20 d’abril de 2009

To Vettel, or not to Vettel


Sí, m’atraveixo a dir-ho, Sebastian Vettel és un ferm candidat al títol; “To Vettel”. Això, que dit 2 mesos abans semblaria un disbarat, té les seves explicacions.

Vettel començava la temporada a Austràlia amb el que, fins a tres voltes del final, era una tercera/segona posició. El xoc que va tenir amb Kubica els va deixar a ambdós amb 0 punts. Amés, Vettel va ser penalitzat a Malàisia amb 10 posicions a la graella de sortida com a causa de l’accident.

A Malàisia la sort no va canviar per Vettel. Va classificar tercer (13 amb la penalització), però una errada quan la pista era una piscina el va fer perdre més punts quan ja es trobava en la zona de punts (vuitè).

En resum, podem dir que les dues primeres carreres de Sebastian van donar-se unes circumstàncies força excepcionals per les quals Vettel arribés a Shanghai amb 0 punts.

Sense aquesta petita dosi de mala sort, Vettel hauria sumat 6 punts a Melbourne i almenys 0,5 a Malàisia. En total doncs tindria 10 + 6 + 0,5 = 16,5 punts, i estaria segon a 5 punts de Button.

Sé que tot això és especular molt, però l’únic que vull exposar és que realment Red Bull + Sebastian Vettel estan en posició de lluitar amb Brawn GP i, amb tota seguretat, són el segon equip, el rival de Brawn.

I el que em fa confirmar tota aquesta idea és el propi Sebastian Vettel. És un pilot que el veig en condicions de ser campió del món, i tinc molts dubtes sobre Jenson Button. El Sebastian és un pilot ràpid, consistent i que ja ha demostrat forces coses tot hi la seva, encara breu, estada a la f1. Va puntuar a la seva primera carrera i, avui dia, és el pilot més jove en guanyar un Gran Premi de Fórmula 1, carrera que, dit de pas, va guanyar amb autoritat amb un Toro Rosso.

Podem pensar moltes coses, però una està clara: si els grans equips no espavilen, el campionat sembla que serà entre Button i Vettel! Per què? doncs per tres raons:

  1. Té el segon millor cotxe,
  2. És un pilot excepcional i molt motivat,
  3. Té sols 10 punts, però crec que això és degut a un cúmul de circumstàncies força desafortunades.

Per acabar, només m’agradaria recordar la crònica del Gran Premi de Monza de l’any passat que vaig escriure jo mateix. Començava així:

Crec que molts no hem acabat d’assumir el que vam veure ahir. Potser la majoria ens estàvem fixant amb la remuntada de Hamilton o l’estratègia d’Alonso, però allà, en primera posició, estava rodant sobradíssim un noi jove, un noi de 21 anys, que portava el cotxe herència de Minardi. Ha nascut una estrella, tot hi que més que néixer el que ha fet és fer obrir els ulls a molts que patien de ceguera.


2 comentaris:

Marc Costa i Sitjà ha dit...

Molt bon article Ivan, estic d'acord amb tu, de totes maneres encara que sembli dificil de creure jo no m'oblidaria del personatge de Rubens Barrichello, i del paper decisiu en tot plegat de Toyota i de McLaren, que crec que van en bon cami. Estem sincerament davant un campionat molt obert i emocionant, amb el permis de Ferrari.

No crec que Brawn GP pugui mantenir gaire mes el domini (que ja flaqueja) absolut, pero tampoc deixaran de ser una de les millors escuderies. Les Superporres seran realment complicades.

Jordi Domènech Montané ha dit...

Jo penso que potser sense la pluja Red Bull ho hagués tingut més complicat, però és evident que els millors cotxes actualment son el Brawn i el Red Bull, si més no, els més consistents.

També crec que, tots els que mínimament hem seguit aquest esport un temps, sabíem que Vettel no era com els altres...