28 d’agost de 2009

RETROCrònica GP de Bèlgica 2008, Massa guanya amb polèmica

Com ja sabeu, Fòrmula 1 en català porta a internet des de gener de 2007, des de llavors i fins al març de 2009 la pàgina estava mantenida amb la limitada plataforma BLOG.com, l'adreça és http://formula1cat.blog.com, aquest és el primer d'una petita sèrie d'articles per recordar Grans Premis de les temporades 2007 i 2008. El present el va publicar originalment Ivan Monells, ara fa poc més d'un any.

Spa-Francorchamps és una garantia d’una bona carrera. Es tracta d’un traçat únic, amb revolts ràpids i difícils, i on, amés amés, la meteorologia sol canviar constantment. Tot plegat és un popurri de factors que fan un lloc esplèndid per a disputar un Gran Premi de formula 1, i espero que segueixi sent una cita inamovible al calendari.




L’edició del 2008 no ha estat una excepció. Ha estat un Gran Premi on els pilots de talent s’han reivindicat, com sol passar en aquest circuit. La sortida ja prometia una carrera complicada, ja que es feia utilitzant pneumàtics de sec amb la pista lleugerament molla. El millor a la sortida va ser de Raikkonen, on a eau rouge va demostrar que té “els collons ben posats” passant a un Massa que va estar molt inofensiu durant tota la carrera i…qui ho diria, va acabar guanyant-la! Poc després el finlandès va passar a Hamilton en un avançament força espectacular a la zona de “les combes”. Alonso també va protagonitzar una bona sortida aconseguint una quarta posició que va mantenir tota la cursa.

La part mitja de la carrera va ser força estable, molt estratègica, amb pocs canvis en les posicions capdavanteres. Vam poder veure un Raikkonent molt còmode en la primera posició, un Massa que no podia seguir el ritme dels dos primers, i a un Alonso molt consistent, amb uns temps volta a volta molt interessants, sovint molt prop dels de Felipe Massa.

Però el més interessant de tot va ser la tercera part de la carrera, després del segon repostatge. Hamilton va començar a atacar a Kimi i guanyar-li temps volta a volta. Aquesta vegada l’anglès va atacar amb cap, sense precipitar-se com és força usual en ell. La resta es mantenia força igual i es confirmava que els Toro Rosso aconseguirien una bona posició: finalment tots dos al podi (Vettel quart), molt superiors a Red Bull i a Toyota. Potser seran els motors Ferrari pels quals han renovat contracte aquesta setmana? Veurem a Monza; poden repetir aquest èxit.

L’apocalipsi va començar a tres voltes del final, quan va posar-se a ploure i ningú volia entrar a canviar pneumàtics, greu error. La parada a Spa per canviar pneumàtics és molt curta (uns 20 segons). Els temps de l’última volta estaven al voltant dels 2:25 segons (si no es cometia errors), mentre que les voltes amb pneumàtics de moll eren pels 1:55. Amb aquests números, qualsevol dels 8 primers pilots que hagués canviat pneumàtics a 3 voltes pel final hauria guanyat la carrera. Heidfel ho va fer a dos voltes pel final i va passar de la vuitena a la tercera posició. Alonso ho va fer a la última volta, semblava una decisió incomprensible, però , un cop acabada la carrera i analitzat amb calma, crec que va ser la correcte. El millor era parar dos voltes abans, però en aquest cas, més valia tard que mai. La f1 es increïble: com pot sortir a compte parar a canviar pneumàtics a l’última volta? Això no passa en cap altre disciplina del motor.

Però el més interessant de les últimes voltes va ser el que va passar al capdavant que, per no arriscar, no val voler canviar pneumàtics. Tant Hamilton com Raikkonen va cometre un munt d’errades sobre una superfície on era normal cometre-les, però si que és cert que el finlandès en va cometre més i de més greus i precipitades, i tot hi dominar tota la carrera amb absoluta autoritat, va deixar-se robar la cartera al final. Jo vaig pensar: aquest noi és campió del món? de Lewis també vaig fer-me una pregunta: quans mundials guanyarà aquest xicot?

La maniobra polèmica per mi va ser una guarrada més de Lewis Hamilton. L’anglès sovint perd el cap i té complexe de “jo soc el millor i els altres pilots només em fan nosa”. Tot hi això, per guanyar campionats sovint s’ha de ser una mica brut i saber portar les regles al límit. El que té fer això és que a vegades surt bé, però a vegades surt malament. Per mi Hamilton havia fet coses força pitjors que aquesta vegada, com l’any passat a Fuji que va provocar un accident en les voltes de Safety Car simplement per el complexe de “jo soc el millor i els altres pilots només em fan nosa”. Aquesta vegada Hamilton se salta la xicana, sap que ha de deixar passar Raikkonen, ho fa, però ho fa de tal manera que pugui guanyar-li la posició de nou al següent revolt. Molt astut per la seva part, el que passa és que l’esperit de la regla de “saltar xicanes” és que un pilot no pugui treure avantatge de saltar-se xicanes, i evidentment, ell en va treure partit. Penalització justa? Mireu no ho sé, però sé que deixa el Felipe i el Hamilton a dos punts, i històricament la FIA sol penalitzar per provocar situacions així. Que cadascú en tregui les seves conclusions.