30 d’agost de 2009

Crònica "in situ" GP de Bèlgica: Kimi s'eSPAvila!

Per fí sonen les campanes de Maranello

Sí és que ho sabíem (li vaig dir a l'Ivan), "portarem el mono d'esquiar sortirà el sol i ens fontrem de calor", i així ha sigut; aquest any la pluja (i gràcies) no ha fet acte de presència a SPA.

Kimi ha tornat com ja venia anunciant en les últimes carreres. Ha aprofitat la única oportunitat que li ha donat Fisichella i s'ha fet amb la victòria. KERS? sí, aquest cop sí. No només ha estat molt útil per a adelentar a Fisichella després del safety car, sinó que també ho ha estat per a mantanir la posició durant tota la carrera. 50 milions d'euros per guanyar una carrera? Doncs suposo que no... són molts euros ehhh!!

Definitvament, en Kimi és el rei d'SPA. 4 victòries en les 5 últimes edicions, i volta ràpida absoluta al circuit. Recordem que l'any passat va estar apunt de guanyar fins que va apareixer la pluja. Són números que recorden al mateix Michael Schumacher (de fet Ferrari porta 7 victòries consecutives a SPA).

Només n'hi ha una, amb aquestes corves.

L'altre cara de la moneda? doncs l'altre Ferrari. Avui Badoer ens ha demostrat, en viu i en directe, que SPA és un circuit realment llarg: tot hi quedar a 45 segons del penúltim pilot en pista (Nakajima), Kimi i Fisichella no han estat a temps de doblar-lo. Déu ni do en Badoer! Quin personatge! De mica en mica hem vist com els tres que havia avançat a la sortida el passaven, i després, Sant tornem-hi. Al mateix circuit la gent se ne'n burlava i l'aplaudia irònicament. Luca BadYouAre deien...

Els únics avançaments que ha fet Badoer. No ha quedat "últim".

Pobre Luca ja ha rebut prou canya, és clar que no deixa de ser vergonyós que un Ferrari estigui en la primera posició i l'altre en l'úlima. De ben segur que a Monza córre l'Alonso, o en Fisichella, o en Gené, o en Bruno Senna, el Hamilton, o jo què se en Fangio, en Villeneuve... Ferrari segurament anunciarà alguna cosa en els propers diés, ja estarem alerta. En qualsevol cas notar que Ferrari, ha aconseguit de nou després de 12 curses estar al graó més alt del podi, per el compte personal de Räikkönen, 26 curses... una temporada i mitja gairebé.

El pare d'en Hamilton ja no és el que era...

Però, sense perdre més temps hem de parlar de Giancarlo Fisichella i de Force India. No sabem com prendens-ho, realment aquest any el circ de la F1 és com un galliner, no sabem si és un miracle, si és Shiva, el Buddha o que els enginyers de Force India i les mans del Fisicho han tocar les tecles justes i necessàries per crear un monoplaça superior al Ferrari, amb més ritme, això sí: sense KERS. I tot i que Fisico ha mantingut la distància que ha volgut amb en Kimi durant TOTA la cursa (han CALCAT les parades i l'estratègia), no ha sigut capaç ni tan sols d'intentar adelantar-lo, criticable? Sense analitzar-ho sí, perquè una vicòria a SPA en condicions normals guanyant a Ferrari no té preu. En tot cas ha sigut fantàstic per part seva. Una feina genial.

No és pot dir el mateix de Brawn GP, que ha acabat amb un cotxe en flamnes, ni el probre Rubinho sap com ha pogut acabar la cursa, retalla uns quants puntets amb el seu compatriota Jenson Button, que tot i que ser culpable d'estar molt i molt endarrerit en la graella després de la sortida res ha pogut fer perquè Grosjean, l'embestís, el retirés de la cursa deixés Francorchamps amb 0 punts. Accident que també ha implicat al nostre estimat Alguersuari i a Lewis Hamilton. Sobre els de Woking, home, ja ens van avisar que les coses no funionarien però pensem que el Lewis amb una estratègia d'una sola parada (com sorprenentment han fet molts pilots amb relatiu èxit) hauria pogut culminar amb un bon resultat, el Heikki (6è) n'és la prova.

I Alonso, aaaaai pobre Nano. No hi ha manera, avui que fins i tot podia apuntar al podi, de nou, la mala sort al pit-lane, a la pista, amb els accidents li han arruïnat la cursa (que segons ell era de les millors que ha fet mai). Poc més podem dir del Fernando.

Toyota al final res, tot i que no semblava que havia d'ésser d'aquesta manera. I BMW han "molestat" en el sentit en que s'han recuperat i molt bé però no han "permés" als Red Bull estan més aprop de les primeres posicions. La bona notícia és que Sebastian Vettel, torna, d'alguna manera a la lluita pel campionat, col·locant-se de nou en la 3a posició i a "tan sols" a 19 punts de Jenson Button (recordem la quantitat de punts que Kimi va retallar en 2 curses al 2007, 18). Mentrestant Webber es dil·luia com una taca d'aquarel·la, 9è.

Les últimes voltes (i tota la carrera en general, almenys és la nostra sensació) han estat molt emocionants, el Rubens perseguint el Heikki fins que ens ha deixat amb l'ai al cor amb el motor i en Kimi aguantant la 1a plaça. Veiem a qui apunten els semàfors aquesta vegada,


Kimi Räkkönen: No li ha fet falta un llibre de Coelho per trobar-se a sí mateix.
Force India i Giancarlo Fisichella: Fent una mica d'història a la F1. El que ningú s'esperava i que alguns (pocs) desitjarien.



Toyota: Han tingut un cap de setmana esperançador però no han sigut capaços de col·locar-se en els punts.
Rosberg: Constant, però la seva constància comença a ser aburrida.



Luca Badoer: Si tinguéssim semàfor negre li posaríem.
i.... Luca Badoer..
Bé, Grosjean: una novatada que ha sortit molt cara



En un proper article, us expressaren les vivències d'estar en el GP de Bèlgica amb les fotos (poques) que hem pogut tirar.

Petri-misteri, petri-emoció

A continuació els resultats del GP,

29 d’agost de 2009

Crònica "in situ" Pole Position GP de Bèlgica: Fisichella SPActaular!

Llevant-nos d'hora després d'anar a dormir tard, gentilesa de les cerveses belgues. En Marc ens ha preparat un ressopó per no enriquir les urnes de Francorchamps. Hem agafat el cotxe i "au!" com diuen els valencians. 2 hores després, seguint les instruccions del circuit dissenyades amb "Paint" i passant entre la campinya Valona, entre vaques, pagesos, boscos d'avets on només hi faltava la Heidi, finalment, hem arribat a un pseudo-pàrking digne de festa major. Això sí; ja som a SPA-FRANCORCHAMPS, el mític, únic i irrepetible (ei, els accessos son "curiosos" però avui no hem fet cues).

Les "joves" promeses

Així que "Cooper zone" situats al final de "Les Combes" veient com el 80% dels monoplaces es passaven de frenada a la corva "Bruxelles", final de la pràctica lliure del dissabte; primera plaça per Nick Heidfeld, ja intuïem que les coses no serien com... ja no sabem si com han de ser, si com eren, si qui guanya, sa puta mare. La qüestió és que ni Brawn, ni Red Bull ni McLaren, ni per suposat en Badoer... ai en Badoer. Ja en parlarem d'en Badoer.

I la Porsche cup, què n'hem de dir? Lo de sempre. Temps per reflexionar, ah... i per passar un fred de collons! No ens n'haviem adonat però erem els que estaven a més altura de TOT EL CIRCUIT, sí, i a més estàvem a dalt de tot de la grada. Un vent! I ésclar estava núvol. I ostres tu, estem a Agost no? Doncs no. Un fred! De veres, fins a la Q3 que ens ha sortit el sol, hem patit molt de fred, cosa que contrasta molt amb el clima que tenim a Montmeló.

Entrem en el que ens interessa la "pole", abans de res fem una ullada a la classificació del GP d'Europa, mirem concretament les posicions, 11,12 i 13, a qui trobem? Heidfeld, Fisichella i Trulli, us sona? A continuació fem una ullada a la classificació final del mundial de constructors de 2008, qui és últim? Force India. Qui és primer? Ferrari. Avui el món al revés.

No és per menys

Poleman? Giancarlo Fisichella, sí. Si ens hi fixem veurem que Force India ha fet bons temps durant tot el cap de setmana però imagino que ningú podia esperar tal resultat, ni ell mateix. El Fisico, recentment vinculat a un "salt" a Ferrari per substituir Massa en detriment de Badoer, ha fet la seva 3a Pole. Algú ens pot explicar què collons està passant? Aquesta temporada és de bojos, no entenem res de res, els que a una carrera funcionen van bé a la següent últims i és que avui a SPA no ha passat res, ui si, feia fred, ui si, els penumàtics... no em crec que marquin aquesta diferència.

Q1: Badoer, què fas nano? No només rodava últim sinó que ja per acabar-ho d'adornar, gairebé fora de temps intenta passar a Sebastian Vettel a "Les Combes", donem-hi un cop d'ull:



I ésclar per segona vegada des de que tinc memòria un Ferrari classificat últim (en condicions normals). Bravo Badoer, bravíssimo. Crec que demà tindrem l'honor de veure la teva última actuació en la F1. Pel que fa a la resta de la Q1, res més a destacar, una bona actuació d'Alguersuari, només 80 milèssimes darrere de Buemi.

Arribem a la Q2 i arriba l'escàndol; Hamilton fora, Kovalainen fora, Alonso fora, i Button, Button 14è! Cauen els grans. De fet, en Sutil ha estat a punt de passar-los encara més la mà per la cara.

I finalment arriba la Q3 de la discordia, insistim sense accidents, ah sí, un accident; els cronos no funcionaven, us heu fixat que durant 8 minuts només sortia el temps de Kimi Räikkönen? Per sort finalment hem pogut veure com la Pole ha oscil·lat entre Trulli, Fisichella i Heidfield, Ni Rubinho ni Kimi s'hi han acostat en cap moment. Així que Red Bull segueixen un pas per enrere de les possibilitats que ens han demostrat aquest any, mentre que podem donar com a bona la actuació de Rubinho, sobretot comparant amb Button (tremola totpoderós Button) i per suposat chapeaux per Nico Rosberg.

Sembla que les coses li surten al revés, com l'etiqueta de la jaqueta... les seves inicials a la gorra tampoc son afortunades; L. Bad.

Demà, més molt més. Si bé no emocionant, de ben segur que la cursa serà interessant. Això sí anirem amb la roba d'esquiar.

28 d’agost de 2009

RETROCrònica GP de Bèlgica 2008, Massa guanya amb polèmica

Com ja sabeu, Fòrmula 1 en català porta a internet des de gener de 2007, des de llavors i fins al març de 2009 la pàgina estava mantenida amb la limitada plataforma BLOG.com, l'adreça és http://formula1cat.blog.com, aquest és el primer d'una petita sèrie d'articles per recordar Grans Premis de les temporades 2007 i 2008. El present el va publicar originalment Ivan Monells, ara fa poc més d'un any.

Spa-Francorchamps és una garantia d’una bona carrera. Es tracta d’un traçat únic, amb revolts ràpids i difícils, i on, amés amés, la meteorologia sol canviar constantment. Tot plegat és un popurri de factors que fan un lloc esplèndid per a disputar un Gran Premi de formula 1, i espero que segueixi sent una cita inamovible al calendari.




L’edició del 2008 no ha estat una excepció. Ha estat un Gran Premi on els pilots de talent s’han reivindicat, com sol passar en aquest circuit. La sortida ja prometia una carrera complicada, ja que es feia utilitzant pneumàtics de sec amb la pista lleugerament molla. El millor a la sortida va ser de Raikkonen, on a eau rouge va demostrar que té “els collons ben posats” passant a un Massa que va estar molt inofensiu durant tota la carrera i…qui ho diria, va acabar guanyant-la! Poc després el finlandès va passar a Hamilton en un avançament força espectacular a la zona de “les combes”. Alonso també va protagonitzar una bona sortida aconseguint una quarta posició que va mantenir tota la cursa.

La part mitja de la carrera va ser força estable, molt estratègica, amb pocs canvis en les posicions capdavanteres. Vam poder veure un Raikkonent molt còmode en la primera posició, un Massa que no podia seguir el ritme dels dos primers, i a un Alonso molt consistent, amb uns temps volta a volta molt interessants, sovint molt prop dels de Felipe Massa.

Però el més interessant de tot va ser la tercera part de la carrera, després del segon repostatge. Hamilton va començar a atacar a Kimi i guanyar-li temps volta a volta. Aquesta vegada l’anglès va atacar amb cap, sense precipitar-se com és força usual en ell. La resta es mantenia força igual i es confirmava que els Toro Rosso aconseguirien una bona posició: finalment tots dos al podi (Vettel quart), molt superiors a Red Bull i a Toyota. Potser seran els motors Ferrari pels quals han renovat contracte aquesta setmana? Veurem a Monza; poden repetir aquest èxit.

L’apocalipsi va començar a tres voltes del final, quan va posar-se a ploure i ningú volia entrar a canviar pneumàtics, greu error. La parada a Spa per canviar pneumàtics és molt curta (uns 20 segons). Els temps de l’última volta estaven al voltant dels 2:25 segons (si no es cometia errors), mentre que les voltes amb pneumàtics de moll eren pels 1:55. Amb aquests números, qualsevol dels 8 primers pilots que hagués canviat pneumàtics a 3 voltes pel final hauria guanyat la carrera. Heidfel ho va fer a dos voltes pel final i va passar de la vuitena a la tercera posició. Alonso ho va fer a la última volta, semblava una decisió incomprensible, però , un cop acabada la carrera i analitzat amb calma, crec que va ser la correcte. El millor era parar dos voltes abans, però en aquest cas, més valia tard que mai. La f1 es increïble: com pot sortir a compte parar a canviar pneumàtics a l’última volta? Això no passa en cap altre disciplina del motor.

Però el més interessant de les últimes voltes va ser el que va passar al capdavant que, per no arriscar, no val voler canviar pneumàtics. Tant Hamilton com Raikkonen va cometre un munt d’errades sobre una superfície on era normal cometre-les, però si que és cert que el finlandès en va cometre més i de més greus i precipitades, i tot hi dominar tota la carrera amb absoluta autoritat, va deixar-se robar la cartera al final. Jo vaig pensar: aquest noi és campió del món? de Lewis també vaig fer-me una pregunta: quans mundials guanyarà aquest xicot?

La maniobra polèmica per mi va ser una guarrada més de Lewis Hamilton. L’anglès sovint perd el cap i té complexe de “jo soc el millor i els altres pilots només em fan nosa”. Tot hi això, per guanyar campionats sovint s’ha de ser una mica brut i saber portar les regles al límit. El que té fer això és que a vegades surt bé, però a vegades surt malament. Per mi Hamilton havia fet coses força pitjors que aquesta vegada, com l’any passat a Fuji que va provocar un accident en les voltes de Safety Car simplement per el complexe de “jo soc el millor i els altres pilots només em fan nosa”. Aquesta vegada Hamilton se salta la xicana, sap que ha de deixar passar Raikkonen, ho fa, però ho fa de tal manera que pugui guanyar-li la posició de nou al següent revolt. Molt astut per la seva part, el que passa és que l’esperit de la regla de “saltar xicanes” és que un pilot no pugui treure avantatge de saltar-se xicanes, i evidentment, ell en va treure partit. Penalització justa? Mireu no ho sé, però sé que deixa el Felipe i el Hamilton a dos punts, i històricament la FIA sol penalitzar per provocar situacions així. Que cadascú en tregui les seves conclusions.

27 d’agost de 2009

Prèvia GP de Bèlgica, de nou al mític SPA


Aquesta vegada no tant sols el Gran Circ se’n va a Bèlgica, sinó que també s’hi desplaça dos dels redactors de Fórmula1EnCatalà, hom per segona vegada.

He tingut la sort de veure forces Grans Premis en directe (Monmeló, SPA, Moza i Magny Cours) però cap m’ha impressionat tant com el de Bèlgica, i és per això que repeteixo. No té preu veure com, del no res més absolut, al mig d’un bosc ídilic, on sembla que t’hi trobaries al mateix Robin Hood, allà ensotat, un circuit de Fórmula 1 i, ostres tu quin circuit!


Amb el Marc i el Manel, ambdós companys que assistim junts religiosament cada any al Gran Premi de Fórmula 1 al nostre país, tenim el costum de donar la volta als voltants del circuit a peu a l’espera de la carrera. Recordo provar de fer el mateix a SPA i en dos hores haver fet poc més de la recta principal. Realment el circuit és immens, de proporcions místiques i està allà, al bosc. De fet, el traçat és tan gran que es pot accedir a ell desde 3 pobles diferents: Francorchamps, Malmedmy, Stavelot.

Però no només el seu tamany el fa especial, sinó també el seu traçat, el més ràpid del campionat després de Monza. Cada revolt és màgic i a la vegada un repte pel pilot. Viratges com el famós Eau Rouge, o Pouhon, la Source o fins hi tot la frenada del Bus Stop, tots ells han passat a la història com a zones difícils, molt complicades de fer correctament. Personalment penso que, després de Mónaco, SPA és el circuit on més es deixen veure els grans pilots.

Amés, el campionat arriba amb les condicions necessàries per a poder disfrutar d’una bona carrera. Els Mclaren molt forts, però de tu a tu amb Brawn GP, Red Bull ha de guanyar per seguir somiant amb el títol, Alonso buscant el podi i Räikkonen intentarà tornar a estar allà en un circuit on tradicionalment li ha anat força bé.

No us perdeu la cita amb SPA, ja que amés sembla que, com és costum allà, la pluja està quasi garantida.

Us deixo amb la sortida més accidentada que recordo de la F1.El nostre pròxim post desde Bèlgica!



24 d’agost de 2009

Crònica GP d'Europa: Somriures carioques i llàgrimes austríaques

O senda da victoria

5 anys després, vestit d'un color no fa pas gaire inverossímil (el blanc impolut de Brawn GP) , amb 38 anys i apuntant als 300 GP sobre les espatlles, el sempre alegre Rubens "Rubinho" Barrichello s'ha reencontrat amb la victòria, i perquè no, amb la justícia. Fet que em plau, i tant que em plau.

"Va per a tu, Felipe" deia entre llàgrimes Rubinho.

I és que el Rubens ho sent, probablement molt més que la resta, "mai havia conduit tant bé com ara, mai havia estat tant motivat com ara, sento que estic al cim de la meva carrera com a pilot", sense pèls a la llengua, com ens ha demostrat aquesta temporada quan es sentia injustament tractat, declarava Rubinho. Entre "pitos i flautes" la seva plaça pel 2010, encara no està assegurada; la revolució que portarà Fernando anant a Ferrari (hom ho dona per fet al Paddock) i la retirada de BMW de ben segur que revolucionaran els seients de la propera temporada. Però, aquesta és una altra història, centrem-nos al que ens interessa, la maravellosa victòria de Rubinho i la incorporació d'un 5è vencedor d'un Gran Premi en aquesta temporada que semblava haver d'ésser un monopoli Buttonià.

Deu petons com aquest al llarg de la seva vida

Tot prové d'un error primordial de McLaren, que amb un cotxe renovat de dalt a baix i trobat l'equilibri guanyador, partien avui com a favorits, inclús per a un doblet, i així semblava, Lewis Hamilton es catapultava a la primera plaça durant la primera mànega de la cursa, amb Heikki (finalment 4t) fent-li d'escuder, retentint al Rubinho. Els de McLaren estaven mirant les mussaranyes quan Lewis ha fet la seva segona parada, no estant preparats pel canvi de pneumàtics, fet que ha fet que Lewis perdés uns 7 segons al box. De totes totes, el ritme del Rubinho era suficient com per haver disfrutat d'una emocionant lluita durant les últimes voltes, però no ha sigut així.

Finalment les graderies de València han lluit molt i molt!

La sortida ha demostrat de nou que el KERS, potser és una opció (jo sóc partidari de que segueixi sent una part del circ), així ho demostrava Kimi recuperant dues places en la sortida, col·locant-se 4rt i després realitzant la seva cursa particular, en la que compliria com ja ens té acostumats en un correctíssim ritme de creuer, aprofitant l'última parada per pujar a l'últim esglaó del podi, i donant un podi a Ferrari en una temporada on poc més poden optar. De nou Räikkonen ens demostra que l'únic que podem esperar d'ell és que fa la seva feina sempre i quan aquesta no impliqui grans proeses. Si bé la cara de Ferrari és més que evident, la creu i que mostra tots el "mals" de l'escuderia, és la situació en la que s'ha trobat Luca Badoer.

Sincerament no recordo una actuació més patètica per part d'un pilot de F1, alemnys d'un pilot capaç d'acabar un GP (a Ferrari es pensaven que l'haurien de dur a l'hospital després de la cursa), al veritat és que esperava molt més del pilot de Montebelluna, 10 anys provador de Ferrari, 4 temporades en la Fòrmula, i el pilot italià no ha sigut capaç de deixar l'última posició, de cometre múltiples errades i de rodar a un ritme senzillament ridícul, deixant en ridícul un dels dos Ferraris; on era més ràpid era al pit-lane, on va ser multat en 3 ocasions el divendres per excés de velocitat. Per adelantar-lo fins i tot el van adelantar al pit lane i en fí també va trepitjar la línia, patint el corresponent Drive-Through. Jo no era dels que es posaven les mans al cap amb el "no" a Gené, però ara espero que el Marc condueixi el monoplaça número "3" a partir del Gran Premi de SPA on lògicament Badoer (17é) ja està confirmat (és aquesta mateixa setmana). No és pot rodar 1.5 segons més lent que Alguersuari (16é), que per cert, ha complert de nou en el GP, ha fet el que havia de fer, ha superat de nou (pels motius que sigui) i dos pilots espanyols han creuat de nou la línea de meta.

Pel que fa a la resta de competidors, destacar de nou el gran cap de setmana de McLaren i de Lewis Hamilton en particular (2n finalment). Fernando Alonso, aquesta vegada ha pogut completar més d'una volta i ha recollit més punts per al seu compte personal i el de Renault (6è), no gaire més podem dir d'un pilot que ja ens ha demostrat que és del millor, sinó el millor que hi ha a la graella. Nico Rosberg segueix conreant constància i punts, em recorda de fet a Heidfeld, però el de l'any passat, parlant de BMW, sembla que les millores introduides sense tenir el KERS en ment han sigut positives i Kubica a pogut fer un puntet (8è). Force India, s'han quedat a les portes dels punts.

La nota negativíssima del GP l'ha donat gent que, en fí, s'han de sentir un tant decepcionats:
Jenson Button, Red Bull Racing, Mark Webber i Toyota. Jenson Button ens està demostrant, durant les últimes 4 curses que potser no les té tantes les de guanyar, i jo em planetejo ara seriosament, si realment aquest home és vàlid o no. I dic ara perquè quan guanyava en fí vaig ser un incrèdul. De totes maneres ha aconseguit dos puntets pel campionat, situant-se 7è i sincerament crec que a dia d'avui la seva "única" amenaça es McLaren estorbant i Rubinho, assedegat d'un campionat del món, que jo sincerament preferiria que s'adjudiqués, per justícia històrica.

S'agraeix guanyar i ésser així

No sé per altra banda si culpar a Renault, pel tema dels motors o als nois de Newey, aquesta irregularitat es pagarà molt cara Adrian. A en Vettel (pobre Vettel!) li queden 2 motors pel que resta de temporada... en Mark no ha pogut fer res i no sé si la culpa és del propulsor francès, en tot cas, tampoc així es guanyaran campionats.

Rubens Barrichello: Nohasefaltadesirnadamás.
Nico Rosberg: S'ha de destacar la seva constància per sobre de tot.




McLaren: Una de calç, una d'arena que diuen, de què serveixen innovacions millonàries i les mans del campió del món si els mecànics miran les mussaranyes?
Fernando Alonso: Potser un pèl retingut per la por d'acabar el GP, per cert Grosjean ha tingut una correcta actuació.



Jenson Button: Vaig prometre que si seguia així el posaria al semàfor vermell i aquí el tenim.
Ferrari: Jo no crec que la culpa sigui de Badoer, sinó de Ferrari per haver-lo posat dins del monoplaça de nou, el pobre Badoer... què pot fer-hi?
Red Bull: Així no anem enlloc.



Els resultats del 2n GP d'Europa al Valencia Street Circuit,



22 d’agost de 2009

Crònica Pole Position GP d'Europa: Mascletà de McLaren


Jo la veritat és que no sé com pendrem-ho, com digerir-ho, com interpretar-ho, és coneixement comú que un no es pot rafiar dels entrenaments lliures, i menys en aquest GP on després de tres setmanes "de paron" els equips semblen haver introduit mil coses per probat en els seus monoplaces, McLaren porta un cotxe amb uns eixos de roda a roda més curts, Ferrari un morro a l'estil Red Bull, Red Bull ara diu que potser posaran el KERS a SPA, Brawn semblen haver-se posat una mica més fins... divendres P1, millor temps per Barricehello, P2 per Alonso (amb un llanguidejant Hamilion) i P3 per Adrian Sutil.

En fí, la qüestió és que em trec el barret per la comoditat amb la que McLaren, i per sobre de tot Hamilton s'han fet amb la Pole, és que no ens han donat emoció ni tan sols en l'últim minut dels entrenaments cronometrats. Ni això. Els segueixen el binomi Brawn clarament recuperat de la batacada d'Hongria, entremig Sebastien Vettel per la sort de l'emoció, i després un collage, Robert Kubica, Kimi Räikkönen, un lògic Fernando Alonso que torna a la Q3 de nou, i un Nico Rosberg que és la qual·litat en silenci d'aquesta temporada, sempre rascant punts per a l'equip Williams.


Com comentava la Pole no ha aportat grans informacions deixant de banda la confirmació del que es veigué a Hongria relatiu a la total recuperació de McLaren Mercedes. El que em quedo de la Pole és amb la total decepció que ha suposat la incorporació de Luca Badoer per a Ferrari, confirmant les pors que fa falta programa de joves pilots i pensaments per a en Marc Gené, del qual estic convençut del tot que ho hauria fet millor. L'homenatge i el reconeixement al "veterà" pilot de Vallelunga li pot sortir cara a Ferrari; un dels monoplaces ha estat constantment en la última plaça en totes i cadascuna de les sessions del GP. Badoer, entre excuses i admissions no es mostra gaire confiat i sincerament no crec que sigui capaç d'acoseguir el segon de ritme que li fa falta, un pilot no es pot queixar que porta 8 mesos sense conduir un monoplaça havent Grosjean (per cert chapeaux) i Alguersuari sobre la pista amb monoplaces clarament inferiors. Badoer podria ser el pare d'Alguersuari, "ho haveu vist!"

Us deixo amb el vídeo de l'espectacular accident protagonitzat ahir per Alonso i Heidfeld quan el primer volava sobre la pista,




Per altra banda concloure que demà l'alicient més gran és que Vettel sortirà una plaça per davant de Button, i poca cosa més... esperem que un servidor s'equivoqui.



Per cert perquè veigueu lo malament que estic amb la Superporra...

Prèvia GP d'Europa: Miserables vacances


Tot i que arribi tard, val més tard que mai, val a dir que més aviat d'una prèvia aquest article va dirigit a posar una mica de reflexió als "esdeveniments", tristos en la seva majoria, quen han ocorregut durant aquesta parada de gairebé un mes que ha sofert la Fòrmula 1, durant la qual, teòricament, i repeteixo, teòricament, les fàbriques dels equips estaven "tancades per vacances".

Just després del trencador GP d'Hungria, que sempre és portador de coses inesperades (per suposat sempre em ve al cap l'infame GP de 2007), s'encenien els rumors de qui substituiria a Felipe Massa, durant un parell de dies es va parlar de Marc Genè, Luca Badoer, Nico Hulkeberk, Sebastien Bourdais, Jacques Villeneuve, Valentino Rossi, i sorprenentment, i repteixo, sorprenentment, Michael Schumacher. Michael Schumacher? Dos dies després ens feia saber que així era. I va esclatar el fenòmen, la alegria, la utopia, el mite, una orgia de quelcom increïble i que era massa bonic per a ésser veritat. I així va ser al final.


Michael Schumacher suscita moltes coses, però en general es resumeixen a dues, o l'estimes i l'admires o l'odies i el desprecies. Ésclar que ambdues coses en temps passat; en Michael porta 3 anys gairebé "lluny" de la Fórmula 1, jo era dels primers, un Ferrarista enamorat del Michael (un heroi de la tardana infància), o al revés un Schumacherista enamorat de Ferrari, la qüestió és que per raons òbvies li tenia jo una mica de tirria al Tito Alonso, recordo perfectament la cloenda de la temporada 2006, dolor, molt de dolor. I al marxar en Michael, vàrem perdre tots el referent, ja que l'Alonso se'ns va tornar a Renault i tot i que era ell el destinat a "omplir" el buit del kaiser, no ha pogut ser (de moment), Ferraristes i seguidors de la F1, ens hem quedat un pèl desamparats, sense un clar binomi lluitador, el binomi Alonso-Michael funcionava, el binomi Räikkönnen/Masa-Hamilton, que voleu que us hi digui, no és el mateix. Per altra banda com ja vaig escriure en un altre article, a Ferrari necessitem un altre heroi, i de cop i volta l'heroi, tornava, el salvador tornava, Michael es posava els guants per salvar una temporada perduda, una trucada del Luca per intentar redreçar el cavall rosso desbocat, un reclam per al Bernie, per redreçar una temporada malalta, una temporada on en Vettel, que apenes sap el que té entre mans lluita contra un fals messies, Jenson Button, el fènix malferit. KERS, difusors, campionats paral·lels, Webbers i Trullis. Però en Michael tornava, per arreglar-ho tot,

les ventes d'entrades es disparaven, (a Spa i València per sobre de tot), s'imprimien banderes i gorres del kaiser, la Fórmula 1 tornava a ser portada arreu del món, tornava l'únic i l'irrepetible, pujava a un F1, demanava tornar-hi a pujar, ensenyava els abdominals mentre feia Kàrting... i de cop i volta,

clatellada, en Michael, que és un mortal i no un semi-déu, no s'ha recuperat de la lesió i els metges (i probablement la seva dona) no el deixen córrer, clarament frustradíssim dóna una roda de premsa on gairebé es posa a plorar. La il·lusió trencada, uns quants minuts per recuperar-se de l'ensurt i un pensament, ens han enganyat, s'han enganyat a sí mateixos, ens hem precipitat? Després de l'anunci només sento una falta d'ilusió brutal per seguir mirant el circ, ens han tret el caramel de la boca.


I què ha succeit mentrestant? Res gens despreciable.... BMW anuncia la seva retirada de l'acord amb Sauber, no firmen el pacte de la concòrdia, anuncien la seva retirada i no aconsegueixen vendre l'escuderia a temps per inscriure-la al campionat de 2010, Kubica i Heidfeld al paro, i uns altres centenars d'enginyers i mecànics i una empresa brutal d'enginyeria de competició, a data d'avui, BMW Sauber no existirà l'any que vé, desastre total. Per altra banda, a Piquet el fan fora de Renault, cosa gens còmoda ni bonica; comentaris creuats, crítiques impertiències entre Briatore i el seu pupil, en un parell de curses tenim una escuderia menys i 3 pilots nous, Alguersuari, Badoer i Grosjean.

Miserables vacances...

La Fórmula 1 torna a Espanya, per segona vegada, de nou, per segona vegada a València i sense el seu únic guanyador Felipe Massa. La F1 torna en un núvol, un núvol que per mí és de confusió i què vilgueu que us hi digui, molta desil·lusió.

Artícles Relacionats