podem dir que avui, pràcticament tothom que s’ha petat el reglament n’ha sortit beneficiat.

Però analitze’m-ho amb més calma. Tots els pilots que han fet trampes (perquè així és com es diu infringir el reglament) n’han sortit beneficiats per defectes al reglament o bé per, simplement, arbitres dolents (o potser lents)? En la meva opinió els comissaris no han estat absolutament a l’altura de la Fórmula 1 (ni de fet de cap altre disciplina automobilística). Totes les sancions que s’han donat eren ABSOLUTAMENT DE CALAIX i no donaven CAP MARGE A UNA INTERPRETACIÓ SUBJECTIVA. Calien doncs més de 10 voltes per donar la penalització a Hamilton i més de 40 per donar la de la resta de pilots? Els drive-trhoughts s’havien de donar com a màxim 4 voltes després de la infracció. Hi ha temps més que suficient per adonar-se que 9 temps són inferiors a un determinat límit i que Hamilton, que cada setmana està involucrat en una polèmica o altre, ha avançat un Safety Car amb banderes més grogues que la Canarina.

I és que avui és un dia de semàfors vermells, semàfors de l’alçada d’un campanar. Continuem amb la organització del Gran Premi de València. Si us plau, màxims dirigents del món, deixeu de donar feina al Herman Tilke perquè aquest senyor ens està demostrant que els seus circuïts són màquines de fer son! L’única al·licient avui ha estat veure com els pilots esquivaven els múltiples objectes (botelles de xibeca, bosses ,alerons…) que la mala organització del Gran Premi ha deixat sobre la pista, posant en una ocasió seriosament en perill la vida d’un comissari. Més semàfors vermells per els equips coneguts amb el nom de “els 6 lents” que al meu parer han dut una vegada més problemes a la pista. L’accident de Webber no és que sigui culpa de Kovalainen, és que el seu cotxe necessita frenar 10 metres abans que el de Webber. Sort que, almenys, l’australià n’ha sortit del tot il·lès.

I referent al purament esportiu, semàfors vermells també per Alonso i Felipe Massa. Els pilots s’han vist absolutament frustrats pel què ha passat amb el saefty cars i, com el nen petit empipat, s’han quedat com estaquirots darrere aquells Force India amb l’excusa que no es pot avançar. Bé, jo he vist a Sutil passar a Buemi i a Kobayashi passar també a Buemi i al pròpi Alonso. A mi no em vinguin amb històries. Avui han demostrat que no són suficient forts mentalment. Molt malament també Mercedes. Schumacher ha deixat darrere sols els “6 lents” i Liuzi.

L’única cosa a destacar amb verd del Gran Premi és l’actuació del guanyador: Sebastien Vettel, un pilot que cada vegada em recorda més a Dani Pedrosa. Quan surt líder acaba imposant el seu ritme. També felicitar a Williams per un gran cap de setmana i a Sauber, de la mà de De La Rosa i sobretot de Kobayashi (ha recordat al espectacular japo de Toyota al Brasil). Hamilton ha estat a l’altura d’un líder de campionat tot i “fer-se” el longuis amb l’avançament al Safety Car.

La conclusió de tot això als Semàfors:


Direcció de cursa, la organització del Gran Premi de València, Alonso, Massa, “Els 6 lents”, Mercedes, i tots els pilots que han fet trampes. Avui gairebé tothom té un vermell.



Lewis Hamilton: Carrera impecable altre cop, però altre cop també enmig de polèmiques. Pot estar un cap de setmana sense que tothom parli d’alguna cosa que ha fet?




Sebastien Vettel: Reenganxat al títol i execució impecable.
Mark Webber: Gràcies a Déu, il·lès. Un punt a favor de la seguretat de “La Fórmula”


Per acabar, ja em perdonareu el “calentón” que porto amb aquesta crònica. L’he escrit en calent, però no l’he publicat fins unes hores després per veure les coses més objectives. No he canviat una coma… és el que penso.

18 de juny de 2010

La “Clàusula Barrichello”


Per als més novells en aquest esport, la “Clàusula Barrichello” va ser una part del contracte de renovació de Rubens Barrichello per Ferrari. Allà s’hi explicitava que ell era el segon pilot de l’equip i que cediria la seva posició al que aleshores era el seu company de files, Michael Schumacher, si en algun moment era convenient pel campionat. Aquesta condició “d’escuder”, anteriorment portada per Eddie Irvine, van ser part de l’éxit que van portar a Ferrari i al Kaiser al pentacampionat. No obstant això, també van deixar episodis que posaven en dubte la ètica esportiva d’aquesta manera d’entendre l’equip. Qui no recorda Austria 02:

Fruit d’aquest incident, considerat lamentable per pràcticament tots els aficionats, es van prohibir, per reglament, les órdres d’equip. No obstant això, aquestes politiques s’han continuat aplicant de manera que no els puguin penalitzar, però de froma pràcticament igual d’evident.

Segons les especulacions que circulen per la premsa, el recent contracte de Felipe Massa inclou una nova “Clàusula Barrichello”. Aquesta el converteix oficialment en segon de l’equip. Potser no està escrita amb pluma i tinta sobre paper (per no deixar “proves” tan evidents d’una violació de la normativa de la FIA), però existeixen moltes maneres per deixar-li el tema ben clar al pobre Felipinho.

Val a dir per això que el Massa ha tingut gairebé mitja temporada per intentar demostrar lliurament que podia superar a Alonso. No obstant això, 7 carreres després, la sensació general de tothom és que l’asturià s’ha menjat al brasliler. De fet, sols fa falta veure els números (Alonso 94 punts per 67 de Massa). Algú ja diu que la diferència és fins i tot més gran que la que hi havia entre Schumacher i Barrichello.

La veritat és que el que realment interessa és el campionat de pilots. Tot i que aporten molts diners als equips, ningú recorda els campionats d’escuderies. Els equips volen un campió del món, que amés engega una màquina de Merchandising brutal. Amb aquest objectiu en ment, és normal que Ferrari vulgui assegurar un líder. D’aquesta manera evita problemes al estil Hamilton-Alonso a Mclaren o Webber-Vettel (veureu com s’aixeca encara més merder amb aquests dos). De fet, podem provar que varis campionats del món s’han perdut per la falta d’un líder sòlid a l’equip.

Però pensant-ho tot plegat i veient la superioritat d’Alonso vers Massa, fa falta realment una clàusula Barrichello? És a dir, entenc que a Red Bull tenen un problema greu i el tenia Mclaren al seu dia, perquè els dos pilots tenien un rendiment similar, però quan un pilot et fa tercer i l’altre quinzè, fa falta escriure el que és evident?

Personalment penso que el temps hauria fet veure a Massa que no té cap més remei que ser més lent que Alonso. Al cap i a la fi hi ha gent que neix amb més talent que d’altre. El mateix temps hauria imposat aquesta clàusula dins l’esdevenir de l’equip i tothom l’hauria acabat acceptant.

Realment penso que “això no toca”. Trobo immoral imposar tan clarament el rol de Felipe a l’Scudreia. No fa falta ameneçar a Massa amb un: “escuder o despedit”, el mateix temps hauria fet baixar al brasiler al caball més petit sense causar tant enrenou.

Amb tot això ens quedem amb el dubte de si el rumor és verídic o no, però el cas és que, després de que la història del crashgate i la de l’espionatge de Mclaren fossin reals jo ja em miro els rumors amb altres ulls.

14 de juny de 2010

Crònica GP de Canadà: Doblet de pitet


Triplet de pitet. I doblet, també.

Dinou anys hem hagut d'esperar per veure de nou una imatge memorable per la història de la Fórmula 1: tres campions del món al podi, en aquest ordre, els tres magnífics de la cursa: Lewis Hamilton, Jenson Button, i ves quina cosa, Fernando Alonso. Quina cursa la de Montreal, esperem que mai mai mai més s'en vagi del campionat (encara que l'asfalt destrossi la goma de Bridgestone).

Quina cursa, no sé ni per on començar, comencem amb estil; pel final. Nou doblet de McLaren, sembla que aquest és l'any dels doblets, Ferrari, Red Bull i McLaren. Espectacular cap de setmana de tot l'equip de Woking que de nou no han errat en cap aspecte de la competició durant tot el cap de setmana, subvervi treball per sobre de tot de Lewis Hamilton. Em paro un moment:

No heu vist l'anunci de Vodafone?



És fantàstic, i és que és veritat, aquest cap de setmana entre el rifi-rafe al bòx i l'adelantament amb el doblat pel mig (un lotus si no recordo malament) el duo dinàmic Hamilton-Alonso, recorda al binomi memorable Häkkinen-Schumacher, o no recordeu l'avançament de Häkkinen també aprofitant a un doblat? (Si no recordo malament Hockenheim'99). La qüestió és que crec que els senyors de Vodafone-España, l'han encertat totalment: saben que van amb "el dolent" i "el dolent" és boníssim; ahir li va mullar la orella al Fernando (i el Button també), ésclar que això no és tan greu si pensem que en el fons el Fernando no podia fer-ho millor; el Ferrari és bastant pitjor que el McLaren (i el Red Bull), i sinó que li diguin a... Felipe Massa.


Häkkinen VS. Schumacher.... ah, no.

Reprodueixo aquí un fragment de conversació que vaig tenir amb l'ivan a la cursa (vía iPhone) just en el moment de la col·lisió "conitnua" Sutil-Massa:
Marc: En Massa és un paquet...
Ivan: Massa que ho sé.
Subtil ironia de l'Ivan :). I és que el carioca ahir es va coronar com diuen els meus col·legues, ja em direu, la diferència entre el rendiment de l'Alonso i del Massa és senzillament espectacular. Molt més àmplia de la que hi havia entre el Rubens i el Michael (de fet a vegades era per dubtar-ne), jo de vegades faig hipòtesis sobre què hauria passat la temporada anterior amb un parell de pilots amb els ***ns ben posats.

Bé continuem: Red Bull? Oh, de veres, no hi tinc res en contra però m'agrada veure que no podran dominar aquest campionat amb mà de ferro, de fet, m'encanta. Mark Webber va estar molt absent, dels 5 contingents a la victòria el més desfavorit sobretot pels problemes amb la caixa de canvi del principi, i és que era espectacular la diferència entre els 7 primers classificats i la resta. Robert Kubica el convidat inesperat de la temporada, ha tingut molt a ratlla al Michael i a més ha marcat la volta ràpida de la cursa. Parlem del Michael... el Michael... en fí, molt malament, molt. La seva actitud ha sigut molt dolenta, les seves accions molt brutes, i ara que ha passat el temps i s'ha guanyat molt respecte entre pilots la seva actitud canta "com una almeja", i això que no l'han sancionat al final... ha fet fora a Massa de la pista, s'ha enganxat amb en Kubica, s'ha saltat infinites vegades la xicane... en fí, és mereix un semàfor vermell. Segurament deu ser l'ànsia de quedar tan enrere d'un Rosberg enxufadíssim.

Buemi ha fet uns puntets que no ha pogut el Jaime, i en fí, finalment destacar el pas endavant de Louts, el Heikki ha tingut moments en la cursa en els que molts pilots no es podien creure que estigues defensant la posició. Tot un què. Reflexions finals: la Fórmula 1 no és aborrida... que n'aprenguin!

I ara, els semàfors:


McLaren: Repeteixen al semàfor verd... gran actuació de tot l'equip.Fernando Alonso: Crec que a pesar dels avançaments absurds entre doblats, HRT i Lotus, ha tingut una magnífica actuació-


Red Bull: En principi el cotxe de Vettel ha tingut un problema tota la cursa i el de Webber ha tornat a tenir problema de mecànica. De totes totes és molt positiu que no estiguin al davant, així que els deixarem... grocs.
Force India: Mucho ruido y pocas nueces.


Michael Schumacher: Una actitud a la pista (problemes de pneumàtics apart) denigrant.Felipe Massa: Jo en el seu lloc, no ho soportaria, a sobre, sancionat.





Us deixo amb un video boníssim que ens ha fet l'Ivan:



Yo es que me desorino.

13 de juny de 2010

Crònica Pole Position Gp de Canada: S'ha acabat el monopoli


Apretant per la Pole

Per fí! Semblava impossible però per fí, un cotxe que no te aaaaales es fa amb la pole position. La millor Pole en termes d'espectacle en el que portem de temporada, també en termes d'emoció, i és que per fí, la seguretat amb la que Mark Webber i Vettel s'han repartit la pole en l'últim minut de la classificatoria durant tota la temporada era preocupant; en aquesta ocasió hem estat enganxats almenys els últims cinc minuts de la sessió, sessió en la que fins i tot el Fernando i Robert Kubica s'han vist capaços d'aconseguir-ho.

La pole ha tingut un "espectacle" addicional; Lewis Hamilton empenyent el seu cotxe (cosa que està terminalment prohibida). I aquí està el quid de la qüestió. S'ha de sancionar a Hamilton amb 10.000€ i fotre-li una bona bronca pel que va fer ahir? A algú no li va agradar que després de que l'equip li indiqués que no arribaria amb els 3 litres de benzina obligatoris al box s'aturés i seguís amb el monoplaça rodant sense volant i assegut a sobre d'aquest? A algú no li va agradar que Hamilton l'empenyés i després mostrés la seva alegria en el Medical Car? Jo crec que més o menys, a tots ens va agradar, i va donar espectacle. Va posar Hamilton en perill la vida d'algú? En fi, mirem un circ amb moltes contradiccions.


8 de juny de 2010

Prèvia del Gran Premi del Canadà: Ja el tenim aquí!

Amb el ressò encara dels problemes entre companys d’equip a Mclaren i sobretot a Red Bull i acostant-nos ja a l’equador de la temporada arriba una nova sessió del Circ. Aquesta vegada els pallassos, trapezistes i domadors se’n van a Canadà, aquests últims a intentar domar un Gran Toro Vermell amb més fúria que mai perquè arriba ferit.

El Toro arriba coix després del ridícul entre Vettel i Webber en el cap de cursa de l’Istambul Park. Però el cas és que, tot i fer el préssec, Mark Webber va aconseguir distanciar-se encara més i consolidar el liderat. Vettel? el jove alemany no va tenir la mateixa sort i és ara cinquè.

Arribem a Canadà doncs amb la incògnita de si el cas Webber-Vettel es convertirà en un nou Alonso-Hamilton o Senna-Prost. Però aquesta cursa de ben segur que aconseguirà aclaparar moltes més atencions, perquè Montreal no decepciona. Mai ho fa.

El circuit és simplement espectacular. Una combinació de grans rectes i chichanes rapides, revolts difícils i murs molt pròxims. Canadà és un circuit al vell estil, com els antics. A mi em recorda especialment a Monza i era bonic quan corria Jaques Villenueve. Els equips solen tenir problemes de frens i ha set escenari d’accidents que fan posar la pell de gallina. La veritat és que quan parlem de Montreal és inevitable pensar amb l’accident de Robert Kubica al 2007:


Me’n vaig doncs a fer la Superporra. Puc ser conservador i apostar per Webber, que està demostrant ser el més sòlid. També seria coherent fer-ho per Vettel , que necessita urgentment superar el seu company d’equip. Una opció més arriscada però cada vegada menys, és Lewis Hamilton o Jenson Button. Es fa difícil pensar que sigui un pilot diferent d’aquests 4 qui es faci amb la victòria. Ni Ferrari ni Mercedes esperen grans canvis. Tenen algun número per guanyar? Potser sí, al cap i a la fi Schumacher hi ha guanyat l’aberrant xifra de 7 vegades i… Canadà és Canadà. M’encanta.

Repetirà Hamilton?

1 de juny de 2010

Crònica GP de Turquía: Fraticisme energètic


No sabia si començar la crònica referint-me al resultat en sí del GPv (per cert fantàstic muntatge de l'Ivan que va arrbibar calent calent després del GP) o a una altra cosa que no he pogut deixar de notar durant tot el GP de Turqia: les graderies buides i molt probablement les butxaques (d'alguns esclar) plenes. I com que he titulat la crònica de l'altre manera, ara començaré amb aquesta: Em sembla la paradoxa de les paradoxes que les retransmissions de la F1 tinguin unes audiènces de m'atreveixo a dir que fins a desenes o centenars de millons de persones... mentrestant les graderies d'aquests circuits exòtics estan completament... buides. Que tornit a A1-Ring i veuran si es queden buides o no, que tornin a Magny Cours i a veure com es queden les graderies, que vagin a Algarve i veurem... etc etc etc. Sort que el circuit de Shakir té la corva 8... perquè sinó...

El mite d'Edip té ales

I ara sí, siusplau centrem-nos en el GP. En primer lloc: Red Bull acaba de tirar per la borda el campionat d'escuderies, tenen temps per recuperar-lo, però el que ha succeït no té nom. Aburrits estàvem al final de la cursa veient un passeig dels Red Bulls i els McLaren, dels que parlarem més endavant. Però una cosa succeïa al front. Un jove pilot sense escrúpols (enteneume) alemany, amb ànsia de victòria, amb el reflex del triomf, els polzes de la victòria; s'acostava de mica a en mica a un monoplaça lluint els seus mateixos colors (després sabríem que l'equip Red Bull va ordenar a Webber disminuir el ritme de carrera per precaució) amb un pilot experimentat, madur, tranquil, serè, amb la intuició d'un llop vell que encara no ha probat la millors de les carns. Vist des de fora un equip que pot amb tots els altres, dos companys d'equip que formen l'equilibri perfecte, Red Bull amb Cristian Horner, home humil, tranquil, Adrian Newey, el geni de l'aerodinàmica, Mark Webber i Sebastian Vettel. I de cop, el desastre, viem la càmera subjectiva de Mark Webber, en primera posició i veiem com abans d'arribar a una corba a esquerres el cotxe de Sebastian Vettel, molt enganxat a la línea blanca adelanta per l'interior a en Mark, en Mark seguint la seva traçada, Sebastian gira lleugerament a la dreta, per corretgir la trajectòria i ja tenim el desastre: s'enganxen. En aquest moment, sembla que visqui un flashback:





Bé, em mullaré: culpa de Sebastian Vettel. Jo tinc aquesta opinió, a veure si creem un debat al Facebook. Sebastian Vettel ha actuat tal i com li correspon al seu rol; i no només això: ha seguit amb aquesta actitud fent "gestos" després de l'accident, "comportant-se" de certa manera després de l'accident: un noi descalabrat. Ja em perdonareu, pobre Mark, ha dit avui "En Seb i jo tenim una conversa pendent". Si jo fos Christian Horner, no em mossegaria la llengua; per guanyar un campionat s'han de tenir les coses clares, que li preguntin a Ferrari si no. Que últimament, no les té.

L'Scalextric pels circuits del món

Amb respecte a l'actuació de Red Bull (finalment Webber queda 3r), la resta d'equips han fet "Ha ha!" i McLaren s'ha emportat un doblet regalat, durant un breu lapse Button ha amenaçat la posició de Hamilton, però l'últim l'ha recuperat inclús tocant a Jenson Button, uffff una esgarrifança ens va recórrer el cos el diumenge, però una subtil ordre de McLaren: "Jenson et quedes sense gasofa" va acabar amb les coses. Ordres d'equip prohibides? I una merda. Amb perdó.

I és que després de la sortida, trista trista; ni un ball en cap posició fins a la número 9. La cursa ha sigut un Scalextric fins al canvi de penumàtics (ja és habitual només fer una parada) i com també sol ser habitual en aquesta extranya temporada, no hi ha hagut ball de bastons fins al final (amb una lleguera amenaça de pluja), i és que no sé perquè, serà per la degradació dels penumàtics, per cotxes nerviosos i assedegats de benzina, que les coses es posen interessants.

Amb tot els Mercedes han sigut superiors als Ferrari en aquest GP, fins i tot els Renault han sigut millors, i és que tan Schumacher com Kubica, i Rosberg i fins i tot Petrov (aquest adelantat per Alsonso a l'últim moment) han tingut una bona actuació. El cas de Ferrari és un enigma, són molt conscients de que no estan en un rendiment ni molt menys acceptable per fer-se amb el campionat del món; i és que el problema és aquest, que abans de Turquia no ho sabien; com a estudiant us ho dic: el pitjor no és suspendre, el pitjor és no ser conscient de que suspendràs; això és el que ha passat a Ferrari, Alonso no déu donar crèdit: el campionat s'allunya nois. Per cert Schumahcer ha estat a punt a punt de tornar al podi... una imatge que s'hem presenta com a bonica però que de moment (i per desgràcia) no ha pogut ser.

Els semàfors


McLaren: Sembla ser que són els únics que poden desafiar Red Bull
Mark Webber: El veig un vell pistoler que busca justícia en la meitat del desert
Pedro Martínez de la Rosa: El Pedro ha acabat... una cursa!


Williams: Eo?




Red Bull: Volen guanyar el campionat del món?
Sebastian Vettel: La seva actitud no ha sigut pròpia d'algú que té tots els mitjan a sobre
Ferrari: L'actitud de tot l'equip no és la correcta. Així no es va enlloc.