Una mirada al passat: Nürburing, l’infern verd.

Va ser Jackie Stewart, campió del món de Fórmula 1 els anys 1969, 1971 i 1973, qui va batejar a l’antic traçat de Nürburing com a Grüne Hölle, l’Infern Verd, i es que l’antic traçat alemany encara és considerat com el circuit més difícil i agotador del món.

Per els qui no ho saben, el circuit de Nürburing actual existeix sols desde 1984, ja que aquest està construït sobre un altre traçat, molt, remarco, molt, mes llarg que l’actual, un circuit de 28,3 km, aproximadament la distància del centre de Granollers a la plaça de Catalunya de Barcelona.

El gegant disposa de la monstruositat de 174 revolts amb una amplada que varia dels 6 als 9 metres i amb una recta d’uns 4 km. Encara avui dia, amb cotxes de competició i amb pilots molt experimentats en aquest traçat, és fa molt difícil baixar dels 8 minuts per volta. Això fan dels 2 minuts d’SPA Francorchamps com una broma. Per a donar més encant encara al circuit, el traçat es troba al mig d’un bosc, i d’aquest en sorgeix un fantàstic castell, el castell de Nürburg.


El circuit original es va construir amb la idea de ser un circuit de proves per a marques alemanyes d’automòbils, però al 19 de Juny de 1927 s’hi va disputar una prova del primer Mundial de Motociclisme (l’actual Moto GP), i un mes més tard s’hi va disputar el primer Gran Premi d’Alemanya. Però la Fórmula 1 pròpiament dita no va arribar-hi fins al 1951. Van córrer per aquesta pista fenòmens de la talla de Alberto Ascari, Juan Manuel Fangio, Stirling Moss, John Surtees, Jackie Stewart o Jacky Ickx.

Malauradament, després de l’accident casi mortal de Niki Lauda en aquest traçat i de la dificultat en retransmetre la carrera per televisió (les grans dimensions del circuit eren logísticament impossibles per als equips de TV) van deixar fora del Mundial aquest mític traçat i s’hi va col·locar la versió curta que coneixem avui en dia.

No obstant això, el mític Nordschleife s’utilitza encara avui en dia per a les 24 hores de resistència de Nürburgring i com a pista de proves. El més bonic del tema es que qualsevol persona pot pagar un petit peatge i anar amb el seu propi cotxe a cremar adrenalina i a fer una visita a la història.

Una volta a l’antic Nürburgring amb Fernando Alonso


Ver mapa más grande

Un comentari a “Una mirada al passat: Nürburing, l’infern verd.

Comments are closed.