2 de novembre de 2009

Crònica GP de Abu Dhabi: Exhibició dels grans del 09

És de sabis reconèixer els errors d’un mateix. Tinc que dir-ho, no m’esperava l’assistència de públic massiva que hi ha hagut al nou traçat dels Emirats Àrabs, m’esperava una moguda bestial en quan a instal·lacions, però no pas una tan bona acollida pel públic “emirat-arabí”, on, tot i tenir ja el mundial decidit, han omplert les grades del nou traçat. Cal comentar per això que hi ha una mica de trampa: l’aforament del nou traçat és de 50.000 persones, més o menys una tercera part del que té Monmeló. No obstant això, cal comentar que l’escenari del Gran Premi “feia patxoca”.

(Engegant mode irònic) Malàisia ja va donar-nos la oportunitat de veure un Gran Premi on es feia de nit (apagat mode irònic), però aquest ha estat força més espectacular. Qui no li han vingut ganes de passar una nit en aquell hotel tan màgic? Però referent a l’aspecte purament esportiu de la cursa podríem dir que no ha brillat tant com la seva posada en escena. La cursa es deixava veure, però el fet que no hi hagués pràcticament res en joc donava força indiferència a l’espectador. Amés amés, una altre carrera perfecte de Sebastien Vettel (aquest cop sense sortir de la Pole), ha fet que el subcampionat de l’alemany no estès en dubte en cap moment. Personalment en aquesta carrera mai m’he cregut Lewis Hamilton, he vist a Vitelo controlant la situació tant bé que el Lewis ja podia anar fent. El jove alemany estava especialment emocionat amb la victòria, serà pel subcampionat que ell mateix va dir que no servia per res?

El Gp De Malàisia va ser el primer en disputar-se al crepuscle :)

Personalment penso que hi ha dos protagonistes més del Gran Premi. Un d’ells és Jenson Button, que ha demostrat que, quan treu les piles de la calculadora, pot ser un pilot molt agressiu i que obté bons resultats. S’ha reivindicat com a merescut campió del món. La lluita amb Mark Webber ens ha fet oblidar que no hi havia res en joc. L’altre pilot que m’ha impressionat, i ja ho va fer també al Brasil, és el japonès Kobayashi. Toyota ja tarda a confirmar-lo com a pilot oficial. És tot el que volen, un pilot japonès, jove (23 anys) i ràpid. És el primer japonès que corre a la categoria reina i em desperta admiració. El noi ha fet més punts en dos carreres que un munt de pilots en tota la temporada. Mereix una oportunitat.

Finalment, comentar que aquest ha estat un Gran Premi ple d’ “últimes vegades”, ja que ha estat la última vegada que:

  • BMW Sauber disputa un Gran Premi
  • S’utilitza el KERS en una carrera de F1
  • Es permeti el subministrament de carburant en el transcurs de la carrera
  • Fisichella disputa el que segurament serà el seu últim Gran Premi com a pilot titular
  • Fernando Alonso corre per Renault F1
De totes maneres ja ho sabeu, mai diguis mai, i menys en aquest esport .

Sebastian Vettel: Fantàstic, brillant, perfecte.
Jenson Button: Reivindicant-se. El Button necessitava una carrera així justament en aquest moment.
Kobayashi: Espectacular. Recorda a Sebastian Vettel en els seus inicis.



El mundial 2009. N’hi han hagut de millors, però és cert que també n’hi han hagut de pitjors.



Renault. Possiblement, el pitjor cotxe que ha portat Alonso amb molt temps ha estat el que l’escuderia francesa ha portat a Abu Dhabi. “La despedida” no ha estat gents bona.

I parlant de despedides, la de Raikkonen tampoc ha set massa bona, culpa del Ferrari d’aquest any. Ni l’abadonament de Hamilton ha estat suficient per assaltar la tercera plaça del mundial de constructors.

Giancarlo Fisichella: 0 punts com a pilot de Ferrari. Personalment penso que si el Marc Gené hagués estat al volant desde València ho hauria fet una mica millor. Almenys no ha fet el ridícul espantós que feia Badoer…

31 d’octubre de 2009

Crònica Pole Position GP d'Abu Dhabi: Guanyant o perdent, indiferent.


La veritat és que o bé molt, o bé molt poc podem dir d'aquesta pole, i del llegat que en general ens deixarà aquest gran premi; ja sigui per la poca predispoció amb la que he mirat la pole o per qualsevol altre motiu, la d'avui per motius més que evidents m'ha semblat la pole més descafeinada de la història recent de la Fórmula 1; ja hi poden haver-hi postes de Sol, sortides del pit-lane per un túnel (!?!?!?), carpes gegants amb el logotip de Ferrari, un hotel buit de cinc estrelles amb una tel·la de leds blaus a la metitat de la recta de sortida, ja pot ser un traçat espectacular (cosa que encara s'ha de demostrar), ja pot ser el que vulgueu nois, qui si no ens hi jugem res: cardiograma plà; no m'havia passat mai el no trobar cap tipus de motivació per veure que un pilot s'emporta aquesta plaça o l'altra i viceversa. D'acord; tercera plaça dels constructors en joc... algú dubta que se l'emportarà McLaren? D'acord, subcamionat en joc; algú creu que tindrà algun tipus de trascendència?


Només una sorpresa; el pobre rendiment de Renault, i la caidguda en picat dels equips-ràpids; Ferrari i Force India que lluny d'Spa i Itàlia, tornen a ser no-res; un Kimi que ho veu tot perdut, uns Red Bulls que no s'inmuten en el podi de la Pole, i una mar de cotxes oscil·lants que un bon dia entren a la Q3 i un altre no arriben a la Q2. Pobre Rubens, bon Button que ja no fa falta que ens demostri res, que sí, que ens ho creiem... Felicitats nano!

De fet, ara mateix estic a Madrid; no tinc possibilitat de veure la F1 per TV3, de manera que em deleitoa amb el senyor Lobato i cia. no sóc dels que els odiin en particular, i la veritat és que avui, més que dedicar-se a fer una crònica de la Pole, s'han dedicat a parlar de 2010, especulacions, pilots, tendències... res que no us haguem informat al grup del Facebook, i és que en el fons aquesta és la sensació; hom vol que la temporada 2009 s'acabi d'una punyetera vegada.

Un últim apunt; avui tothom, tothom estava a Yas Marina (aquest circuit artificial la mig del literal no res), tothom? Ah, no, faltava el tiet Flavio, obro les apostes per veure quans mesos tardem a tornar-lo a veure'l al Paddock.

Els "jeques" blanquejant els txecs del petro-dòl·lar. Felicitats per cert Lewis per l'espectacular temps i la merescuda Pole.

28 d’octubre de 2009

Previ GP dels Emirats Àrabs: Cap on va la Fórmula 1?

El nou circuit dels Emirats Àrabs, batejat amb el nom de "Yas Marina Circuit", no és sinó una confirmació de per on volen fer anar la Fórmula 1. Països amb una forta tradició en l'automobilisme com per exemple França, Canadà o Anglaterra s'estan quedant sense Grans Premis. Els països europeus estan perdent carreres temporada rere temporada. Molts ja han passat a la història: Qui no recorda el mític traçat austríac de l'A1 ring? i San Marino? Magny Cours ja forma també part del passat. Però amés, molts d'altres tenen la seva existència pendent d'un fil, Silverstone n'és un exemple i fins hi tot SPA està en perill.

Un dels mítics viratges de l'A1 Ring

El problema realment ve amb què passa amb les places lliures que deixen aquests Grans Premis, per qui les substituirà. A mi em sembla molt bé que la Fórmula 1 viatgi per a tot el món, que estigui a la Xina, als Emirats Àrabs i a Malàisia, però el que no toleraré és veure com aquestes carreres s'utilitzen únicament per a promoció turística d'un país o bé per què els quatre rics de sempre puguin veure una carrera sense desplaçar-se. No té cap sentit veure com el Gran Circ fa milers de kilòmetres per a córrer en un circuit on el públic brilla per la seva absència, on els pilots corren per les cadires buides de les tribunes.

Em fa mal veure com em tinc que despertar a les tantes per veure un Gran Premi, em fa mal també veure com es llancen milions d'euros en energia elèctrica perquè la pugui veure sense haver-me de despertar a les tantes, em fa mal veure que viatjar a veure Grans Premis cada vegada és més car perquè cada vegada hi ha menys Grans Premis prop de casa, em fa mal veure com la seguretat i l'espectacle es veuen afectats per culpa dels, econòmicament profitosos, circuits urbans, em fa mal veure com la carrera de Malàisia no es va poder acabar perquè es va fer fosc. En definitiva, em fa mal veure com cada vegada més ens prenen "La Fórmula" per dur-la a llocs que mai sabran valorar-la com és degut.

Circuit Yas Marina (Abu Dhabi)
Serà tan espectacular la carrera com ho són els voltants del circuit?


23 d’octubre de 2009

Crònica GP de Brasil: El final de tota esperança

"I'm the f**king World Champion baby!"

de que el Gran Premi d'Abu Dhabi no és convertís en un GP d'exhibició com aquells que antigament es corrien sense puntuar. Evidentment això no és així des del punt de vista dels equips; McLaren i Ferrari es juguen una descafeinada 3a plaça de la discòrdia, que als aficionats ens pot semblar poca cosa, però que en realitat marca una diferència substancial en termes de retribucions monetàries pels equips. Amb el que vull dir és el següent, ¿És Jenson Button el merescut campió del món de la F1? Doncs suposo que com totes les coses en la vida, tot depèn del punt de vista des del qual ho examinem, tal i com ens ha mostrat l´Ivan en l'anterior arcticle, hi ha molts punts de vista des dels quals és campió merescudíssim, ara n'hi ha un que no; des del punt de vista de l'aficionat, l'aficionat que s'emociona cada diumenge (i dissabte i divendres) amb aquest esport.

L'aficionat que esperava una mica d'emoció es va veure un tant frustrat durant el transcurs del GP de Brasil; veient com Vettel quedava resignat (també en els seus humors) a una desesperançadora 14a plaça i veient a partir de la seva primera parada com el Rubinho no podia amb el cotxe i com Lewis Hamilton no tan sols el passava sino que a més a més li punxava una roda; entregant en bandeja de plata el mundial a Jenson Button, carai al menys Timo Glock ho va fer més emocionant l'any passat!

Lo del pobre Rubinho és un cas clínic; amb un peu a Williams (potser aquest ha sigut un error seu) el "Número 1" tenia el perill d'emigrar de Brawn GP a Williams (tal com va passar amb McLaren-Renault la temporada d'entrada d'Alonso); no ho crec però o bé l'enginyer de pista del Rubinho s'ho hauria de fer mirar; es va repetir la situació inexplicable del GP de Catalunya, on el Rubens sortia en la primera posició i al final es va fer amb la victòria Jenson Button, una cosa similar a la que acaba de succeir ara mateix.

Però el fet és que tot i que va semblar una cel·lebració un tant forçada i que hagués sigut molt més emotiu si hagués pujat al podi, Jenson Button es va proclamar campió del món de la per a tots difícil i turbulenta temporada 2009. Felicitats Jenson, disfruta-ho mentre puguis; i ho dic no per res, sinó perquè ara mateix en Button no té clar el seu futur en la categoria.

Pel que fa a la resta de la cursa, o a tota la cursa en sí perquè encara no n'hem parlat; jo li posaria el títol de "la cursa de les remuntades", o la cursa dels escaladors; molts pilots entre ells Jenson Button van protagonitzar remuntades espectaculars; afavorides pel perillós triple accident Trulli-Sutil-Alonso, i ho dic en aquest ordre perquè crec que per molt que es sulfurés el senyor Trulli, la culpa és seva, o per la lliscada de Fisichella i Kovalainen al primer revolt, o per l'actuació de Kamikaze de Kimi Räikkönen, tot i que aquest al final protagonitzaria una bonica remuntada atesorant uns punts valuosos per a lluitar amb McLaren de cara a Abu Dhabi.

Felipe Massa amb la bandera a quadres.

S'ha de destacar la ferotge atuació de Sebastian Vettel, de Robert Kubica, el convidat d'honor proporcionant-li un merescut homenatge a l'agonitzant i incerta escuderia BMW Sauber. L'honorable actuació del nou campió del món, l'acabar la cursa del Jaume Aleguersuari, els punts de Buemi i el sensacional debut de Kobaiashi, al més pur estil, perdonin-me la nostàlgia, Takuma Sato, el nostre pilot japonés predilecte.

Fa un any al cartell hi hagués posat "for sale"

I jo crec que ja estàt tot comentat.... ah no! No no! Esperin! Se m'olbidava comentar (encara que sigui breument) que... Mark Webber va ser el guanyador de la cursa! Certament, l'australià un tant escèptic en això d'ajudar a Vettel i esperant convencer a Horner que té més ales que Kimi Räikkonen, el Mark va celebrar la victòria com si es proclamés el mateix campió de món; aquesta victòria, crec que té un gran sentit en termes de futur; Red Bull ha de ser un candidat en potència pel títol mundial la propera temporada 2010; amb permís esclar del que ha succeit aquest any amb BMW Sabuer.


Jenson Button: "I'm the f**king World Champion baby!"
Els remuntadors: Kimi, Robert, Sebastien, Sebastien...
Rubinho: Per donar-nos esperances fins al final i per ser el pilot més esportiu de la graella.



Renault: Ni fu ni fa.
Jaume Alguersuari: Tot i acabar satisfactòriament la cursa, Buemi ha estat clarament superior.



Jarno Trulli: No només el crec culpable de l'accident, sinó que addicionalment la seva reacció va estar fora de lloc.
L'espectacle i l'emoció: S'han acabat ja per aquesta temporada.




21 d’octubre de 2009

Jenson Button, digne campió del món?



; el Jenson és un digne campió del món. Abans d’escriure aquest article vaig començar-lo amb un “no, no és digne”, però després d’estudiar-me una mica els números un s’adona de que realment ha fet una molt bona feina. Possiblement no se’l té com un pilot talentós, com podria ser-ho Lewis Hamilton, Fernando Alonso o Sebastian Vettel, però la veritat és que el Jenson ha demostrat ser un pilot que, més o menys, sempre està allà. Pot ser lent a vegades, però sempre aporta el seu petit granet de sorra, no comet errades, i aquestes coses són vitals per no perdre un títol amb un “supercotxe”. Fem una ullada als resultats d’aquesta temporada:


El Jenson ha guanyat 6 carreres aquest any (contem Sepang que es va puntuar la meitat), són les mateixes que va guanyar Räikkonen per ser campió i una més que Lewis Hamilton. Però hi ha una cosa més interessant encara, el Button ha puntuat a TOTES les carreres de l'any excepte Bèlgica (que com recordareu va ser expulsat fora de pista al revolt de "les Combes"). Per una o altre cosa, Vettel no ha puntuat a 5 carreres, Barrichello , que també té uns molts bons números, no ho ha fet en dues. Addicionalment, l'anglès ha guanyat el doble de carreres que Vettel i el triple que el seu company d'equip. Si ens mirem els punts desde que el Jenson va deixar de guanyar (a partir de Silverstone), tampoc em semblen tan escandalosos. Button ha perdut 17 punts amb Sebastian Vettel i 9 amb Barrichello. Recordeu, Hamilton va perdre 17 punts en dues carreres, el Jenson amb mitja temporada.

Parlant de Hamilton, quanta gent va criticar l’anglès per no saber administrar una avantatge més que notable? Resulta que si no treuen la calculadora els critiquem, i si la treuen, com ha fet el Jenson, també ho fem. El Jenson HA ESTAT INTEL.LIGENT, no ha arriscat perquè no s’havia de fer, ha sabut administrar l’avantatge com Déu mana, i això òbviament és fruit de l’experiència.

El Jenson no és mal pilot, mai ho havíem dit i menys ho direm ara, amés, fins a on jo sé, és un dels pilots que més bé atén als aficionats, un d'aquests que no té mai un "no" per a la premsa. Jo mateix recordo haver demanat un autògraf al Button (el tinc a casa per cert), i no només em va firmar, sinó que es va interessar per mi i vam tenir una conversa, cosa que no va passar amb els altres pilots. En el fons m'hauria agradat més que guanyés el Sebastian, sobretot perquè és un pilot més talentós i obre pas a les noves generacions, però el Jenson ha fet molt bé la seva feina. Cert, tenia un cotxe fantàstic, però a cas no el va tenir Michael Schummacher en la meitat dels seus 7 títols mundials? No el van tenir Hill, Villenueve i fins hi tot el mateix Alain Prost? Mireu-ho per on vogueu, però tenim un digne campió del món de Fórmula 1.

18 d’octubre de 2009

Reflexions carioques


Abans de que esperem que no, s'esvaeixi la posssibilitat de que Rubinho, Rubens Barrichello, perdi qualsevol esperança a proclamar-se campío del món 2009, deixeu-me reflexionar amb lleugeresa sobre el pilot carioca.

Durant el GP de Catalunya (bé d'Espanya) a Montmeló, em vaig acostar el dijous al circuit, quan es podia entrar al Pit-Lane, va ser una experiència molt agradable, espiar als mecánics muntant els cotxes, veient com feien proves de repostatges, parlar agradablement amb un tècnic de Ferrari, en tot cas no ens era permés creuar les cintes i per suposat no podíem entrar als vòxs. En un moment donat (i tal com marca la normativa de la FIA), els pilots van sortir a firmar autògrafs; com us podeu imaginar els vòxs de Renault i de Ferrari eren impossibles, de fet, l'Alonso es va arribar a emprenyar de valent per la mala educació de la gent que es va convertir en un grup de gazel·les en zel perseguides per un ferotge lleó. Un servidor va optar per una opció molt més intel·ligent, sobretot aquesta temporada: em vaig acostar a Red Bull i vaig escatimar en esforços per aconseguir alguna cosa dels nois de'n Brawn. En particular en Rubinho es va a porpar a mí, li vaig donar un cop d'espatlla, li vaig comentar que l'admirava realment, i vaig fer el següent:

em vaig treure la gorra de Ferrari, la del Schumi dels 6 campionats, i li vaig demanar per favor que la firmés... un tant irònic, no és així? Li vaig comentar també, "va firmala siusplau Rubens... que ara mateix aquesta gorra no fa gens de mal no?". I somrient la va firmar.

Espero que es converteixi en la firma d'un Campió del Món. De veres. Ja sé que vaig escriure això sobre en Button. Però ja n'estic tip. El que no pot ser és el següent:



Que el senyor Jenson, no guanyi desde juny. Que el senyor Button porti des d'aleshores amb la calculadora i rampinyant punts com una rata, ja que Rubens Barrichello, ens ha demostrat que el Brawn segueix sent definitivament un cotxe guanyador. El que intentaré proclamar en aquest petit article és justícia històrica. Resulta que de la mateixa manera en que fa un temps no soportava a Alonso i ara tiro coets amb la seva arribada a Ferrari, avui en dia no tinc cap ganes de que Jenson Button guanyi el mundial, i no fa pas massa, les tenia totes; en sentia simpatia i tot. Però hi va haver un moment en que en Rubens s'ho va creure: ell també podia guanyar el mundial.


I és que el Rubens és tot cor i ànima. No en và és un pilot llatí, un veritable pilot de F1 que no té cap tipus de problema en expressar els seus sentiments. e pilot més veterà de la F1, que sortia a les revistes com a jove promesa quan jo era un mocós de 5 anys i anava al circuit. En Rubens porta "tota la vida" a la F1. En Rubens és de la generació de'n Schummi, l'últim dels antics, i aquí el que jo demano és justícia històrica. Del Rubinho, recordo en particular 4 coses:

El seu Steward blanc, amb aquell casc amb el punt roig, que un dia va decidir fitxar per Ferrari, la seva èpica primera victòria a Hockenheim '00, sota la pluja i sortint desde la darrera posició, i després sota un mar de llàgrimes d'alegria, dalt del podi, com si es tractés d'un nen de 5 anys, emocionat, plorant, com ploraria qualsevol de nosaltres a l'acomplir el somni de tota una vida. Rubens és carismàtic, és simpàtic, honest, sincer. I té una motivació digne d'admiració per un plot que frega els 40 i té un parell de fills dels qui cuidar-se.

Demano justícia per l'època que va passar a Ferrari a les ordres de Ross Brawn, demano justícia per Austria '02, demano justícia pel mal son de 2005, demano justícia per la segona posició al '08, demano justícia. Donins justícia siusplau Ross; tinc la impressió que tot plegat depèn de vosté i de la perícia avui de Rubinho al volant, així que en aquells moments claus de fer entrar o no aquest pilot al vòx o dir-li o deixar-li de dir missa per ràdio, recordi vosté tot el que li deu a Rubens Gonçalves "Rubinho" Barrichello.



Vemos você ganhar Rubinho

17 d’octubre de 2009

Crònica Pole Position: Tenim carrera!


Si una cosa té aquesta temporada són Poles, Poles absolutament estrambotiques, imprevisibles, poles llarguíssimes que sembla que mai hagin de tenir fi, però la d’avui… la d’avui realment s’ha endut el primer premi. No tinc dades sobre el tema, però estic convençut que ens trobem davant la sessió de classificació més llarga de la Fórmula 1. Ha durat aproximadament dues hores cuaranta-cinc minuts!!!

Però l’eterna espera ha valgut la pena, ha valgut MOLT la pena. Hem viscut un dels duels més intensos que recordo en una Pole Position, al més pur estil Schummacher-Häkkinen. La lluita entre Rubens i Webber ha estat espectacular! Brasil ha materialitzat la seva alegria com mai, amb una explosió de joia i alegria de tots els seguidors de Rubinho que, després de tot un dia sota la pluja, han vist com el seu ídol triomfava i el seus rivals (Button i Vettel) s’ensorraven a baix de tot. Sap greu especialment pel jove Sebastien, ja que segurament avui hauria estat en pole i les seves opcions pel títol serien realment series. De totes maneres, no doneu per mort al rei de la pluja. Avui s’ha afogat, però no tornarà a passar.

Demà hi ha una previsió d’un 90% de pluja, és a dir, hi haurà pluja. Fer pronòstics és del tot impossible, i ens acostem a la que podia ser la millor carrera de l’any. Vettel sortirà a per totes, quina serà la reacció de Jenson? Plantarà cara el Webber a Rubinho? Passi el que passi, i per alegria de tots, té pinta que el campionat es podria decidir a Abu Dhabi.


Avui és un d’aquells dies que estic orgullós de ser seguidor d’aquest esport. No teniu excusa, demà no hi ha res millor a fer que seguir el Gran Premi de Brasil.


I love this game!

16 d’octubre de 2009

Prèvia GP de Brasil: Aniran de Caipirinhes?

Confesso que aquesta foto... em fa molta ràbia... On està la rivalitat a la F1?

Els tres fantástics, no n'hi ha d'altres, únics a la graella: els tres candidats per a la titola mundial, com diria el meu germà. I dic titola perquè això més aviat sembla una casa de barrets, qui no vol que s'acabi ja aquesta turbulenta temporada 2009? Però bé deixem les conclusions de la temporada per quan aquesta realment hagi concluit; recordem que encara ens queda Abu Dabhi, encara que acabi essent una cursa d'exhibició pels carrers dels "jeques".

I és que la veritat el panoramano es presenta gaire emocionant... esclar que tampoc s'ho presentava a Japó 2007 i tots sabem el que va passar, esperem que... pel bé de l'espectacle i l'esperança d'aquells que creiem (entre els que m'incloc... tot i haver escrit AQUEST ARTICLE sobre Jenson Button més aviat a principis de temporada) que Jenson Button no mereix esdevenir World Champion recollint punts com una rata. I amb (sense) victòries desde... maig? Només ens queda invocar a "San Ganchao" a veure si obra el miracle.

Com podeu veure, avui estic especialment àcid. I és que ja em fa prou ràbia que Brazil no sigui escenari de l'últim GP com ja ens hàviem acostumats (prou difícil va resultar desacostumar-se de Japó)... d'alguna manera potser... és l'última cursa d'interés, m'explico:

Com pot el "màgic" Jenson guanyar el campionat:

- acabant 1r
- acabant 2n
- acabant 3r
- acabant 4t amb Barrichello 2n
- acabant 5è amb Barrichello 2n
- acabant 6è amb Barrichello 3r or lower i Vettel 2n
- acabant 7è amb Barrichello 3r or lower i Vettel 2n
- acabant 8è amb Barrichello 4t or lower i Vettel 3r
- sense puntuar amb Barrichello 5è i Vettel 3r (us imagineu!!!!!)

Ho tenim magre magre magre. De totes totes no tot son males notícies... amb un 70% de possibilitats, el diumenge plourà, i tots ja sabem què va fer Sebastien Vettel en condicions "normals" amb un Toro Rosso, la temporada 2008 al GP de Monza...

Epica victòria de Vettel sota la pluja Monza'08

Èpica (desde la última posició) victòria de Rubinho Hockenheim'00


GUANYAR! ÀNIMS VETTEL! ÀNIMS RUBINHO! Ambdós tinc entès: els mestres de la pluja.

Parlant de Brazil... perquè hem de recordar que el GP és a Brazil gairebé me n'oblido... Brazil ens ha proporionat històricament GP memorables... molt memorables. De fet, no recordo un GP de Brazil que no ho hagi sigut: la temporada passada, una cursa èpica sota la pluja on Timo Glock va evitar que Lewis Hamilton acabés a un sanatori traumatitzat de per vida i ens va deixar un GP de película en una temporada un pèl més descafeinada que la 2007 fruit de les irregularitats de rendiment de Ferrari. Fa dues temporades... segurament una de les curses més emocionants que recordo de la última dècada... juntament amb Brazil 2008; 2006 la retirada de Michael Schumacher, 2005, el campionat de l'Alonso... i així podem seguir anant endarrere en el temps; un dels meus circuits preferits també i dels pocs que gairebé em conec de memòria. M'encanten les seves curves, les lentes i les ràpides... Repeteixo. creuem els dits.

9 d’octubre de 2009

APM + F1: CrashGate

Aquest és el primer vídeo del que espero serà una secció de formula1encatala. Vídeos que mesclen la Fórmula 1 amb el programa de Televisió de Catalunya "Alguna Pregunta Més". Espero que els disfruteu.

4 d’octubre de 2009

Crònica GP del Japó: Veni, vidi, vinci.

Sebastian Vettel ens ha tornat a deleitar amb una victòria brillant sobre el traçat de Suzuka. La sensació de domini del jove alemany ha estat total i absoluta. No tan sols ha aconseguit guanyar sortint de la Pole Position, sinó que ho ha fet sense donar oportunitat a cap tipus d'oposició. Típica victòria perfecte de Sebastian Vettel. La veritat: sempre que guanya no dona cap opció als seus rivals.


Vettel ha tornat a la victòria al més pur estil "l'Últim Samurai", fent-se amb una victòria que el deixa encara amb possibilitats matemàtiques d'aconseguir el títol. El Sebastian no es dóna per vençut ni s'hi donarà. Les possibilitats de fer-se amb la el títol mundial són realment remotes, però no pas gaire més que les que va tenir Räikkonen al 2007 (on, si mal no recordo, va remuntar pràcticament 20 punts en tres carreres). Amb uns Brawn GP tan dèbils tot és possible, i es que Vettel està sols a 2 punts de Barrichello.

I es que ni Brawn ni el Jenson sembla que hagin d'aixecar el cap. Semblen una mosqueta morta corrent arraconades al marge de la pista. Setè i vuitè ??? Els ridículs penalties que han rebut no son excuses. Sembla impossible que això siguin uns números que permetin guanyar un títol de pilots i de constructors amb tanta solidesa. Desde que tots els equips han pogut adaptar el famós doble difusor, l'aventatge de Brawn s'ha anat reduint i reduint fins a ser, com podeu veure, un equip que sovint té problemes fins hi tot per arribar als punts. Els falta sols fer mig punt per guanyar el títol de constructors a la següent carrera, però després del vist en aquesta segona meitat de temporada, sento dir-vos que jo els donaria el "títol de difusors". Escrit queda doncs l'important que és tenir un equip de gent treballant exclusivament en buscar buits legals al reglament.

Per la resta, sorprèn un rejovenit Jarno Trulli, que ha realitzat una carrera perfecte. Negativament m'ha sorprès avui Lewis Hamilton. El resultat ha estat prou bo, però no l'he vist amb la seva agressivitat habitual i al final fins i tot Trulli li ha recuperat la posició. El futur pilot de Ferrari, Fernando Alonso, poc més ha pogut fer sortint dissetè (amb un penalty que, ja em perdonareu, però no acabo d'entedre) i sobre Jaume Algersuari podem donar gràcies que no s'ha fet mal. Una sortida de pista al 130R pot tenir conseqüències molt greus, ja que és un revolt on fins hi tot hi han hagut víctimes mortals. Button en té prou en treure 4 punts a Rubens o 6 a Vettel. Podrà?


Pròxima cita… Brasil! Samba i Caipirinyas!

Sebastian Vettel: Sobren les paraules pel jove alemany.
Jarno Trulli: Wow! Toyota aquest any sorprèn tant habitualment que fins i tot deixa de sorprendre.



Lewis Hamilton: Bon resultat, però l’he vist molt “mort”. No semblava el Lewis de sempre.
Jaume Alguersuari: Llàstima de l’accident, perquè estava fent una carrera molt bona.


Brawn GP: Sincerament, em fa una mica de ràbia que guanyi un equip que ha fet una segona part de temporada tan desastrosa, sobretot per part de Jenson Button.
Fisichella: noi, no hi ha manera. No fa el ridícul com el Badoer, però encara no ha aconseguit ni un sol punt.


3 d’octubre de 2009

Crònica Pole Position Gp de Japó: L’últim Samurai


Després de l’estranyissima pole de Hongria, Suzuka ens deixa amb una altre sessió de classificació absolutament desconcertant i possiblement una de les més llargues de la història. Si a aquestes dues hi sumem la de Bèlgica, nois, es pot dir que les Pole Position d’aquest any són realment de ciència ficció.

En una sessió on els monoplaces han tingut feines tant sols a completar una volta ràpida per la multitud d’accidents que hi ha hagut, Vettel s’ha imposat a l’esitil “El último Samurai”, en un últim intent per, almenys, no quedar matemàticament descartat pel títol aquest cap de setmana. El segueix un sorprenent Jarno Trulli (ja sabem que l’italià brilla a les classifiacions, però m’ensumo un dipòsit buit), un ja habitual Lewis Hamilton i (WTF!!!) un altre cop el Force India de Adrian Sutil. Molt malament Ferrari (Kimi sortirà vuitè, i Fisichella no ha passat la Q1), i molt bé Toro Rosso. Alguersuari per fi ha passat la Q1 i Buemi ha entrat a la Q3, sessió que igualment no ha pogut disputar degut a l’accident que ha tingut.

No obstant això, se’m fa realment estrany assumir la quantitat de sortides de pista que hi ha hagut, el de Timo Glock força greu i del qual espero que se’n recuperi el més aviat possible. Per què tants accidents? És cert que Suzuka és un circuit realment complicat, però s’hi ha corregut molts anys i jo MAI havia vist tal quantitat d’accidents i banderes vermelles en una sola sessió. Pot ser el fet de no poder rodar a Suzuka el divendres com a causa de la pluja? Pot ser perquè feia dos anys que no es rodava al complicat circuit? Nois, no ho sé, però el Fernando ha dit que la pista no relliscava especialment, que estava en bon estat, o sigui que… Ai si demà plou!

Sobre les voltes en bandera groga de Brawn GP, doncs que voleu que us digui, imagino que el Fernando i el Rosberg tenen tota la raó per queixar-se. De totes maneres recordo una Pole Position de Mika Häkkinen al GP de Mònaco amb banderes grogues i ningú la va invalidar tot i les queixes de Ferrari. Si els cau una sanció als Brawn? Bona noticia pel campionat perquè donarà ales al samurai, però la meva pregunta és, no la podrien haver ficat durant la sessió de classificació? Si al final els hi treuen el temps als Brawn, Alonso i Rosberg guanyaran dos posicions, però no hauran pogut disputar la Q3. No sé si hauran fet gaire bon negoci…


1 d’octubre de 2009

Prèvia GP de Japó: Metamorfosis



Em vaig quedar congelat, el diumenge en termes calendarístics farà gairebé 3 anys d'aquest succés. Avui en dia la situció es terríblement diferent (en el sentit en que és molt diferent).

Corria la temporada 2006 l'última vegada que els monoplaces rodaven pel també mític circuit de Suzuka, de fet m'atreveria a dir que és al circuit (amb el permís de Montmeló) on més voltes virtuals he donat; senzillament m'encanta, antuvi també circuit on es decidien els campionats (si molt abans que Brazil, en concret els campionats Schumacher-Häkkinen, qui no recorda la corva 130, la nória, la xicane final amb baixada...). Durant aquella temporada, Ferrari s'havia resorgit de les cendres de 2005, el primer Campionat per a un puixant Fernando Alonso. Pilot que s'havia convertit objecte d'odí m'atreveria a dir que a tots els tifossi, en particular als catalans; entre ells, jo inclòs.

La raó és molt senzilla; una marabunta de seguidors de l'Alonso van envair el Circuit de Catalunya, circuit que antuvi havia sigut típicament Ferrarista; unes grades tenyides de vermell amb una importantíssima (70%) afluència d'extrangers; un ambient molt familiar a la zona de socis, un respecte impresssionant pel rival i a disfrutar de dies com el que en Häkkinen va trencar motor l'última volta just davant de l'Ivan i de mí. Però esclar tot això va ser abans que arribes Fernando Alonso... a triumfar. Aleshores d'un any per l'altre, el circuit es va destrossar; va arribar i ja em perdonareu "el nacionalsme espanyol, alonsista, borratxo, porc, brut i irrespectuós", ja està ja ho he dit; jo amb la meva bandera de Ferrari, gorro i polo em sentia com un pingüí a l'amazones; fins la gent em mirava malament; el pitjor va arribar més tard esclar: La gent insultava al Kaiser. INSULTAVA al kaiser cada vegada que passava. Això em va ofendre profundament, i ésclar, ho vaig acumular tot al racó del meu cervell on tenia l'etiqueta: "odi a l'Alonso". Això va durar dos anys; després va arribar el mencionat GP de Japó.

Veure el vídeo de la trencadissa de motor (la primera que es recordava del Schumi)a falta de 17 voltes pel final i per assegurar-se el liderat del campionat a falta d'una última prova, mentre rodava primer per davant Alonso (i anaven empatats a punts), va ser molt dolorosa; crec recordar que en silenci em van caure unes llàgrimes, estava amb l'Ivan veient la carrera en directe. Vaig tardar en recuperar-me del cop.

Jo crec que si hagués pogut viatjar en el temps i de pèt em trobés a l'actualitat no em creuria el que veuria: Schumacher donant la benvinguda a l'Alonso a Ferrari, Alonso la salvació del caballino... demanaria que em donguessin una bona clatellada o em tiraria d'un pont per veure si em despertava del malson.

Pero ara: això ha canviat. Desitjo que el Fernando arribi a Ferrari; pugi a un monoplaça de la millor escuderia de la història i tant ell com la resta de nosaltres triumfem i tornem a les victòries. I que per molts anys així sia.

Perquè he canviat la meva forma de pensar? He madurat. I molt, he vist l'Alonso passar-les magres a can Dennis, esforçant-se per no res a Renault, he vist Ferrari perdre el nord amb un lideratge tendre, una italianiztació preocupant, un pilor sense sang, com Kimi i un sense talent natural com Massa (però amb molt d'esforç i passió). Fernando no només combina a en Kimi i en Massa i en treu el millor d'ambdós; sinó perquè objectiva i subjectivament parlant és el millor pilot de la graella; bicampió mundial.

El cap de setmana tot i que intrascendent (i totalment oblidat després de la notícia bomba), pinta molt interessant; potser plourà i Rubens Barrichello a de disparar els seus darrers cartutxs, si així és, tot i que els entrenaments lliures no ens han indicat res de res, potser podria ser que al final, ens emocionèssim i tot.

A disfrutar de l'escpectacle gent!

PS: Ahir en Schumacher li ha dit "Benvingut, Fernando" i ha declarat que ell sempre ha recolzat l'incorporació de l'asturiá, es més: ell hi ha intervingut.

30 de setembre de 2009

Els tifossi de paper maixé


Una de les coses curioses que té aquest esport és que hom pot ser seguidor d'un equip o d'un pilot. Aquesta situació en realitat no es dona a masses esports. La possibilitat d'escollir dona molta versatilitat a l'hora de ser un seguidor. El ser fan d'un equip, concepte que pot semblar abstracte, és una cosa molt habitual en el món del futbol. La gent no és seguidora de Luis Figo perquè no té massa sentit ser-ho, ho és del Barça o ho és del Madrid; no obstant això, en la Fórmula 1 pots triar, pots ser seguidor de Luis Figo o bé del Futbol Club Barcelona.

La Fórmula és un esport d'equip. Tot i que segurament no ho sembla, l'equip que tenen les grans escuderies és molt més gran al que té un equip de futbol. De totes elles en depenen els èxits que s'assoliran. En la meva trajectòria com a aficionat, m'agradaria dir que en una època vaig ser fan d'una escuderia, però crec que m'enganyava bastant a mi mateix. Jo no volia a Mclaren, volia a Mika Häkkinen. Quan ell no va ser-hi la veritat és que vaig perdre'm una mica com a aficionat. En realitat mai he estat capaç de ser seguidor d'un equip. El Marc, articulista d'aquest blog, ell sí és seguidor d'un equip. En les penes i en les glories. En Marc és un tifossi de veritat, que donarà suport a l'equip tan si lluita per la victòria com per la posició 12. El Marc segueix a tot un equip de persones que conjuntes assoleixen uns èxits. El Marc no és un tifossi de paper maixé.

Fernando Alonso ha estat un personatge tradicionalment malvist pels seguidors de Ferrari. Un dels principals motius és el fet de que va ser rival de l'Scuderia durant dues temporades (una amb Mclaren i una altre amb Ferrari) i durant la seva temporada a Renault va fer uns comentaris sobre l'Scuderia no massa afortunats. Per això, el seu fitxatge ha portat a molts seguidors de Ferrari a abandonar l'equip, a deixar-se de considerar Ferraristes, però la meva pregunta és: de debò heu estat mai Ferraristes?

Alonso serà una sola peça desplegada a la taula d'escacs. Una peça important, però una de sola. De res serveix una reina si l'altre té 10 peons, dos torres i dos cavalls. Si de debò us considereu tifossi, seguidors d'un equip, creieu de debò que canviar una persona de les 800 que deu tenir Ferrari és motiu per abandonar l'equip?

Els símils amb el món del futbol són inevitables. Deixaríeu de ser del Barça si fitxéssim a Cristiano Ronaldo, Raúl o Guti? És més, no tant sols deixaríeu de ser de l'equip blaugrana sinó que amés us faríeu seguidors de l'equip blanc? Si és així, quin criteri teniu com a aficionats?

Fernando Alonso pot o no pot agradar a un seguidor de Ferrari, però ho sento, no veig motiu perquè un tifossi, un tifossi de veritat, deixi les seves creences (sempre s'ha dit que això de Ferrari és com una religió), perquè no estan d'acord amb una de les decisions de l'equip. No us agrada Alonso? Seguiu a Massa, però si no sento dir-vos que si deixeu l'equip potser éreu tifossis de paper maixé.


es borrarà el tatuatge?

29 de setembre de 2009

La Fórmula 1 recupera els seus duels



Senna Prost, Häkkinen Schummacher, Steward Fittipladi... són exemples dels grans duels de la història de la F1, són, en realitat, els homes que han donat vida a aquesta competició. Els duels que creen afició, en aquest i en tots els esports. Aquesta temporada el Gran Circ ha quedat orfe de duels. Em viscut una temporada força sosa, on sovint ens era força indiferent qui guanyava. Però la temporada vinent, amb el fitxatge de Fernando Alonso per la Scuderia això canviarà, oi tant si canviarà!.

Després del pas pel mateix equip de Lewis Hamilton i Fernando Alonso hom va tenir clar que aquell era "el duel", allò era el que necessitava la Fórmula 1: Barça-Madrid cada cap de setmana. La rivalitat és essencial perquè l'espectador disfruti. Fins aquesta temporada, teníem els dos homes a la pista, i tots teníem especialment interès en els escassos moments que coincidien (sovint lluitant per la desena posició). De sobte, aquella desena posició era tan important com una victòria i lluitaven com lleons per aconseguir-la, per a consolidar-se com el millor pilot de la F1 actual.

Però ara no tant sols coincidiran en la pista, sinó que ho faran pilotant per els dos equips més potents i que, històricament, tenen una rivalitat més dura. Em remunto als temps on vaig començar a veure la Fórmula. Schummacher Häkkinen, i després Räikkonen. Era una època en la que, o eres de Ferrari o eres de Mclaren, i a cada carrera sorties o immensament feliç o pràcticament emprenyat.

Alonso pot no agradar a molts seguidors de Ferrari (tot i que a Itàlia sembla que agrada bastant), però qui guanya sobretot amb aquest fitxatge és la Fórmula 1. Hamilton i Alonso són avui dia, almenys al meu entendre, clarament els dos millors pilots que té la Fórmula 1. Només ens faltava que ambdós tinguessin el cotxe que es mereixien, i Ferrari i Mclaren els hi donarà.

Hom no para de pensar en els paral.lelismes amb un altre esport, desconegut pera molts però fascinant, el motocross. En ell dos pilots sobresurten molt de la resta, James Steward i Ricky Carmichael. El tercer té ben clar que mai s'acostarà a ells dos. En les carreres del campionat americà, els duels entre els dos mestres són constants i d'una intensitat bestial. Veureu com el mateix ens espera a la Fórmula i, per a més similituds encara, us faig saber que James Steward és amés un pilot de color.


27 de setembre de 2009

Crònica GP de Singapur: Victòries i penes

El Renault torna a brillar com les estrelles

Si s'hagués instaurat el sistema de puntuació per medalles, avui, Jenson Button seria el nou campió del món de la F1, pilot que fa 7 curses que o puja al graó més alt del podi, de fet, la darrera a Monza, va ser l'única mostra de que encara "lluita" des de Juny. Ens agradará un campió que ha sigut incapaç de lluitar per res durant dos terceres parts del campionat?

Això em recorda vagament, molt vagament la temporada 2006, quan un tal Fernando va guanyar les primeres curses i després un tal kaiser va haver de recuperar com un boig; a diferència de l'actualitat, el Fernando va haver de donar el millor de sí pel final, que s'esperava tràgic pel kaiser... La situació per desgràcia no té res a veure... absolutament res.

Però anem al que interessa! Que avui Lewis Hamilton s'ha fet amb la seva segona victòria de la temporada! Fet que seria encara més fantàstic si no fos per les penalitzacions de Vettel, Rosberg i de Barrichello, els únics pilots que li anaven al darrere. No és d'extranyar doncs que Timo Glock ni tan sols fos conscient durant la cursa que rodava 2n, qui ho hauria de dir! Fantàstic resultat per a Toyota, que agafen molt d'aire amb el pilot alemany. Literatura apart, la victòria de Lewis Hamilton ha sigut fantàstica i més que merescuda, hem de reconèixer emperò que una cort de comissaris molt prim mirats l'han ajudat un xic.


Els escàndols a la F1 no semblen tenir frè, Kubica a Renault, BMW amb motor Ferrari

En tercera plaça... Fernando Alonso! Que tot i tenir mala sort en la sortida, en perdre dues posicons després d'adelantar a Sebastian Vettel, ha tingut un cop de sort amb les eventualitats de la cursa (aquesta vegada no provocades); Adrian Sutil ha causat un Safety Car al col·lisionar amb Nick Heidfeld quan el primer s'havia envirollat per adelantar Alguersuari. Un error garrafal de Sutil pel que haurà de pagar ni més ni menys que 20.000€.

Un altre tema que dóna molt que parlar avui és el de l'escalfament dels frens; aquest s'ha cobrat bastantes víctimes i molts pilots n'han resultat visiblement afectats; la parella Toro Rosso (mentre en Jaume protagonitzava la seva millor cursa) han hagut de plegar veles alhora; Mark Webber ha xocat contra les proteccions i Vettel i Button veien com sortia fum negre durant el transcurs de les últimes voltes. No es d'extranyar que els frens pateixin, tan sols hem de tenir en compte tres factors; circuit urbà i llarguíssim i temperatures. Parlant de l'Alonso, aquest li ha dedicat la victòria a Flavio Briatore i avui, el nou director de Renault ha anunciat que "l'any que ve trobaran a faltar a Alonso", de fet la contractació d'Alonso per Ferrari i la marxa de Kubica a Renault i Kimi a McLaren és coneixement popular del paddock, segurament, Ferrari mourà fitxa oficialment el proper GP de Japó.

Definitivament, última vegada que veurem a Alonso a espatlles de Renault?

En la quarta plaça s'ha situat un desafortunat Vettel, que avui ha vist com el seu cotxe queia a trossos; el retrovisor amb la seva corresponent càrrega aerodinàmica, parts del difusor i finalment una fallada elèctrica li ha provocat un excés de velocitat al pit lane; tot plegat una sèrie de despropòsits que li neguen la lluita pel campionat; mala estrella ha tingut aquest any el pobre Sebastian.

L'ha seguit el binomi Brawn, amb un Barrichello que no ha aconseguit emocionar-nos avui a l'augmentar la distància que el separa del seu company d'equip, no en và, Rubinho és l'ase de tots els cops de Brawn; aquesta vegada el cotxe s'ha calat al pit-lane durant la seva segona parada i aixo ha permès a Jenson guanyar-li la posició... de totes totes això fa pudor de sofre...

Destacar en últim lloc la deriva de Ferrari, amb l'excusa del no devolupament del cotxe, Räikkönen pesava figues (potser degut al coneixement del seu nul futur a l'escuderia) i Giancarlo pot estar content que Sutil s'hagi estrellat per almenys acabar davant de l'altre Force India!

Lewis Hamilton i McLaren: Si considerem que a Monza tenien la 3a plaça, porten unes quatre útimes curses excel·lents
Fernando Alonso: Bravo Fernando.



Force India: No és suficient córrer als circuits amb poca càrrega aerodinàmica, de fet sembla un cas patològic.
Williams: Si fos de nosaltres, pintariem el cotxe de color groc; estan abonats a aquest semàfor.


Kimi Räikkönen i Adrian Sutil: Per mirar les mussaranyes.
Red Bull: Per fer-nos perdre l'emoció amb frens que es destrossen i cotxes que es desmunen.




Vull acabar amb la reflexió següent: La cursa ha estat realment aburrida (en la meva opinió la més aburrida de tot l'any) i sense cap tipus d'emoció, ni tan sols pels seguidors de Brawn GP que algun n'hi deu haver; definitivament entre escàndol i escàndol, el millor que pot passar-li a aquesta temporada és que acabi com més aviat... millor!


26 de setembre de 2009

Crònica Pole Position GP de Singapur: Coitus Interruptus

Tot i això en Rubinho surt per davant de'n Button

Sebastien Vettel havia de fer la Pole Position. Però Rubens Barrichello ho ha impedit. La pole ha sigut per a Lewis Hamilton. Coitus Interruptus. Quedaven poc més de 20 segons per donar finalitzada la sessió d'entrenaments, tots els pilots que lluitaven per la Pole Position, han hagut d'avortar el seu últim intent.

I tot i això Lewis ho ha celebrat, com si hagués sigut mèrit seu. Però abans, recopilem, tirem una mica endarrere i mirem què ens ha sorprès. Si ens remuntem a la Q1, la sorpresa ha sigut la momentànea inclusió de'n Jaume, de l'Alguersuari, a la Q2, ha durat poc. Per altra banda ja no sabem què pensar dels substituts de Felipe Massa, en aquesta ocasió i per segona vegada, Giancarlo Fisichella, tot i no classificar últim segueix sense superar la primera ronda; segueix decepcionant als ferraristes.

Poleman per casualitat

La següent sorpresa, segons la meva humil opinió ha arribat al final de la Q2, quan Kimi Räikkönen no ha aconseguit després de bastant temps, introduir el Ferrari a la Q3, li falta motivació? A en Kimi vull dir, perquè a l'F60 ja ho sabem: fa dos mesos que no es desenvolupa. L'altra sorpresa com no, ha sigut la exclosió del nostre campió de pa-sucat-amb-oli, Jenson Button; de nou no brilla, i ja fa unes quantes curses. Bastantes diria jo.

I arribem a la Q3, bastanta incertesa, serà Hamilton, Vettel, Barrichello? (tot i tenir una penalització de 5 posicions per canviar la caixa de canvis). Doncs no, quan arribava el moment més emocionant, i quan Vettel estava en volta llançada i era un ferm candidat a la Pole, Rubens Barrichello ha col·lisionat a la línia d'arribada i s'ha acabar la sessió; amb un Lewis Hamilton, que al pur estil Räikkönen, "estuvo allí".

Demà, més!