30 de setembre de 2009

Els tifossi de paper maixé


Una de les coses curioses que té aquest esport és que hom pot ser seguidor d'un equip o d'un pilot. Aquesta situació en realitat no es dona a masses esports. La possibilitat d'escollir dona molta versatilitat a l'hora de ser un seguidor. El ser fan d'un equip, concepte que pot semblar abstracte, és una cosa molt habitual en el món del futbol. La gent no és seguidora de Luis Figo perquè no té massa sentit ser-ho, ho és del Barça o ho és del Madrid; no obstant això, en la Fórmula 1 pots triar, pots ser seguidor de Luis Figo o bé del Futbol Club Barcelona.

La Fórmula és un esport d'equip. Tot i que segurament no ho sembla, l'equip que tenen les grans escuderies és molt més gran al que té un equip de futbol. De totes elles en depenen els èxits que s'assoliran. En la meva trajectòria com a aficionat, m'agradaria dir que en una època vaig ser fan d'una escuderia, però crec que m'enganyava bastant a mi mateix. Jo no volia a Mclaren, volia a Mika Häkkinen. Quan ell no va ser-hi la veritat és que vaig perdre'm una mica com a aficionat. En realitat mai he estat capaç de ser seguidor d'un equip. El Marc, articulista d'aquest blog, ell sí és seguidor d'un equip. En les penes i en les glories. En Marc és un tifossi de veritat, que donarà suport a l'equip tan si lluita per la victòria com per la posició 12. El Marc segueix a tot un equip de persones que conjuntes assoleixen uns èxits. El Marc no és un tifossi de paper maixé.

Fernando Alonso ha estat un personatge tradicionalment malvist pels seguidors de Ferrari. Un dels principals motius és el fet de que va ser rival de l'Scuderia durant dues temporades (una amb Mclaren i una altre amb Ferrari) i durant la seva temporada a Renault va fer uns comentaris sobre l'Scuderia no massa afortunats. Per això, el seu fitxatge ha portat a molts seguidors de Ferrari a abandonar l'equip, a deixar-se de considerar Ferraristes, però la meva pregunta és: de debò heu estat mai Ferraristes?

Alonso serà una sola peça desplegada a la taula d'escacs. Una peça important, però una de sola. De res serveix una reina si l'altre té 10 peons, dos torres i dos cavalls. Si de debò us considereu tifossi, seguidors d'un equip, creieu de debò que canviar una persona de les 800 que deu tenir Ferrari és motiu per abandonar l'equip?

Els símils amb el món del futbol són inevitables. Deixaríeu de ser del Barça si fitxéssim a Cristiano Ronaldo, Raúl o Guti? És més, no tant sols deixaríeu de ser de l'equip blaugrana sinó que amés us faríeu seguidors de l'equip blanc? Si és així, quin criteri teniu com a aficionats?

Fernando Alonso pot o no pot agradar a un seguidor de Ferrari, però ho sento, no veig motiu perquè un tifossi, un tifossi de veritat, deixi les seves creences (sempre s'ha dit que això de Ferrari és com una religió), perquè no estan d'acord amb una de les decisions de l'equip. No us agrada Alonso? Seguiu a Massa, però si no sento dir-vos que si deixeu l'equip potser éreu tifossis de paper maixé.


es borrarà el tatuatge?

29 de setembre de 2009

La Fórmula 1 recupera els seus duels



Senna Prost, Häkkinen Schummacher, Steward Fittipladi... són exemples dels grans duels de la història de la F1, són, en realitat, els homes que han donat vida a aquesta competició. Els duels que creen afició, en aquest i en tots els esports. Aquesta temporada el Gran Circ ha quedat orfe de duels. Em viscut una temporada força sosa, on sovint ens era força indiferent qui guanyava. Però la temporada vinent, amb el fitxatge de Fernando Alonso per la Scuderia això canviarà, oi tant si canviarà!.

Després del pas pel mateix equip de Lewis Hamilton i Fernando Alonso hom va tenir clar que aquell era "el duel", allò era el que necessitava la Fórmula 1: Barça-Madrid cada cap de setmana. La rivalitat és essencial perquè l'espectador disfruti. Fins aquesta temporada, teníem els dos homes a la pista, i tots teníem especialment interès en els escassos moments que coincidien (sovint lluitant per la desena posició). De sobte, aquella desena posició era tan important com una victòria i lluitaven com lleons per aconseguir-la, per a consolidar-se com el millor pilot de la F1 actual.

Però ara no tant sols coincidiran en la pista, sinó que ho faran pilotant per els dos equips més potents i que, històricament, tenen una rivalitat més dura. Em remunto als temps on vaig començar a veure la Fórmula. Schummacher Häkkinen, i després Räikkonen. Era una època en la que, o eres de Ferrari o eres de Mclaren, i a cada carrera sorties o immensament feliç o pràcticament emprenyat.

Alonso pot no agradar a molts seguidors de Ferrari (tot i que a Itàlia sembla que agrada bastant), però qui guanya sobretot amb aquest fitxatge és la Fórmula 1. Hamilton i Alonso són avui dia, almenys al meu entendre, clarament els dos millors pilots que té la Fórmula 1. Només ens faltava que ambdós tinguessin el cotxe que es mereixien, i Ferrari i Mclaren els hi donarà.

Hom no para de pensar en els paral.lelismes amb un altre esport, desconegut pera molts però fascinant, el motocross. En ell dos pilots sobresurten molt de la resta, James Steward i Ricky Carmichael. El tercer té ben clar que mai s'acostarà a ells dos. En les carreres del campionat americà, els duels entre els dos mestres són constants i d'una intensitat bestial. Veureu com el mateix ens espera a la Fórmula i, per a més similituds encara, us faig saber que James Steward és amés un pilot de color.


27 de setembre de 2009

Crònica GP de Singapur: Victòries i penes

El Renault torna a brillar com les estrelles

Si s'hagués instaurat el sistema de puntuació per medalles, avui, Jenson Button seria el nou campió del món de la F1, pilot que fa 7 curses que o puja al graó més alt del podi, de fet, la darrera a Monza, va ser l'única mostra de que encara "lluita" des de Juny. Ens agradará un campió que ha sigut incapaç de lluitar per res durant dos terceres parts del campionat?

Això em recorda vagament, molt vagament la temporada 2006, quan un tal Fernando va guanyar les primeres curses i després un tal kaiser va haver de recuperar com un boig; a diferència de l'actualitat, el Fernando va haver de donar el millor de sí pel final, que s'esperava tràgic pel kaiser... La situació per desgràcia no té res a veure... absolutament res.

Però anem al que interessa! Que avui Lewis Hamilton s'ha fet amb la seva segona victòria de la temporada! Fet que seria encara més fantàstic si no fos per les penalitzacions de Vettel, Rosberg i de Barrichello, els únics pilots que li anaven al darrere. No és d'extranyar doncs que Timo Glock ni tan sols fos conscient durant la cursa que rodava 2n, qui ho hauria de dir! Fantàstic resultat per a Toyota, que agafen molt d'aire amb el pilot alemany. Literatura apart, la victòria de Lewis Hamilton ha sigut fantàstica i més que merescuda, hem de reconèixer emperò que una cort de comissaris molt prim mirats l'han ajudat un xic.


Els escàndols a la F1 no semblen tenir frè, Kubica a Renault, BMW amb motor Ferrari

En tercera plaça... Fernando Alonso! Que tot i tenir mala sort en la sortida, en perdre dues posicons després d'adelantar a Sebastian Vettel, ha tingut un cop de sort amb les eventualitats de la cursa (aquesta vegada no provocades); Adrian Sutil ha causat un Safety Car al col·lisionar amb Nick Heidfeld quan el primer s'havia envirollat per adelantar Alguersuari. Un error garrafal de Sutil pel que haurà de pagar ni més ni menys que 20.000€.

Un altre tema que dóna molt que parlar avui és el de l'escalfament dels frens; aquest s'ha cobrat bastantes víctimes i molts pilots n'han resultat visiblement afectats; la parella Toro Rosso (mentre en Jaume protagonitzava la seva millor cursa) han hagut de plegar veles alhora; Mark Webber ha xocat contra les proteccions i Vettel i Button veien com sortia fum negre durant el transcurs de les últimes voltes. No es d'extranyar que els frens pateixin, tan sols hem de tenir en compte tres factors; circuit urbà i llarguíssim i temperatures. Parlant de l'Alonso, aquest li ha dedicat la victòria a Flavio Briatore i avui, el nou director de Renault ha anunciat que "l'any que ve trobaran a faltar a Alonso", de fet la contractació d'Alonso per Ferrari i la marxa de Kubica a Renault i Kimi a McLaren és coneixement popular del paddock, segurament, Ferrari mourà fitxa oficialment el proper GP de Japó.

Definitivament, última vegada que veurem a Alonso a espatlles de Renault?

En la quarta plaça s'ha situat un desafortunat Vettel, que avui ha vist com el seu cotxe queia a trossos; el retrovisor amb la seva corresponent càrrega aerodinàmica, parts del difusor i finalment una fallada elèctrica li ha provocat un excés de velocitat al pit lane; tot plegat una sèrie de despropòsits que li neguen la lluita pel campionat; mala estrella ha tingut aquest any el pobre Sebastian.

L'ha seguit el binomi Brawn, amb un Barrichello que no ha aconseguit emocionar-nos avui a l'augmentar la distància que el separa del seu company d'equip, no en và, Rubinho és l'ase de tots els cops de Brawn; aquesta vegada el cotxe s'ha calat al pit-lane durant la seva segona parada i aixo ha permès a Jenson guanyar-li la posició... de totes totes això fa pudor de sofre...

Destacar en últim lloc la deriva de Ferrari, amb l'excusa del no devolupament del cotxe, Räikkönen pesava figues (potser degut al coneixement del seu nul futur a l'escuderia) i Giancarlo pot estar content que Sutil s'hagi estrellat per almenys acabar davant de l'altre Force India!

Lewis Hamilton i McLaren: Si considerem que a Monza tenien la 3a plaça, porten unes quatre útimes curses excel·lents
Fernando Alonso: Bravo Fernando.



Force India: No és suficient córrer als circuits amb poca càrrega aerodinàmica, de fet sembla un cas patològic.
Williams: Si fos de nosaltres, pintariem el cotxe de color groc; estan abonats a aquest semàfor.


Kimi Räikkönen i Adrian Sutil: Per mirar les mussaranyes.
Red Bull: Per fer-nos perdre l'emoció amb frens que es destrossen i cotxes que es desmunen.




Vull acabar amb la reflexió següent: La cursa ha estat realment aburrida (en la meva opinió la més aburrida de tot l'any) i sense cap tipus d'emoció, ni tan sols pels seguidors de Brawn GP que algun n'hi deu haver; definitivament entre escàndol i escàndol, el millor que pot passar-li a aquesta temporada és que acabi com més aviat... millor!


26 de setembre de 2009

Crònica Pole Position GP de Singapur: Coitus Interruptus

Tot i això en Rubinho surt per davant de'n Button

Sebastien Vettel havia de fer la Pole Position. Però Rubens Barrichello ho ha impedit. La pole ha sigut per a Lewis Hamilton. Coitus Interruptus. Quedaven poc més de 20 segons per donar finalitzada la sessió d'entrenaments, tots els pilots que lluitaven per la Pole Position, han hagut d'avortar el seu últim intent.

I tot i això Lewis ho ha celebrat, com si hagués sigut mèrit seu. Però abans, recopilem, tirem una mica endarrere i mirem què ens ha sorprès. Si ens remuntem a la Q1, la sorpresa ha sigut la momentànea inclusió de'n Jaume, de l'Alguersuari, a la Q2, ha durat poc. Per altra banda ja no sabem què pensar dels substituts de Felipe Massa, en aquesta ocasió i per segona vegada, Giancarlo Fisichella, tot i no classificar últim segueix sense superar la primera ronda; segueix decepcionant als ferraristes.

Poleman per casualitat

La següent sorpresa, segons la meva humil opinió ha arribat al final de la Q2, quan Kimi Räikkönen no ha aconseguit després de bastant temps, introduir el Ferrari a la Q3, li falta motivació? A en Kimi vull dir, perquè a l'F60 ja ho sabem: fa dos mesos que no es desenvolupa. L'altra sorpresa com no, ha sigut la exclosió del nostre campió de pa-sucat-amb-oli, Jenson Button; de nou no brilla, i ja fa unes quantes curses. Bastantes diria jo.

I arribem a la Q3, bastanta incertesa, serà Hamilton, Vettel, Barrichello? (tot i tenir una penalització de 5 posicions per canviar la caixa de canvis). Doncs no, quan arribava el moment més emocionant, i quan Vettel estava en volta llançada i era un ferm candidat a la Pole, Rubens Barrichello ha col·lisionat a la línia d'arribada i s'ha acabar la sessió; amb un Lewis Hamilton, que al pur estil Räikkönen, "estuvo allí".

Demà, més!


25 de setembre de 2009

Prèvia GP de Singapur: Les allargades sombres de la corba 17

El destí ens crida a Singapur, ahir, Grosjean s'envirolla a la corba 17

Hom recorda com l'any passat l'expectació per aquest gran premi era molta, moltíssima: tots teníem ganes de veure la primera cursa nocturna de la història, tots volíem imaginar quines diferències hi hauria; algunes més subtils que d'altres, seria suficient el sistema d'il·luminació? Afectarien les diferències de la llum natural amb l'artificial a la vista dels pilots? Afectaria el rendiment de tot el personal treballar de nit? Seria un circuit destacable pel que a traçat es refereix?

La cursa de l'any passat per desgràcia ens va deixar una impressió molt, molt falsa: va guanyar Fernando Alonso, es proclamaria així el primer pilot en guanyar un GP nocturn; va guanyar fent trampes (l'equip, bé, 3 membres de l'equip). Un any després l'atenció que ha aixecat el GP torna a ser màxima, però sincerament ara ja ningú es pregunta totes les qüestions que ens preguntàvem l'any passat, a pesar de que estic segur que ni la meitat d'aquestes varen quedar resoltes. Avui tothom es pregunta,

com és possible que Nelsinho Piquet fes el que va fer a la corba 17?

Les conseqüències, sabudes per tothom, han sigut terribles, especialment per a dues coses: per a la F1 i per a Renault. Renault ha perdut dos dels seus patrocinadors principals (tot i que ha els havia de perdre a final de temporada) i ha perdut als seus dos caps principals, Pat Symonds, un històric i enginyer de la F1 i Flavio Briatore un "hulai" històric de la F1. L'altra pèrdua, la de Piquet, ja li ha anat bé.

El campionat arriba a Singapur agitad, agitadíssim. I ja només ens queda una pregunta entre aquesta muntanya russa de variació de les posicions dels pilots, de ventatges d'equips com Force India, pel que sembla esfumades en un circuit on regna la càrrega aerodinàmica, esfumada també la ventatge de McLaren, i fent-nos riure l'amenaça dels Red Bulls, la nostra única esperança (pels que volem una fí de campionat emocionant) és diu Rubens, Rubinho Barrichello; l'ajuda de Massa el va inspirar per guanyar a València; recordem que Massa també anava camí a la victòria a Singapur, camí a posar-se en clar adventatge en el campionat de pilots, un safety car, provocat per un accident d'un tal Nelson li va pendre el lideratge a l'entrar al vòx i a l'equicovcar-se estrepitosament el mecànic que prem el botó de l'antic loly pop automàtic; se li quedaria la manguera de la benzina enganxada, hom recorda aquest moment i acabaria últim.

Irònicament ahir, Grosjean va fer un trompo i gairebé es menja de nou la corba 17;

el destí crida.

22 de setembre de 2009

Ja som 300!

Ahir vàrem arribar a la simbòlica xifra de 300 seguidors al grup del FACEBOOK, grup on us vull recordar que es comenten i actualitzen ràpidament totes les notícies del món de la F1 en català, esclar. Ens veiem per Singapur!



16 de setembre de 2009

Briatorada - Symonada

De nou, un article de Pere Sitjà i Corrius, els muntatges fotogràfics també son de la seva autoria, disfruteu-lo!


Bé, abans d’acabar la temporada, sota les carpes del circ, sembla ser que el pallassos ens en tenen un altre de preparada, res més elocuent que capgirar la funció gairbé amb el curs exhaurit.

Aquesta vegada, podem afirmar que va de debó i que l’escándol destapat és de proporcions considerables, ves per on, si no fan fora al noi del Pare (Piquet Jr.), potser a hores d’ara res de tot aixo hagués sortit a la llum!, ostres tú hom té la sensació de que seguint aquest circ, t’enserronen pel davant, pel darrera i per on els hi vingui en gana, de les corredisses i metrafes estrambòtiques entre vestidors, no en sabem ni la punta del nas.

Com ja he comentat en diverses ocasions, aquest món de la formula 1 tenint en compte que hi han molts diners e interessos en joc, tot s’hi val. De bambalines en fora ens volen fer creure que és un esport i un espectacle, i tant que ho és d’espectacle! Però de bambalines en dins la guerra i les consipiracions són el pà de cada día, i potser a hores d’ara, més fraticida quan el relleu del dos avis que encara manen (el dels cal·lés i el de les normatives) estan a les acaballes.

Sembla com qui abans de marxar, deixés la casa completament desmuntada, just l’estructura i poca cosa més, això és com les grans produccions de cinema, abans del final de la pel·lícula el decorat i tot el que l’envolta es destrueix de mala manera a fí de bé: per la producció i l’èxit del film.

Desenganyem-nos, fer el que varen fer el llogats de Renault, no té perdó de cap classe, igualment pel pilot, per obeir unes ordres com si es tractés de l’exèrcit, sempre el mateix: ordres d’equip, quin equip? El de Briatore, el de Saymonds, no fotem.


Curiosament de les tres care públiques només en queda una que... sortirà l'any vinent a la foto?

Al capo Briatore, li ha sortit el tret per la culata, ves per on, fa fora al seu representat sabent que té un mort a l’armari, i menyspreant al nen i a la reacció del pare, aquest per despit el fot de totes totes fins a matar, aquí si que va cometre un error de cálcul. De postres li ha costat tota l’estrategia que tenia enllestida pel pròxim relleu dels avis i que ja va començar a posar-hi fil amb la creació de la FOTA.

Pels avis i el seu entorn, això els hi ha anat d’allò mes bé, el cap del botxí en safata de platí, com es deuen fregar les mans, d’un sol tret, a l’opositor i revolucionari l’han deixat net i planxat com una patena, a més fotent-li la reputació enlaire d’una sola estocada, avergonyit doncs, marxa suposem per pacte amb els seus amos (Renault) per no enllafiscar la marca, de fet és lo mínim que pot fer; apa a buscar-se la vida (o més ben dit retirar-se) en altres indrets.

Hem de pensar que l’intel·ligència i la fredor planificada a llarg termini dels caràcters anglosaxons dels avis, pot i podrà sempre amb l’impetuositat i l’emotivitat inmediata dels caràcters llatins, aquest negoci es vulgui o no, va nèixer, ha crescut i potser algun dia morirà en els seus orígens, siguin quins siguin els seus representats temporals.

Cal doncs esperar aquest proper dilluns i analitzant el resultat, però vaja gairebé podem dir que està més clar que l’aigua (mineral per suposat), Renault no s’exclourà del campionat, el resultat a un any vista no es cambiarà i amb el sacrifici a la foguera inquisitiva de la FIA dels que han marxat, tindran la justificació perfecte per donar si més no. I en poca cosa més es dona l’afer per acabat.

Els efectes col·laterals d’aquesta Briatorada, es faran sentir en menys o més intensitat depenent de l’encarnissament amb que el sacsegin, per suposat que ell també en deu saber de molts d’afers que de fer-se públics farien molt de mal, per lo tant també és possibe que negocïn fins a on s’en fara ús personal d’aquest afer i pactin l’alçada del llistó, pel que respetce al nostre País, em sap greu pel pobre Agag delfí que al seu costat volia treure’n dentallada (profit) de l’assalt al poder i com no també del seu estimat sogre Aznar.

Sempre els hi quedarà l’opció d’obrir per a ells i fora de temporada, la discoteca Billionaire i si cal donar voltes amb el iot per el mediterrani fent escala a Montecarlo i València els dies de competició, i oblidar-se del glamour quinzenal que el desenvolpament de la competició els martiritzaba, i de quina manera.

A continuació la carta obertament confidencial del Flavio al Nelson senior. Em jugo el que vulguis que al Flavio se li escapava el riure a l'escriure-la.



13 de setembre de 2009

Crònica GP de Monza: Doblet de Brawn als morros dels "Tifossi"

Al final els motors Merces no han decepcionat i, tal i com vaig suggerir, Brawn GP ha guanyat des del darrere. Les estratègies de Lews i Sutil eren molt agressives i era difícil que sortissin bé. Així doncs, Rubinho torna a sumar una nova i merescuda victòria al seu palmarès, i es situa ja a 14 punts de Button.


El kers ha servit a alguns per a guanyar posicions a la sortida

Fent una mica de matemàtiques. Queden 4 carreres i 14 punts, aleshores Rubens hauria de treure 3,5 punts per carrera al seu company d’equip. Se’m fa difícil pensar que ho aconseguirà si quelcom no falla de l’ultrafiable Brawn GP de Jenson Button. I es que nois, el Jenson ha puntuat a TOTES les curses menys SPA, on va veure’s invocucrat en un accident.

Jenson Button té motius per a començar a celebrar

Si algú encara tenia esperances amb Red bull, doncs que resi uns quants rosaris, perquè ja sembla que poc tenen a fer. El més segur és que fins hi tot Räikkonen els avanci a la classificació. Sobre el títol d’escuderies més venut està encara el peix, ja que Brawn GP ja podria proclamar-se campió en la pròxima cursa.

No obstant això, les carreres segueixen tenint el seu interès si te les mires individualment. A Monza ha tornat a soprendre Force India. Amb una inexplicable pujada exponencial del rendiment desde Bèlgica, Sutil ha aconseguit fer-se amb una excel·lent quarta posició. Sabeu el més divertit de tot? Force India duia un xassís expressament pensat per Monza i Spa. Aquest xassís no va funcionar i van decidir muntar de nou el de València. No sé si van ser les taronjes o les mandarines, però des d’aquell moment els indis no han parat mai de volar.

Fisichella, novè avui, ha estat molt, molt, molt superior a Luca Badoer i gairebé aconsegueix punts, cosa que n’estic convençut aconseguirà a Singapur. Quelcom semblant es pot dir de Raikkonen i d’Alonso. Traient petroli d’on no n’hi ha, han aconseguit la tercera i cinquena posició respectivament. Posicions que han estat cedides per Lewis Hamilton al cometre un error a poques voltes del final. Per mi ha estat una falta evident de concentració.

La veritat és que no puc dir que ens espera un final de mundial interessant perquè us mentiria (i tan de bò m’equivoqui). Molt males han d’anar perquè Button no sigui campió. Malgrat això, cal comentar que les curses cada vegada són més imprevisibles, i això les fa interessants. Els candidats per a guanyar Grans Premis aquesta temporada són cada dia més sorprenents. És fantàstic veure que, tot hi haver guanyar Button un total de 6 carreres, aquest any tenim 6 guanyadors de Grans Premis diferents i… qui sap?

Brawn GP i Rubens Barrichello: Cap de setmana perfecte perfecte, recordant una mica a l’inici del campionat
Kimi Räikkonen i Fernando Alonso: Traient petroli d’on no n’hi ha
Force India: Mantenint el seu inexplicable potencial.



Lewis Hamilton: Un gran cap de setmana a norris per un error al final.




Encara no sabem si Fernando Alonso correrà o no a Ferrari i seguirant les especulacions ☹

Red Bull: De més a menys. Poc els queda ja per fer a part de defensar la segona posició.




12 de setembre de 2009

Crònica Pole Position Gp de Monza: Mercedes dóna una lliçó de fer bons motors.


6 dels 7 primers classificats avui porten motor Mercedes. Els senyors de Brawn Gp, Red Bull i Ferrari poden donar classes d’aerodinàmica, però, vist també després d’SPA, sembla que queda prou clar que el motor Mercedes és un motoràs, i és per això que tots els equips s’estan barallant per tenir-ne un.

Sutil no ha decepcionat, i ha aconseguit una, no deixa de sorprendre, esplèndida segona posició. Ja vam avisar, Force India tornarà a picar fort. Liuzzi també ha convençut, setena posició tot hi la seva llarga absència als Grans Premis de Formula 1. El substitut de Felipe Massa, Giancarlo Fisichella, no sé si deu fer-li gaire gràcia veure com tant sols ha aconseguit la catorzena posició. Hauria aconseguit la Pole amb un Force India? No ho sabem, de totes maneres comencem a veure ben clar que la seva actuació serà força millor que la de Luca Badoer.

Però no ens deixem el Poleman! Lewis Hamilton ha aconseguit una excel·lent primera posició i, amb kers, segurament es perfila com el pilot amb més opcions de pujar a dalt de tot del podi demà. Heikki també ha aconseguit una fantàstica quarta posició, però… a 0,77 segons de Hamilton! Estratègies diferents? Doncs segurament, ja que mirant els temps sembla força clar que tant Hamilton com Sutil van més buits que la resta. Kimi Räikkonen? En terra de ningú. Pel temps que ha fet (ha estat tercer) semblaria que tant pot tenir una estretègia de dos parades com d’una de sola.

La resta destaquen els Brawn, Alonso i els Red Bull. Tots amb temps similars i amb estratègies que pinten calades. Sembla que formaran un grup compacte en carrera. Alonso, l’únic amb Kers, n’hauria de treure profit.

Per demà les coses pinten per Hamilton, però no us fieu de Brawn GP, podrien guanyar a una parada. El mateix per Räikkonen. Ara, amb sis guanyadors diferents en els sis últims Grans Premis, em creuria ja qualsevol cosa.

11 de setembre de 2009

Prèvia GP de Monza: Force India altre cop?

A falta de Fisichella… Sutil! Si senyors, Force India sembla que continuarà amb el seu totalment inexplicable domini. No només Stuil ha estat el més ràpid del divendres, sinó que el seu company d’equip Liuzzi (debutant aquest any però no a la F1) ha aconseguit una molt bona dotzena posició. Renault, aquesta vegada amb KERS, han completat el podi del divendres amb Sutil. Els Mclaren i els BMW també se’ls veu forts. Respecte als protagonistes del Gran Premi, Ferrari que corren a casa, tenim un Kimi Räikkonene vuitè i un Fisichella últim. Una última plaça per això amb un regust força diferent a les de Luca Badoer, ja que es troba a una dècima del penúltim, que ha estat Jenson Button. I és que la carrera no pinta gents bé pels Brawn GP, ja que Barrichello tampoc ha estat capaç de passar de la setzena posició.

És cert que els temps del divendres mai són representatius, però marquen tendències que a vegades es compleixen. Veurem com va aquest Gran Premi on hauria de ser d’esperar que els pilots amb KERS obtinguessin una avantatge més que significativa, però… les apostes a Force India cada vegada semblen menys temeràries. Recordeu, a SPA Fisichella era clarament més ràpid que Kimi Räikkonen. Que ens espera a Monza? Recordeu-se de fer la “Superporra”!

6 de setembre de 2009

De Vic a… SPA! L’excursió de l’equip de formula1EnCatalà al mític circuit.

En Marc, coredactor d’aquest site, em va enviar un mail, més o menys als finals de Juny. Me’n vaig a SPA!, o més ben dit, anem a SPA? És una pregunta a la que només puc respondre sí, i més perquè ja hi he estat una vegada i sé com són de fantàstiques les carreres al traçat Belga. En pocs dies s’apunta el Manel i ja som els mateixos que acudim religiosament a veure les carreres a Monmeló. Només va faltar en Pere! ☺.

Amés, econòmicament es presenta també interessant, ja que el Marc està residint actualment a Brusseles, la qual cosa ens soluciona l’allotjament i ens abarateix el menjar. Per acabar-ho d’adobar aconsegueix unes entrades de promoció molt més barates de l’habitual!

Arriba divendres (divendres de Gran Premi!), agafo l’avio, desde Girona, i en breu soc a Bruseles. Xocolata i cervesa ja a l’aeroport. No podré veure en Marc fins al vespre, o sigui que opto per fer una mica el turista per la capital d’Europa. Em patejo tota la ciutat, de dalt a baix, de nou, cervesa, xocolata i el Tintín estan per a tot arreu.


La gran place, Brusseles

Arriba el vespre i amb ell el Manel i el Marc, ens reunim tots i mirem el Barça. Supercopa! Guanyem, però suant! Després anem, amb uns companys del Marc, a una cerveseria immensa: “Delirium”. Record guiness, té la carta de cerveses més llarga del món!

Després anem a dormir, una mica tocats amb tant de suc de civada. Tres hores de son i amunt, cotxe i cap a SPA!

Tal com coneixia de l’experiència anterior, el circuit apareix del no res. Camps, vaques i tractors, allà el mig el mític traçat Belga. La organització no té res a veure amb la de Catalunya i sembla que reina una mica la “llei de la selva”. Després d’un refresc, gentilesa de les noies Red Bull, entrem, però amb problemes.

Bé, descobrim que “cooper” i “bronze” en anglès no vol dir exactament el mateix. Tenim dues entrades a zona “cooper” i dues a zona “bronze”. En conseqüència ens hem de dividir… sap una mica de greu, però hi hauran el F1s que és el que compta!

Em quedo amb el Marc. Ens situem al revolt després de les Combes (sí, aquell del “bache”, en una paella de 180 graus). La veritat, un revolt SUPERinteressant, ja que pràcticament tothom s’hi passa de frenada, en especial Lewis Hamilton, fidel al seu estil. El lloc és una mica estrany, perquè és una tribuna en la que hem d’estar drets. Personalment penso que “es de ser inútiles”, perquè si la gent segués ho veuríem tots bé assantadets, però en fi… Ens posem a la cantonada superior de la graderia per veure-ho més bé.

Lewis Hamilton ferm al seu estil de conducció

Feia temps que no recordava patir tan fred (i jo amb pantalons curts!). Vaig arribar a Bèlgica amb la samarreta del Gasol, i vaig tenir sort de’n Marc que va deixar-me fer una parada al seu armari. Som molt diferents d’estatura, però sorprenentment el seu jersei (i al diumenge els seus pantalons) em van més o menys bé. Menjem del tuperware gairebé tremolant (espaguetis que, tot hi freds, sorprenen al paladar). De fet estem al lloc més alt del circuit, i sí, us puc dir que el desnivell d’SPA-Francorchamps és BRU-TAL. El Manel ens va comentar després “l’escalda” que va fer falta per arribar al seu lloc. D’aquí el famós eau rouge.

Comença la Pole. No hem esperat gaire però l’espera s’ha fet llarga. Tot hi que ha arribat una mica més de gent, tenim bona visibilitat i una pantalla a prop. Ni el dia ni el lloc és especialment per a tirar fotografies (activitat que m’encanta dur a terme), però intento fer quelcom. Acaba sent una pole de sorpreses, moltíssimes sorpreses. Fisichella, Trulli, Heidfeld? Quina broma és aquesta? Alonso i Hamilton fora a la Q2, Raikkonen sisè! Sortim de la Pole totalment desconcertats, preguntar-nos la de diners que guanyaria algú que hagi apostat per Fisichella.


Luca Badoer en volta ràpida

Tornem a Bruseles, escrivim a fórmula1EnCatalà la crònica i anem a sopar i a fer una copa. Aquesta nit dormim més, l’endemà és el gran dia. Maleïm una mica el transport públic belga amb la tornada a casa amb taxi.

Sona el despertador, el mateix recorregut i tornem a lloc. La situació és dramàticament diferent al dia anterior. A la zona cooper no s’hi cap. Definitivament hi ha més gent de la que realment cap allà. Els pocs metres que aconseguim desplaçar-nos son per aconseguir una visibilitat força dolenta. Almenys tenim pantalla per això… s’arriba a l’absurd que no som capacos d’arribar a on tenim un dels companys que ve amb nosaltres. Maleïm, aquesta vegada la organització, per a un overbooking bastant evident. S’agreuja pel fet de que la tribuna està plena de belgues i es confirmen com a gent… diguem-ne, poc higènica. De totes maneres, després d’estar dos hores drets esperant, ens oblidem de tot quan comença la carrera.

Hamilton saludant a l'afició. Al constat l'home de l'escuderia del cap de setmanal cap de setmana, Adrian Sutil.

Una de les coses màgiques de SPA és que els monoplaces no solen arribar a doblar-se, per la qual cosa seguir la carrera es força fàcil. No veiem massa bé els temps a la pantalla, per la qual cosa optem per l’ús del cronòmetre, “a la vieja usanza”. Ens fastigueja una mica el safety car de la primera volta, però de seguida es reinicia la carrera. Vibrem amb ella.

El Gran Premi ha estat interessant perquè ha tingut de tot. Una sortida espectacular, un gran remuntada, canvis de líder, estrategies diferents… ens sorprèn força l’estratègia a una parada que han optat molts pilots, un d’ells Alonso. Vam estar moltes voltes preguntant-nos allò de: quan pararà? Gràcies a que no hi ha doblats, es fa molt fàcil visualment identificar en quina posició sortiran els pilots després de les parades a boxes. Fixeu-vos si és llarg el circuit que ni Räikkonen va doblar a Badoer!

S’acaba el Gran Premi i comença el viatge de retorn a casa. Després de 5 hores per sortir del circuit, la meva impressió és que, tot hi haver passat fred, haver hagut d’estar dret molta estona, haver hagut de fer grans cues de trànsit i haver hagut d’agafar una aviò ha valgut la pena. Sí, ha valgut la pena. Adoro SPA! És una garantia de veure grans carreres i senyors, no hi ha res com una gran carrera en directe, res.


Podeu veure la resta de fotografies que vaig tirar al nostre flickr.