29 de juny de 2009

Una mirada al passat: Nürburing, l’infern verd.


Va ser Jackie Stewart, campió del món de Fórmula 1 els anys 1969, 1971 i 1973, qui va batejar a l’antic traçat de Nürburing com a Grüne Hölle, l’Infern Verd, i es que l’antic traçat alemany encara és considerat com el circuit més difícil i agotador del món.

Per els qui no ho saben, el circuit de Nürburing actual existeix sols desde 1984, ja que aquest està construït sobre un altre traçat, molt, remarco, molt, mes llarg que l’actual, un circuit de 28,3 km, aproximadament la distància del centre de Granollers a la plaça de Catalunya de Barcelona.

El gegant disposa de la monstruositat de 174 revolts amb una amplada que varia dels 6 als 9 metres i amb una recta d’uns 4 km. Encara avui dia, amb cotxes de competició i amb pilots molt experimentats en aquest traçat, és fa molt difícil baixar dels 8 minuts per volta. Això fan dels 2 minuts d’SPA Francorchamps com una broma. Per a donar més encant encara al circuit, el traçat es troba al mig d’un bosc, i d’aquest en sorgeix un fantàstic castell, el castell de Nürburg.


El circuit original es va construir amb la idea de ser un circuit de proves per a marques alemanyes d’automòbils, però al 19 de Juny de 1927 s’hi va disputar una prova del primer Mundial de Motociclisme (l’actual Moto GP), i un mes més tard s’hi va disputar el primer Gran Premi d’Alemanya. Però la Fórmula 1 pròpiament dita no va arribar-hi fins al 1951. Van córrer per aquesta pista fenòmens de la talla de Alberto Ascari, Juan Manuel Fangio, Stirling Moss, John Surtees, Jackie Stewart o Jacky Ickx.

Malauradament, després de l’accident casi mortal de Niki Lauda en aquest traçat i de la dificultat en retransmetre la carrera per televisió (les grans dimensions del circuit eren logísticament impossibles per als equips de TV) van deixar fora del Mundial aquest mític traçat i s’hi va col·locar la versió curta que coneixem avui en dia.




No obstant això, el mític Nordschleife s’utilitza encara avui en dia per a les 24 hores de resistència de Nürburgring i com a pista de proves. El més bonic del tema es que qualsevol persona pot pagar un petit peatge i anar amb el seu propi cotxe a cremar adrenalina i a fer una visita a la història.


Una volta a l'antic Nürburgring amb Fernando Alonso




Ver mapa más grande

25 de juny de 2009

La Cayecatura del GP d'Anglaterra 2009


El nostre amic enllaçat Cayetano publica vinyetes molt ben trobades i carregades d'humor periòdicament al diari esportiu català SPORT, normalment tracta temes futbolístics però de tant en tant deixa anar alguna "perla" dirigida a la F1, periòdicament cada setmana en podrem disfrutar d'una amb el seu permís, el seu blog enllaçat a la columna de l'esquerra és molt interessant.

Crònica GP d'Anglaterra: Flip:Brawn, Flop:Red Bull.


Flip, Flop. Encès o apagat. 0 o 1. Blanc o Blau-groc amb un toc de roig. Red Bull o Brawn GP. Això fa por. I és que si es tractès d'una lluita ajustada per aconseguir les primeres places aleshores fantàstic, hauriem substituit Ferrari per Brawn GP (per això del canvi de Ross Brawn) i McLaren per Red Bull (per això del canvi Adrian Newey com hem anat insitint), i si "fessim números" pensant en un hipotètic segon lloc de Vettel a Austràlia i que el "nano" no s'hagués menjat un mur a Mònaco, "otro gallo cantaría".

La realitat és que el passat diumenge entre una tormenta elèctrico-política, Red Bull va dominar amb mà de ferro durant tot el cap de setmana. Amb mà esquerra, els entrenamens lliures van veure uns oscil·lants Brawn GP i una fermesa en el capdamunt de la classificació dels cotxes energètics; la superioritat es va tornar a comprobar a la pole i es va reafirmar el diumenge, GP on el domini va ser tan aplastant que jo no recordava haver mirat un GP on les càmeres enfoquessin menys al primer classificat.

Abans de centrar-me en la cursa un parell de reflexions:

1) Flip-Flop: el que comentava, veurem algun GP on els Brawn GP i Red Bull competeixin roda a roda, mà a mà? On els dos estiguin "fins" i tinguem emoció en les primeres places? On en Button ens demostri que realment és TAN pilot com ens l'hem cregut fins ara, on pugui córrer lluitant per la victòria i pel campionat, envers de passejar-se i on Sebastien pugui demostrar-nos que ha après dels seus errors, múltiples, però segons el meu parer totalment justificables, d'aquesta temporada? De moment, i ja portem un bon troç de campionat on hem sigut conscients que son els dos equips que manen, no. De moment no ho hem vist. Esperem que no es tracti de dues aproximacions tan diferents a lo que seria un F1 2009 sitaució en la qual domina o l'un o l'altre. Flip-Flop.

2) Les ales del Red Bull: Durant tota la temporada, i concretament a Catalunya i Silverstone, Ferrari per exemple ens ha declarat que portava "significatives i visibles millores aerodinàmiques", cosa que no s'ha vist ni en l'aspecte extern del monoplaça (segueixo pensant que l'F60 no és més que un F2008 adaptat) ni tampoc en resultats. En canvi Adrian Newey ens ha dit que ha portat millores aerodinàmiques a Silverstone, i vaja si ho hem vist:



En canvi les de Ferrari:



I ara comencem a recordar a partir del moment de la sortida, en la qual, de nou vàrem veure que definitivament Brawn GP no sap sortir-ne massa ben parat: Jenson Button va començar moltes posicions enere. També va perdre posicions un decepcionant Kimi Räikkönen (8è), que a pesar del monoplaça, és incapaç de fer altra cosa que queixar-se i dir que dóna el màxim... bé potser podria fixar-se amb Felipe (4rt) que una mica més i aconsegueix el primer podi de la temporada per Ferrari. Per altra banda ja des d'aleshores un perfecte Sebastien durant tot el cap de setmana encapçalava el Gran Premi amb brutal rotunditat i no abandonaria la primera plaça ni al fer les seves repspectives entrades al box. Mark Webber es faria amb la segona plaça, Kazuki Nakajima (11è) aniria perdent posicions de mica en mica, com no. I Nico Rosberg (5è) aguantaria totes les embestides d'un Jenson Button (6è) que segons sembla va patir de sobreviratge (tinc els meus dubtes) i d'una mala sortida, la qüestió és que el pilot anglès, per primera vegada en tota la temporada no es va comportar com un pilot guanyador i encara que tingui molt a perdre, personalment crec que entre fer 3 punts i intentar arribar fins a la 3a plaça, jo hagués intentat aconseguir lo segon. Creieu que Alonso o Schumacher haguessin esperat darrere el Williams amb un Brawn GP?

Deixem la pregunta a l'aire. Toro Rosso s'ha consolidat (amb permís de McLaren que ha sigut avergonyit davant del "seu" públic) com l'escuderia més lenta de la graella, i és que m'atreveixo a dir que Force India està per davant d'ambdues, Fisichella (10è) arriba a trepitjar els talons de un sàndvitx de Toyotas, Trulli (7è) i Glock (9è), i el Ferrari de Kimi. I el Fernando? Doncs la veritat és que va ser curiós, molt curiós, que bona part de la retransmissió de la prova es centrés en la lluita per.... la 17a plaça! Increible. Així va ser, vàrem poder veure bones jugades Hamilton-Alonso però una mica "fora de context".


Jenson Button "tira" el seu domini.

Sebastien Vettel: L'amenaça fantasma de Button ens ha demostrat que pot ser tan perfecte com el Jenson.
Felipe Massa: On no n'hi ha, en fa rajar.



Williams: Un pas endavant, un pas endarrere. Aquest cop l'equip ha participat de forma activa en l'animació del Gran Premi. Rosberg no ha aconseguit un mal resultat (per davant dels Toyota) i Nakajima va sorprendre a tots el dissabte.
Rubens Barrichello: la constància feta aburriment i sentit d'inferioritat.


Mclaren: "Terrible, horrorós. Aquest cotxe no funciona ni amb pedals. Ja poden tirar el disseny i començar de nou per l’any que ve." això ho va escriure l'Ivan pel GP de Mònaco, als fets em dirigeixo, han fet el ridícul més espantòs de la temporada davant el seu públic.


PS: Disculpeu lectors el retràs de la publicació de la Crònica del GP.


El "mestre tites"

La FIA de la pau


Bé sembla ser que finalment hi ha hagut acord, no era per menys, o això o la ruina, el circ seguirà sota la mateixa carpa, els artistes han guanyat al pols als directors d’escena i sembla almenys un d’ells I pel bé comú de la Família, marxarà al final de la temporada .

Com no podia ser d’altra manera, l’altre director es queda, no fora que perdessin ja de per totes i en un sol i únic acte el control (de la caixa) del circ.

Esperançats doncs en aquesta nova etapa/temporada que ha de començar, caldrà veure els efectes reals del nou escenari directiu, en teoria, la normativa serà la mateixa sense canvis significatius i està per veure també qui entrarà en el “staff” de la direcció i el seu caire envers als artistes, esperem no sigui un ”putxinel·li”.

Estaria bé, que aprofitant l’esdeveniment, els de recursos humans es replentegessin les noves incorporacions que han acceptat per el 2010, no sé perquè, digueu-me maniàtic, però un té la sensació que les proves d’accés, la sel·lectivitat i l’entrevista final no han seguit el criteri més adecuat, deixant de banda aspirants amb “pe-de-grí” constrastat, i acceptant-ne d’altres amb “pa-drí” de dubtosa solvència i profesionalitat.

Personalment crec, que ara estem davant d’un moment inmillorable per construir les bases l'estructura per edificar els fonaments d’un circ sòlid, amb una visió pragmàtica del que necessita l’espectacle i amb vocació de futur, en definitiva, d’un circ ben avingut, tasca díficil, gens fàcil, doncs normalment i en les millors Famílies (habitualement nombroses) siempre hi ha desavinences i/o interessos contraposats. Això a vegades comporta enfrontaments i discrepàncies soterrades davant d’un clima aparentment cordial (portes en fora), però la veritable realitat (portes endins) és una altra.

No cal buscar tres peus al gat, ni exhaurir abans d’hora la confiança que es mereixen les parts abans que comenci la nova funció, el temps inexorablement posarà als actors, directors i tots els integrants, és a dir a cadascú, al seu lloc, serà l’encarregat de dir-nos i demostrar-nos si realment han fets els deures corresponents, incloent-hi la recuperació de les assignatures suspeses, i si ha estat en definitiva una decisió encertada en el temps, i en les parts implicades.

Tornem doncs al que interessa de debó, la competició, serà un “bofar I fer ampolles” per Brawn?, li plantará cara i potser el posin més que nerviós els de Red Bull?, viurem finalment una revifalla i sortiran del pou, els equips mítics? tindrem alguna sorpresa inesperada que ens animi aquest campionat tan anodí? posem-hi doncs entre tots il·lusió i tant de bó aquest mundial es decideixi a l’última cursa, potser és demanar màssa, però estaría bé tu, que fora així.

Mentres-tant us convido a donar una “xucladeta” a la pipa i que la pau sigui amb tots nosaltres!

Article escrit per Pere Sitjà i Corrius.

20 de juny de 2009

Pole Postion del Gran Premi de la Gran Bretanya: Punt d’inflexió?


Entremig d’un obrir i tancar portes de despatxos per a parlar del futur de la Fórmula 1, avui s’ha disputat la última sessió de classificació a un dels circuïts més mítics de la història de la Fórmula 1 i fins hi tot de la història de l’automobilisme.

Podem dir que no ha deixat indiferent, ja que, per primera vegada en aquest campionat, sembla que Red Bull realment pot fer ombra al gegant anomenat Brawn GP. Sí, Vettel davant de Barrichello i Webber davant de Button. A això amés hi hem de sumar que els Red Bull porten una mica més de carga de carburant que els Brawn i les bones sensacions que han donat en les sessions lliures. Els canvis de Red Bull són significatius i funcionen. El Jenson ja ha mostrat la seva impotència dient que, al gran premi del seu país, veu molt difícil guanyar i fins hi tot pujar al podi. “Els Red Bull van massa ràpid” comenta. La truita s’ha girat de cantó?

Ens caldrà esperar demà, però sembla que la gran esperança per animar el campionat ha despertat. Red Bull, amb les mans de Sebastian Vettel, tenen molts números per a ser el guanyador d’aquest Gran Premi i d’aquesta manera, i mica en mica, anar posant una mica d’emoció a un mundial on sembla (semblava potser?) que ja tenim tot el peix venut.

En quan a la resta, a destacar que Hamilton torna a no passar la Q1 per tercera carrera consecutiva (cosa que si ha fet Kovalainen). Aquesta vegada amés davant del seu públic. Sé que el Mclaren no funciona massa bé, però començo a tenir dubtes del talent del campió del món, ja que sense un cotxe “top” s’està degradant totalment, cosa que no va passar amb Alonso l’any passat o amb Schummacher al 2005. El penúltim lloc no és un lloc per un campió, i jo no em crec que el Mclaren sigui pitjor que el Force India. Alonso de nou passa a la Q1 pels pèls (però passa), cosa que no ha fer Felipe Massa. Ferrari torna a fer un pas endarrere i Toyota i Williams en tornen a fer un d’endavant. No obstant això, demà podem tenir una bonica lluita entre el Fernando i els dos pilots de Ferrari.


I els pesos:

1. Sebastian Vettel, Red Bull, 666.5 kg
2. Rubens Barrichello, Brawn GP, 657.5
3. Mark Webber, Red Bull, 659.5
4. Jarno Trulli, Toyota, 658
5. Kazuki Nakajima, Williams, 652.5
6. Jenson Button, Brawn GP, 657.5
7. Nico Rosberg, Williams, 661.5
8. Timo Glock, Toyota, 660
9. Kimi Raikkonen, Ferrari, 654
10. Fernando Alonso, Renault, 654
11. Felipe Massa, Ferrari, 675
12. Robert Kubica, BMW Sauber, 689.5
13. Heikki Kovalainen, McLaren, 695.5
14. Nelson Piquet, Renault, 682.5
15. Nick Heidfeld, BMW Sauber, 665.5
16. Giancarlo Fisichella, Force India, 668
17. Sebastien Bourdais, Toro Rosso, 687.5
18. Adrian Sutil, Force India, 692
19. Lewis Hamilton, McLaren, 666
20. Sebastien Buemi, Toro Rosso, 672.5

19 de juny de 2009

FIA, FOTA't!

Segons l’últim comunicat de la FOTA, i com a resposta a la negació per part de la FIA d’atendre les seves reivindicacions, i tenint en compte que avui s'ha de confirmar la llista definitiva dels equips inscrits per la propera temporada, ha anunciat que les negociacions amb la FIA, es donen per trencades, és a dir, acabades del tot.


Som-hi doncs! ara si que s’ha obert la caixa dels trons, els petards, cohets i traques que habitualment en gaudim per la revetlla de Sant Joan, aquesta vegada s’ens ha adelantat al cap de setmana, tan se val (si és a fí de bé) si avancem la festa, si mes nó Silverstone s’ho mereix.

Resutat: campionat alternatiu, caldrá batejar-lo i asumir-ne la paternitat, és a dir posar-li nom al nou-nat, s'autoproclama: gestió transparent, normes úniques, portes obertes a nous participants per integrar-se a la nova cèl·lula familiar, es diu que s’escoltará als aficionats “ostres tu” aixó sona molt bé, per fi ens tindran en compte, reduiran el cost de les entradesi un reguitzell de noves propostes que esperho siguin alguna cosa més que paraules i declaracions de bones intencions, donem-els-hi doncs una oportunitat. (Per cert es parla del nom Grand Prix Champions, Campions de Grans Premis)

Caldrà veure les diferents i inmediates reaccions a tenir molt em compte, sigui FIA, FOTA, equips, pilots, patrocinadors, mitjans de comunicació, etc. I com ja sabem, tot el que envolta el gran circ de la F1 així com el desenvolupament del Gran Premi d’aquest diumenge, llàstima per el Jenson i el seu equip que ja fa unes setmanes han passat a ser protagonistes a estar en un segon plà.

No cal ficar-hi cullera fins que tinguem clar a on i amb qui dinarem, qui tindrem a la taula, els plats del menú o la carta, que depèn del preu, l’acompanyament, postres i si arrivarem a tenir una sobretaula acollidora per esbrinar com i qui pagarà la nota, incloent-hi el café, copa i puro idepenent del servei rebut si s’escau donar propina.

De no haver-hi rectificació o marxa enrera per alguna de les parts implicades, la revolta de la granja, dic del circ, està servida, seguin senyors doncs al seus seients, (les butaques no son numerades, però si les files) que la funció única está a punt de començar.

Esperem gaudir tots plegats de l’espectacle i deixem la crítica i els comentaris per al final del mateix.

Article per Pere Sitjà i Corrius.

18 de juny de 2009

Prèvia GP d'Anglaterra: Good Bye Silverstone

Mentre no es produeixin canvis significatius i/o inesperats de cara al 2010, aquest any podem dir bye-bye a un dels circuits mítics de l’història del gran circ, em refereixo obviament al circuit de Silverstone.


Personalment és un dels circuits que més m’agrada (després d'Spa), em podeu titllar de romàntic, però té el seu encant. Amb una longitud de 5,1 Kms inaugurat el 1950, cal recordar que abans era un aeròdrom amb tres pistes, fet que es pot comprovar amb segons quines vistes zenitals.

Circuit molt ràpid, exigent i complicat, amb corbes que es passen a una velocitat de vertígen i com no podia ser d’altre manera, qui té el record del mateix des del 2004, doncs el Schumi com no. També el Schumi al 1999 va veure com de nou se li escapava el mundial a l'estampar-se contra els murs de Silverstone.

En la seva llarga história, (durant uns anys en la dédaca dels 70-80 s’alternava amb el circuit de Brands Hatch), gairebé tots els pilots sginificatius i que han deixat emprenta a la F1, han guanayt en aquest traçat, menys òbviament el Jenson, potser ho fará aquest cap de setmana qui sap, estaria bé que fora el Vettel (l’equip Red Bull té la seva seu molt a prop) o algún altre pilot que fins a la data no hagi inscrit el seu nom al podi del mateix.

El primer guanyador, ens remontem al 1950, va ser Giuseppe Farina (Alfa Romeo), des d'aleshores ha plogut molt, (al circuit hi sol ploure massa sovint) qui serà doncs i tindrà l’honor de escriure i rubricar, l’epitafi d’aquest noble difunt?

Per suposat que I ha circuits més moderns I amb unes instal·lacions en línia del que avui es requereix, també es té que donar l’alternativa “és llei de vida” a nous circuits/traçats però, no ho sé, quan un traçat emblemátic com el de Silverstone desapareix per ara i sempre del calendari del circ, hom té le sensació de pèrdua, de vuit, de nostálgia, bé és com el qui cada any torna a casa en un dia senyalat i de sobte, ja no té a on tornar: el dia segueix existint peró la casa no.

Crec, que com el qui té respecte a la gent gran, els partíceps que tenen poder de decisió dins del circ, i deixant de banda altres interessos, haurien de ser conscients dels seus orígens indultant al condemnat de la pena capital I deixar-lo sobreviure com a homenatge de ser el primer circuit a on es va correr la F1 de la època moderna.

Good Bye Silverstone!

El circ ja no et vol, t’has envellit, pot ser amb un altre lifting, qui sap, hauries seduit novament als teus amants, peró ja se sap “a paella vella o bonyegada o foradada”, a lo millor Donington Park ens sorpren (ho dubto) i aviat ens oblidem de tu.

Si més no, encara et podrem veure a Moto GP!


Article per Pere Sitjà i Corrius.

12 de juny de 2009

Superfund, Likespeed, Prodrive, Ray Mallock... d'on surt tot això?


Molts equips nous han formalitzat ja la preinscripció per apuntar-se al circ de la fòrmula 1, entre ells, alguns equips Espanyols. Els equips que han formalitzat la sol·licitud són: Campos Racing-META1, USA GP, Lola, March, Epslion Euskadi, Superfund, Likespeed, Prodrive ,Wirth Technologies i Ray Mallock.

Aquests són els equips que tinc coneixement que han demanat plaça per l’any que vinent. Si algú em dóna una mica de suport férem també la sol·licitud Fórmula1EnCatalà team.

És broma, però, amb tot això, el que volia reflectir es que, darrera d’aquestes sol·licituds, n’hi ha que estan recolzades amb un gran equip al darrera i un interès per entrar en aquest món. Però, en d’altres, crec que hi ha la mà d’alguns dels gran constructors que estan discutint si marxen o es queden a la Fórmula 1. Si la cosa de la FOTA surt malament ja tenen un as sota la màniga i tornen a estar inscrits per poder tornar a corre i ,d’aquesta manera, no es queden penjats. Si els equips actuals no pleguen, només hi ha plaça per tres equips nous, però si marxen alguns, ja tenen l’inscripció feta amb un altre nom.

Resulta que, amb una gran crisis com la que tenim, tothom vol entrar a la Fórmula 1 i fins ara no hi havia hagut interès d’aquets equips per entrar-hi. On eren temps enrere?. Dels equips esmentats anteriorment, n’hi ha que sempre han dit que estaven interessats a entrar a llarg termini a la elit del motor, però ara han sortit equips fins hi tot de sota les pedres. Com ja he dit, crec que darrere d’algunes sol·licituds hi ha equips que ja estan dins la Fórmula 1

Avui sortirem de dubtes, perquè ja s’ha d’haver triat els equips que correran l’any que vinent. Això si no es decideix allargar el termini. Així segur que el campionat del món de Fórmula 1 continuarà ocupant pàgines els diaris. I mai com ara s’havia donat la situació de que l’interès és més pel propi futur del campionat del món de Fórmula 1, que per qui serà campió del món.

No se si estar a favor o en contra d’un campionat paral·lel, però m’agradaria que això servís per arreglar coses a la Fórmula 1 que crec que han de millorar.

S’ha de crear un campionat només si s’aconsegueix posar-hi les coses bones de la Fórmula 1 i que les dolentes es quedin a fora. Aquest campionat, com tots els esports, necessiten unes regles clares, senzilles i que no canviïn cada any la normativa. A més, una de les coses que li convindria a aquest esport, com molts d’altres esports professionals, és apropar-se més als seus aficionats que sempre som els que els donem vida al circ, i això cada vegada es té menys en compte en l’esport professional.

Text escrit per Albert Boix, comissari de Fórmula 1 i explitot de karting

11 de juny de 2009

2010: Formula One, Formula Two?


Bé, com ja vaig anticipar far uns mesos, sembla ser que es preparen canvis, de fet ja n’hi ha hagut, el gran circ de la F1 tal i com el coneixem ara, comença a trontollar, els directors d’escena i planificació de l’espectacle, fan figa, no les tenen totes. Per un altre banda els autèntics protagonistes del show, s’han rebel•lat (amb raó) i han dit prou, fins aquí podem arribar.

Aquesta setmana i les properes seran decisives per definir, si cal, què ens espera per la propera temporada, l’escissió està pendent d’un fil, caldrà veure si alguna de les parts té la suficient valentia i determinació com per trencar, i començar per separat una nova etapa.

Personalment crec, que hem arribat a un punt d’inflexió en el que caldria acostar posicions i tirar endavant com sigui, per el bé comú d’aquest esport, deixant de banda (encara que només fos per aquest cop) els interessos econòmics i partidistes de poder i control.

Dels efectes diguem-ne col•laterals de la crisi econòmica/social que sacseja tots els continents, més tard o més d’hora es faran sentir a la F1, (pressupost final dels equips, contractes dels circuits actuals i/o d’altres de nous, drets de TV, fitxes dels pilots, aportacions dels patrocinadors, preu de les entrades, etc.,) no poden pas estar aliens als canvis que s’estan produint i els propers que arribaran, pensem que anem tots al mateix vaixell, això si, en cabines i categories diferents!

La socialització de l'espectacle, serà difícil, (crec que inevitable) esperem que no traumàtica, els equips de sempre i des del seu punt de vista, tenen la seva part de raó fonamentada en els arguments que esgrimeixen, res a dir, però compte cal diferenciar un equip pròpiament dit (Williams, Force India...), i de l’equip que té una marca de vehicles de gran consum al darrere (Ferrari “Fiat”, Toyota, BMW, Renault, etc).

Les posicions, tindran que ser dissonants més tard o més d’hora, pensem que a nivell mundial (i ara tot just comença el procés), quedaran pocs fabricants d’automòbils, la resta o bé desapareixeran o seran comprades o absorbides per grups més potents, a Europa sense anar mes lluny que quedin com molt dos, màxim si tot va bé tres fabricants no més.

Escenari possible: els equips amb marca al darrera, èticament no podran justificar retallades traumàtiques a les fabriques i mantenir inversions mil•lionaries a la F1, per lo tant o s’ajusten als nous temps o res de res, al cap i a la fí com equip un cop la marca hagi desaparegut o pertanyi a un grup més potent amb interessos lligats o no a la F1, s’ha acabat la competició i la raó per la que hi era present.

Els equips sense marca al darrera, probablement ho tindran més fàcil, doncs no tenen que passar comptes a ningú, com a molt als seus patrocinadors, això inclou també els nous aspirants, nous artistes, per cert qui ho hagués dit ara fa uns mesos, que el departament de recursos humans tindria a la sala d’espera 10 nous currículums per entrar a formar part de la família one!

Vist això doncs, el gran circ tal i com el coneixem ara, està ferit de mort, allargar la malaltia es acarnissar-se amb el malalt, sabem què té i el final que li espera, no cal doncs portar-lo a la UCI i allargar-li l’agonia, deixem esdevenir lo que el temps li té reservat, donem-li una mort digna.

El canvi per bé o malament és irreversible i tindrem que afrontar el començament d’una nova etapa de l’espectacle, amb altres artistes no sé si millors o pitjors, el temps ens ho dirà, el que si ens ha de quedar clar, es que avui i més que mai, tal com van els esdeveniments, “un sistema té que adaptar-se als temps, i no el temps al sistema”.

Això pot comportar que algú es quedi per el camí (diguem-ne jubilació anticipada) i d'altres incorporar-se al nou mercat de treball, (la figura de l’aprenent) de fet vist des d’aquest punt de vista es totalment lícit i normal, jo em pregunto, si hi ha canvis generacionals de pilots, perquè no d’equips (nous) si cal? les grans escuderies no han pas nascut de sobte avui per demà, com un bolet i pam! ja està! Han tingut un principi, una evolució, una consolidació i algunes tindran un final, durant tot aquest procés també se’n varen quedar apartades unes quantes (avui ja son història) i no va passar res.

La lògica de l’evolució en el món on estem, és aquesta i cap altra, sigui doncs amb un campionat o bé amb dos, (cosa que dubto) l’espectacle seguirà, caldrà només veure qui guanyarà “si la força de la raó o la raó de la força”.

Espero, crec i desitjo que la lògica i el sentit comú s’imposi per ambdues parts i que l’acord sigui factible, de fet, “dos no discuteixen si un no vol”, esperem doncs que entre tots i amb el cap clar ens sorprenguin i el 2010 sigui l’inici d’una nova etapa esperançadora i fructífera digne d’entrar a l’historia de la F1 con l’any del gran canvi (en positiu,) de la re-evolució de la F1, deixant constància que les parts implicades varen segellar i unir esforços en un únic sentit per tal de segellar la continuïtat millorada d’aquest per mi, tan meravellós esport.

Article pel nostre habitual col·laborador i grafista Pere Sitjà i Corrius.

10 de juny de 2009

Nou articulista de Fórmula1EnCatalà: Albert Boix, ex-pilot de karting i comissari tècnic de la Fórmula 1

Fórmula1EnCatalà és cada dia un equip més extens de persones, amb perfils diferents, que els agrada opinar sobre aquest esport que tant ens apassiona. El nostre nou articulista és una d'aquelles persones que va néixer amb un volant agafat, ja que no tant sols és fanàtic d'aquest esport, sinó que fins hi tot ha estat pilot de karting i comissari tècnic de Fórmula 1. És un orgull per Fórmula1EnCatalà que escrigui les seves sensacions per a tots els nostres lectors. Us deixo amb l'entrevista de benvinguda.

Molt bones Albert, i doncs, quan fa que t’agrada això de la Fórmula 1?

La primera pregunta es molt difícil de contestar i t’explicaré perquè.

Des de que era molt petit em van regalar un formula 1 de bateries i als 3 anys ja conduïa karts pels carrers del meu barri, així que la meva afecció pel món del motor i molt especialment per la Fórmula 1 ve de lluny.

Ara, les primeres carreres que recordo són les primeres de Ayrton Senna amb aquell mític lotus negre i el Mclaren Porsche vermell i blanc de l’Alain Prost i de Niki Lauda i, com no, de Nelson Piquet. També he de reconèixer que els primers anys només mirava les carreres que feien a hores intempestives, sempre amb enfadades amb els meus pares perquè anés a dormir.

Creus que amb tot aquest temps ha canviat molt aquest esport?


Sí, crec que la formula 1 ha canviat molt. Amb alguns sentits ha millorat, com per exemple amb la seguretat. Desprès de dos accidents mortals al mateix cap de setmana( divendres el del austríac Rotzemberger ,crec, i de Ayrton Senna dos dies després) els monoplaces són molt més segurs.

Per altre banda crec que en els últims anys es modifica massa sovint el reglament i penso que això perjudica greument a aquest esport.


Per què vas decidir-te fer-te comissari de Fórmula 1?

Com he explicat la meva afició pel mon del motor ve de lluny. Sempre hauria volgut ser corredor de formula 1 però les coses no sempre es poden complir. Això que vaig estar a un pas de corre en Formula Renault però al final no va poder ser .

Com que sempre m’han atret les carreres vaig decidir de fer un curs de mecànica de competició i allà em van proposar de treure’m la llicencia de comissari tècnic.

Em va semblar una molt bona oportunitat per poder tenir aquest món molt més proper .

Què fa exactament un comissari de f1?

Bé, jo he anat dos anys de comissari a Montmeló, però sempre he fet de comissari tècnic de GP2 . Puc explicar una mica el que es fa.

El dijous quedem força aviat al matí i ens diuen la feina que farem cadascú . Si de comissari de GP2 o de Fórmula 1 i t'assignen un equip en el cas de GP2 o ,en cas de la F1, cada comissari li pertoca un monoplaça i ha d’estar tot el cap de setmana controlant el cotxe que li ha tocat.

La feina del comissari és controlar que un cop comencen els entrenaments oficials els mecànics no canviïn cap peça del monoplaça, també controla que cada set de pneumàtics que posen al Fórmula 1 corresponguin a aquell cotxe i a aquell pilot. Per això tots els pneumàtics tenen un codi de barres i nosaltres disposem d'un lector que et marca si aquell pneumàtic correspón o no a aquell pilot.

És una feina de molta vigilància ja que els mecànics estan sempre treballant amb el cotxe i canvien peces amb molta rapidesa. L’únic moment que pots estar tranquil es quan el cotxe és a pista perquè segur que no hi canvien peces.

Com tot sovint ens diuen al brífing que fem abans del gran premi si veus els mecànics molt aficionats amb el drap netejant el cotxe a una zona molt concreta ja pots posar-hi el cap cap allà, ja que pot ser que a sota el drap hi hagi alguna cosa.

Una de les altres feines, que també realitzem és la del pesatge dels monoplaces i comprovar que estiguin dins el pes mínim obligatori a més a més de comprovar mides d’alerons ...

I com valores l’experiència? Estàs content d’haver estat un comissari?

Be l’experiència de fer de comissari de Formula 1 ha set molt gratificant. Aquest any no hi pogut anar, però espero algun dia poder tornar-hi. Sovint faig broma de que ara ja només em queda veure la carrera des del helicòpter de la Tv o des de dins del Fórmula 1. Però aquestes dues formes ja són missió impossible. No obstant això, no descarto pujar en un Fórmula 1 encara que tan sols sigui per donar unes quantes voltes, però de moment falta el pressupost.

Et veurem sovint a formula1encatla.com?

Espero poder estar sovint per aquí a Fórmula1EnCatalà.com. També espero poder resoldre els dubtes que algú tingui sobre la Fórmual1, encara que els meus coneixements siguin limitats. Mai es pot saber tot i sempre hi ha coses per aprendre, per explicar i per poder compartir amb totes aquelles persones que ens agrada aquest esport.



7 de juny de 2009

Crònica Gp de Turquia: Joc, set i… mundial?


Jenson Button va camí de convertir tots els récords de Michael Schummacher d’una sola temporada en un “chiste”.

L’anglès ha tornat a guanyar, aquest cop sense sortir de la Pole però amb igual d’autoritat. Jenson, no hi ha qui et pari! Per molt cotxe que tinguis estas fent un campionat perfecte, sinó falles, ningú podrà amb tu.

2 Red Bulls al podi… fruit de la carrera de Barrichello. Sortida pèssima de nou del Brasiler, encara que sembla que culpa d’algún error (electrònic?) al arrancar el monoplaça. A partir d’aquí, dos adelantaments absolutament kamizades l’han deixat fora dels punts, oportunitat que han aprofitat Vettel i Webber per col.locar-se al podi.

Estratègia errònia per a Vettel, però entenc la decisió. A Vettel ja només li serveix guanyar, i sinó pots amb el Brawn GP, has de intentar anar a una estratègia diferent, ja que amb la mateixa tàctica ell sempre serà més ràpid que tu. L’alemany ha comés un error greu a la sortida, quan s’ha passat de frenada i ha facilitat l’adelantament a Button, però tot hi això, s’incrementa la sensació d’impotència que cau sobre el jove Sebastian, perquè veu que Jenson és sempre, simplement, més ràpid. Això de que el rival del Jenson és el Vettel comença a no creure-s’ho ningú, i es que, sent realistes, Button no té rival.


Ferrari aconsegueix sols una sisena plaça per part de Felipe Massa. Kimi fora dels punts, al igual que Fernando Alonso. Però pitjor és la situació de Mclaren. Hamilton fa plorar al veure’l sobre un cotxe poc competitiu, però tot hi això queda davant de Kovalainen. Tots dos sense punts per això. L’escuderia de woking ja parla del cotxe de l’any que ve, i potser Ferrari ho farà aviat. Ull per això que aquesta “estratègia” pot ser una arma de doble fil. Posar-se a fer un auto nou sense haver entès que fallava en l’anterior pot conduir al desastre. BMW millora una mica, de fet força, i aconsegueix col.locar a Kubica en la zona dels punts.

Jenson Button: Ni un error en 7 carreres, perfecte, el mundial al sac i ben lligat.

BMW: Als punts!



Ferrari: La progressió que van fer a Monmeló sembla que està estancada. Ferrari és un equip per el que qualsevol resultat diferent de guanyar un títol és un mal resultat. Giancarlo Minardi ha comentat aquest cap de setmana que l'única solució de Ferrari és diu Fernando Alonso. Vesitrà l’Asturià l’any que ve de vermell?

Renault: Més del mateix, les millores no arriben, el cotxe no evoluciona, i els resultats segueixen sent igual de dolents. El Fernando fa tot el que pot, i ha protagonitzat carreres molt bones com la de Mònaco, però no serà suficient. Del Piquet (més conegut com a Paquet) millor no en parlem

Red Bull: Tot hi que han aconseguit un bon resultat, si el que volen és lluitar per títols només els val el caixó més alt del podi.



Mclaren
: Terrible, horrorós. Aquest cotxe no funciona ni amb pedals. Ja poden tirar el disseny i començar de nou per l’any que ve.



6 de juny de 2009

Contracrònica Pole Position GP Turquia: Passió Turca a Istambul



Sebastian Vettel ha tornat a il.luminar-nos amb una Pole Position on ha desbancat al ja habitual poleman Jenson Button. Ha estat una sessió de classificació que confirma tendències i confirma que les sessions del divendres no van ser altre cosa que un miratge.

Ens falta encara saber les estratègies de cada pilot, però, purament per intuïció, penso que serà Jenson Button qui tindrà la millor estratègia per demà. No obstant això, el jove alemany ha estat el més ràpid en la Q2, la qual cosa demostra que el Red Bull funciona d'allò més bé a Istambul. I es que les oportunitats de l'equip "amb ales" de fer-se amb el mundial s'acabaran aviat sinó comencen a guanyar carreres enlloc de conformar-se amb segones i terceres posicions.

Per altre banda, gran decepció per part de Mclaren, i sobretot de Lewis Hamilton, que no ha estat capaç de passar la Q1. Es parla d'un error d'estratègia (a l'anglés li ha faltat 10 segons per a poder fer una volta més, i es diu que no és fins a la tercera volta que els pneumàtics durs estan a la temperatura adequada), però pse... no se... Mclaren ja parla d'abandonar l'evolució del monoplaça d'aquest any si les coses no va bé demà, i es que aquest any tot falla a Woking.

Alonso torna a estar dels 10 primers. La veritat és que, tot hi que sempre va just, l'Asturià sempre acaba passant a la Q3. No és pot dir el mateix de Nelsinho Paquet. Ferrari confirma la seva millora i penso que es consolida com a tercer equip (ocupant la plaça que ocupava fa uns mesos Toyota), però no més.

La carrera de demà s'espera entretinguda, sobretot en quan a veure si Vettel podrà mantenir la primera posició, la lluita entre els dos Ferraris i les remuntades de Hamilton i també Alonso. Sortida interessant on "el cantó net" pot ser clau. És un circuit bonic, a veure que ens prepara la passió turca!

Crònica Pole Position GP de Turquia: Esperançador Vettel!


Sebastien Vettel al final de la Q2 els hi comentava als seus enginyers: "Anem a per totes", cosa que tan sols es pot traduir d'una manera: No em carregueu benzina. I amb o sense càrrega de benzina (cosa que com vàrem veure a Mònaco i Catalunya sobretot tampoc va ser tan trascendental). I just en l'últim moment, quan el rellotge ja estava al zero pràcticament i quan tan sols 20 segons abans encara no notàvem aquella guspira emocionant de les Poles, Vettel ens ha fet treure el barret i tot i trencar el motor ahir i apenes poder córrer, juntament amb Mark Webber (3r) han aconseguit posar als Blancs de Brown, Button (2n) i Rubinho (3r) entre un sandvitx energètic.

Les coses han començat revolucionades a la Pole d'avui, pels que no hem pogut veure els entrenaments lliures, trobar-nos de nou amb la corva 8 ha sigut tot un plaer, no ha pensat el mateix Nelson Piquet, eliminat de nou avui a la Q1, amb problemes declarats als frens, lo del brasiler segueix sent tot un misteri. També ens ha sorprés avui Withmarsh, negant amb el cap impotent veient com el que era el pupil predilecte de la casa no aconseguia fer-se un lloc a la Q2, normalment al augmentar la temperatura de la pista, les condicions òptimes de funcionament dels pneumàtics s'assoleixen i aleshores vola a volta es milloren els temps, sembla que res funciona a Woking i si no veiguem les declaracions de Hamilton: "És culpa del cotxe, en cada sessió del cap de setmana era més lent, com més calenta estava la pista més lent anava". Doncs anem bé.

Arribava la Q2, i amb ella la normalitat; justos per pecadors els BMW han anat justos, tan justos que s'han quedat entre el tall, tan sols aconseguint el passaport per estar entre els 10 millors Robert Kubica, que ha acabat això 10è, fet que li posa les coses encara més complicades que al seu company Heidfeld 11è. Glock ha seguit amb problemes d'origen desconegut en le seu Toyota, molt distànciat de Jarno Trulli i el que finalment s'ha donat una alegria ha estat un sorprenent Fernando Alonso, que no només ha sigut capaç d'entrar a la Q3, sinó que a més a més demà sortirà 8è, emparellat amb Felipe Massa (7è), ni més ni menys.

Estan contents al box de Ferrari? Tenint en compte que Felipe ha aconseguit la primera plaça en els lliures 2.1, no n'estem del tot segurs, de totes totes, Räikkönen (6è) i Massa han completat una bona sessió, estant en tot moment entre els 6 primers, fet que CONFIRMA, amb permís de Toyota, que Ferrari, ara sí, és el tercer equip, i no està tan lluny dels cotxes de Newey i Brawn. Menció especial també s'ha de fer a Jarno Trulli, magnífica 5a plaça, Adrian Sutil que ha aconseguit entrar a la Q2 i Rubens Barrichello, l'únic que s'ha atrevit a utilitzar els penumàtics dusos.

I a l'espera dels pesos que publicarem al grup del Facebook, demà crec que gràcies a Sebastien, ens espera una cursa interessant.

5 de juny de 2009

Prèvia GP de Turquia


Stefano Domenicali a l'acabar la segona sessió d'entrenaments ens ha resumit el que ha significat el divendres: "Els resultats que hem obtingut avui arriben a ser fins i tot més díficils d'interpretar que els ja complicats reultats que solem obtenir es divendres. A les típiques incògnites sobre la gasolina i la utilització dels pneumàtics s'ha sumat la relacionada a les condicions de la pista, que han canviat moltíssim durant les dues sessions".

Però abans de entrar als entrenaments, que tampoc han de ser objecte de Prèvia, anem al circuit:



El circ de la Fòrmula 1 arriba per cinquena vegada en la seva història a Turquía, tercer traçat europeu i segon traçat estandaritzat; sí, es d'aquells circuits abans dels quals no ens paren de repetir allò de: "No veurem on està cada equip fins que correm a Turquia" i després arribem a Turquia i succeeix el que ens diu Stefano en la seva declaració.

Turquia torna a ser un d'aquells circuits en els que els espectador brillen per la seva absència, de totes maneres, les altres 4 vegades que la Fòrmula 1 ha vingut al circuit, la victòria se l'ha emportada en tres ocasions Felipe Massa; sense anar més lluny, Felipe va obtenir la seva victòria en aquest circuit per davant de Michael Schumacher i sortint des de la Pole el 2006. L'altre vencedor és Kimi Räikkönen. Ambdós pilots estan a Ferrari: molt extranya hauria de ser la situació perquè no hi hagués un vencedor que no fos rosso, aquest cap de setmana.

El GP de Turquia, que sincerament mai ha brillat en la meva memòria (personalment tinc mania als circuits en els quals no hi ha public assistent), ens ha portat això sí una cosa molt positiva: la corva 8, la corva 8 és una encadenació de 4 corves que sotmet als pilots a 5G durant 4 segons i que els ha fet envirollar en múltiples ocasions, avui sense anar més lluny.

Com a curiositat, el GP de Turquia va ser escenari d'un fet molt controvertit que va amenaçar greument el futur del GP; Turquia va colar un gol a la FOM: no va declarar fins a última hora qui entregaria els trofeus al GP i els hi va colar el primer ministre de la República Turca independent de Xipre... que només reconeixia Turquia... Tot es va solucionar amb una multa.

Així doncs, què ha succeit avui als entrenaments lliures? Doncs que per enèssima vegada aquesta temporada Bridgestone ha proveit en un circuit ple de pols, pel poc que s'hi córre, uns pneumàtics el funcionament òptim dels quals és tan misteriós com l'alquímia; els tous es desfan i els dusos adhereixen més que els tous, tot un misteri; igual misteri que el que ens presenta la classificació dels entrenaments lliures, què ens amaga Brawn GP? Demà, segurament ho descobrirem. Bon Gran Premi!

Una volta amb Kimi Räikkönen a Istambul Park:







2 de juny de 2009

Entrevista al nou articulista de Fórmula1EnCatalà: Manel Gas Martín

Molt bones Manel, des de quan et ve això de la “febre de la Fórmula 1”?
Aquesta "febre" em ve de petit. El meu primer ídol va ser Damon Hill, més que res perquè va ser el primer pilot que vaig veure guanyar un Campionat del Món, l'any 96. Més tard ja em vaig fer fan de Ferrari, perquè el meu pare també ho és, i de Michael Schumacher.

Què t’atreu especialment de l’esport?
M'atreu sobretot les emocions que es poden arribar a sentir i a viure, tan en la F1 com en tots els esports. En el cas de la F1, és un gran espectacle que fa les delícies de tots els aficionats al motor.

Ets seguidor d’algun equip en particular?
Sóc ferrarista i també segueixo l'equip on corre Sebastian Vettel (ara Red Bull), és un pilot extraordinari i molt humil, actualment és el meu pilot preferit. Si no triga gaire a fer el salt a un equip punter i li va bé, crec que pot arribar a igualar (o fins i tot superar) els 7 títols del Kaiser.
Espero i desitjo veure algun dia 'Vitello' vestit de vermell.

Per què t’has unit com a articulista de Fórmula1EnCatalà.com?
He decidit unir-me perquè m'agrada molt donar l'opinió sobre temes d'esports en general, i la F1 no és pas una excepció, al contrari, després del futbol i el bàsquet, la F1 i el motor en general és el meu esport preferit.

Què en penses de la temporada d’aquest any?
Aquesta temporada està marcada per la "bofetada" que els ha donat Brawn GP, Toyota i Williams als Ferrari, McLaren, BMW, Renault, etc. amb el tema del difusor doble (han estat buscant excuses sobre si són il·legals però no saben admetre que els han passat la mà per la cara i ells s'han "encantat" una mica bastant) i la del KERS com (opinió meva) el gran fracàs. 80 cavalls "extra" per 6 segons no dóna cap mena de resultat, potser a la sortida.
Les sorpreses han estat els Red Bull i els Brawn GP. Hi havia gent que pensava que Vettel s'equivocava deixant Toro Rosso per anar a Red Bull (jo n'era un), però Adrian Newey ha construït un cotxe que, sense KERS ni difusor-doble (fins a Mònaco) sempre ha estat davant. Esperem que ara que l'han inclòs no vagin malament perquè era l'únic en condicions de plantar cara als Brawn GP, una escuderia que a poc menys d'un mes per començar el Mundial ni existia, i ara té els seus dos pilots com a líders i també la marca és líder destacada.
Un pronòstic per a campió del món 2009.
Si no hi ha millores importants per part d'altres equips i els Brawn fallen, jo crec que aquest Mundial anirà a mans de Jenson Button.