26 d’abril de 2009

Crònica GP Bahrain: Déu ni do quin toston!

La veritat és que portàvem força temps malacostumats. Les tres primeres carreres de l’any van ser totes la mar d’interessants, però avui s’ha acabat el show, en un carrera on, a part de la primera volta, han passat poques coses.


La sortida ha estat interessant. Tal com vaig predir a la crònica de la Pole, Hamilton ha fet una bona arrancada i s’ha col·locat tercer. El Kers ha tornat a ser força determinant en la sortida. Després de molts moviments (i xocs) en la primera volta, les coses s’han anat estancant.


Finalment els Toyota si anaven força més buits i Brawn GP s’ha tornat a fer amb la victòria. Una victòria que, una vegada més, ha estat del tot inconfrontable. Els monoplaces del senyor Ross Brawn han tornat a ser els millors, i Button ja porta 31 punts (50 l’equip!). Un inici de temporada molt bèstia per un equip que ningú se n’esperava res.

Sebastian Vettel es confirma com el rival de Jenson Button per a la lluita pel títol. L’alemany ja es troba sols a un punt de Barrichello i m’hi jugaria alguna cosa que a la següent carrera ja l’haurà passat. Es diu que Red Bull tindrà difusor a partir de Mònaco. Llavors si que tindran ales…

Tercer Jano Trulli. Amb volta ràpida i Pole Position sona una mica a poc, però a la classificació els Toyota ja són quart i cinquè. Tenen més del doble de punts que Mclaren. De moment penso que són un equip per a aspirar a podi si algú de Red Bull o Brawn falla.

El que ha fallat avui ha set el responsable de l’estratègia de Rubens Barrichello. Amb el resultat d’avui, Rubinho s’està començant a consolidar com a segon pilot (una altre vegada) de l’equip. Fins hi tot comencen a sortir els primers rumors d’ordres d’equip a favor de Button, de que si Ross Brawn és anglès i afavoreix als seus, bla bla bla…

Per la resta es confirma la progressió de l’equip Mclaren (a faltes de saber si rep alguna penalització pels incidents d’Austràlia) i, per fi, Ferrari aconsegueix puntar, aquesta vegada de les mans de Kimi Räikkonen. Sisè… en fi, pitjor és una puntada al cul ☺. També ha puntuat Alonso que se li ha tornat a espatallar la "cantimplora" per a beure aigua. Sinó m'equivoco, també va pasar-li a Malàisia fa un parell d'anys. Sempre on fa més calor! :)

La carrera ha set aburridota, i sols ha confirmat tendències. És molta la distància que té ja Jenson Button. La temporada és llarga, però serà difícil atrapar-lo. Les estadístiques diuen que tots els pilots que han guanyat tres de les primeres quatre carreres han acabat amb el títol. Serà Button l’excepció?

Williams: tots dos fora dels punts, mica en mica es van eliminat dels favorits.
BMW: Buf! quin desastre!



Ferrari: Surt del vermell, però només en àmbar. Massa no ha acabat, i el sise del kimi sona a poc.




Brawn GP: ja ho sabeu, aquest any s'ha abonat al VERD!
Mclaren: el cotxe que tan malament anava durant la pretemporada, ja és el millor dels ex-equips "top".



25 d’abril de 2009

Crònica Pole Position GP Bahrian: Continua la festa, ara Toyota!

Ara Toyota! Realment aquesta temporada és de bojos! De nou un resultat del tot imprevisible: doblet de Toyota. Un es pregunta per això fins a quin punt és fictici aquest resultat. Ja és típic de Toyota que, al tenir un classificador com Jarno Trulli, opti per estratègies molt agressives (poca carga de carburant) per a fer-se amb la Pole Position, i tot apunta a que el tema anirà per aquí.

A la tercera posició Sebastian Vettel. L’alemany no ha baixat de la tercera posició en classificació des del primer Gran Premi de la temporada. Candidat seriós a la victòria per demà, de la mateixa manera que Jenson Button (quart).

El segueixen Hamilton, Barrichello i Alonso, confirmant així sobretot la millora que portem veient desde fa unes curses de l’equip Mclaren. Massa és vuitè i Räikkonen desè, Ferrari segueix enfonsat. Però encara ho està més BMW, que aquesta temporada està anant de més a menys.

Farà falta veure quina sortida podran fer els pilots-kers, ja que a Malàisia va ser força espectacular. Potser m’equivoco, però aposto per Hamilton tercer i Alonso cinquè a la primera volta.





23 d’abril de 2009

Temporada 2009: Pneumàtics

Una ampliació (en castellà) sobre els pnuemàtics llisos es pot trobar en l'article "Desarrollo en F1: Cambios para la Temporada 2009" escrit per un mateix i que es publica periodícament a www.thef1.com, també us podeu descarregar l'article complet en *.pdf a la meva pàgina personal en el següent enllaç.

Sense voler extendre'm tant com en els altres artícles de Temporada 2009, els tancaré parlant una mica dels nous pneumàtics. Que de fet, de nous no tenen gairebé res; els pneumàtics llisos Bridgestone.

Després de 10 temporades tornen els penumàtics llisos; ja que s'ha reduit el grip aerodinàmic s'ha d'augmentar el mecànic! (Quan un cotxe de F1 passa per una corba pot fer-la a més alta velocitat que un monoplaça normal pel superior grip que té "agarre", per dos motius; el mecánic, el contacte del penuàtics amb la pista i l'aerodinàmic amb el downforce). Trient les ratlles dels penumàtics, s'incrementa al voltant d'un 20% l'"agarre" dels penumàtics, casi res! I és que els pneumàtics ratllats es van introduir precisament per disminuir-lo... van ser una invenció d'aquestes que molts mai van arribar a etnendre de la F1.

Breu explicació sobre un pneumàtic de F1: Un pneumàtic de F1 està dissenyat per suportar forces molt més altes que un de normal, de manera que es fabriquen amb nylon, fibra de polièster i goma tova, gairebé una peça de material compost per dir-ho d'alguna manera. D'aqueta manera son capaços de suportar forces laterals de fins a 4G (quatre vegades la força de la gravetat) i foces longitudinals de fins a 5G. Conjuntament amb l'aleró del darrere son la font principal de producció de resistència aerodinàmica d'un F1 (pot arribar al 60%) degut a la interacció del flux turbulent que generen amb la carrosseria del monoplaça.

El funcionament òptim del pneumàtic està entorn dels 100ºC (90-110º), quan els penumàtics tenen adherencia màxima, així mateix la pressió dels penumàtics s'ha de mantenir tan constant com sigui possible i s'ha d'evitar la convecció de calor per evitar diferències de pressió en el pneumàtic, per això se solen utilitzar gasos com nitrogen per inflar-los.

Lewis Hamilton ens ha demostrat en més d'una ocasió lo importants que son els pneumàtics de F1, hom recorda el GP de la Xina de 2007, o el campionat guanyat per Häkkinen a Japó 1998, quan Schumacher va punxar un pneumàtic.

Us recomano les següents entrades d'un Forum per ampliar informacions.

22 d’abril de 2009

Previ GP de Bahrain: De la pluja al desert.

Bahrain és igual a sorra, multimilionaris, calor, molta calor, petroli, iots i, no hi podia faltar, un Gran Premi de Fórmula 1.

Aquest circuit és una de les obres mestres de Hermann Tilke, on imagino que es va intentar copiar una mica el llegendari circuit de Monza; i es que, després del traçat de Milà, ens trobem davant del circuit amb més temps l'accelerador a tope de tot el campionat. Amb unes rectes llarguíssimes, el circuit de Shakir ens delita un any més en un traçat que serà el ser o no ser pel KERS, i es que, si el KERS no va aquí, no anirà a enlloc.

El gran circ arriba al desert després de tres carreres força espectaculars, i n’estic segur que Bahrain no defraudarà amb aquest aspecte. Tinc ganes de veure fins a quin punt Red Bull pot plantar cara a Brawn GP. També vull veure si la millora que vam veure de Mclaren a la Xina continuarà, si Ferrari aixecarà el cap d’una vegada, veure el nivell real del Renault, què passa al final amb Williams... moltes incògnites que, amb 4 carreres, ja hauríem de resoldre definitivament.

La Superporra es presenta novament molt complicat. Fer pronòstics serà molt difícil ja que, tal hi com està el pati, gairebé tothom sembla un guanyador viable!

Us deixo amb uns quants vídeos sobre el gran premi del país.

Aquest no té pèrdua! divertidíssim!




Aquí podeu veure el traçat de Bahrain al detall.



Aquí teniu els mapes per satèl.lit de la zona, mireu els voltants, no té pèrdua!


Ver mapa más grande

20 d’abril de 2009

To Vettel, or not to Vettel


Sí, m’atraveixo a dir-ho, Sebastian Vettel és un ferm candidat al títol; “To Vettel”. Això, que dit 2 mesos abans semblaria un disbarat, té les seves explicacions.

Vettel començava la temporada a Austràlia amb el que, fins a tres voltes del final, era una tercera/segona posició. El xoc que va tenir amb Kubica els va deixar a ambdós amb 0 punts. Amés, Vettel va ser penalitzat a Malàisia amb 10 posicions a la graella de sortida com a causa de l’accident.

A Malàisia la sort no va canviar per Vettel. Va classificar tercer (13 amb la penalització), però una errada quan la pista era una piscina el va fer perdre més punts quan ja es trobava en la zona de punts (vuitè).

En resum, podem dir que les dues primeres carreres de Sebastian van donar-se unes circumstàncies força excepcionals per les quals Vettel arribés a Shanghai amb 0 punts.

Sense aquesta petita dosi de mala sort, Vettel hauria sumat 6 punts a Melbourne i almenys 0,5 a Malàisia. En total doncs tindria 10 + 6 + 0,5 = 16,5 punts, i estaria segon a 5 punts de Button.

Sé que tot això és especular molt, però l’únic que vull exposar és que realment Red Bull + Sebastian Vettel estan en posició de lluitar amb Brawn GP i, amb tota seguretat, són el segon equip, el rival de Brawn.

I el que em fa confirmar tota aquesta idea és el propi Sebastian Vettel. És un pilot que el veig en condicions de ser campió del món, i tinc molts dubtes sobre Jenson Button. El Sebastian és un pilot ràpid, consistent i que ja ha demostrat forces coses tot hi la seva, encara breu, estada a la f1. Va puntuar a la seva primera carrera i, avui dia, és el pilot més jove en guanyar un Gran Premi de Fórmula 1, carrera que, dit de pas, va guanyar amb autoritat amb un Toro Rosso.

Podem pensar moltes coses, però una està clara: si els grans equips no espavilen, el campionat sembla que serà entre Button i Vettel! Per què? doncs per tres raons:

  1. Té el segon millor cotxe,
  2. És un pilot excepcional i molt motivat,
  3. Té sols 10 punts, però crec que això és degut a un cúmul de circumstàncies força desafortunades.

Per acabar, només m’agradaria recordar la crònica del Gran Premi de Monza de l’any passat que vaig escriure jo mateix. Començava així:

Crec que molts no hem acabat d’assumir el que vam veure ahir. Potser la majoria ens estàvem fixant amb la remuntada de Hamilton o l’estratègia d’Alonso, però allà, en primera posició, estava rodant sobradíssim un noi jove, un noi de 21 anys, que portava el cotxe herència de Minardi. Ha nascut una estrella, tot hi que més que néixer el que ha fet és fer obrir els ulls a molts que patien de ceguera.


19 d’abril de 2009

Crònica Gp de la Xina: Red Bull et dona aaaales!

Primera (i suprema) victòria del Red Bull Racing Team. Segona victoria de Sebastien Vettel, la segona també sota la pluja. Després de 62 Grans Premis i tan sols 3 podis, aconsegueixen un doblet i aquesta vegada, a diferència de la també suprema victòria de Toro Rosso a Monza 2008, no és sort, és la tendèndia ascendent d'un projecte a llarg termini encapçalat per Christian Hortner i sobretot per Adrian Newey. Tenen un dels millors pilots (peno amb un total de 3 o 4), tenen un dels millors directors tècnics, tenen la millor aerodinàmica sense difusor, no tenen KERS. I quan tinguin KERS? I quan tinguin difusor?


La cursa ha començat darrere del Safety Car, tal i com estava previst, la pluja, aquest cop de forma semi-moderada ha fet acte de presència durant tota la cursa, d'aquesta manera enderrocant tota l'emoció i l'estratègia de Fernando, els monoplaces han completat un total de 8 voltes darrere del Safety Car. Per una banda el nerviosisme dels aficionats anava in crescendo, i fins i tot es podien sentir els xiulets dels aficionats, no m'extranya: les condicions de la pista no han millorat en 8 voltes, ni molt menys. Com deia Fernando per la ràdio "l'aigua marxarà quan comencem a córrer", en la meva opinió una altra greu errada de Direcció de Carrera. Evidentment els pilots de principi de graella volien tirar endavant, aprofitar la seva posició privilegiada i poc afectada per l'estela d'esprai per tirar endavant i guanyar molts segons, asseguradíssims. Però no ha estat així, i el que podría haver arribat a ser la primera victòria de Fernando, si hagués aconseguit superar Vettel en una sortida normal i tirar milles. S'ha convertit en un desastre; a la volta 9 ocupava l'última posició.


Sebastien Vettel, que no ha comés ni una errada sota la pluja (a excepció de quan Buemi l'ha estat a punt d'embestir) ha aconseguit 11 segons d'adventatge a Mark Webber i ha completat el seu primer pit stop només vienent-se superat pels Brawn GP, molt conservadors ambdós durant tot el GP (i com per no ser-ho amb la de punts que ja tenen). Mentrestant veiem com Sebastien Buemi, Felipe Massa i Lewis Hamilton es cansaven d'avançar monoplaces, completant el trio unes voltes realment excel·lents. Lewis i Räikkönen (sempre en detriment del segon) ens han posat l'ai al cor nombroses vegades, mentres Nakajima, Piquet, Räikkönen i companyia feien de les seves sota la pluja. Un irreconeixible Robert Kubica (compartint últimes posicions amb els Force India), acabava estampant (a l'estil Ralf Schumacher-Barrichello a Austràlia'04) el seu monoplaça amb Jarno Trulli, que ja rodava amb problemes i veia com queia places corva rere corva.

Pel que fa a la resta de la cursa, hem vist com els estrategues de Red bull se les empescaven per superar el duo Brawn GP, que repeteixo han complert una cursa molt correcte i conservadora, especialment Rubens que si ve no ha brillat, tampoc ha comés cap errada, per una lleguera de Jenson Button. Hem vist un parell de McLarens amb progressos importants i una actuació elèctrica de Lewis Hamilton sota la pluja, amb múltiples i espectaculars avançaments (uns quants a Kimi) però també amb moltes sortides i virolles. Les quals han provocat que un impossible, un excel·lent un memorable Adrian Sutil en cinquena posició s'acabés estampant (tot recordant el GP de Mònaco 2008...). Sebastien Buemi ha completat una cursa excel·lent classificant-se finalment 8è. El mateix gairebé es pot dir de Timo Glock.

Ara, tot això molt bonic, ara toca l'altra cara de la moneda, BMW Sauber i per sobre de tot, o més ben dit, per sota de tot, Ferrari. Senzillament no entenc el que passa amb BMW i menys amb Kubica, per ser l'equip que "més havien desenvolupat el monoplaça 2009", amb proves el 2008 amb un cotxe híbrid, pioners amb le KERS i tot plegat, l'actuació d'avui de Kubica ha estat patètica, Heidfeld, en la seva línia. Però parlem ara del més greu de tot plega, la Signora.

Hem de remontar-nos a la temporada 1981 per trobar un inici de temporada tan desastrós per Ferrari, amb el monoplaça 126CK, conduit per Gilles Villeneuve i Didier Pironi (la temporada següent aconseguirien la victòria), i ull molt viu, si de nou Ferrari fa un blanc a Bahrein, ens trobarem amb LA PITJOR TEMPORADA DE LA HISTORIA DE FERRARI EN LA F1. Què ha passat? Doncs resulta que quan Felipe Massa havia protagonitzat una molt bona remuntada (de les que els ferraristes comencem a desacostumar-nos) i estava situat 3r, a punt per entrar al box, tot plegat (i a faltar de saber quin és el problema en concret) el monoplaça s'ha aturat. Sin más. Pampellugues de colors al volant, i cotxe aturat. Kimi Räikkönen? Ja sigui per falta de grip del cotxe, ja sigui per falta de collons, o per falta de motivació o pel que sigui, ha sigut incapaç de defensar la seva posició i de mantenir la dignitat, ha vist com tothom li passava la mà per la cara, unes quantes voltes més i fins i tot Fisichella li hagués arrencat les enganxines. Stefano, t'has guanyat la reputació d'home obert, tranquil, serè, simpàtic, accessible. Però sincerament em sembla que el que et fa diferent d'e'n Jean Todt no és només el caràcter. Donem-els-hi una darrera oportunitat.

Tots esperàvem escoltar l'himne Austríac per primera vegada però no, God safe the Queen. I pràcticament sense respirar, d'aquí 5 dies, més!


Flavio Briatore, per fer una sèrie de declaracions sense sentit durant tot el cap de setmana i per suposat Ferrari tot segueix fallant a Maranello.




McLaren: Per fí han pogut acabar sense penalitzacions ni amb un sol pilot a partir de la segona volta, però s'ho han de fer mirar si estan satisfets amb aquest resultat.
Lewis Hamilton: Gran remuntada, grans sortides de pista.



Red Bull y Sebastien Vettel: Han agafat per fi, el vol.






18 d’abril de 2009

El circ de la "efe"1, Tercer Acte

Fins ara el granc circ de la F1 no ens ha pas decepcionat, hem tingut unes actuacions d’allò més inesperades, inaudites, dignes de qualsevol celebrity show, tot sigui donç per l’espectacle. Des de finals de cursa al darrere d’un Mercedes sense enganxina, fins a plujes torrencials al cap vespre, i fent podi dins del cockpit a cotxe parat i protegit per un paraigües, molt bó això, en cinema en diuen un final inesperat, un final sorpresa; poc previsible.


Ara, abans de començar el proper GP, demà, ja han entrat en escena els malabaristes i el teatre de les ombres xineses, que si sentències, que si declaracions, retrets d’un i d’altres, prediccions metafòriques, pilots que estaven a l’atur, jubilacions anticipades, és a dir campi qui pugui i a veure que la diu més grossa. Que si difussors a l’estil Brawn o no, queixes del proveïdor dels pneumàtics…! els de Bridgestone també els hi ha tocat el rebre, que si el KERS, ara , ara no, (i el "pobres" pilots fent régim tot l’hivern, ara ja es poden fotre els Magnums a gust, la di deurien dir a Räikkönen que ja podia tornar a menjar dolços...). I ara a alguns els hi treuen, doncs apa sense el lastre del KERS i més prims ja tenim alguna dècima per volta guanyada, no?

A boxes, els grans treballant a preu fet, que si nous pack aerodinàmics, canvien peces de tort i de través, modificant reglatges, però què está passant? El desgabell “entre vestidors” de moment entre acte I acte és realment vertiginós, ens falta si més no esperar aconteixements (desenvolupament de la cursa) i declaracions posteriors un cop finalitzada la mateixa, tot depèn de qui guanyi o no guanyi, suposem.

Ens faltarà com no la propera reunió i setencia de la FIA prevista per a finals d’aquest mes, compte hi poden haver-hi encara sorpreses inesperades.

Per si de cas ja hi ha un pallasso que ha dit que plega, que marxa, que deixa la funció de mitja tarda i que es dedicarà, a altres afers...?, potsr li ha entrat el canguelis, no voldrà pas avançar-se als aconteixements i suavitzar si cal el que pugui passar?

Alerta doncs, estiguem atents a l’espectacle i gaduim del mateix com mai. De fet aquesta temporada, i en pevisió de com poden anar les coses, què fariem sense tots aquests enrenous? senzillament aburrir-nos.

L'article està escrit per Pere Sitjà i Corrius.

Crònica Pole Position Gp de la Xina: Red Bull dóna ales a Vettel

A l'espera que la FIA publiqui dels pesos dels monoplaces, Sebastien Vettel i Red Bull en general han fet el que semblava impossible; superar Brawn GP. Amb un final d'infart, com ja estem acostumats amb el nou reglement, Sebastien Vettel ha aconseguit fer-nos oblidar amb la seva jovialitat i espontaneïtat l'antepenúltima volta del GP d'Austràlia.


I és que avui l'equip Red Bull ha fet història, Primera Pole Position, i la classificació ha vist com tres motors Renault es situaven davant de la graella; Fernando Alonso ha aconseguit la segona plaça! No se'l veia gaire radiant, una de dues: o anava a per la Pole o realment va molt descàrregat. De totes maneres Fernando ha completat una volta increíble amb un Renault que suposadament porta un "apanyat" doble difusor encara que no us ho sabria confirmar, però que teòricament va arribar ahir a les 16:00 hora local a Malàsia i l'ha probat tan sols en la P3 i durant tota la Q.

Tercera plaça per un constant Mark Webber que no fa res més que demostrar-nos que Red Bull està en plena forma, tindrà les seves recompenses que Adrian Newey no visités Kuala Lumpur fa dues setmanes. Per altra banda Rubens Barrichello i Jenson Button, "només" han pogut classificar-se 4rt i 5è respectivament. En 6a posició ens trobem el 4rt monoplaça del club dels difusors (Fernando en forma part, Nelsinho encara no, tot i que no crec que li serveixi per justificar la seva 17a posició), Jarno Trulli, no està malament, però crec que tots n'esperàvem un xic més. A continuació ens trobema amb Nico Rosberg, més del mateix, tots n'esperàvem més, sobretot després de classificar-se 1r en la P3.

I finalment arriben els campions caiguts, Kimi Räikkönen salvant els plats per Ferrari i Lewis Hamilton, que també porta un nou i flamant doble difusor (no pas Heikki) que de poc li ha servit de moment. L'últim classificat a la Q3 és un fantàstic Sebastien Buemi, molt millor que el seu company d'equip Bourdais, incapaç de superar la Q1, Toro Rosso Ferrari, Red Bull Renault, Brawn GP Mercedes, tots millors que els cotxes "oficials", sembla que els privats van millor que els constructors!

Decepcionant ha estat l'actuació dels BMW, incapaços d'entrar a la Q3, amb un Heidfeld a les portes i un Robert Kubica impensable, el qual no deu estar gaire content d'haver-se deixat muntar el KERS al seu monoplaça, antepenúltim amb el permís de Force India que irònicament és l'únic equip que ocupa les places que li pertoquen. Comentar finalment que Timo Glock ha patit un problema a la caixa de canvis i no només no ha entrat a la Q3 sinó que demà sortirà penúltim per penalització. Res més, ja estem preparats per disfrutar demà d'una interessantíssima cursa, si pogués tornar a fer la Superporra, no tinc dubtes, apostaria per Sebastien Vettel, llàstima perquè em sembla... que no n'encertaré ni una!



17 d’abril de 2009

Temporada 2009: Aerodinàmica

Una ampliació (en castellà) sobre la Nova Aerodinàmica es pot trobar en l'article "Desarrollo en F1: Cambios para la Temporada 2009" escrit per un mateix i que es publica periodícament a www.thef1.com, també us podeu descarregar l'article complet en *.pdf a la meva pàgina personal en el següent enllaç.


Després d'haver dedicat un artícle al KERS i un artícle al nou DIFUSOR, toca, amb una mica de retràs, parlar de la normativa aerodinàmica per la temporada 2009, de llarg el més important que ens ha aportat la nova temporada. Ara que (gairebé) ja ens hem acostumat a la conseqüència de tots aquests canvis; l'aspecte rocambolesc i pretèrit dels monoplaces (Niki Lauda els va assimilar a segadores). En resum els canvis, que es veuen a simple vista son quatre:


1) El nou DIFUSOR, que per cert és el més important, click aquí per redirigir-vos a l'article.
2) El nou ALERÓ DAVANTER.
3) El nou ALERÓ DEL DARRERE.
4) L'eliminació (relativa) d'APÈNDIXOS AERODINÀMICS.

El propòsit dels canvis:

L'Overtaking Work Group, format per enginyers de totes les escuderies, es va posar mans a la feina, i després de trobar alguna solució absurda com la de la imatge del monoplaça amb l'aleró del darrere buit pel mit, finalment va sortir amb una sol·lució raonable: la normativa per a 2009, destinada a dues coses; frenar el desenvolupament aerodinàmic desenfrenat, simplificant la aerodinàmica i per sobre de tot, augmentar l'espectacle facilitant els adelantaments.

Una vegada vistos per sobre (amb menció d'honor als neumàtics llisos i el KERS), és hora d'entrar una mica en detall. En primer lloc, comencem pel principi.
L'aleró davanter



Aquest ha estat radicalment renovat; l'amplada de l'aleró s'ha vist exageradament ampliada, cobreix ara mateix tota l'amplada del monoplaça, i s'ha rebaixat la seva altura. Així mateix s'ha decidit que la secció central de l'aleró davanter tingui un perfil neutral és a dir: que no contribueixi a la generació de downforce. Això provoca l'eliminació de les formes complexes, ja fos en forma de cullera o el que fos de la secció central, de la mateixa manera s'ha prohibit el pont superior que algunes escuderies utilitzaven. La intenció inicial amb aquesta sol·lució era simplificar els alerons. No s'ha aconseguit: la part modificable de l'aleró ha sigut subjecte a complexes interpretacions i una diferent per a cada equip. La part més exterior dels alerons i en concret l'àreasituada davant del neumàtics és la que alberga els perfils aerodinàmics (les ales) de l'aleró, la majoria dels equips han optat entre dos i tres perfils, el disseny més avançat dels quals, tenen la tercera secció com un principi de carenatge de les rodes, les quals son les zones de major producció turbulencia (i resistència aerodinàmica en contactar aqueta amb la carrosseria) i aconsegueixen optimitzar el flux d'aire abans que aquest incideixi sobre les
rodes.

Una de les altres grans novetats és el perfil mòbil de l'aleró. Amb una variació màxima de 6º (+3º,-3º des de la posició neutral) i utilitzable dues vegades per volta. En el règim en que
un Fòrmula 1 circul·la, 6º és una magnitud crítica i aquest sistema es planteja com una oportunitat d'avançar tan o més bona que el propi KERS. Mitjançant aquesta variació aconseguim carregar més, o descarregar el cotxe de downforce, de manera que tenim més grip, més "agarre" a les corbes o bé tenim menys resistència a la recta.


(La imatge superior e inferior és una bona mostra del desenvolupament del nou aleró, el superior és la versió pels entrenaments d'hivern 2008 d'Honda (Brawn GP), mentre que la imatge següent és l'actual de Brawn GP, alguns equips no han aconseguit passar del primer model.)

L'aleró del darrere:

També ha sigut subjecte de canvis contraris als de l'aleró davanter; més estret i més elevat. Ja que l'objectiu és facilitar els avançaments, una de les maneres de no embrutar tan el flux darrere del monoplaça (conjuntament amb el nou difusor) era precisament aquesta. El que ens ha provovat aquest canvi en conjunt amb el de l'aleró davanter és un impacte estètic bastant important; realment els monoplaces estan realment descompensats i acaben fent una mica de mal a la vista. El resultat a nivell de càrrega aerodinàmica és que aquesta és veu molt reduida en la part posterior del cotxe (no és així amb els cotxes amb doble difusor), ja que s'ha reduit substantivament la superfície molla de l'aleró del darrere. De totes totes, és molt menys interessant que l'aleró davanter.


L'eliminació (relativa) d'apèndixs aerodinàmics

Un canvi també molt important ha sigut l'eliminació relativa de tots els apèndixs aerodinàmics, aquests estaven destinats en gran part a redirigir el flux a la voluntat dels enginyers. En part també s'utilitzaven per aconseguir una mica més de downforce; le
s dues raons que han portat a la seva eliminació ha sigut l'aturar el seu desenvolupament, car per naturalesa i també per "netejar" els cotxes i alhora el flux d'aire que atrevessen, ja que la majoria d'aquestes "aletes", creen a les seves puntes estructures turbillonàries (turbulència al cap i a la fí, voticitat) i "espatllaven" bastant el flux. Veiem una foto explicativa d'aquest canvi.


Una aerodinàmica realment avançada, el Brawn GP:

Fent un contrast brutal amb el Ferrari F60, en la meva humil opinió la més senzilla i tradicional interpretació aerodinàmica de la normativa 2009 (amb el permís de Force India) tenim el flamant Brawn GP, comencem de nou amb un vídeo:




Finalment veiem un resum dels canvis narrats per Sebastien Vettel i que fins i tot es surten dels marges del blog!

Previ GP de Xina: Després de la tempesta, arriba la calma?

Shang hai (上 海) Significa “sobre del riu”, i no podia ser un nom més indicat després del “riu” en que va convertir-se el circuit de Sepang en la “mitja-cursa” de fa dues setmanes. La qüestió és que, amb riu o sense, Brawn GP va tornar a ser l’equip dominant i de fet, feia temps que no veia un dominador tan clar en les dues primeres carreres de la temporada. Ningú té cap mena de dubte, Jenson Button és l’home a batre.

L’esperada confirmació de la FIA de que el difusor sí és legal, no farà sinó prorrogar, i qui sap si consolidar, aquest domini aclaparador. La resta d’equips, sobretot els equips que solíem anomenar equips-top, deambulen perdudament, buscant noves solucions que, a vegades, signifiquen admetre que s’han equivocat. És, per exemple, el cas de Ferrari, que ha decidit no muntar el KERS a la Xina.

Però, després dels entrenaments d’aquest matí, hem pregunto si el fet que Ferrari hagi tret el KERS haurà servit d’alguna cosa, si haurà servit d’alguna cosa que BMW el munti, o el nou paquet aerodinàmic de Mclaren, ja que les tendències de les dos últimes carreres no han canviat.

Segueixen a dalt els de sempre, Brawn Gp, Toyota, Williams i RedBull. A la primera sessió Hamilton donava una esperança als seguidors de Mclaren, fent el millor temps amb el nou paquet aerodinàmic, un temps que, a la segona sessió ha estat superat per pràcticament tothom.

A la jornada d’avui s’han vist molts equips amb problemes seriosos de degradació de pneumàtics. Bridgestone ha portat els mateixos que Austràlia (el mig i el supertou), i molts pilots han, literalment, destorçat el pneumàtic amb unes poques voltes. Fernando Alonso ha estat especialment crític per la decisió de Bridgestone de portar aquests dos pneumàtics. No ens hem d’estranyar si algun equip decideix anar a tres parades com a causa de la degradació de les gomes.

De moment sembla que, els que heu set conservadors en la votació de la Superporra, teniu les de guanyar. Tot apunta a nova victòria de Brawn GP.




16 d’abril de 2009

El Doble Difusor


Mai en la F1 s'havia mirat tan un cul que no fos de les pitbabes,

Es prohibiran i es retiraran els punts aconseguits:0 (0%)
Es prohibiran pel GP de Bahrein:0 (0%)
Es prohibiran inmediatament:0 (0%)
S'anunciaran canvis per la temporada 2010:4 (44%)

Es legalitzaran completament:5 (55%)


No us heu equivocat no. Avui la FIA ha decidit que el Doble Difusor, és legal. De manera que tot plegat no ha estat un somni, o un malson depènde l'òptica esclar; la graella, respecte la temporada passada, està de cap per avall. El món al revés. I així es quedarà. Tot plegat i com ve carateritzant a la Fórmula 1 darrerament (Stepneygate, Brazil 2008...) la F1 sembla que hagi contracta a algún guinista de Hollywood. El darrer capítol: El Doble Difusor. Però, què és un doble difusor? Us ho intentarem explicar. Comencem gràficament:



Continuem doncs. Poca cosa haurem entès fins ara, expliquem-nos, clar i català, que per això estem aquí. Comencem pel principi; els ja mencionats canvis aerodinàmics per la nova temporada (que comentaré completament en una futura entrada a la web). La nova normativa també afectava a l'emplaçament i les mesures del difusor, s'ha allargat i s'ha alçat. Però què és exactament un difusor? Doncs una de les peces aerodinàmiques claus del monoplaça:

Què és i com funciona un DIFUSOR

Una part molt important de la downforce és a dir la "contra"sustentació, la força que manté als monoplaces enganxats al terra i els permet agafar les corbes ràpides tal i com les agafen (recordem que un F1 és alguna cosa semblant a un avió cap per avall), prové del difusor, es tracta de la geometria inferior posterior del monoplaça i que s'encarrega d'ajuntar els dos fluxos principals del cotxe: el de la part superior (menys veloç i amb més pressió) amb el de la part inferior (més veloç i amb menys pressió); funciona proporcionant al fluxe inferior un espai per desaccelerar-se i expandir-se de manera que s'aconsegueixi menys estela turbulenta a la part posterior del cotxe. L'estela turbulenta és una zona de baixa pressió i plena de tirabuixons d'aire brut i que precisament està provocada per la topada dels dos fluxos d'aires, és la zona on és crea més resistencia de pressió del cotxe. D'aquesta manera podem veure que el difusor té una importància vital en els dos sentits aerodinàmics d'un Fòrmula 1, i la seva optimització proporcionen menys resistència i més downforce.

Què és un DOBLE DIFUSOR?

Un doble difusor és quelcom que Williams, Toyota i Brawn GP s'han tret de la màniga gràcies a certes llacunes en el reglament tècnic de la FIA per a la F1, Ross Brawn ja va avisar a la FOTA l'any passat sobre aquestes llacunes (llògicament no els hi va dir que les aprofitaria) i els equips els hi va entrar per una orella i els hi va sortir per l'altra. Ara no sembla que passi el mateix.

El concepte és el següent: una doble canalització d'aire per al difusor, no només farem servir l'aire que prové de la part inferior del cotxe sinó que també aprofitarem el flux als laterals de la coberta del motor i aprofitant uns "orificis per a la suspensió" (buit legal al canto) redirigirem l'aire al difusor a través d'un altre perfil adicional en aquest (buit legal al canto). Si a més a més aprofitem i fem un difusor discontinu, és a dir amb obertures (buit legal al canto) i aprofitem per extreure és aire a major velicitat aconseguirem una zona de gran depressió que enganxarà literalment la part del darrera del monoplaça al terra. Si a més a més aprofitem per allargar una mica més el difusor a través de la superfície de protecció als impactes (on hi ha la llum vermella, buit legal al canto). Voilà. El resultat? Al voltant d'un 50% més de downforce generada en aquesta part del cotxe. Al voltant de mig segón per volta. 

D'aquesta manera hi ha un parell de coses que ara no semblen gens extranyes;

Brawn GP no va comprar el pack motor+transmissió a McLaren, "no mira es que nosaltres només volem el motor saps", el comercial de Mercedes es devia partir la caixa, i ara es deu partir les dents amb un canto; Brawn GP va fer la transmissió a Brackley per tal de fer-la tan estreta com fos possible i d'aquesta manera maximitzar els orificis de la suspensió i les entrades d'aire cap al difusor. Brawn GP és també el cotxe més curt de tota la graella: pobres els equips que no formen part del "La banda del difusor", una cosa és canviar el difussor, i una molt diferent és canviar tot el repartiment de pesos per equilibrar el centre de pressions del cotxe i redissenyar la transmissió...

Quan parlo de "buits legals" també podria de parlar "el que els enginyers dels altres equips no han sapigut veure" ja que a partir d'avui mateix ja no son de cap de les maneres, un buit legal. 

A veure doncs si ara entenem una mica millor el següent video:



13 d’abril de 2009

Arriba la Superporra a Formula1EnCatalà.com - la porra de totes les porres

Després d’haver aconseguit crear un fòrum amb el nostre grup del Facebook i de l’èxit que aquest ha tingut, vam plantejar-nos buscar maneres de que la gent pogués participar més en el blog, intentar fer un blog més a l’estil web 2.0 que tan de moda està ara.

Vam adonar-nos que les enquestes agraden a la gent, que la gent li agrada opinar. És per això que, un servidor, va pensar en fer una porra que englobés totes les porres de tots els Grans Premis de l’any. Després d’unes quantes tardes programant a casa naixia la “Superporra”.

La “Superporra” és una lliga de pronòstics. Per a cada carrera, els usuaris podreu fer la vostra predicció de quins seran els 8 primers classificats del Gran Premi. D’aquesta manera, i seguint el mateix sistema de puntuació que la Formula 1, els usuaris anireu acumulant punts segons els encerts que hageu tingut. A final de temporada tindrem un campió, que haurà estat el que més encerts haurà tingut en els seus pronòstics.

Per a fer-vos usuaris de la “Superporra” i explicar-vos el funcionament, he creat un vídeo explicatiu. De totes maneres els passos són molt fàcils:

1-Clickeu aquí per anar a la pàgina de la “Superporra”
2-Us registreu, us portarà uns 30 segons.
3-Envieu la vostra predicció pel Gran Premi actual

Per a qualsevol dubte de tipus tècnic, no dubteu en fer-nos-ho saber a través d’un comentari en aquest post o bé a través del nostre grup del Facebook. No he estimat necessari fer unes FAQ, ja que la “Superporra” és realment fàcil d’utilitzar.

Apa doncs! tots a fer porres!


7 d’abril de 2009

Non mollare mai

Lluny queda el sempre apàtic Kimi Räikkönen cel·lebrant al costat de Felipe Massa i Jean Todt el seu primer títol mundial de pilots. Un doblet aconseguit als tribunals que posava un punt i final definitiu a l'època daurada de l'escuderia. Era moment de començar de nou i acabar la transició post-Schumacher. Lluny queda.

Sóc un Ferrarista de mèdul·la ho he de confesar, tot plegat és una relació molt antiga i només vàrem tenir una veritable ensopegada: la Temporada 2005. La fatal temporada 2005. La FIA ho va aconseguir, amb un nou sistema de puntuació per acabar amb el domini brutal del Kaiser, la prohibició del canvi de penumàtics; tot dirigit com sempre a augmentar l'espectacle de la Fórmula. Schumacher anava amb un pot, esgarrepant petits moments de glòria, com la increïble cursa contra Fernando Alonso a San Marino, el tipus mantingut a l'escàndol d'Indianàpolis, Michael va fer l'impossible amb el pitjor monoplaça de l'escuderia des de 1996 i segurament un dels més lents del campionat, recordem que calçava els fatals penumàtics Bridgestone. Però en Michael lluitava, lluitava ferotjament com sempre havia fet. En canvi, Kimi, es menja un gelat al Motorhome. Alguna cosa no rutlla.

Recordo un amic que un dia em va fer un comentari molt a la lleugera, la passada temporada (just quan vàrem haver de dipositar totes les esperances en Felipe Massa, els Ferraristes vull dir), "a Ferrari, quants més italians pitjor", fent clara referència a Stefano Domenicalli. El que està clar és que a Maranello passa alguna cosa.

De totes maneres és molt fàcil i es produeix en forma de combustió espontànea: quan les coses van malament, els dits comencen a apuntar amenaçants i comencen a córrer rius de tinta roja, mai millor dit. Que si el culpable és Schumacher, que si Domenicalli no té la presència i el savoir faire de Jean Todt, que si mai hauríem d'haver deixat escapar a Ross Brawn (això ningú semblava pensar-ho l'any passat) que si hauriem d'haver retirat a en Räikkönen, que si en Massa és irregular, que si s'ha de fitxar l'Alonso. És molt fàcil pensar, com penso jo, que no l'hem encertada amb el monoplaça d'aquest any; si ens hi fixem no és més que el de la temporada passada sense apèndixos aerodinàmics i les noves mesures dels alerons.


El que és difícil és sortir d'aquesta situació (especialment quan les temporades es decideixen per un punt de diferència), 0 punts en la classificació i últims en el tot. S'ha de treballar amb l'el·laboració de les tàctiques, s'ha de treballar en la fiabilitat, en la moral de l'equip, en la concentració i implicació dels pilots. Normalment Ferrari sempre transmet un missatge molt tranquil·litzant de l'estil "aquí no passa res" o "més es va perdre a Cuba", de totes maneres espero que la realitat interna no sigui així i que a Maranello es treballi nit i dia per enginyar un nou difusor (de res serveix queixar-se de no haver estat llest), treballi nit i dia amb en Massa i en Räikkönen, el departement de qual·litat no es cansi de revisar els components, el senyor Aldo Costa es cremi la vista davant del CATIA o la taula de disseny, la centraleta de Magneti Marelli no pari de sonar per seguir desenvolupant el KERS (ja que s'ha apostat per ell), i que tot plegat serveixi perquè aquest Gran Premi de Catalunya no em presenti amb una gorra de Brawn GP.

En una entrevista recent a Racecar Enigneering, el periodista li pregunta a Ross Brown què és el més important que va apendre en el seu pas a Maranello, de'n Luca, en Michael i en Jean, la resposta: Non mollare mai. Mai no et rendeixis.

SVEGLIA SIGNORA!

5 d’abril de 2009

Crònica Gp de Malàisia: Button guanya la segona carrera més curta de la història


Lamentable. Aquesta és la millor paraula per descriure el que ha estat el Gran Premi més curt de la història de la formula 1. Lamentable en el sentit que no veia una situació similar des de la carrera a Indianàpolis on només van sortir sis cotxes. Lamentable en el sentit que m’he vist estafat pel fet de veure sols poc més de mitja carrera, i si hagués anat a Singapur pràcticament demanaria que em tornessin els diners.

Òbviament, no dono les culpes a les persones que han decidit no reinciar la carrera, la qual cosa em sembla que era l’opció més lògica, sinó al beneit que se li ha acudit fer una carrera a les cinc de la tarda en un país on, amb una precisió mil·limètrica, a les sis de la tarda cauen pluges torrencials. Sí senyors, el responsable d’això, com no podria ser d’una altre manera, és Bernie Ecclestone, un coi de vell que, tot hi tenir calers per a 10 generacions, sembla que no es cansa de fer més i més calers en detriment dels fans d’aquest esport. Si us plau, Bernie, jubile’t, compre't una casa a les Maldives i no apareguis més, dedique’t al golf que n’estic segur que se’t dona millor que dirigir la Fórmula 1.

Tot hi poder veure sols la meitat de les voltes, aquestes han estat la mar d’interessants. Els dominadors de la carrera han estat de nou els mateixos que van ser-ho a Albert Park. Sembla que, avui per avui, els “equips difussor” + Red Bull estan per sobre de la resta. La carrera començava amb un sortida on, aquesta vegada si, el KERS s’ha notat. Alonso ha remuntar l’absurda xifra de 6 places portant el cotxe més carregat de la graella de sortida. En aquesta escalada de posicions en la sortida el seguien tots els pilots KERS: Räikkonen, Hamilton i Massa en detriment dels pilots no-KERS. Però, després de la sortida, Rubens Barrichello, sense KERS, ha passat a Alonso amb una facilitat abrumadora.

Després d’això, el Fernando ha format un important tren darrere seu, que ha acabat format dos grups molt diferenciats, el dels 4 primers i el de la resta. L’asturià ha anat perdent posicions progressivament, en part per la quantitat de pes que duia a sobre seu en forma de combustible. La jugada d’Alonso hauria set perfecte si, en la volta en que anava a entrar a box, no hagués comés una errada fatal que l’ha deixat fora dels 5 primers.



Més absurda però, ha estat l’errada que han fet amb Kimi Räikkonen. Sota cap concepte pots muntar pneumàtics de pluja extrema sinó està plovent. A cada volta perdràs 20 segons i amés, en el supòsit que plogui, ja hauràs trinxat els pneumàtics i hauràs d’entrar a canviar-los de nou. Ferrari ha de tallar molts caps per a tornar a fer estratègies decents. Aquest any estic segur que, almenys de moment, tenen el pitjor equip d’estrategues del campionat, i errades així ho demostren. Per part de Räikkonen, trobo pèssima l'actitud que ha mostrat al canviar-se abans que es decidís anular la carrera. Noi, cobres el que cobres... Estic segur que això li passarà factura, a Itàlia li diran de tot.

El Gran Premi ha acabat amb un guanyador merescut, Jenson Button, que ja porta 15 punts. El segueixen un, consistent com sempre, Nick Heidfel, que ha realitzat sols una parada, i llavors els dos Toyota.

M’agradaria felicitar al Jenson. Tothom reconeix el mèrit de Ross Brawn, però la veritat és que l’anglès ha fet dues carreres molt bones, perfectes de fet, i no ens n’hem d’oblidar.


Bernie Ecclestone hauria d’eclipsar aquest semàfor per raons òbvies, però deixar Ferrari fora d’aquest semàfor seria absurd. Pilots, màquines, estrategues, tot falla a Maranello.



Williams: de nou, molt fort al principi, però a la carrera s’ha anat desinflant.
BMW: Dues cares de la moneda, molt bé Heidfel, avaria per a Kubica.




Brawn GP i Jenson Button: Aquesta temporada crec que estaran abonats al verd.
Toyota: Han pogut demostrar el que a Austràlia no van poder fer per la penalització.
Mark Webber: Molt bona carrera, aquest any sembla que està destinat a ser l’any dels “iaius”





4 d’abril de 2009

Crònica Pole Position Gp Malàisia: De nou, domini “fusfuritu”

Sembla que poc o res ha canviat respecte Austràlia. Per una banda tenim a Mclaren en un estat de forma pèssim, Ferrari incapaç de fer una estratègia decent, Renault en terra de ningú i BMW més del mateix. Per l’altre veiem un Brawn GP imbatible, un Red Bull, i sobretot un Vettel, fantàstic, un Toyota que sense alerons flexibles també funciona la mar de bé i uns Williams que aguanten el ritme. En resum, tots els favorits cap avall, i tots els que l’any passat lluitaven sols per a fer algun punt, cap amunt. El món al revés.

Així doncs se’ns espera una carrera amb un guanyador força previsible (Jenson Button), però un munt d'incògnites a la resta de posicions. Trulli ha fet de nou una gran classificació però en carrera farà un Trulli-tren? Fins on podran remuntar Alonso i Raikkonen? i Hamilton? l’ha encertat Alonso al no disputar la Q3? Podrà arribar al podi Kubica? i Vettel? Moltes preguntes que demà tindran resposta.

També sabrem d’una vegada si el KERS pot servir d’alguna cosa, o d’altra banda serà sols un llast que hauran d'arrossegar els monoplaces. Especialment interessant també serà veure que coi passa si plou. Es parla que, si hi ha les pluges torrencials típiques de la zona en l’hora que es disputa el Gran Premi, aquest podria suspendre’s. Si és el cas un “bravo” per Bernie Ecclestone, que ha decidit fer la carrera pràcticament de nit per embutxacar una mica més.

Passi el que passi, segur que tots els fans estarem enganxats a la TV per assabentar-nos-en, encara que ho hagem de fer a les 11 del matí, al meu parer, una hora pèssima per a una carrera de F1, ja que et deixa mig dia perdut...

Stay tunned!

== FILA 1
Jenson Button (GBR) Brawn GP BGP001 Mercedes 1:35.181
Jarno Trulli (ITA) Toyota TF109 1:35.273
== FILA 2
Timo Glock (GER) Toyota TF109 1:35.690
Nico Rosberg (GER) Williams FW31 Toyota 1:35.750
== FILA 3
Mark Webber (AUS) RBR RB5 Renault 1:35.797
Robert Kubica (POL) BMW Sauber F1 09 1:36.106
== FILA 4
Kimi Raikkonen (FIN) Ferrari F60 1:36.170
+ Rubens Barrichello (BRA) Brawn GP BGP001 Mercedes 1:35.651
== FILA 5
Fernando Alonso (ESP) Renault R29 1:37.659
Nick Heidfeld (GER) BMW Sauber F1 09 1:34.769
== FILA 6
Kazuki Nakajima (JPN) Williams FW31 Toyota 1:34.788
Lewis Hamilton (GBR) McLaren MP4/24 Mercedes 1:34.905
== FILA 7
++ Sebastian Vettel (GER) RBR RB5 Renault 1:35.518
Heikki Kovalainen (FIN) McLaren MP4/24 Mercedes 1:34.924
== FILA 8
Sebastien Bourdais (FRA) Toro Rosso STR3 Ferrari 1:35.431
Felipe Massa (BRA) Ferrari F60 1:35.642
== FILA 9
Nelson Piquet (BRA) Renault R29 1:35.708
Giancarlo Fisichella (ITA) Force India VJM02 Mercedes 1:35.908
== FILA 10
Adrian Sutil (GER) Force India VJM02 Mercedes 1:35.951
Sebastien Buemi Toro Rosso STR3 Ferrari 1:36.107
Iker Sagasti / Eurosport

No anem pas bé


Ha començat la funció dels “pallassos”.

Seguint els ultims esdeveniments del circ de la f1, mira per on, tant sols just començar el campionat, la primera cursa de la temporada, hom té l’impressió que els pallassos ja ha entrat en escena.

Es deplorable, que en un esport com la f1, de primera línea en quant a técnica, desenvolapament automovilistic, capacitat de generar negoci, de glamour a nivell internacional, de moure i acaparar l’atenció i el seguiment de infinitat de mitjans de comunicació, de mil·lions de affecionats arreu del mon, i haigi gent i organitzacions que deliberadament i per interés propi puguin arribar a embrutar i desprestigiar la ética professional i credibilitat de la resta d’integrants d’aquest sector.

Més tenint en compte la infinitat de recursos de tot tipus que si destinen, inversión de capital, recursos humans, patrocinadors, treball, investigació, etc., per assolir a tenir el millor equip, el millor cotxe i el millor pilot en pro d’un únic objectiu, conquerir el campionat del món.

Com pot ser que individus (pallassos), que fins que no el varen entronar com a campio del mon “amb calçador”, (els va costar dues temporades), a la tercera començi un altre cop amb el joc brut de sempre i amb la complicitat de l’equip.

Com s’enten que l’equip, li doni suport en detriment de la seva reputació i credibilitat, cal recordar que far un parell d’anys vàren llençar per la borda el campionat del mon, tan sols perqué el nen mimat no acaba d’arrivar , en detriment d’Alonso., aquest últim any, gairebé tres quarts del mateix.

Arribat aquest punt, cal pensar, si l’equip es realment tant estúpid i barroer com sembla (abans semblava més cosa del Ron, peró amb el Martin passa el mateix o pitjor si cal), no saben alló de que s’atrapa abans a un mentider que a un coix, la credibilitat a hores d’ara per terra tant per el pilot com per el equip, i jo de Mercedes i patrocinadors m’ho pensaría dues vegades seguir al costat d’un equip que ha donat i esta donant una imatge tant deplorable.

Tan sols ara faltava, després de pensar-so molt, les disculpes i l´arrepentiment públic del pilot, diguem-ne per rentar-se la cara davant dels mitjans, a més, donant la culpa al director esportiu i dient que ell seguia ordres d’equip.?, mira per on em recorda l’exercit aixó de “seguir ordres” .

Com s’arregla tot aquest enrenou, doncs destituint (de portes en fora) al cap esportiu? , no home no, el que caldria seria destituir el pilot doncs no és la primera badada i engany que comet, el dany que ha fet a Mclaren (si ho analitzessin amb detall), es incalculable, doncs la pèrdua de prestigi i reputació per una organització “modélica”…? com la d’ells és el pitjor que els pot passar, i tot perquè, per quatre punts i un podi per el “nen” del Ron, doncs que s`ho faigin mirar.

Pensem que ara demana disculpes de tort i de través, tan sols perqué s’ha descobert el marró, si no hagués estat així, sincerament, creieu que hauria dit la veritat,…..?, doncs amb això està tot dit.

Com es diu al circ, la funció ha de continuar, independement de si els “pallassos” han agradat o no, i si han actuat en més o menys encert.

Com diuen per algunes contrades, “no anem pa be”.

L'article està escrit per Pere Sitjà i Corrius.

2 d’abril de 2009

Arriben els rumors: Kubica a Brawn GP

Jo no voldria posar-me a l'altura de la premsa espanyola (i de vegades també catalana) més casposa del sector esportiu però acabo de veure un rumor a una pàgina seguidora de BMW Sauber que m'ha fet molta gràcia. El rumor diu que Robert Kubica deixaria BMW Sauber a mitja temporada per recaure a Brawn GP en detriment de Rubens Barrichello. De fet em fa molta gràcia perquè mentre cercava fotos per l'artícle m'he trobat amb el rumor del binomi Alonso-Kubica a Ferrari al 2010...

En primer lloc i degut al malestar que tothom coneixia de Robert Kubica a BMW, fet que es va evidenciar a mitja temporada quan aparentment Thiessen afavoria a Heidfeld i apostava per la seva recuperació mentre Robert Kubica perdia suport en un moment en el qual lluitava pel títol mundial, Kubica efectivament va renovar (abans inclús que Räikkönen renovés per Ferrari tot i la rumurologia) però amb una perturbadora condició: si l'equip estava pitjor que Honda a mitjans de la temporada 2009, Robert podria abandonar l'equip. Podem suposar que en aquell moment, quan Honda anava última i s'ennuegava per superar els Force India, Ross Brawn va anar a parlar seriosament amb Robert Kubica i li va explicar quatre coses, per suposat Kubica no va picar i es va arribar a una situacio contractual curiosament intermèdia.

Burno Senna va probar un Honda a les proves de finals de temporada... i no se'l va fitxar, en canvi, Brawn va decidir mantenir a Rubens Barrichello (el qual no semblava sincerament content a dalt del podi a Melbourne, cosa que em va extranyar) però amb un contracte una mica especial: Es renovaria cursa darrere cursa.

Si a tot això li sumem el fet que Robert (i això és el que sap del cert la "font" del rumor) te contractes publicitaris amb BMW que curiosament acaben el juny de 2009... en fí, jo solo dir el nom del porc davant d'aquest tipus de rumors, però aquest, m'ha fet gràcia! Esperem les vostres opinions al grup del Facebook o a mode de comentari!

Coses pitjors, com el cas Fernando Alonso-McLaren ha vist la F1! Reflexionem sobre la absurdesa d'articles com aquest... Una cosa clara: Brawn GP ha aconseguit per una cosa o altre, estar en boca de tothom... si necesités un portador de patrocini... ja sabria a qui escollir, sens dubte!

1 d’abril de 2009

El Curiós cas de Jenson Button


Aquest tipus de coses, com d'altres solen fer-se al revés, més aviat al final i no pas al principi, d'una trajectòria d'èxits i ja em perdonaran però almenys esportivament parlant, la de Jenson Button acaba de començar. El pilot de Fórmula 1 que de ha begut de la font de la vida.

Al final de la temporada 2008 Jenson Button va agafar els trastos i va marxar cap a Lanzarote, darrere deixava la pitjor temporada de la seva trajectòria com a pilot de F1: 3 punts i classificat el 18 (d'acord en la seva segona temporada a Benetton Renault va fer 2 punts i 17è, però esclar amb l'antiga puntuació Jenson hauria fet 1 punt aquesta temporada). Preparant-se per un triatló, mentre estava l'home anant amb bici o el que més li convingués, va rebre una trucada: s'havia quedat sense feina. Amb l'equip Honda F1 retirant-se i amb una imatge deplorable durant l'última temporada Jenson podia dir adéu a la seva vida al circ; dat i beneit.

A principis de Març, Jenson rebria una altra trucada; reunió urgent a Brackley. En una sala atapeïda i amb tot el personal de la fàbrica reunit, Ross Brawn anuncia que l'equip seguirà; abraçades, plors i emoció. Tres setmanes després, Jenson Button es proclamaria guanyador del GP d'Austràlia, sortint de la Pole, i tot el protagonisme que el pobre noi anglès eclipsat per Lewis Hamilton, flamant campió. De nou Jenson ocupa totes les portades, ja no dels diaris esportius, sinó dels principals i no només d'Anglaterra, de tot Europa. I la resta, en fí, ja ens ho dirà la temporada.


Us deixo amb la biografía de la viquipèdia de Jenson Button, només afegeixo un parell de detalls. Recordo com amb l'Ivan Monells, al GP d'Australia de 2000 ens sorpreníem d'un joveníssim pilot que prometia algún dia ser, alguna cosa. El dia que mai arribava.

Jenson Button
(Frome, Somerset, Anglaterra, 1980) és un pilot de Fórmula 1. Actualment és pilot titular de l'equip Honda F1.
Va debutar a la Fórmula 1 al Gran Premi d'Austràlia de l'any 2000 amb l'equip Williams-BMW. Va aconseguir la seva primera i única victòria fins ara al Gran Premi d'Hongria de 2006, al volant d'un Honda. El seu millor resultat en el campionat va ser el 2004, al volant d'un BAR-Honda amb que acabà tercer en el campionat del món de pilots.

Fórmula 1

L'anglès es va guanyar el seient de segon pilot titular de Williams quan va començar a fer millors temps que el pilot titular, en Bruno Junqueira.

Temporada 2000, Williams

Va finalitzar aquesta temporada com a vuitè, demostrant-li al mòn que era un pilot amb projecció dins de la Fórmula 1, havent superat més d'un cop el seu company d'escuderia, Ralf Schumacher. Les seves millors arribades van ser una quarta posició al Gran Premi d'Alemanya i una cinquena a Bèlgica.

Temporades 2001 i 2002, Benetton

L'any 2002 Benetton va ser comprada per Renault. I aquest mateix any Jenson va demo
strar que era capaç de treure millors resultats que els de la temporada passada, i que allò havia estat mala sort. Malgrat que el seu company Jarno Trulli el superava normalment a les proves classificatòries, l'anglès va demostrar tenir millor ritme de carrera. Va estar molt aprop d'aconseguir el seu primer podi al Gran Premi de Malàisia, però va ser superat a la última volta per Michael Schumacher, degut a un problema al sistema de suspensió del seu Renault. Al Gran Premi del Brasil va tornar a quedar quart i va acabar la temporada en el setè lloc de la classificació de pilots.

Temporades 2001 i 2002, Benetton

L'any 2001 Button va conduir per a Benetton, tot i que, encara, tenia un contracte que el vinculava amb Williams. Deixant de banda els bons propòsits del pilot i de l'escuderia a l'inici de la temporada, el cert és que Button, només, va aconseguir acabar en dissetena posició, en la classificació general de pilots. Les causes principals van ser, d'una banda, algunes errades en la seva conducció i, d'una altra banda, els vehicles de l'escuderia, els quals no van patir evolucions significatives al llarg de la temporada. El millor resultat de la temporada fou un cinquè lloc al GP d'Alemanya, que fou l'únic GP on Button puntuà en tot el 2001.
L'any 2002, Benetton va ser comprada per Renault. A l'inici de la temporada, Button va començar a demostrar que ell era capaç de treure millors resultats que els del 2001. Així doncs, tot i que el seu company de files,Jarno Trulli, el superava normalment en les proves classificatòries, l'anglès va demostrar tenir millor ritme de carrera. Va estar molt a prop d'aconseguir el seu primer podi al GP de Malàisia, però va ser superat a la última volta per Michael Schumacher, a causa d'un problema al sistema de suspensió del seu Renault. Aquestes bones sensacions es van anar confirmant a mesura que la temporada va anar avançant. Per exemple, al GP del Brasil, va aconseguir un meritori quart lloc. Finalment, Button va acabar la temporada en setena plaça de la classificació general de pilots, 10 posicions més que en la temporada anterior.

Temporades 2003, 2004 i 2005, BAR

L'any 2003 Button va passar a l'escuderia BAR, i allà va tenir com a company l'excampió Jacques Villeneuve. Les relacions entre ambdós pilots es van tensar molt quan a la primera carrera de la temporada (el Gran Premi d'Austràlia), el seu company li va impedir acabar a la zona de punts entrant a boxes quan li tocava a l'anglès. Aquest incident va derivar en una guerra de declaracions dels dos pilots, que va durar tota la temporada. Malgrat tot, mentre avançava la temporada, constantment els temps de Jenson van ser millors que els del canadenc. Desafortunadament, Jenson va donar-se un fort cop a la pràctica del dijous al circuit de Mònaco, fet que li va impedir participar en aquesta carrera i en els assajos que es van fer posteriorment a Monza. En aquesta temporada el pilot anglès va quedar novè amb disset punts, per davant del seu company que va acabar amb sis punts.
L'any 2004 es va notar una notable millora als resultats de l'escuderia BAR. La primera carrera de l'anys, a Austràlia, va finalitzar-la sisè desprès d'una brillat classificació. Al Gran Premi de Malàisia va aconseguir el seu primer podi
quedant en tercera posició, resultat que va repetir al primer Gran Premi de Bahrain. La seva primera pole (també la primera de l'escuderia) va arribar al Gran Premi de San Marino, aquesta carrera la va acabar com a segon. Aquesta temporada la va acabar en tercer lloc, havent sumat viutanta-cinc punts i presentant candidatura per a la Temporada 2005 de Fórmula 1.

El 5 d'agost de 2004, Jenson va anunciar que havia signat amb Williams, per tal de retornar a l'escuderia per al 2005. Un teòric forat al seu contracte amb BAR li permetia abandonar l'equip. Però el director de BAR, David Richards va anunciar que presentaria un litigi amb la intenció de què l'anglès continués a la seva escuderia, malgrat que Frank Williams afirmava que la operació era totalment legal. El comité de revisió de contractes de la FIA va decidir en una audiència el dia 16 d'octubre de 2004 a Milà que Jenson continuava lligar a BAR l'any 2005.

L'any 2005 va ser frustrant a l'inici per a l'anglès, però prometedor cap al final. El seu equip, incloent-hi ell i el seu company Takuma Sato, van ser dasqualificats al Gran Premi de San Marino i se'ls va impedir participar als següents dos grans premis, el d'Espanya i el de Mònaco. Van ser sancionats per irregularitats, sancionades pel reglament, en el dipòsit de combustible.
La Temporada 2005 de Fórmula 1 la va acabar en novè lloc amb trenta-set punts. Més de noranta punts rere d'Alonso, guanyador d'aquella temporada.

Temporades 2006 i 2007, Honda

L'escuderia BAR-Honda va ser adquirida per Honda i va passar a denominar-se Honda Racing F1 Team, en un intent de millorar les prestacions tècquines i financeres de l'equip.
El 2006 va començar amb una gran pretemporada per a Jenson i per a l'equip, cosa que els va fer aspirar al campionat. Però alguns problemes alxassís a mitja temporada els va fer perdre opcions al títol, sumant-hi també la ruptura de motor al Gran Premi d'Austràlia a només 100 m. de l'arribada i les complicacions tècniques i estratègiques que el van fer sortir en setena posició, quan havia aconseguit un lloc a primera línea, al Gran Premi de San Marino.
Però, el 6 d'agost de 2006, Button va aconseguir la seva primera victòria a un gran premi de la F1 al Gran Premi d'Hungria de 2006. Des d'aquesta carrera va anar aconseguint bons resultats i va quedar en sisena posició del Mundial.
L'any 2007 Button va continuar corrent per a l'equip Honda Racing F1 Team amb Rubens Barrichello de company.
Un accident de kart el va impedir participar en les proves d'hivern, abans de la temporada 2007.
La temporada fou molt dura per a Button, el qual només va aconseguir sis punts (15è en la classificació general de pilots). Ell mateix va reconèixer, al finalitzar-la, que havia estat un "absolut desastre", tant pel que fa al vehicle (amb una aerodinàmica realment fluixa), com pel que fa al seu pilotatge. Tot i així, Button va confirmar, al finalitzar la temporada, el que va anunciar a mitjans de mateixa temporada: que es quedaria un any més, això és el 2008, a l'equip japonés.
La temporada 2008 va començar amb la notícia que Honda acabava de fitxar a l'enginyer Ross Brown, un dels artífexs de les èpoques daurades de Benetton i Ferrari. Tot i aquest fitxatge, juntament amb el d’Alex Wurz, com a pilot provador, el cert és que l'inici de la temporada fou una mica decepcionant. Tot i així, Button va fer un meritori sisè lloc en el GP d'Espanya, la qual cosa li va aportar, de cop, 3 punts al seu compte particular, la meitat del total aconseguit en la temporada anterior. Des del moment en què David Coulthard va anunciar la seva retirada, en el GP de la Gran Bretanya, es va començar a parlar sobre la possibilitat que Button el substituís en el sí de Red Bull, a partir de la temporada 2009.
Acabar amb un detall curiós, com es pot veure a la foto (Space Eivissa estiu del 2006), Kimi Räikkönen comparteix una afició amb Jenson Button, a part de la de guanyar curses.