29 de març de 2010

Crònica Gran Premi d’Austràlia: Herois


Em toca els pebrots: així descrivia Sebastien Vettel la seva decepció per cedir, per segona vegada consecutiva, el liderat d’un Gran Premi que portava dominant amb autoritat des del dissabte. El mal fari queia sobre l’alemany que comença a recordar a Kimi Räikkonen amb aquell Mclaren. Cotxe i pilots competitius, però greus problemes de fiabilitat. Aquesta vegada no poden donar-li la culpa a Renault, ja que sembla que el problema ha estat una errada al fer el canvi de pneumàtics al box (van picar el disc de fre amb la pistola hidràulica).

Malgrat la decepció de tots els seguidors de Sebastien, ens vam trobar amb una carrera interessentíssima que ha fet callar moltes boques, moltes boques que deien que això de la Fórmula 1 és avorrit, moltes boques que prediquen que sempre guanyen els mateixos. La carrera d’ahir és de les que fa afició i sí, és cert que la cursa de Bahrein no va ser precisament memorable, però estic fart de veure també partits de futbol 0-0 insofribles, o sigui que tan aquest com la resta d’esports tenen dies bons i dies dolents. En el cas de la F1 dies bons i dies no tan bons .

Amés amés, ha estat un dia d’actuacions excepcionals. N’hi ha tantes que no se ni per on començar. Ho hauria de fer pel cap de setmana de Vettel? La remuntada d’Alonso? El brillant segon lloc de Robert Kubica i Renault? La primera victòria de Jenson Button amb un monoplaça objectivament inferior, exceptuant, es clar, la primera plaça aconseguida amb Honda? La jornada d’ahir va ser un dia d’herois.

Comencem pel guanyador: el Jenson Button. Encara criticat per molts, fins i tot pels seus compatriotes, ahir va lluir el mallot groc amb més orgull que mai. Optant per una tàctica molt arriscada que amés va ser decisió seva (recordeu que el Jenson va ser el primer en muntar pneumàtics de sec), va aconseguir fer-se, àmpliament, amb la victòria, amb una cursa intel·ligent i sense errors. Supera àmpliament al seu company d’equip Lewis Hamilton. A destacar que el joc de pneumatics que va usar el Button va durar pràcticament el doble que el del seu company de files, aspecte que serà determinant aquest any. Una cosa que m’agradaria comentar: Algú s’imagina al Kovalainen de l’any passat fent la cursa del Button d’ahir? Jo no, bon fitxatge Mclaren.

Mclaren amb el vestit de gala

I es que ahir vam veure tants Herois que això ja recorda la popular sèrie de la NBC, el Kubica ens va tornar a demostrar l’excepcional pilot que és i va aconseguir fer-se amb la segona plaça (recordeu que sortia el novè). M’agradaria aplaudir especialment les voltes que va posar a ratlla al Lewis Hamilton, qui va intentar insaciablement de fer-se amb la posició del polac.

Molt temps ha hagut d'esperar el Kubica per tornar a ser al lloc on mereix

L’altre pilot que m’agradaria aplaudir és Fernando Alonso. Després d’una sortida horrorosa i un accident, al meu criteri culpa de ningú, l’asturià va protagonitzar una remuntada memorable, aconseguint col.locar-se al final just per darrere de Felipe Massa, que al primer revolt anava segon. Amés, hom es queda amb la sensació de que si Alonso no va passar a Massa va ser perquè va pensar més amb l’equip que per ell mateix, ja que després de passar pràcticament mitja carrera rere seu no va ni intentar-ho. Em va encatar com va defensar-se d’un, com sempre agressiu, Lewis Hamilton. Es fa difícil saber si Ferrari va triar l’estratègia correcte o no, però després d’anar gaire últim a la primera volta, un quart lloc, només una posició més enrere de com va classificar-se al dissabte, és un somni fet realitat per l’equip de Maranello.


Alonso, el millor per arreglar un desastre

No va ser el cas de Michael Schummacher, que va passar-se gairebé tot el Gran Premi respirant l’aire de l’aleró del jove Jaume Alguersuari. Personalment, començo a veure el Michael una mica pupes, i us tinc que dir que el veig a anys llum del Schummacher que va ser heptacampió. Li hem de donar més temps.

Els catalans al final tots dos a l’ombra dels punts. Sap greu perquè fins hi tot van arribar a estar tots dos entre els 10 primers, però al final no ha pogut ser. No obstant això, continua la progressió ascendent dels dos pilots, en especial de Jaume Alguersuari, que ha superat a Buemi de nou.

Us deixem amb els nostres semàfors:

La Fórmula 1: Després d’una setmana qüestionant-la, ha respòs de la millor manera possible: amb espectacle!

Els Herois: N’hi ha tants que em veig obligat a englobar-los tots en un mateix semàfor. Button, Vettel, Alonso, Kubica…

El nou safety car: Que xulo!

Els catalans: El resultat no és dolent, però sap greu havent estat tant i tant a prop dels punts

Lewis Hamilton: No està al taronja per la cursa que va fer, que va ser força bona, sinó pel tracte que té als seus pneumàtics. Es diu que els de Button van acabar similar als de Hamilton tot i fer gairebé el doble de voltes. L’espectacle ofert la nit del divendres a les carreteres de Melburne tampoc l’honora massa.

Red Bull: El síndrome Kimi Räikkonen i Mclaren comença a diagnosticar-se en l’equip del toro vermell. Esperem pel seu bé que trobin aviat la medicina que necessiten.



Espero que us hagi anat millor a la Superporra que el Sebastian Vettel el Gran Premi!

24 de març de 2010

Prèvia Gran Premi d'Austràlia: Assalt 2, continua el combat!


I ja hi tornem a ser! Després d’aquest coitus interruptus (sempre he pensat que les dues primeres carreres de la temporada haurien de ser en dues setmanes consecutives) ens arriba el segon Gran Premi de la temporada. La majoria de pronòstics de la Superporra senyalen als favorits: Fernando Alonso i Sebastian Vettel. És d’hora encara, però m’aventuro a dir que són els màxims candidats al títol, almenys en la perspectiva actual.

Austràlia, la casa de Mark Webber, arriba aquesta vegada una mica descafeïnada pel fet de no ser l’estrena de temporada. A mi l’estrena a Bahrein no em va satisfer en absolut, pel fet de que s’ha perdut una mica el romanticisme d’aixecar-se a les 4, o directament empalmar, per veure l’ansiada carrera. N’hi ha de tan freaks, com els editors d’aquet site, que fins i tot soliem quedar a casa d’algú i ens miràvem el previ…

Aquesta vegada arriba amés amb un nou horari (les 8 del matí), que als europeus ens va prou bé. Amb la xocolata amb xurros i el pijama, arriba la cursa de Melburne. El traçat australià sol portar força bones sorpreses. És un circuit difícil on els pilots s’han d’esforçar i sovint erren. Tot i ser un ciruit semiurbà, hi ha alguna zona on l’avançament és possible, i esperem doncs no tenir de nou el problema de Bahrein. Fa mandra parlar més de la pista australiana perquè tots l’hem vist mil vegades i la majoria hi hem fet centenars de voltes amb la Playstation.

Veurem que aconsegueixen els catalans Pere Martínez de la Rosa (que va aconseguir puntuar en el seu debut a la F1 en aquest traçat) i el jove Jaume Alguersuari. Esperem que els dos segueixin amb la línia de progressió ascendent de les últimes setmanes. Flota encara la incògnita de si Nico Rosberg superarà a Michael Schummacher de nou i també què passarà amb Felipe Massa. Veig a el brasiler molt fort, més que mai, donarà gerra al Fernando, seguríssim. També tinc ganes de veure si l’orgull del campió del món Jenson Button servirà per no veure’s tan àmpliament superat per Hamilton com ho va ser a Baherin.

Per a tot això i més, no us perdeu el Gran Premi d’Austràlia de Fórmula 1, que despertar-se a les 8 del matí no és per fer un drama i… que direu si resulta ser la carrera de l’any i estàveu al llit amb l’ós de peluix?


No us oblideu tampoc d’omplir el vostre pronòstic per la Superporra!

18 de març de 2010

Afició o diners? Vet aquí la qüestió.

Tinc la sensació d’haver viscut ja aquesta situació, no recordo exactament quant, però si la de per aquí ja i hem passat. Déjà Vu.


O estic depresiu, o bé vaig dipositar un excés d’expectatives davant la primera tongada de l’espectacle: la cursa s'em va fer irremediablement pesada, avorrida, i em va deixar en un estat gairebé catatònic.

En quant a l’espectacle ofert per els “first class” tres quarts del mateix, avorrit, fins i tot pesat, doncs quin al·licient té un cotxe darrere l’altre, volta darrera volta fins a quaranta-nou.... inacabable. Personalment, vaig gaudir molt més de les Q1, Q2 i Q3, del dissabte que no pas de la carrera del diumenge, tot i les expectatives posades en la mateixa per part de tots els mitjans. En carrera i molt curiosament l'al·licient estava més present al darrera, que no pas al davant, el món al revés?, crec que cal fer-hi alguna cosa, doncs de continuar les curses en aquest to i tarannà, malament rai. Si això i afegim la pèssima realització de la TV, “apaga y vámonos”.

Soc partidari de que s’afavoreixi l’espectacle envers al públic i l’audiència, no es que vulgui sang no, això no, però si que trobo a faltar més “octanatge” a les curses, cal canviar, modificar, re-editar el que calgui i com calgui per tal d’afavorir l'al·licient, digueu-me nostàlgic, però trobo a faltar les curses i els duels que vàrem viure els aficionats ja fa un grapat d’anys.

Tinc entès, (pot ser em vaig equivocar o confondre), que els canvis de normatives apart d’altres raons era per afavorir l’espectacle, però vet aquí que ha empitjorat, per a mi les aturades a boxes de l’any passat, tot i el risc i perill real dels repostatges, eren molt més diguem-ne espectaculars, les d’ara les trobo anodines, avorrides, i previsibles, no sé, és com veure una pel·lícula amb un inici, desenvolupament i un final previsible, perd de totes, totes, la gràcia i l'al·licient. La sorpresa, el frec a frec entre pilots, els avançaments i d’altres, fins i tot un petit risc d’incertesa és en si mateix: la salsa, l’estat d’ànim, el tó diferenciador, de passar-ho d'allò més be o de avorrir-te com una ostra.

Que voleu que us digui, a mi, una cursa al mig del no res, amb public de “paper cuixer”, decorat de tribuna, i poca cosa més, doncs la resta del circuit, sorra, banderoles i palmeres, no té cap gràcia, no té cap al·licient, jo em pregunto i la volta del camió amb els pilots, va fer marxa enrere al finalitzar la recta principal...? o va continuar endinssanst-se al desert, (per cert allargat 800 metres més amb uns revolts sense sentit) i a qui saludaven...? als comissaris de pista...?, ja sabem que en aquest circ, la pela es la que mana però, analitzant-ho fredament, no té ni solta ni volta, què es vol?
afició o diners?

Espero impacient la propera cursa, el ritual de llevar-me a la matinada i d’altres sense anar pràcticament a dormir em produeix una sensació de “jet-tv-lag”, dolçament somnífera fins i tot agradable, si més a més tenim la sort de presenciar i viure una cursa entretinguda, distreta i emocionant què més podem desitjar? apa doncs esperem que Austràlia no ens decepcioni i podem gaudir d’una matinada inoblidable.

so be it”.

Artícle original de Pere Sitjà i Corrius.

16 de març de 2010

El dilema dels avançaments.

L'etern dilema, la torre de babel de la Fórmula 1, el projecte que mai acaba perquè mai comença amb èxit. Durant les últimes, gairebé dues dècades, l’escàs nombre d'avançaments en la màxima disciplina automobilística ha estat sempre en boca de tothom. Fins i tot existeix una comissió que s’encarrega exclusivament a sol.lucionar el problema. La FIA ho ha intentat tot, gairebé sempre amb un èxit modest o pràcticament nul. De les últimes mesures que recordo hi ha el KERS, la reducció dràstica de l’aerodinàmica, els pneumàtics slics o la retirada de molts circuits massa estrets. De totes maneres, gairebé cada any hi ha quelcom que “burla” aquestes mesures i les converteix en gairebé absurdes.

El KERS va perdre el sentit perquè es podia utilitzar massa pocs segons i perquè, evidentment, el pilot del davant també l’utilitzava. La gran reducció aerodinàmica va minvar-se molt degut a la introducció del doble difusor per part de Brawn GP. Hom es pregunta si això dels avançaments és i serà ja un problema endèmic d'aquesta disciplina.

Una mesura, molt més dràstica del que sembla, ha estat prohibir els proveïments de carburant. Ara, per guanyar posició, és necessari, en la majoria dels casos, l'avançament en pista. El marge estratègic dels pneumàtics és molt baix i, si el que va davant còpia l'estratègia del perseguidor, és pràcticament impossible treure'n profit. Potser això hauria de portar els equips a l'agressivitat, a fer que els pilots ho intentin i no siguin tan conservadors.

Una cosa és, per això, la hipòtesis, i una altre de molt diferent és la realitat. Existeixen estudis que diuen que, al rodar molt a prop d’un altre monoplaça, la càrrega aerodinàmica es veu reduïda en un 40% (de fet, fins i tot afecta al cotxe que va davant!). En aquesta distància el cotxe del darrere sempre serà més lent i, a més, gastarà els pneumàtics un 40% més. Amb aquests números es fa difícil entendre com s’ho fa el Fernando, el Hamilton o el Vettel per avançar un Hispania.

El que passa és que potser algú s’està equivocant i no està elegint el camí correcte. El “cop de puny sobre la taula” no es va donar fins l'any passat, amb la reducció dràstica de la càrrega aerodinàmica. No obstant això, donant el difusor de Brawn com a legal es van tirar tots aquests èxits a les escombraries. El que no s’entén és com, encara aquest any, la criatura de Ross Brawn segueix sent perfectament legal i, evidentment, usada per tots els equips.

Un altre tema que no comprenc és perquè s'ha congelat l'evolució dels motors. Una manera evident d'avançar a algú és tenir un motor que tiri més. Els cavalls extres donen un plus molt important per poder passar al pilot del davant. La congelació en el desenvolupament dels motors en el fons fa que els motors s'assemblin més un de l’altre. A més, això no tant sols provoca que sigui més difícil avançar "per motor", sino que fa que els equips inverteixin més en aerodinàmica aconseguint a la vegada que el recolzament aerodinàmic sigui més important.

Desconec la sol.lució al problema. Potser pasaria per fer un calendari on caiguin més Grans Premis amb pluja... La veritat és que, a priori, les coses que ha anat proposant la FIA sempre han semblat més o menys correctes, però després, per alguna raó o altre, han acabat fracassant, acabant a l’oblit. Amb tot això, per això, m'agradaria puntualitzar: Això és la F1, no la Nàscar, la Indi o el Kàrting. Amb el que em refereixo és que a qui li agrada la Fórmula 1 li ha d'agradar també veure la carrera a traves dels cronos. De fet, considero que fins i tot podria disfrutar seguint una carrera només amb la pantalla dels temps. El cos a cos, per això, sempre té un plus que no tenen els temps, però hauríem de gaudir també de veure lluites més "fredes" i potser menys espectaculars, però també interessants.

Finalment, i per sort, una estadística esperançadora, hi ha una relació inversament proporcional entre el nombre de parades a box i el nombre d'avançaments. Esperem que aquest any "La Fórmula" ens sorprengui gratament amb aquest aspecte i la FIA no s’hagi equivocat una vegada més.








14 de març de 2010

Crònica GP de Bahrein: Desert roig abans del capvespre


I les campanes tornen a redoblar a Maranello...

Com si es tractés d'un guió no escrit d'una pel·lícula llargament anticipada, Fernando Alonso ha encapçalat en el seu debut com a pilot de l'escuderia més representativa de la Fórmula 1 (em perdonareu la llicència) un "relativament poc esperat" doblet de Ferrari, fita que l'equip de Maranello no aconseguia des del GP de França de 2008.


Tan sols Sebastian Vettel podia donar-li un gir a la victòria més anticipada del 2010, per la que més s'havia apostat, però per motius que potser s'escapen de l'habilitat dels seus guants, de les seves mans, finalment els Ferraris els flamants F10 s'han passejat per Bahrein i Ferrari recuperant la "classe" perduda el 2009, ha tornat a donar un cop de puny sobre la taula de la F1 amb mà de ferro.

Segurament no ha sigut el debut del circ més emocionant dels últims anys, ni el més sorprenent, ni el més divertit (tot i que jo no m'aburreixo ni un moment comprovant les taules de temps i fent prediccions), ni tan sols el més accidentat; però amb la categoria que ostentava "el més esperat", segur que ha fet aixecar de la cadira a un bon gruix d'aficionats de la F1: als ferraristes i als alonsistes, i potser, a un altre grup en que ambdós coincideixen.

M'agrada molt comparar aquest GP amb l'últim en que un debutant a la "rossa" es feia amb la primera plaça; Melbourne 2007, Kimi Räikkönen aconseguia la victoria convertint-se en el tercer pilot de Ferrari en aconseguir-ho en el seu debut després d'Andretti i Mansel. Us heu fixat en el canvi d'actitud envers l'equip i la victòria en sí d'un pilot respecte l'altre? Perdoneu que segueixi en tó Alonsista, però el que ha aconseguit avui el Fernando és quelcom espectacular; i si ens remuntem a l'estadística podem veure que en les últimes X ocasions el pilot en vèncer el primer GP, es feia amb al Campionat del Mon.

Però la cursa era de Sebastian Vettel. O no ésclar: després de marcar una Pole Position espectacular i reclamant un lloc entre els campions del món, Sebastian Vettel, va estar més de mitja cursa en primera posició, estabilitzant-se a 3 segons per davant dels Ferraris, amb un màxim de 5 segons i mínim de 2, el Red Bull era clarament més ràpid en el sector virat del traçat, un mig segon, pero perdia un parell de dècimes en el primer i últim sector, els més ràpids. Això amb els penumàtics tous, amb dusos (els més importants de la temporada), la cosa era diferent: els Ferraris eren clarament més ràpids, això i aprofitant el poc marge estratègic de la temporada ambdós Ferraris varen recuperar el temps perdut i ja abans de que el Red Bull invoqués espectres del passat amb el problema d'escapament/motor, els Ferraris tenien un ritme superior al Red Bull, que ja no va tenir res a fer des del moment en el que li van ordenar que limités les revolucions i abaixés els cavalls, uns 80 en total, aleshores el Fernando se'l va menjar a la mateixa recta. Massa no tardaria en fer el mateix. El punt a analitzar doncs és el problema del Red Bull: Sebastian va apretar massa? El cotxe va tenir problemes de fiabilitat? Jo crec que és un equilibri entre ambdues coses i tan s'ha de cercar l'errada en el pilotatge com al monoplaça, en conjunt: el Ferrari va aplastar als seus rivals, a més de 30 segons va quedar el tercer classificat un fantàstic i combatiu Lewis Hamilton, que va superar amb escreix a un gris Jenson Button.

Massa també va tenir un problema: excès de temperatura en el motor, el mateix que a Montmeló 2009; així que de moment té una excusa per haver sigut vençut pel Fernando. De totes maneres recordem l'excepcionalitat de Massa; 8 mesos després del seu accident aconsegueix una comodíssima segona plaça i amb problemes...


Michael Schumacher, com és possible que no n'haguem parlat fins ara? Fins a ves a saber quina línia de la crònica, com és això possible? Doncs perquè extranyament les càmeres no li van fer gaire cas, per no dir gens ni mica. Una sisena posició excepcional no va brillar per un motiu que ell mateix ens explica després de la cursa: "Amb aquesta normativa és impossible adelantar", potser ho haurà d'intentar amb més insistència; tot i això la seva falta de ritme és per una banda evident i per l'altra un consol; si amb poc ritme ha sigut 6è... segurament ens donarà alguna sorpresa; tot i que s'ha de felicitar al seu company Nico Rosberg, per haver-lo vençut en el frec a frec.


Pedro de la Rosa i Sauber mereixen un comentari a part, el Pedro almenys ha disfrutat però Sabuer ha demostrat que encara han de treballar molt per recuperar-se de la pèrdua de Cuquerella (ara a HRT) i BMW, de fet, Sauber ho va fer pitjor que Lotus per dir-ho d'alguna manera, tema que ara abordarem. Gran Alguersuari, que si no puntua, supera a Buemi i completa una consistentíssima cursa.

Pel que fa als equips nous; ridícul total de Virgin Racing, que no només no van acabar sinó que es van mostrar menys consistents que HRT, potser el CFD no és la caixa dels trons i hauran de fer assajos en túnel. HRT, que en el fons tan sols venien a fer uns tests dels que no van disfrutar durant la pretemporada, Senna va aguantar el tipus (de nou el cognom Senna a la F1) fins que el Dallara Cosworth va aguantar i Chandok va fer el que va poder amb un circuit que no coneixia i un monoplaça que no havia agafat encara. Lotus és l'altra cara de la moneda: tot i ser obstacles per a la resta de participans, els dos monoplaces van acabar la cursa. Déu ni dó, en termes relatius. I ara anem al nostre clàssic semàfor:


Ferrari: Un doblet a la primera cursa és quelcom MOLT significatiu.Fernando Alonso: Victòria en debut, exhibició a la pista (únic avançament remarcable) i fora d'aquesta.
Sebastian Vettel: La justícia porta molt temps cega amb el jove alemany.
Mercedes Benz GP: Sembla ser que sense el truc del difusor el cotxe no està a l'altura del Red Bull o del Ferrari. Schumacher també va tenir una estrena gris.Lotus Racing: Si bé varen acabar la cursa, també la varen dificultar a altres.

Virgin Racing: Incapaços de solventar els problemes que ja varen tenir en test.Jenson Button: Un campió del món a la sombra de tots els campions i d'alguns que no ho són, no podia començar gaire pitjor el campió del món.

13 de març de 2010

Pole Position Gp de Bahrain: Primeres conclusions


Per fi ha arribat el dia més desitjat. Ja tornem a tenir amb nosaltres el Gran Circ amb la que pinta que serà, tal i com anuncien els de Tv3, la temporada perfecte. D’aquesta primera sessió de classificació (la primera en molts anys on sabem que els pesos de carburant són aproximadament els mateixos amb tothom), ja podem extreure les primeres conclusions i mig confirmar el que hem anat veient als entrenaments de pretemporada.

Tal i com es veia a venir, podem agrupar els diferents equips en varis “grups”. En un primer grup hi trobaríem Red Bull i Ferrari, amb molt poca distància entre ells. Es fa difícil saber encara qui serà millor dels dos, sobretot tinguent en compte la “voltassa” que ha fet Sebastian Vettel, deixant el seu company d’equip a més d’un segon. Haurem de veure demà el rendiment en cursa. A Ferrari, el primer assalt l’ha guanyat Massa amb una volta regular de Fernando Alonso, de nou haurem d’esperar demà per veure qui s’imposa. En un segon grup hi trobaríem a Mclaren i a Mercedes. Qui serà el millor cotxe pintat de planta en aquest primer inici de mundial? El retorn del Kaiser no ha brillat com enguany, superat pel seu company d’equip per tres dècimes. Que ningú s’esperi miracles, l’heptacampió necessitarà almenys unes curses per tornar a estar al seu nivell d’abans, si es que mai hi torna a estar. Darrere dels favorits figura el Renault, que sembla millor del que ens esperàvem, (sobretot tinguent en compte que el punt fort de Renault és la cursa i no la classificació). D’aquí ja ens aniríem a les posicions de mitja taula cap avall, De La Rossa i Alguersuari estan on esperàvem tots, firmant unes actuacions correctes en aquesta sessió de classificació.

Respecte als nous equips tampoc hem tingut massa sorpreses. He vist pilots en volta lenta moltestant una mica a pilots en volta ràpida, i els temps no són massa acceptables, però han estat fins i tot millor del que jo pensava. De totes maneres no tingueu dubtes que duran problemes a la carrera de demà. Gràcies a Déu el circuit de Bahrein és llarg (amb la remolació el més llarg després d’SPA), sinó els doblarien aproximadament a la volta 8-9, Això significaria que en una carrera els doblarien unes 6 o 7 vegades. No obstant això, la lluita entre els nous equips pot ser prou interessant ☺.

La graella de sortida de demà és simplement espectacular, feia molt temps que no recordava una graella tant bèstia. Hi són tots: Vettel, Alonso, Massa, Hamilton, Schummacher... De ben segur que hi haurà una lluita esplèndida per aconseguir ser el primer guanyador de “la temporada perfecta”.


12 de març de 2010

Prèvia GP de Bahrein: Sorra i Plata.

Sense ànim de repetir-nos ja que ahir vàrem dedicar un bon article a introduir la nova temporada, dir que primera vegada la F1 s'inicia a Bahrein, de nou Austràlia es queda sense l'honor d'inaugurar la temporada, menys mal! Menys mal! No ens haurem de llevar a les cinc del matí; què dirv-vos del GP de Bahrein? Enmig dels Emirats Àrabs, el circuit de Shaktar està al costat del desert, els mateixos pilots el poden veure en algunes traçades del circuit. Per aquesta ocasió el traçat ha sigut remodelat pràcticament en un 50% de la seva totalitat, augmentant la seva distància efectiva i arribant gairebé als 2 minuts per volta, alguns pilots com Mark Webber no han tardat en criticar-lo, es condicions s'esperen excel·lents, amb uns 40º a pista i uns 25º de temperatura ambient, amb l'única pega que com sempre és poden produir ventades amb sorra, ara, ningú millor que l'Alguersuari per introduirnos al circuit:





Tot s'ha de dir, el Jaume no és gaire bon actor, i el simulador de Red Bull impressionant.

Pel que fa al que hem vist fins ara, jo m'he vist obligat a canviar les meves prediccions de al superporra... 4 Mercedes al capdavant, sandvitch de Mercedes GP i McLaren, Rosberg, Hamilton, Schumacher i Button; l'inici esperançador de Ferrari en general i Alonso en particular s'ha quedat en poca cosa, modesta participació d'en Jaume i en de la Rosa; esperem pel bé de l'esport que la superioritat de la quadrupla Mercedes, i es que fins i tot Force India fa por, es quedi en anècdota. Senyors, no puc esperar per veure la Pole!

11 de març de 2010

La Mare de Totes les Temporades

Finalment, després de 4 mesos d'espera, tornem a ensumar la benzina cremada de nou; queden tan sols unes poques hores perquè els monoplaces, de forma oficial inicïn els primers entrenaments lliures de la temporada, aquest any a Bahrein. En un proper article ens n'encarregarem de parlar.

19 curses.
12 equips.
4 campions del món (11 títols mundials de 60 anys d'història).
11 guanyadors de GP.
5 pilots novells.
2 pilots catalans.
2 familiars de campions mítics. (Rosberg i Senna)
12 nacionalitats (incorporem Rússia amb Vitaly Petrov)

.... UN SOL CAMPIÓ.


Alguna cosa a envejar amb els d'abaix?


Sincerament crec que no.

I és que si la temporada bé ha sigut llarga a mí en particular no se me n'ha fet gens de llarga, hi ha hagut una llarga llista "d'afers" que sens dubte ens han tingut... molt distrets. Crec que bàsicament tenim 4 temes de principal interés a tractat, per fer una mica de cirurgia: el retorn del kaiser, a casa de l'enemic, Michael Schumacher torna als seus orígens corrent per Mercedes GP; l'arribada de una nova esperança per a Ferrari, Fernando Alonso, el bicampió espanyol per encapçalar i redirigir el vaixell a la deriva que ha resultat l'escuderia les últimes dues temporades, la incorporació de tres nous equips, no gaire més ràpids que un GP2, HRC, Virgin i "Lotus", tots amb motor Cosworth i com no, el retorn del nostre particular kaiser, Pedro Martínez de la Rosa. Amb tot s'aconsegueix un còctel molt més explosiu del que realment pot semblar.

No hi ha una d'aquestes coses que podem destacar per sobre de les altres en quant a aliciens es refereix, el que segurament sí que succeirà és que gràcies a l'"increïble" retorn del Kaiser, les audiencies pugin com l'escuma. I és que el paral·lelisme és girebé poètic, poètic del tot diria jo, i ens planteja un argument de temporada tan suculent com el de 2007; el primer any sense el kaiser i amb Alonso i Hamilton a McLaren, temporada de cine; vull fer un paral·lelisme, ja que crec que amb aquesta també podem preparar les crispetes, i estic seguríssim de que no succeirà el que ens va passar la temporada passada.

La poesia de la que parlava,
En Schumacher va tornar
i al seu enemic a casa es va trobar.

Básicament; el retorn de Schumacher s'ha produit quan el seu arxienemic, el seu Lancelot particular, el que el va destronar, ha entrat per la porta gran a l'escuderia de la que mai semblava que es separaria, i de nou es demostra, res dura per sempre, ni el vent ni la terra. Ni la normativa! Aquest any hi ha una diferència: hi ha hagut quòrum:

Tothom ha estat d'acord amb la prohibició dels repostatges (veurem com afecten a les estratègies i com estaran les parades a 3 segons, jo personalment crec que comportarà una conducció més arriscada i divertida a la pista), tothom està també d'acrod amb la prohibició del KERS, almenys acordada; i petits canvis de l'estil de la mida relativa dels pneumàtics. Tothom està d'acord amb una cosa: hi ha ganes de córrer, hi ha moltes ganes de Fórmula 1.

En quant a la tornada de Pedro Martínez de la Rosa, què afegir? És una de les coses més justes que he vist a la Fórmula 1 en molt de temps, ja era hora que en Pedro després de tants anys de provador, treballant potser molt més que alguns pilots oficials, amb peristència i constància, convertint-se no només en el pilot més ben valorat pels tots els españols i per tot el pàddock, aconsegueixi finalment un seient... i ei: No pas un seient qualsevol; un seient bastant prometedor d'un equip agonies de les quals es pot comprar amb les de l'equip Ferrari la passada temporada i és que cal no oblidar el rendiment de BMW Sauber de 2007 i 2008. I a tot això hem d'afegir la tercera incògnita de l'equació: el motor rosso Ferrari.

L'últim punt de genialitat l'introdueixen els nous equips, descomptant l'escàndol final de USF1, que resulta que varen ser enganyays pel seu amo, Ken Anderson, i la metemorfosi de Campos Meta en HRT, Hispania Racing F1 Team; que finalment engegant ahir el monoplaça per primera vegada competirà, no podem oblidar-ho, amb Bruno Sena, amb un monoplaça que es podria anomenar, Dallara Cosworth, però que no, te regust a marcià, perdó, murcià. Lotus és una altra que tela amb el tema del nom, casa de dos pilots orfes, Kovalainen i Trulli, ha sigut l'equip nou més consistent en la pretemporada, tot i aconseguir temps discrets apenes han tingut problemes de fiabilitats que sí, i molts, han tingut per exemple Virgin GP; aquests últims des de no saber fixar bé l'aleró davanter fins a quedar-se sense sistema hidráulic. El més preocupant, lògic, per altra banda, dels nous equips és que son, en general, entre 3 i 5 segons més lents que la resta d'equips, cosa que els situa no molt més al davant que un equip de GP2, en aquest sentit HRT pot ser la sorpresa; Dallara té àmplia experiència en construcció de monoplaces i asseguren un monoplaça més ràpid que la resta dels nous; no hem d'oblidar que si bé HRT és un equip "artificial" al final format per molta gent amb experiència prèvia a la F1 i molt pocs espanyols... el cotxe potser serà el meus consistent dels nous i és que vull recordar que la temporada passada Brawn GP... tampoc va participar en els tests.

En qualsevol cas senyores i senyors i sense ànim d'allargar-me massa: Benvinguts a una temporada d'infart. La mare de totes les temporades, i més en català que mai.

PS: M'agradaria que complementessiu aquest artícle amb el magnífic resum que ens ha fet en Jodri a F1 a la catalana, Previ qui ha de fer què i com.

9 de març de 2010

La Superporra torna amb una nova cara!

La Superporra, el joc de pronòstics desenvolupat en exclusiva per a Fórmula1EnCatalà, torna aquesta temporada totalment renovada. Després d’un primer any de proves amb gairebé 50 participants i amb un èxit demostrat, hem millorat, més ben dit, refet, tota la pàgina web, perquè ara ofereixi més informació, sigui més pràctica i també més bonica.

Amés, a partir d’aquest any ser el millor fent pronòstics tindrà premi. El guanyador de la Superporra 2010 serà premiat amb una gorra oficial de l’equip que més li agradi, la qual amés, rebrà a casa seu de forma totalment gratuïta.

Participar a la Superporra és una bona experiència, perquè és una competició que dura tota la temporada de Fórmula 1 i desde la qual podràs medir-te amb els compatriotes del grup del Facebook i comentar les remuntades desde allà. Tant si ets nou en aquesta edició com si vas jugar la Superporra en l’any passat, no deixis escapar la oportunitat de participar gratuïtament al nostre joc online! Suma punts ja desde la primera carrera!


Pots accedir a la nova Superporra prement aquí o a través de la imatge que surt a la columna esquerra del nostre website.

Novetats de la Superporra 2010

Interfície gràfica

El primer canvi que veureu els jugadors de la Superporra de l’any passat és una interfície gràfica totalment nova i molt més cuidada.


Premis

A diferència de l’any passat, aquest any distribuirem premi per almenys el primer classificat. El premi és una gorra oficial de l’equip de Fórmula 1 que més agradi. L’equip de Fórmula1EnCatalà intentarà aconseguir més premis, però de moment no garantitza res.Estadístiques

No trobàveu a faltar veure a quines posicions havíeu encertat i quines havíeu fallat? Ara és possible! Amés podeu veure una gràfica amb quans punts heu aconseguit a cada gran premi. Amb la nova Superporra, el sistema s’ha reprogramat de manera que és més fàcil el càlcul d’estadístiques i gràfiques, de manera que no descarteu més incorporacions en aquest apartat.





Servei d’avís

Quantes vegades us veu descuidar de fer una pronòstic? Ara inclourem un servei d’avís per e-mail. El servei està actualment en proves, però estarà disponible properament.


Ara, fins les 3:00 am

Ara es podran fer pronòstics fins a la matinada del dissabte enlloc de tancar a mitjanit.

Apa, tots a fer pronòstics!


8 de març de 2010

Fórmula1EnCatalà busca articulistes.

T’agrada la Fórmula1? Ets també un d’aquells que sempre llegeix les columnes d’opinió dels diaris? Doncs potser t’agradaria ser articulista de Fórmula1EnCatalà.

Tal i com ja sabeu, Fórmula1EnCatalà és un site on predomina la opinió sobre el nostre esport i no pas les noticies. En el nostre afany de fer el nostre site web més participatiu (a través de Facebooks, Twitters, Flickrs i fins i tot jocs multijugador com la Superporra) busquem ara a gent que estigui interessada en escriure articles d’opinió amb nosaltres. Al cap i a la fi, com més opinions diferents hi hagi, més interessant serà el web.

Si t’agrada la idea, tens un nivell de català i de redacció acceptable, i vols que les teves opinions siguin llegides per centenars de persones, aquesta és la teva.

Per unir-te a les ja 4 persones que escriuen en el site, envie’ns un correu a:

ivan.monells@gmail.com

En cas de que hi hagués una demanda exagerada, ens reservem el dret de fer una selecció, però esperem que no sigui necessari. Cal comentar també que, si es té un interès en escriure, no serà exigible mantenir una periodicitat. Articles esporàdics del tipus “un article al mes” també seran benvinguts. Serà com si tinguessis un blog de Fórmula 1 al que, sense haver d’estar-hi a sobre amb periodicitat religiosa, t’assegures que el que escrius serà llegit.


Addicionalment, a Fórmula1EnCatalà s’està preperant un podcast. Si t’agradaria participar a un podcast de Fórmula 1, ja sigui esporàdicament o de forma continuada, que es registraria telemàticament (a traves d’una plataforma skype o similar), escriu-nos igualment.

Impacients ja per aquest inici de mundial que sembla no arribar mai…

Ivan Monells & Marc Costa

Sorprèn-nos amb el teu primer article!

1 de març de 2010

Outlet F1



Bé com aquell qui diu ens ha passat la pre-temporada i gairebé no ens n'hem adonat, ja hi tornem a ser un any més!

Sembla ser que el circ està a punt de solfa (sense partitura definida i un xic desafinada) i no ni ha per menys, aquesta vegada si han tornat a lluir de debò.

Des del final de la gira, d’un temps fins avui, els diferents esdeveniments dints de la família s’han succeït a un ritme de vertigen, hom té la sensació d'empatx, de mal de ventre, de confusió, de caparra, costa de creure però han estat tants i tant variats, que la indigestió pot ser sonada, caldrà tirar doncs de la sal de fruita ENO, efectiu per alleugerir digestions pesades.

A escena sortiran si no hi han canvis i sorpreses d’última hora a la cartellera, nous artistes i “showmans” no sé, ja es veurà, però la carpa si més no, és la mateixa, però amb un nou contingut o millor dit, format, els artistes i durant el “show”, tenen permès canviar-se les sabates, però no així beure, han de venir beguts de casa.

El “sabater” (Bridgestone) l’han hagut de convènçer a la força (calés) per continuar un any més, cansat ja de l’ambient l’any que bé diu que ja no hi serà, els anteriors de tornar-hi ni pensar-ho, qui serà doncs el proper 2011...?
Escuderies pantalla, projectes inacabats, enginyers i tècnics que pleguen veles abans de començar l’espectacle, nens del papa, capritxosos amb calés sota el braç que volen competir, multimilionaris que busquen glamour a la F1 i compren equips i un llarg requisitori de despropòsits.

El tema dels artistes, em recorda certes produccions cinematogràfiques (de dubtós èxit) de fa ja uns anys, en el que l’atractiu principal del film, era incloure-hi un o dos actors coneguts, de renom (de fet era el reclam per anar-hi), la resta, actors secundaris sortits de ves a saber a on o recomanats de ves a saber qui, simplement just per omplir el vuit d’escenes intranscendents i els crèdits finals.

En la F1 d’aquesta temporada passa quelcom versemblant, uns pocs artistes de renom i la resta per omplir la cartellera, poca cosa més.

Personalment crec, que aquesta política de “outlet” no és del tot bona per l’espectacle, fins i tot el perjudica, l’avi (amo del circ) sens ha fet vell, diguem-ne que ja fa un temps que “repapieja” i cada cop està mes lluny de la realitat, viu no sé, com en un món virtual, fa, desfa, diu, desdiu, opina, es contradiu avui per demà, canvia, modifica, en fi un batibull que al més pintat, el deixa perplexe i gairebé mut, i lo curiós del cas és que, el conjunt dels que col·laboren al circ, no diuen ni mu, no hi surt cap veu discrepant o personatge valent i ferm que hi posi ordre, falta de valentia? por a que et tallin el cap? pànic al canvi? incertesa potser a que el tinglado es desmantelli? ... qui sap.

La nova era ens porta i portarà molts canvis a tots els nivells, el “low cost” sembla que també vol entrar al circ, de fet ja hi té un peu, i això òbviament repercutirà amb l’espectacle, confiem si més no, que els artistes de veritat ens salvin de la mediocritat que probablement ens oferiran els nous actors que tenen que entrar en escena (m’agradaria equivocar-me).

D’aquí a dues setmanes tenim la prova de foc, tenim l’estrena, per suposat que esperem que tot rotlli com cal, però potser és esperar massa?

La F1, necessita una reconversió profunda i generalitzada, a tots els nivells, el negoci s’ha de adaptar als nous temps i a la nova economia global, orientar-lo a una nova projecció que ha sorgir de les cendres del actual sistema, ja caduc, obsolet, desfasat i sense futur.

Per aquesta nova temporada, personalment, reivindico que si el catxé dels artistes nous ha baixat, que si el conjunt en general de la família circense s’ha devaluat, i globalment el valor del circ s’ha depreciat, que baixi també el cost de les entrades, els drets televisius, les quotes de socis dels circuits, el cost dels pàrquings, el merchandasing i tot el que envolta i viu al darrera fons del circ, els aficionats no ens “mamem el dit gros”, no som “zombies” en estat vegetatiu, la sinapsis es funciona correctement, si volem, tenim la paella per el mànec.

En èpoques i períodes de crisi, més que “crisi” es tracta del final i començament d’un nou ordre o sistema, tal se val com vulguem anomenar-lo (i aquest procés serà llarg i dur), el que marca el preu és el que està en disposició de comprar no el que ven o ofereix, i el valor de les coses, bens o serveis, va en funció del volum total del diner que circula al mercat, a més volum més valor i a menys volum menys valor, per lo tant som-hi avi, o t’espaviles o d’aquí a no res, del circ no en quedarà ni la carpa, al menys tal i com la coneixem fins ara.

Tant de bo, es pugui reconduir el tema a fi de be, però els temps son i s’esdevindran difícils, ens queden moltes coses a veure i molt probablement inimaginables a hores d’ara.

Siguem doncs positius, optimistes, esperançats i d’aquí a dos caps de setmana tothom davant del receptor (i si és en format 16:9 molt més que millor) per viure un any més l’obertura del circ, la continuïtat de l’espectacle, trapezistes, malabaristes, pallassos, mags, i altres ens esperen en una nova gira, confiem doncs que el nivell estigui a l’alçada del que s’espera, no podria ser per mes.

Hi han actors destacats que ens presentaran el seus shows, sort en tindrem, son pocs però ni haurà ben prou, la resta de nouvinguts.....?, qui sap, si mentrestant s’ens escapa algun vedall d’avorriment, benvingut sigui.

Senyores i Senyors, l’espectacle comença, l'outlet de la F1 está servit, som-hi doncs i bon profit!

Article original de Pere Sitjà i Corrius.