1 de maig de 2009

Ayrton Senna, 15 anys d'absència

Hi ha gent que és notable, excel·lent fins i tot, amb el que fan. N'hi ha que a més a més deixen empremta, una empremta inesbobrrable en el temps, en la història. El que segueix és un petit homenatge a un d'aquests homes: Ayrton Senna.

L’AYRTON SENNA, HOMENATGE A TITOL POSTUM AL MILLOR PILOT DE L’HISTORIA



Avui fa precisament 15 anys d’un dia gens memorable, els aficionats de la F1 d’aquella epoca, mai oblidaran el gran premi d’Imola del 1994, la tragèdia es va confabular en un cap de semana fatídic i amb un final d’escena del tot injust, inesperat, que mai no hauria d’haver passat, la mort d’un idol, la mort d’una bona persona, la mort del millor pilot de F1 de tots els temps, el destí va voler privar-nos de gaudir d’ell fins al final de la seva carrera esportiva, que,de ben segur, hagués donat per molt i molt.

Va morir fent el que li agradava, fent el que sabia fer millor, va morir com un heroi, al camp de batalla, al circuit, pilotant el seu cotxe i corrent com mai, com sempre havia fet.

La biografía de l’Ayrton Senna és molt extensa i a la xarxa s’hi pot trobar de tot, per els que hem tingut la sort de viure paralel·lament en el temps (basicament per edat) la seva trajectòria ho donem per fet i conegut, no així pels de generacions posteriors i que òbviament per edat no han tingut l’oportunitat de gaudir d’un geni de la F1, heus aquí un petit tribut a títol pòstum, a mode de resum de la seva historia esportiva amb alguna pinzellada de la seva vessant mes humana.

L’Arton Senna va nèixer el 21 de Març de 1960, a Sao Paulo (Brasil), fill d’un acaudalat negociant i terratenent, ja des de molt jove el seu pare li va fer un cotxe de pedals al taller de casa seva. Als tretze anys, va debutar en el campionat brasiler de karting, la primera victoria en aquesta categoria la va obtenir al circuit de Interlagos. L’any 1980 es va proclamar campió de sudamerica i sub-campió mundial.
Al cap d’un any (1981), ajudat econòmicament pel seu pare, encetava una nova etapa pilotant un Van Diemen a la FFord 1600 britanica, proclamant-se campió, arribar i moldre, en la propera temporada i a la FFord 2000, tres quarts del mateix, campió britànic i europeu, infinitat de poles i voltes rapides als circuits, és a dir tot un super-heroi del volant.

Va debutar a la F3 britanica el 1983 amb un Ralt-Toyota, novament es va proclamar campioó d’aquesta especialitat, òbviament la seva demoladora trajectòria no va passar inadvertida per les escuderies i aleshores el patró de Williams (Frank Williams) li va deixar provar un dels seus monoplaces de F1, més tard pilotaria per a Lotus, McLaren i per a la mateixa Williams.

El seu debut a la F1 no obstant va ser amb un modest equip anomenat Toleman, amb aquesta escuderia va tenir alts i baixos, no obstant a partir de mitja temporada va assolir èxits importants davant de pilots experimentats i veterans, això li va donar el passaport directe per fitxar per l’equip Lotus; corria l’any 1985.

La seva primera victoria a la F1 al volant d’un Lotus va ser al circuit portuguès d’Estoril, sota la pluja com no, aquell any va tornar a guanyar a Bèlgica i va aconseguir 7 poles, al tercer any de competició els entessos ja el situaven a cavall dels millors pilots com ara Alaint Prost. Nigel Mansell i Nelson Piquet. El 1987 i amb motor Honda aconseguir la victòria al mític circuit de Mònaco (recordem que va guanyar sis vegades en aquest traçat), a l’acabar la temporada Ron Dennis el va fitxar per McLaren al costat del també mític pilot Alaint Prost, que a la llarga acabaria sent el seu rival i enemic esportiu més dur i frepant.

L’Any 1988, el recordaré sempre, va ser la seva consagració com a pilot adjundicant-se el mundial de pilots, l’equip Mclaren aquell any va fer-se amb 15 de les 16 carreres del campionat, 8 victories per Senna i 7 per Prost, èpic. Podríem dir que aquells anys varen ser els millors de Mclaren, difícilment es tornin a repetir mai més.

La propera temporada 1989, es va caracteritzar per l’enfrontament continu entre els dos pilots de l’equip anglès, fent-se la punyeta i la guitza en tot moment i gairebé en cada cursa, de fet a l’Ayrton Senna i per la seva rebequeria constant envers al seu company, al gran premi de Japó, circuit de Suzuka, li van costar perdre el títol mundial, se’l va adjudicar Alain Prost després de la sanció que li va caure a l’Ayrton, ell sempre va dir que li varen robar, aixó gairebé li costa que li retiresin la super-llicencia, va anar d’un pèl. Òbviament va haver de passar per caixa, pagar la sanció que li va posar la FIA i disculpar-se públicament, això va reconduir la situació i va començar una nova etapa.

El 1990, el seu ex-company i aleshores màxim rival i enemic, Alain Prost va fitxar per Ferrari al·legant que McLaren beneficiava unilaterlament a l’Ayrton Senna. Us recorda alguna cosa aixó? en Ron ja començava a fer de les seves, curiosament aquella temporada com la passada, el campionat es va circunscriure un altre vegada entre ells dos, i curisoament també es va decidir al Japó i a favor de l’Ayrton, apa doncs ja en tenia dos al sac.

Corria l’any 1991 l’any de la consagració de l’Ayrton, havia entrat al reduit club de pilots amb tres campionats mundials a les espatlles com ara: Stewart, Brabham, Piquet, Lauda, Prost i com no ell mateix.

Però en aquest mon, res és etern, tot just un any després, diguem-ne que la bona rauxa es va esvair i l’estrella de cop es va entel·lar, al 1992 els resultats no arribaven i el campionat se’l va endur l’equip Williams i el seu pilot Nigel Mansell, amb un monoplaça totalment insuperable, al 1993 problemes interns a Mclaren i el canvi de propulsor a Ford en lloc de Honda, varen eclipsar momentàneament l’heroi Senna, en detriment del seu màxim i etern rival l’Alain Prost que als comandaments d’un Williams, va assolir novament el campionat després de tornar d’un any sabàtic.

Aquell any, l’Ayrton i a mans d’un Mclaren, va obtindre la que seria la seva ultima victoria a la F1, al circuit d’Adelaida, la propera temporada 1994, va fitxar per Williams al costat de Damon Hill.

Semblava doncs que un bon pilot com ell i un bon cotxe com el Williams (feia dues temporades que era clarament el millor cotxe de la graella) estaven destinats a conquerir novament el cim, quelcom més que algunes bones actuacions aillades, però malauradament el destí li va fer una mala jugada; El Benetton Ford havia agafat molta força a les mans d'un tal Michael Schumacher, Ayrton considerava que el cotxe era il·legal i en l'inici d'aquella temporada encara no havia aconseguit fer front als cotxes blau-cel de Briatore, quan semblava que les millores per a Williams i Senna havien arribat pel GP de San Marino, l’1 de Maig del 1994, li tenia reservat per ell però, un final que ningu esperava, imprevist, un destí inmerescut, la fatídica corba del Tamburello al circuit d’Imola al gran premi de San Marino, al cap de la cursa per davant de Michael.

És ben cert que quan una cosa no comença amb bon peu, acaba malament, en aquell gran premi la dita es confirmaria, el divendres als lliures en Rubens Barrichello (mireu encara la corda que li queda i per qui córre), va tenir un greu accident, l’endemà el dissabte perdia la vida en un fatal accident un altre pilot, l ‘austriac Roland Ratzenberger. L’Ayrton estaba de fet molt preocupat i confòs per els ultims esdeveniments, ell era una persona molt creient, religiosa, sensible, de ben segur que va presentir alguna cosa dolenta, que no li agradava, pot ser fins i tot que pensés en no sortir a la graella aquell dia, però va sortir, va sortir a córrer, malauradament després de 7 voltes, i a més de 300 kms. per hora ens va deixar per sempre, tant de bó hagués fet cas al seu veritable sentiment un quart abans de la sortida i avui encara molt probablement gaudiríem d’un pílot mitic (sense la llegenda tràgica) i d’una bona persona, qui sap si com integrant d’algun equip actual, comentarista de TV o en definitiva fent el que li vingués de gust.

Serveixi com homenatge, aquest vídeo, l’últim en vida i en el que es pot observar el que jo comentava abans, què creieu que li passava pel cap en aquells moments? mai millor: dit una imatge val més que mil paraules.




El aficionats que vàrem tenir el privilegi de coincidir en el temps en la seva carrera esportiva i altres de veure’l correr al circuit de casa, el durem al cor ara i sempre.




El següent fragment d'un reportatge d'un aficionat és molt il·lustratiu amb el que he comentat en aquest artícle:



Dades, comentaris i anecdotes:

  • Al Brasil es va declarar dol nacional i es van cel·lebrar funerals amb honors de cap d’estat, seguit per més de dos mil·lions de persones, fou enterrat al cementiri de Morumbí
  • A Sao Paulo hi ha una famosa avinguda que porta el seu nom, així com nombrosos parcs i estatues arreu de diverses ciutats del país.
  • Anònimament havia fet donacions a orfanats de la seva ciutat natal Sao Paulo.
  • Divorciat, l’any que es va morir, volia casar-se amb Adriane la seva nova promesa.
  • La fundació Senna pel desenvolupament humà, continua actualment en actiu dirigida per la seva germana Viviana.
  • El millor pilot de l'història en condicions climàtiques adverses, era com no, el rei de la pluja.
  • Campió del món 1988-1990 i 1991. Sub-campió el 1989 i el 1993.
  • Durant la seva trajectòria va assolir 41 victòries, 65 pole positions i nombroses voltes ràpides, 614 punts en total.
  • Gairebé va batre tots el rècords en aquest esport, què hagués passat si no hagueé mort prematurament?
  • Equips en que va córrer, Toleman 1984, Lotus 1985-1987, Mclaren 1988-1993 i Williams 1994.
  • Deia que al circuit d’Spa Francorchamps a la corba d’eau rouge parlava amb Deu
  • A la sortida del pit lane i abans de situar-se a la graella solia donar dues voltes als circuits, curisoament el dia que va morir a Imola, en va donar tres.
  • Al matí de la cursa, al motorhome solia llegir alguns passatges de la biblia, era creient i molt religiós.
  • A casa nostra, al circuit, va participar als grans premis del 1991, 1992 i 1993. El 1991, no va fer un bon resultat, es va equivocar amb la tria dels pneumatics. El 1992, mala sort també, a poques voltes del final va fer un trompo i es va estavellar a les tanques. El 1993, el seu etern rival, Alain Prost va quedar per davant d’ell. El 1994, d’arrivar-hi probablement hagués obtingut un bon resultat, de fet el guanyador va ser el seu company d’equip Damon Hill.
Recordo encara, les grans lluites a la recta del circuit entre ell i l’Alain Prost, en aquells temps i pot ser ell no ho recordarà, doncs era un marrec que no alçava tres pams de terra, en Marc Costa (autor del blog) ja anava al circuit i encara que inconscient del que presenciava, va viure les accelerades i frenades d’un McLaren blanc i vermell que pilotava l’Ayrton a la primera corva del circuit.


Precisament amb motiu al 15 aniversari de la mort d'Ayrton s'acaba de publicar una molt bona notícia; es realitzarà un documental definitu de la seva vida a mode de pel·lícula, que es començarà a rodar aquest mes mateix.

Aquest artícle ha estat escrit per Pere Sitjà, un servidor li proporciona un petit epíleg a continuació.


Voldria concluir aquesta excel·lent "monografia" amb un apunt; El GP de la Xina va veure (com ja havia vist a Monza 08) un joveníssim Sebastien Vettel s'alçava amb la victòria, tambe vàrem veure un tal Buemi descarregant majestuositat amb el seu Toro Rosso, ambdós comparteixen una important característica, tenen vint-i-pocs anys, com un servidor. Ells, com un servidor, no han vist conscientment les maravelles d'Ayrton Senna, només artícles com aquest o els documentals me'l poden mostrar; jo he crescut admirant Michael Schumacher, la generació posterior a la de Senna (Häkkinen, Alonso, Villeneuve...), ara arriba la nova generació, aquella que no recorda, per edat a l'Ayrton. De totes totes, tots tenim un sentiment comú; que Ayrton va ser especial, únic i potser, els números mai ens ho diran, el millor de tots. Vull concluir amb el següent vídeo: