Reflexions carioques

Abans de que esperem que no, s’esvaeixi la posssibilitat de que Rubinho, Rubens Barrichello, perdi qualsevol esperança a proclamar-se campío del món 2009, deixeu-me reflexionar amb lleugeresa sobre el pilot carioca.

Durant el GP de Catalunya (bé d’Espanya) a Montmeló, em vaig acostar el dijous al circuit, quan es podia entrar al Pit-Lane, va ser una experiència molt agradable, espiar als mecánics muntant els cotxes, veient com feien proves de repostatges, parlar agradablement amb un tècnic de Ferrari, en tot cas no ens era permés creuar les cintes i per suposat no podíem entrar als vòxs. En un moment donat (i tal com marca la normativa de la FIA), els pilots van sortir a firmar autògrafs; com us podeu imaginar els vòxs de Renault i de Ferrari eren impossibles, de fet, l’Alonso es va arribar a emprenyar de valent per la mala educació de la gent que es va convertir en un grup de gazel·les en zel perseguides per un ferotge lleó. Un servidor va optar per una opció molt més intel·ligent, sobretot aquesta temporada: em vaig acostar a Red Bull i vaig escatimar en esforços per aconseguir alguna cosa dels nois de’n Brawn. En particular en Rubinho es va a porpar a mí, li vaig donar un cop d’espatlla, li vaig comentar que l’admirava realment, i vaig fer el següent:

em vaig treure la gorra de Ferrari, la del Schumi dels 6 campionats, i li vaig demanar per favor que la firmés… un tant irònic, no és així? Li vaig comentar també, “va firmala siusplau Rubens… que ara mateix aquesta gorra no fa gens de mal no?”. I somrient la va firmar.

Espero que es converteixi en la firma d’un Campió del Món. De veres. Ja sé que vaig escriure això sobre en Button. Però ja n’estic tip. El que no pot ser és el següent:

Que el senyor Jenson, no guanyi desde juny. Que el senyor Button porti des d’aleshores amb la calculadora i rampinyant punts com una rata, ja que Rubens Barrichello, ens ha demostrat que el Brawn segueix sent definitivament un cotxe guanyador. El que intentaré proclamar en aquest petit article és justícia històrica. Resulta que de la mateixa manera en que fa un temps no soportava a Alonso i ara tiro coets amb la seva arribada a Ferrari, avui en dia no tinc cap ganes de que Jenson Button guanyi el mundial, i no fa pas massa, les tenia totes; en sentia simpatia i tot. Però hi va haver un moment en que en Rubens s’ho va creure: ell també podia guanyar el mundial.

I és que el Rubens és tot cor i ànima. No en và és un pilot llatí, un veritable pilot de F1 que no té cap tipus de problema en expressar els seus sentiments. e pilot més veterà de la F1, que sortia a les revistes com a jove promesa quan jo era un mocós de 5 anys i anava al circuit. En Rubens porta “tota la vida” a la F1. En Rubens és de la generació de’n Schummi, l’últim dels antics, i aquí el que jo demano és justícia històrica. Del Rubinho, recordo en particular 4 coses:

El seu Steward blanc, amb aquell casc amb el punt roig, que un dia va decidir fitxar per Ferrari, la seva èpica primera victòria a Hockenheim ’00, sota la pluja i sortint desde la darrera posició, i després sota un mar de llàgrimes d’alegria, dalt del podi, com si es tractés d’un nen de 5 anys, emocionat, plorant, com ploraria qualsevol de nosaltres a l’acomplir el somni de tota una vida. Rubens és carismàtic, és simpàtic, honest, sincer. I té una motivació digne d’admiració per un plot que frega els 40 i té un parell de fills dels qui cuidar-se.

Demano justícia per l’època que va passar a Ferrari a les ordres de Ross Brawn, demano justícia per Austria ’02, demano justícia pel mal son de 2005, demano justícia per la segona posició al ’08, demano justícia. Donins justícia siusplau Ross; tinc la impressió que tot plegat depèn de vosté i de la perícia avui de Rubinho al volant, així que en aquells moments claus de fer entrar o no aquest pilot al vòx o dir-li o deixar-li de dir missa per ràdio, recordi vosté tot el que li deu a Rubens Gonçalves “Rubinho” Barrichello.

Vemos você ganhar Rubinho