La Fórmula 1 recupera els seus duels


Senna Prost, Häkkinen Schummacher, Steward Fittipladi… són exemples dels grans duels de la història de la F1, són, en realitat, els homes que han donat vida a aquesta competició. Els duels que creen afició, en aquest i en tots els esports. Aquesta temporada el Gran Circ ha quedat orfe de duels. Em viscut una temporada força sosa, on sovint ens era força indiferent qui guanyava. Però la temporada vinent, amb el fitxatge de Fernando Alonso per la Scuderia això canviarà, oi tant si canviarà!.

Després del pas pel mateix equip de Lewis Hamilton i Fernando Alonso hom va tenir clar que aquell era “el duel”, allò era el que necessitava la Fórmula 1: Barça-Madrid cada cap de setmana. La rivalitat és essencial perquè l’espectador disfruti. Fins aquesta temporada, teníem els dos homes a la pista, i tots teníem especialment interès en els escassos moments que coincidien (sovint lluitant per la desena posició). De sobte, aquella desena posició era tan important com una victòria i lluitaven com lleons per aconseguir-la, per a consolidar-se com el millor pilot de la F1 actual.

Però ara no tant sols coincidiran en la pista, sinó que ho faran pilotant per els dos equips més potents i que, històricament, tenen una rivalitat més dura. Em remunto als temps on vaig començar a veure la Fórmula. Schummacher Häkkinen, i després Räikkonen. Era una època en la que, o eres de Ferrari o eres de Mclaren, i a cada carrera sorties o immensament feliç o pràcticament emprenyat.

Alonso pot no agradar a molts seguidors de Ferrari (tot i que a Itàlia sembla que agrada bastant), però qui guanya sobretot amb aquest fitxatge és la Fórmula 1. Hamilton i Alonso són avui dia, almenys al meu entendre, clarament els dos millors pilots que té la Fórmula 1. Només ens faltava que ambdós tinguessin el cotxe que es mereixien, i Ferrari i Mclaren els hi donarà.

Hom no para de pensar en els paral.lelismes amb un altre esport, desconegut pera molts però fascinant, el motocross. En ell dos pilots sobresurten molt de la resta, James Steward i Ricky Carmichael. El tercer té ben clar que mai s’acostarà a ells dos. En les carreres del campionat americà, els duels entre els dos mestres són constants i d’una intensitat bestial. Veureu com el mateix ens espera a la Fórmula i, per a més similituds encara, us faig saber que James Steward és amés un pilot de color.