18 de maig de 2010

Crònica Gran Premi de Mònaco: Imposició de la lògica

No podem ometre les regles de la lògica i les matemàtiques, estava cantat que Red Bull era una vegada més el favorit. No obstant això, ens em deixat tornar a influenciar pels insignificants temps de dijous. Molts hem anat a omplir la nostra Superporra pensant amb el retorn vermell quan tan sols havíem vist un miratge, un oasi al mig del desert on potser al final resulta que hi pastura un toro vermell

Els carrers del Principat han tornat a oferir una carrera al meu parer força entretenia. Ens ha tornat a demostrar que potser no és un Gran Premi tan monòton com pugui semblar de bones a primeres. De fet, qui va fer avorrida la lluita pel liderat va ser Red Bull, no Mònaco, la resta va ser prou interessant.

El Gran Premi ens ha deixat diversos regals. Molts d’ells provenen dels polzes (assegurats ara per no sé pas quants milions d’euros) de Fernando Alonso. Les coses pintaven malament per a ell amb un error greu a la sessió d’entrenaments de dissabte al matí. Sobre aquest error comentar que circula el rumor de que no va ser una errada de Fernando, sinó un problema mecànic del cotxe, i que va reconèixer que era culpa seva per no donar mala imatge a l’equip. Ja us dic que jo no m’ho crec. Penso que va ser una errada greu de l’asturià, tipus la sortida de Xina, però també penso que entre ell i l’equip la van tapar diumenge de manera espectacular.

En la remuntada del Fernando hi ha dos medalles a repartir: Una és per l’equip, per encertar-la amb una estretègia tan arriscada. L’altre és pel pròpi Alonso, no pel seu ritme o pels seus avançaments (que al cap i a la fi eren cotxes molt lents), sinó per aconseguir aguantar tota una carrera amb els mateixos pneumàtics i acabar-la en condicions. Va ser una cursa molt intel·ligent i ha demostrat que segurament ell i Button són els pilots que més saben cuidar els pneumàtics de tota la graella i segurament del món sencer.

No podem deixar de destacar l’actuació de Kubica. El que passa és que el de Mònaco ja s’ha convertit en tant sols una confirmació. Cada cop sorprèn menys veure els Renault a dalt, i això, indiscutiblement, és una bona senyal per a ells.

La primera vegada sempre és més especial, veritat Robert?

També hem de felicitat a Mark Webber després de fer, en el meu parer, la millor carrera desde que està a la Fórmula 1. Vettel no l’ha ni ensumat. L’australià s’està consegrant com “un dels grans” d’una manera molt similiar a la que ho va fer Jenson Button la temporada passada. És trist però molt sovint ens fa falta veure guanyar els pilots per recòneixe’ls tot el talent que tenen. El Mark sempre havia estat allà, en aquesta bossa de pilots on hi havia també Barrichello, Massa, Heidfield, Coulhard i el pròpi Button. Al igual que el Jenson, el Mark ja ha sortit d’aquesta bossa. I ho ha fet posant-se colider del campionat!

La paciència és la mare de la ciència


Mark Webber: Consgració apoteòsica. “No hace falta decir nada más”
Ferrari: Estratègia impecable per part del cotxe d’Alonso
Renault i Robert Kubica: L’altre consagració. Aquest any faran més podis



Fernando Alonso: Tot i la espectacular carrera del diumenge, l’error de dissabte és d’aquells que fa pérdre campionats.
Mònaco: El Gran Premi li podem donar l’aprovat, tot i els temors amb la nova normativa.


Michael Schumacher: Per no llegir-se el nou reglament de la F1.
Mclaren: Jenson Button va abandonar per un error d’un mecànic. De líder passa a quart.


Salut i benzina