19 de maig de 2009

Necessitem un altre heroi

A Ferrari vull dir. L'altre dia al Circuit, prismàtics i cronòmetre en mà, vaig fer un petit comentari a l'Ivan: "En Kimi fa 1 any que no guanya" i l'Ivan em va comentar que podria escriure un article. No crec que sigui per menys.


En començar-lo una imatge em ve el cap, una de molt trista: L'anunciament de la retirada de Michael Schumacher al GP de Monza de 2006 després d'aconseguir la victòria davant dels tifosi; molts ja ho esperàvem i el dia següent s'anunciaria el que ja tots sabíem: Kimi Räikkönen seria "el seu substitut", segons Michael, ell mateix l'havia recomenat (segurament amb una mica de racança amb en Fernando Alonso per les dues últimes temporades que li havia brindat). Jo en particular, n'estava molt content; no podia trobar ningú millor, que no fos en Fernando. I va resultar que en Shcumi no es va equivocar; en Kimi va guanyar el seu primer gran premi a Ferrari, i va retornar la corona a Maranello en un mundial d'infart. Millor, impossible.


Tot i el seu caràcter... absent, i molt lluny del paper que tenia Michael dins de Ferrari, Kimi tenia l'única cosa realment important per endur-se'ns a la butxaca, als tifosi; velocitat i victòries. Per desgràcia, ja no ens brinda les últimes ni les primeres, què li queda dons a Kimi a Ferrari?

Avui mateix Fenando Alonso a la presentació de les beques Universia de Santander davant de centenars d'estudiants i preguntat per un d'ells ha respost "si vas a Ferrari sempre seràs recordat (...) tenen un projecte molt atractiu (...) son una garantia"; conjugat amb el patrocini de Santander, Botín vol tornar a refer el binomi Santander-Alonso fracassat la temporada 2007 a McLaren. Ara fa un any, un amic meu em va assegurar que un amic seu, una "font molt propera a en Fernando" li havia confirmat que Fernando tenia un contracte firmat amb l'Scuderia rossa per 2010. 

Però no és en Fernando que aquí ens ocupa, sinó en Kimi. L'última cosa que en sabem és que vol tornar a guanyar curses, ho necessita. És un discurs que si no recordo malament té exactament un any d'antiguitat; cap pilot de la graella i menys si córre per Ferrari i ha estat campió del món es lleva cada dos diumenges amb una altra intenció. La penúltima cosa que en sabem és que vol repetir experiència amb els Rallies, serà la segona vegada oficial (en el primer no va fer un mal paper). Personalment, crec que Kimi no tardarà massa a retirar-se, ell mateix ha insistit en el fet que Ferrari seria el seu darrer equip a la F1, i no fa pas massa va assegurar que almenys, compliria el seu contracte (que expira a finals de 2010), cosa que tan sols vol dir que no farà cap tonteria; el temps ens ha demostrat que a la F1, els contractes, inclús amb la FIA, són paper molt moll.
En Kimi va deixar bocabadat a en Peter Sauber, ara ja fa una bona pila d'anys; es va posar al volant d'un Sauber Ferrari al Setembre de 2000, Peter va quedar tant impressionat que inmediatament va demanar la superllicència per aquest nano tímid i callat que apenes parlava anglès i que tan sols havia corregut 26 carreres de veritat en tota la seva vida. La primera de kàrting a Mònaco va trencar el volant i va seguir corrent, tot mostrant-li al seu mecànic el volant a la recta principal. No seria la única cosa que trencaria el pobre Kimi. Després de passar un any a Sauber, 2001 on va puntuar en la seva primera cursa a Austràlia, mitja hora abans de la qual estava dormint, Kimi va anar a McLaren com a successor de Mika Häkkinen, a McLaren acabaria amb avaria mecànica en més d'un terç de les curses, allí es consolidaria com qui es ara; un pilot endimoniadament ràpid. Iceman. Tímid, bromista amb la premsa, "passota", despreocupat, indiferent, tot això es clar, de cara al públic. Els que el coneixen de veres opinen tot al contrari, però per això l'hem de conèixer i és clar, no crec que estigui al nostre abast. També agafaria la fama de "trencamotors", fama que mai vaig arribar a recolzar, quina culpa en tenia el pobre Kimi?

2003 i 2005 va ser capaç de lluitar fins al final acabant subcampió, recordo especialment el 2003 on va arribar amb opcions al títul fins a l'última cursa, a en Schumi li valia una 4a plaça, els sona? Després de 5 anys a McLaren, Kimi arribava a Ferrari de nou com "el substiut" aquesta vegada de Schumacher, sombra del qual era molt més allargada que la de Mika, va estar a l'altura, com ja hem explicat.

Fem ara una ullada als seus numeros de l'últim any; Kimi és el pilot que més s'embutxaca de la graella, uns 40M€ amunt avall la temporada, vejem doncs els seus resultats en la pista recompensats amb aquest dineral l'últim any, de Catalunya a Catalunya:


Vaja 55 punts si la temporada anés de Catalunya a Catalunya; això és, l'any passat hagués firmat la 8a plaça del campionat de pilots, just davant de Sebastien Vettel. Ferrari necessita un altre heroi. Ja en aquest article han sonat dos noms, dos candidats, no val la pena repetir-los. De totes maneres, creiem encara en la recuperació de Kimi Räikkönen? L'hem de considerar mort? Fora de la competició? Ja fa un any que el seu company d'escuderia i antic escuder, Felipe Massa el supera, en gairebé tots els aspectes, inclús en aquells en els quals Kimi no solia fallar; Felipe ha marcat moltes més poles que ell, i aquesta vegada sembla que ningú a Ferrari utilitzi una vara per triar al primer pilot; Kimi ha disposat de les mateixes oportunitats que Felipe.

Kimi et diré una cosa; sempre m'has agradat, tot i que la teva actitud passiva em treu de polleguera, la teva indiferència davant del núvol en el que vius em crema els nervis, els gelats que et prens mentre els teus companys pateixen sota la pluja, la situació privilegiada de la que no sembles adonar-te, a pesar de totes aquestes coses i moltes d'altres, Kimi crec en tú. Més que amb en Felipe. Però també  hi ha qui creu amb Déu i per això no conquistaran el cel. Kimi basant-me en experiències propies i veient la teva actitud només puc dir una cosa; fes-te camí, fes-te el camí que et sembli, i molt em temo que més aviat del que ens pensem aquest camí et portarà lluny de la Fòrmula 1 i de qualsevol cosa tenyida de vermell amb regust a Champagne, un graó més amunt del primer perdedor.