Outlet F1


Bé com aquell qui diu ens ha passat la pre-temporada i gairebé no ens n’hem adonat, ja hi tornem a ser un any més!

Sembla ser que el circ està a punt de solfa (sense partitura definida i un xic desafinada) i no ni ha per menys, aquesta vegada si han tornat a lluir de debò.

Des del final de la gira, d’un temps fins avui, els diferents esdeveniments dints de la família s’han succeït a un ritme de vertigen, hom té la sensació d’empatx, de mal de ventre, de confusió, de caparra, costa de creure però han estat tants i tant variats, que la indigestió pot ser sonada, caldrà tirar doncs de la sal de fruita ENO, efectiu per alleugerir digestions pesades.

A escena sortiran si no hi han canvis i sorpreses d’última hora a la cartellera, nous artistes i “showmans” no sé, ja es veurà, però la carpa si més no, és la mateixa, però amb un nou contingut o millor dit, format, els artistes i durant el “show”, tenen permès canviar-se les sabates, però no així beure, han de venir beguts de casa.

El “sabater” (Bridgestone) l’han hagut de convènçer a la força (calés) per continuar un any més, cansat ja de l’ambient l’any que bé diu que ja no hi serà, els anteriors de tornar-hi ni pensar-ho, qui serà doncs el proper 2011…?
Escuderies pantalla, projectes inacabats, enginyers i tècnics que pleguen veles abans de començar l’espectacle, nens del papa, capritxosos amb calés sota el braç que volen competir, multimilionaris que busquen glamour a la F1 i compren equips i un llarg requisitori de despropòsits.

El tema dels artistes, em recorda certes produccions cinematogràfiques (de dubtós èxit) de fa ja uns anys, en el que l’atractiu principal del film, era incloure-hi un o dos actors coneguts, de renom (de fet era el reclam per anar-hi), la resta, actors secundaris sortits de ves a saber a on o recomanats de ves a saber qui, simplement just per omplir el vuit d’escenes intranscendents i els crèdits finals.

En la F1 d’aquesta temporada passa quelcom versemblant, uns pocs artistes de renom i la resta per omplir la cartellera, poca cosa més.

Personalment crec, que aquesta política de “outlet” no és del tot bona per l’espectacle, fins i tot el perjudica, l’avi (amo del circ) sens ha fet vell, diguem-ne que ja fa un temps que “repapieja” i cada cop està mes lluny de la realitat, viu no sé, com en un món virtual, fa, desfa, diu, desdiu, opina, es contradiu avui per demà, canvia, modifica, en fi un batibull que al més pintat, el deixa perplexe i gairebé mut, i lo curiós del cas és que, el conjunt dels que col·laboren al circ, no diuen ni mu, no hi surt cap veu discrepant o personatge valent i ferm que hi posi ordre, falta de valentia? por a que et tallin el cap? pànic al canvi? incertesa potser a que el tinglado es desmantelli? … qui sap.

La nova era ens porta i portarà molts canvis a tots els nivells, el “low cost” sembla que també vol entrar al circ, de fet ja hi té un peu, i això òbviament repercutirà amb l’espectacle, confiem si més no, que els artistes de veritat ens salvin de la mediocritat que probablement ens oferiran els nous actors que tenen que entrar en escena (m’agradaria equivocar-me).

D’aquí a dues setmanes tenim la prova de foc, tenim l’estrena, per suposat que esperem que tot rotlli com cal, però potser és esperar massa?

La F1, necessita una reconversió profunda i generalitzada, a tots els nivells, el negoci s’ha de adaptar als nous temps i a la nova economia global, orientar-lo a una nova projecció que ha sorgir de les cendres del actual sistema, ja caduc, obsolet, desfasat i sense futur.

Per aquesta nova temporada, personalment, reivindico que si el catxé dels artistes nous ha baixat, que si el conjunt en general de la família circense s’ha devaluat, i globalment el valor del circ s’ha depreciat, que baixi també el cost de les entrades, els drets televisius, les quotes de socis dels circuits, el cost dels pàrquings, el merchandasing i tot el que envolta i viu al darrera fons del circ, els aficionats no ens “mamem el dit gros”, no som “zombies” en estat vegetatiu, la sinapsis es funciona correctement, si volem, tenim la paella per el mànec.

En èpoques i períodes de crisi, més que “crisi” es tracta del final i començament d’un nou ordre o sistema, tal se val com vulguem anomenar-lo (i aquest procés serà llarg i dur), el que marca el preu és el que està en disposició de comprar no el que ven o ofereix, i el valor de les coses, bens o serveis, va en funció del volum total del diner que circula al mercat, a més volum més valor i a menys volum menys valor, per lo tant som-hi avi, o t’espaviles o d’aquí a no res, del circ no en quedarà ni la carpa, al menys tal i com la coneixem fins ara.

Tant de bo, es pugui reconduir el tema a fi de be, però els temps son i s’esdevindran difícils, ens queden moltes coses a veure i molt probablement inimaginables a hores d’ara.

Siguem doncs positius, optimistes, esperançats i d’aquí a dos caps de setmana tothom davant del receptor (i si és en format 16:9 molt més que millor) per viure un any més l’obertura del circ, la continuïtat de l’espectacle, trapezistes, malabaristes, pallassos, mags, i altres ens esperen en una nova gira, confiem doncs que el nivell estigui a l’alçada del que s’espera, no podria ser per mes.

Hi han actors destacats que ens presentaran el seus shows, sort en tindrem, son pocs però ni haurà ben prou, la resta de nouvinguts…..?, qui sap, si mentrestant s’ens escapa algun vedall d’avorriment, benvingut sigui.

Senyores i Senyors, l’espectacle comença, l’outlet de la F1 está servit, som-hi doncs i bon profit!

Article original de Pere Sitjà i Corrius.