6 de setembre de 2009

De Vic a… SPA! L’excursió de l’equip de formula1EnCatalà al mític circuit.

En Marc, coredactor d’aquest site, em va enviar un mail, més o menys als finals de Juny. Me’n vaig a SPA!, o més ben dit, anem a SPA? És una pregunta a la que només puc respondre sí, i més perquè ja hi he estat una vegada i sé com són de fantàstiques les carreres al traçat Belga. En pocs dies s’apunta el Manel i ja som els mateixos que acudim religiosament a veure les carreres a Monmeló. Només va faltar en Pere! ☺.

Amés, econòmicament es presenta també interessant, ja que el Marc està residint actualment a Brusseles, la qual cosa ens soluciona l’allotjament i ens abarateix el menjar. Per acabar-ho d’adobar aconsegueix unes entrades de promoció molt més barates de l’habitual!

Arriba divendres (divendres de Gran Premi!), agafo l’avio, desde Girona, i en breu soc a Bruseles. Xocolata i cervesa ja a l’aeroport. No podré veure en Marc fins al vespre, o sigui que opto per fer una mica el turista per la capital d’Europa. Em patejo tota la ciutat, de dalt a baix, de nou, cervesa, xocolata i el Tintín estan per a tot arreu.


La gran place, Brusseles

Arriba el vespre i amb ell el Manel i el Marc, ens reunim tots i mirem el Barça. Supercopa! Guanyem, però suant! Després anem, amb uns companys del Marc, a una cerveseria immensa: “Delirium”. Record guiness, té la carta de cerveses més llarga del món!

Després anem a dormir, una mica tocats amb tant de suc de civada. Tres hores de son i amunt, cotxe i cap a SPA!

Tal com coneixia de l’experiència anterior, el circuit apareix del no res. Camps, vaques i tractors, allà el mig el mític traçat Belga. La organització no té res a veure amb la de Catalunya i sembla que reina una mica la “llei de la selva”. Després d’un refresc, gentilesa de les noies Red Bull, entrem, però amb problemes.

Bé, descobrim que “cooper” i “bronze” en anglès no vol dir exactament el mateix. Tenim dues entrades a zona “cooper” i dues a zona “bronze”. En conseqüència ens hem de dividir… sap una mica de greu, però hi hauran el F1s que és el que compta!

Em quedo amb el Marc. Ens situem al revolt després de les Combes (sí, aquell del “bache”, en una paella de 180 graus). La veritat, un revolt SUPERinteressant, ja que pràcticament tothom s’hi passa de frenada, en especial Lewis Hamilton, fidel al seu estil. El lloc és una mica estrany, perquè és una tribuna en la que hem d’estar drets. Personalment penso que “es de ser inútiles”, perquè si la gent segués ho veuríem tots bé assantadets, però en fi… Ens posem a la cantonada superior de la graderia per veure-ho més bé.

Lewis Hamilton ferm al seu estil de conducció

Feia temps que no recordava patir tan fred (i jo amb pantalons curts!). Vaig arribar a Bèlgica amb la samarreta del Gasol, i vaig tenir sort de’n Marc que va deixar-me fer una parada al seu armari. Som molt diferents d’estatura, però sorprenentment el seu jersei (i al diumenge els seus pantalons) em van més o menys bé. Menjem del tuperware gairebé tremolant (espaguetis que, tot hi freds, sorprenen al paladar). De fet estem al lloc més alt del circuit, i sí, us puc dir que el desnivell d’SPA-Francorchamps és BRU-TAL. El Manel ens va comentar després “l’escalda” que va fer falta per arribar al seu lloc. D’aquí el famós eau rouge.

Comença la Pole. No hem esperat gaire però l’espera s’ha fet llarga. Tot hi que ha arribat una mica més de gent, tenim bona visibilitat i una pantalla a prop. Ni el dia ni el lloc és especialment per a tirar fotografies (activitat que m’encanta dur a terme), però intento fer quelcom. Acaba sent una pole de sorpreses, moltíssimes sorpreses. Fisichella, Trulli, Heidfeld? Quina broma és aquesta? Alonso i Hamilton fora a la Q2, Raikkonen sisè! Sortim de la Pole totalment desconcertats, preguntar-nos la de diners que guanyaria algú que hagi apostat per Fisichella.


Luca Badoer en volta ràpida

Tornem a Bruseles, escrivim a fórmula1EnCatalà la crònica i anem a sopar i a fer una copa. Aquesta nit dormim més, l’endemà és el gran dia. Maleïm una mica el transport públic belga amb la tornada a casa amb taxi.

Sona el despertador, el mateix recorregut i tornem a lloc. La situació és dramàticament diferent al dia anterior. A la zona cooper no s’hi cap. Definitivament hi ha més gent de la que realment cap allà. Els pocs metres que aconseguim desplaçar-nos son per aconseguir una visibilitat força dolenta. Almenys tenim pantalla per això… s’arriba a l’absurd que no som capacos d’arribar a on tenim un dels companys que ve amb nosaltres. Maleïm, aquesta vegada la organització, per a un overbooking bastant evident. S’agreuja pel fet de que la tribuna està plena de belgues i es confirmen com a gent… diguem-ne, poc higènica. De totes maneres, després d’estar dos hores drets esperant, ens oblidem de tot quan comença la carrera.

Hamilton saludant a l'afició. Al constat l'home de l'escuderia del cap de setmanal cap de setmana, Adrian Sutil.

Una de les coses màgiques de SPA és que els monoplaces no solen arribar a doblar-se, per la qual cosa seguir la carrera es força fàcil. No veiem massa bé els temps a la pantalla, per la qual cosa optem per l’ús del cronòmetre, “a la vieja usanza”. Ens fastigueja una mica el safety car de la primera volta, però de seguida es reinicia la carrera. Vibrem amb ella.

El Gran Premi ha estat interessant perquè ha tingut de tot. Una sortida espectacular, un gran remuntada, canvis de líder, estrategies diferents… ens sorprèn força l’estratègia a una parada que han optat molts pilots, un d’ells Alonso. Vam estar moltes voltes preguntant-nos allò de: quan pararà? Gràcies a que no hi ha doblats, es fa molt fàcil visualment identificar en quina posició sortiran els pilots després de les parades a boxes. Fixeu-vos si és llarg el circuit que ni Räikkonen va doblar a Badoer!

S’acaba el Gran Premi i comença el viatge de retorn a casa. Després de 5 hores per sortir del circuit, la meva impressió és que, tot hi haver passat fred, haver hagut d’estar dret molta estona, haver hagut de fer grans cues de trànsit i haver hagut d’agafar una aviò ha valgut la pena. Sí, ha valgut la pena. Adoro SPA! És una garantia de veure grans carreres i senyors, no hi ha res com una gran carrera en directe, res.


Podeu veure la resta de fotografies que vaig tirar al nostre flickr.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

L'home de la fotografia es el sutil!
Gran feina però!

Marc Costa i Sitjà ha dit...

Moltes gràcies per la correcció, la veritat és que no m'hi havia fixat!

Ivan Monells ha dit...

Ja em perdonareu, però amb ulleres de sol m'ha costat reconeixe'l :)

Anònim ha dit...

De ben segur hagués vingut, Spa (la Catedral de la F1),
però bé, com si i fora, l'equip estaba al complert.
Enhorabona....¡¡¡¡¡ i tant de bó es repeteixi ;).

Pere