25 de juny de 2009

La FIA de la pau


Bé sembla ser que finalment hi ha hagut acord, no era per menys, o això o la ruina, el circ seguirà sota la mateixa carpa, els artistes han guanyat al pols als directors d’escena i sembla almenys un d’ells I pel bé comú de la Família, marxarà al final de la temporada .

Com no podia ser d’altra manera, l’altre director es queda, no fora que perdessin ja de per totes i en un sol i únic acte el control (de la caixa) del circ.

Esperançats doncs en aquesta nova etapa/temporada que ha de començar, caldrà veure els efectes reals del nou escenari directiu, en teoria, la normativa serà la mateixa sense canvis significatius i està per veure també qui entrarà en el “staff” de la direcció i el seu caire envers als artistes, esperem no sigui un ”putxinel·li”.

Estaria bé, que aprofitant l’esdeveniment, els de recursos humans es replentegessin les noves incorporacions que han acceptat per el 2010, no sé perquè, digueu-me maniàtic, però un té la sensació que les proves d’accés, la sel·lectivitat i l’entrevista final no han seguit el criteri més adecuat, deixant de banda aspirants amb “pe-de-grí” constrastat, i acceptant-ne d’altres amb “pa-drí” de dubtosa solvència i profesionalitat.

Personalment crec, que ara estem davant d’un moment inmillorable per construir les bases l'estructura per edificar els fonaments d’un circ sòlid, amb una visió pragmàtica del que necessita l’espectacle i amb vocació de futur, en definitiva, d’un circ ben avingut, tasca díficil, gens fàcil, doncs normalment i en les millors Famílies (habitualement nombroses) siempre hi ha desavinences i/o interessos contraposats. Això a vegades comporta enfrontaments i discrepàncies soterrades davant d’un clima aparentment cordial (portes en fora), però la veritable realitat (portes endins) és una altra.

No cal buscar tres peus al gat, ni exhaurir abans d’hora la confiança que es mereixen les parts abans que comenci la nova funció, el temps inexorablement posarà als actors, directors i tots els integrants, és a dir a cadascú, al seu lloc, serà l’encarregat de dir-nos i demostrar-nos si realment han fets els deures corresponents, incloent-hi la recuperació de les assignatures suspeses, i si ha estat en definitiva una decisió encertada en el temps, i en les parts implicades.

Tornem doncs al que interessa de debó, la competició, serà un “bofar I fer ampolles” per Brawn?, li plantará cara i potser el posin més que nerviós els de Red Bull?, viurem finalment una revifalla i sortiran del pou, els equips mítics? tindrem alguna sorpresa inesperada que ens animi aquest campionat tan anodí? posem-hi doncs entre tots il·lusió i tant de bó aquest mundial es decideixi a l’última cursa, potser és demanar màssa, però estaría bé tu, que fora així.

Mentres-tant us convido a donar una “xucladeta” a la pipa i que la pau sigui amb tots nosaltres!

Article escrit per Pere Sitjà i Corrius.