11 de març de 2010

La Mare de Totes les Temporades

Finalment, després de 4 mesos d'espera, tornem a ensumar la benzina cremada de nou; queden tan sols unes poques hores perquè els monoplaces, de forma oficial inicïn els primers entrenaments lliures de la temporada, aquest any a Bahrein. En un proper article ens n'encarregarem de parlar.

19 curses.
12 equips.
4 campions del món (11 títols mundials de 60 anys d'història).
11 guanyadors de GP.
5 pilots novells.
2 pilots catalans.
2 familiars de campions mítics. (Rosberg i Senna)
12 nacionalitats (incorporem Rússia amb Vitaly Petrov)

.... UN SOL CAMPIÓ.


Alguna cosa a envejar amb els d'abaix?


Sincerament crec que no.

I és que si la temporada bé ha sigut llarga a mí en particular no se me n'ha fet gens de llarga, hi ha hagut una llarga llista "d'afers" que sens dubte ens han tingut... molt distrets. Crec que bàsicament tenim 4 temes de principal interés a tractat, per fer una mica de cirurgia: el retorn del kaiser, a casa de l'enemic, Michael Schumacher torna als seus orígens corrent per Mercedes GP; l'arribada de una nova esperança per a Ferrari, Fernando Alonso, el bicampió espanyol per encapçalar i redirigir el vaixell a la deriva que ha resultat l'escuderia les últimes dues temporades, la incorporació de tres nous equips, no gaire més ràpids que un GP2, HRC, Virgin i "Lotus", tots amb motor Cosworth i com no, el retorn del nostre particular kaiser, Pedro Martínez de la Rosa. Amb tot s'aconsegueix un còctel molt més explosiu del que realment pot semblar.

No hi ha una d'aquestes coses que podem destacar per sobre de les altres en quant a aliciens es refereix, el que segurament sí que succeirà és que gràcies a l'"increïble" retorn del Kaiser, les audiencies pugin com l'escuma. I és que el paral·lelisme és girebé poètic, poètic del tot diria jo, i ens planteja un argument de temporada tan suculent com el de 2007; el primer any sense el kaiser i amb Alonso i Hamilton a McLaren, temporada de cine; vull fer un paral·lelisme, ja que crec que amb aquesta també podem preparar les crispetes, i estic seguríssim de que no succeirà el que ens va passar la temporada passada.

La poesia de la que parlava,
En Schumacher va tornar
i al seu enemic a casa es va trobar.

Básicament; el retorn de Schumacher s'ha produit quan el seu arxienemic, el seu Lancelot particular, el que el va destronar, ha entrat per la porta gran a l'escuderia de la que mai semblava que es separaria, i de nou es demostra, res dura per sempre, ni el vent ni la terra. Ni la normativa! Aquest any hi ha una diferència: hi ha hagut quòrum:

Tothom ha estat d'acord amb la prohibició dels repostatges (veurem com afecten a les estratègies i com estaran les parades a 3 segons, jo personalment crec que comportarà una conducció més arriscada i divertida a la pista), tothom està també d'acrod amb la prohibició del KERS, almenys acordada; i petits canvis de l'estil de la mida relativa dels pneumàtics. Tothom està d'acord amb una cosa: hi ha ganes de córrer, hi ha moltes ganes de Fórmula 1.

En quant a la tornada de Pedro Martínez de la Rosa, què afegir? És una de les coses més justes que he vist a la Fórmula 1 en molt de temps, ja era hora que en Pedro després de tants anys de provador, treballant potser molt més que alguns pilots oficials, amb peristència i constància, convertint-se no només en el pilot més ben valorat pels tots els españols i per tot el pàddock, aconsegueixi finalment un seient... i ei: No pas un seient qualsevol; un seient bastant prometedor d'un equip agonies de les quals es pot comprar amb les de l'equip Ferrari la passada temporada i és que cal no oblidar el rendiment de BMW Sauber de 2007 i 2008. I a tot això hem d'afegir la tercera incògnita de l'equació: el motor rosso Ferrari.

L'últim punt de genialitat l'introdueixen els nous equips, descomptant l'escàndol final de USF1, que resulta que varen ser enganyays pel seu amo, Ken Anderson, i la metemorfosi de Campos Meta en HRT, Hispania Racing F1 Team; que finalment engegant ahir el monoplaça per primera vegada competirà, no podem oblidar-ho, amb Bruno Sena, amb un monoplaça que es podria anomenar, Dallara Cosworth, però que no, te regust a marcià, perdó, murcià. Lotus és una altra que tela amb el tema del nom, casa de dos pilots orfes, Kovalainen i Trulli, ha sigut l'equip nou més consistent en la pretemporada, tot i aconseguir temps discrets apenes han tingut problemes de fiabilitats que sí, i molts, han tingut per exemple Virgin GP; aquests últims des de no saber fixar bé l'aleró davanter fins a quedar-se sense sistema hidráulic. El més preocupant, lògic, per altra banda, dels nous equips és que son, en general, entre 3 i 5 segons més lents que la resta d'equips, cosa que els situa no molt més al davant que un equip de GP2, en aquest sentit HRT pot ser la sorpresa; Dallara té àmplia experiència en construcció de monoplaces i asseguren un monoplaça més ràpid que la resta dels nous; no hem d'oblidar que si bé HRT és un equip "artificial" al final format per molta gent amb experiència prèvia a la F1 i molt pocs espanyols... el cotxe potser serà el meus consistent dels nous i és que vull recordar que la temporada passada Brawn GP... tampoc va participar en els tests.

En qualsevol cas senyores i senyors i sense ànim d'allargar-me massa: Benvinguts a una temporada d'infart. La mare de totes les temporades, i més en català que mai.

PS: M'agradaria que complementessiu aquest artícle amb el magnífic resum que ens ha fet en Jodri a F1 a la catalana, Previ qui ha de fer què i com.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Ei hola. Està molt bé tot això... però ja que hi estem posats, "català", segons ho marca la normativa sobre els gentilicis en la nostra llengua, ho hauríeu d'escriure en minúscules.

Salut i força Schumacher!!! Fora Alonso!!

marcsit ha dit...

Bones "anònim", tens raó amb el gentilici, però és una qüestió d'estil i de remarcar-ho.

Moltes gràcies.